"No farem comentaris sobre la reunió, ni tampoc de l'oferta de BlackRock." La resposta és pràcticament idèntica a l'altre costat dels telèfons de les oficines de premsa -obertes dissabte- de Credit Suisse, banc que ve d'una caiguda sobtada que el va portar a demanar un rescat de 50.000 euros, i d'UBS, el banc suís que ha de ser el salvador de la companyia amb una compra ja avalada pels reguladors. Res no se sap de la reunió que cada cúpula directiva ha de mantenir, per separat, durant aquest cap de setmana per abordar una compra en què s'ha entremès el gestor de fons d'inversió nord-americà, BlackRock, que segons ha informat el Financial Times farà una oferta rival superior a la d'UBS per fer-se amb part o la totalitat del banc. Sis dies després de la fallida de Silicon Valley i quatre dies després de la caiguda de Credit Suisse, totes les institucions i bancs insisteixen a negar els riscos de contagi i, tanmateix, el món sencer encara viu pendent del que passi amb aquest històric banc suís. Per què?

Recapitulem primer el que ha passat en aquests dies turbulents. El divendres 10 de març, Silicon Valley Bank va haver de ser intervingut pels reguladors financers en la que es va convertir en la segona fallida més important de la història del país. Davant de la retirada de dipòsits de les empreses emergents que finançava, el banc va intentar resoldre un problema de liquiditat venent bons estatals, però a un preu per sota del mercat que li va ser acumulat en forma de deute de manera vertiginosa. I el banc va fer fallida.

La por de l'efecte dòmino, que el 2008 va partir de la fallida de Lehman Brothers i va derivar en una crisi financera global, va córrer de seguida per tots els racons del planeta. Com es poden produir aquests contagis? En primer lloc, per l'exposició d'altres bancs al banc en fallida. I allà, el temor opera exactament com una peça de dòmino: encara que la majoria de bancs no estiguin exposats a Silicon Valley Bank, poden estar-ho al banc que sí que està exposat i que queda en risc de caure després. Per això, immediatament, el president dels Estats Units, Joe Biden, va sortir a defensar la solidesa del seu sistema bancari i a garantir que tothom rebria els diners que tenia en aquest banc.

Les Borses europees es van despertar el dilluns posterior amb caigudes sobtades. Molts inversors espanyols, per exemple, van aprofitar la crisi per retirar les seves inversions en bancs espanyols, propiciant una brusca caiguda dels mercats. Els experts, els bancs i les institucions europees insistien a negar tot risc de contagi per la fallida de Silicon Valley Bank i al·ludien a tres motius. El primer, que un banc com Silicon Valley Bank, tan de nínxol i dependent de les empreses emergents malgrat la seva gran mida, no hi havia a Espanya. El segon, que les lliçons de 2008 han servit perquè els bancs europeus diversifiquin les seves inversions i minimitzin les seves exposicions directes a altres bancs que puguin arrossegar-los en la caiguda. I el tercer, la fortalesa d'un sistema bancari amb actors de màxima confiança.

Però existia almenys un d'aquests bancs europeus que no gaudia precisament d'una gran reputació: Credit Suisse, que encadena escàndols vinculats a suborns, estafes, corrupció i un sistema de supervisió molt lax que ha permès fins i tot a narcotraficants blanquejar els seus diners al banc suís. Així que, dimecres, la via de contagi des de Silicon Valley Bank cap a Europa va ser una altra: la de la confiança. En una crisi bancària com la de Silicon Valley Bank, els bancs que més la patiran, si no estan exposats a l'origen de les turbulències, són aquells que tenen menor credibilitat. I així va succeir amb Credit Suisse, que va veure com els seus inversors retiraven massivament les seves accions al banc, que va caure un dia un 30% i va tornar a arrossegar a les Borses europees, que dimarts semblaven ja haver superat l'efecte rebot sorgit de Silicon Valley Bank.

Un risc petit, però real

De nou, els missatges de calma es van succeir entre els governs europeus i el Banc Central Europeu, que va sol·licitar informació als bancs per conèixer el seu nivell d'exposició a Credit Suisse. Donant per bones les afirmacions que no hi ha una gran exposició entre bancs europeus arran de la crisi de 2008, encara hi ha dos riscos de contagi a Europa, però ara des de molt més a prop. Els detalla el professor d'EADA i expert en finances Rafael Sambola: "D'una banda estan els mercats de capitals, que ofereixen un risc similar al que algú cridi foc, perquè els mercats no aguanten la incertesa". "Això

I per l'altre que els bancs més febles o de menor reputació tinguin un problema de liquiditat i això impliqui carreres bancàries a retirar efectiu de forma accelerada, com va succeir amb Silicon Valley Bank." Però fins i tot en aquest supòsit, "el Banc Central Europeu ha demostrat que podrà actuar immediatament i que està més ben preparat que el 2008", destaca Sambola, confiat dels "test d'estrès que viuen els bancs per veure què podria passar en una situació així".

Amb les reunions en paral·lel de les cúpules d'UBS i Credit Suisse per discutir la compra del primer sobre el segon aquest cap de setmana, els horitzons que s'obren ara per al banc suís són tres. La compra d'UBS, que ja ha rebut el beneplàcit dels reguladors russos, la compra de BlackRock o d'alguna altra entitat que entri en l'equació i, finalment, que Credit Suisse vengui la seva part de fons de risc i mantingui la resta del banc sense venda o fusió. "Per a Suïssa i les autoritats suïsses, la compra d'UBS pot semblar el millor, encara que pot generar algun risc de què, sumats, ambdós bancs acumulin massa mercat", apunta Sambola.

L'agència econòmica suïssa AWP va afirmar que tant el Banc Nacional de Suïssa (BNS) com la comissió reguladora del mercat de valors (Finma) admeten que la compra de Credit Suisse per UBS és l'única solució per evitar el col·lapse del banc, segons informa EFE. Curiosament, en el passat UBS va haver de ser rescatat per les autoritats suïsses a causa de la seva exposició a les hipoteques subprime causants de la crisi financera de 2008, una cosa que, tanmateix, no li va ocórrer al seu rival Credit Suisse.

Passi el que passi aquest cap de setmana, la ràpida intervenció de les autoritats i l'enfortiment dels bancs europeus i els seus sistemes de control continuen multiplicant missatges de calma per part d'analistes i autoritats. Però al món financer, "sempre existeix un petit risc", recorda Sambola. Per molt preparat que estiguin els bancs o molts rescats que es duguin a terme, ningú no pot saber ni controlar el que farà la població amb els seus diners, ja sigui el que té al banc o invertit en la Borsa.

I si tots decideixen retirar-lo alhora, el sistema bancari sí que pot col·lapsar. Això, en qualsevol cas, "és quasi impossible que això passi si tot funciona com degui funcionar, amb els controls que hi ha i amb missatges de calma", remata Sambola.