Hotels, aerolínies, agències de viatges, empreses de rènting de cotxes i hotelers reconeixen que treballar al sector turístic és cada vegada menys "sexi", així que provaran d'atreure talent per dues vies, millorant la comunicació i la mala fama que han adquirit, però també fent que els llocs de treball siguin més atractius, amb més formació i sou.

Les empreses turístiques, a més, s'han proposat d'acabar amb la massificació de determinats destins, encara que es defensen de les crítiques i asseguren que no tota la culpa és del sector, també de qui governa el territori, és a dir, de les administracions públiques. Així mateix, aquestes companyies es posen com a tasca treballar amb el Govern espanyol de costat per controlar els habitatges turístics, que segueixen en augment, embruten la imatge del destí i no competeixen en les mateixes condicions que els hotels i allotjaments regulats.

Així ho han posat en relleu al dotzè fòrum d'Exceltur celebrat aquest dimarts a Madrid, a l'avantsala de Fitur, la Fira Internacional del Turisme, que engega aquest dimecres a la capital. En concret, el president d'Exceltur, Gabriel Escarrer, que a més és president i CEO del grup hoteler Meliá, va al·ludir a la problemàtica que en algunes zones provoca el turisme "com la massificació o l'ennobliment" degut en gran part, "als habitatges il·legals i poc controlats".

I en aquest sentit, va reiterar la necessitat de desenvolupar nous models de gestió turística, en qui s'alleugi la saturació d'espais i es generi un turisme més sostenible, propiciant a més millors condicions laborals als treballadors del sector per captar i retenir el talent. Però les més de 20 empreses d'Exceltur entenen que per poder dur a terme aquestes mesures es necessiten fórmules jurídiques de governança turística publicoprivada. És a dir, que aquests reptes s'abordin "amb una visió d'Estat" i de forma conjunta i consensuada pel Govern i les companyies turístiques.

El president d'Iberia també ho creu així. Fernando Candela recordava que Espanya ha firmat el 2023 un rècord històric en arribada de visitants internacionals i de despesa turística, la qual cosa suposa deixar enrere per complet la pandèmia de la Covid-19. A més, les previsions per a 2024 apunten que el turisme tornarà a ser un dels motors més potents per a la generació de riquesa i d'ocupació al nostre país.

Però advertia, encara que el que s'ha aconseguit "és molt bo, no podem caure en la complaença ni abaixar la guàrdia". Segons el seu parer, s'ha d'aprofitar el moment per abordar alguns desafiaments imprescindibles per transformar el sector turístic i assegurar la seva sostenibilitat a futur.

Candela creu que encara que les empreses facin esforços, hi ha molts avenços que les companyies no poden abordar soles. I d'allà la importància de la col·laboració publicoprivada. "Tenim al davant reptes essencials que hem d'afrontar tots junts: empreses i administracions públiques. Qüestions que requereixen fortíssimes inversions i un pla de país".

Per exemple, el president d'Iberia destacava que el Govern central, ha d'impulsar, amb l'ajuda de les empreses privades, les infraestructures necessàries per fer veritablement eficients les sinergies entre l'avió, el tren i altres transports." És imprescindible que en la T4 de l'aeroport de Barajas es desenvolupi una gran estació d'alta velocitat. És el que necessiten els viatgers i és el que necessita Espanya per tenir un transport més sostenible". Amb aquesta i altres mesures, agregava, el turisme serà un sector cada vegada més eficient i atractiu.

Objectiu: acabar amb la massificació

Durant el fòrum, José Luis Zoreda, vicepresident d'Exceltur, va preguntar a altres actors del sector com els estava afectant que en determinats destins turístics del país percebessin les empreses com les causants de la massificació en èpoques molt freqüentades, com l'estiu.

Carlos Garrido, president de la Confederació Espanyola d'Agències de Viatges (CEAV) assegurava que per a ells "és un tema determinant", perquè són una part molt important del viatge, la primera de fet, i el viuen a primera fila amb el client. "Tenim la capacitat de reencaminar als clients a destinacions menys saturades en determinades èpoques de l'any, mentre els empresaris de sector siguem conscients, és una cosa que es pot treballar".

Ara bé, Garrido creu que no tota la culpa és del sector. "El turisme mal gestionat pot portar perjudicis als destins, ho hem vist i no és una cosa nova. Determinats destins pateixen per estar mal gestionats".

Jorge Marichal, president de la Confederació Espanyola d'Hotels (Cehat), assegurava que la sensació dels hotelers és la d'un "pres tancat per un assassinat que no ha comès". I és que, acaba d'acabar un any "genial" per al turisme després de dos de pandèmia i "sembla que som culpables". Si bé, els hotelers estan "farts" d'haver de defensar-se per la massificació del turisme quan hi ha fenòmens, com els habitatges turístics, que estan perjudicant més el sector que ells, doncs en els últims deu anys, el nombre de llits a Espanya "pràcticament no ha crescut".

"L'habitatge turístic és un fenomen que no està controlat"

Respecte a l'habitatge turístic, a més, demanava més claredat als polítics. "La gent ja no pot viure on vivia, i tardar dues hores per anar al seu treball i dos per tornar, perquè hi ha un fenomen nou que no està controlat i que s'ha de controlar com a activitat econòmica. No tot val".

El president de l'Associació de Línies Aèries (ALA), Javier Gándara, assegurava que porten ja "molt temps patint la percepció negativa del transport aeri", en el seu cas, acusats per ser un sector molt contaminant. "Fins i tot fa no molt hi havia un moviment que deia que calia tenir vergonya de volar", recordava.

Però a Espanya l'aviació és clau, defensava, ja que el 80% dels turistes arriben amb avió i a les illes, pràcticament el 100%. Tanmateix, el transport aeri "amb prou feines és causant del 3% de les emissions". El d'ALA indicava que fa anys que treballen que canviï aquesta visió negativa, però també explicant que l'objectiu és assolir les zero emissions netes el 2050.

Juan Luis Barahona, president de la Federació Nacional de Vehicles de Lloguer (FENEVAL) reivindicava també que quan es lloga un cotxe de rent a car s'emet sis vegades menys que amb un vehicle particular, malgrat que sempre es tracti de "demonitzar" la seva activitat. "Si tothom llogués, reduiríem la contaminació". En aquest sentit, recordava que per exemple, són l'únic sector obligat a tenir cotxes elèctrics a les Balears.

Generar més ocupació i retenir el talent

A més d'assumir la mala fama que han adquirit en els últims anys, per la massificació i la contaminació, les empreses turístiques coincidien que no estan sent capaces de generar i retenir talent. "Hi ha recorregut de millora", reconeixia el vicepresident d'Exceltur. "Hem de revaloritzar aquest orgull de pertinença al sector turístic i no el que vinguin a treballar perquè no tenien alternativa en altres sectors", agregava Zoreda.

El secretari general de la Confederació Empresarial d'Hostaleria d'Espanya (Cehe), Emilio Gallego, es mostrava preocupat per la pèrdua d'imatge del sector, que cada és més negativa, el que l'ha fet "perdre atractiu". Creu que, en aquest aspecte, el sector té molts deures. Entre ells, millorar la qualificació professional dels treballadors, la qual cosa els permetrà "retribuir-los millor" i oferir un servei de més valor afegit al client.

"Els salaris baixos, els horaris partits... hi ha problemàtiques i s'han de millorar. S'ha de tornar la il·lusió als joves, perquè sens dubte és més gratificant vendre viatges que qualsevol altra cosa", afegia Carlos Garrido, de Ceav.

Jorge Marichal de CEHAT, reconeixia també que els hotelers tenen dificultats de contractació, i advertia que el problema es pot agreujar perquè en els anys vinents es necessitaran entre 2,5 i 3 milions de persones a Espanya per treballar. "És un problema nostre per no haver damnificat les professions turístiques".