Credit Suisse i UBS, els dos bancs més grans de Suïssa, celebraran les seves respectives juntes d'accionistes aquest mes d'abril, però de moment ho faran per separat. Es tracta del primer encontre entre les entitats i els seus inversors des que van anunciar la fusió (forçada per la greu crisi financera del primer), per la qual cosa les cites podrien no estar exemptes de tensions. L'objectiu d'aquestes és aplanar el camí perquè es tanqui la fusió abans que acabi el 2023.

Segons informa l'Agència EFE, Credit Suisse celebra la seva junta el 4 d'abril després d'un mes de març en què hi va haver a punt de la fallida. Mentre que UBS, que va adquirir el seu rival a instàncies del Govern suís per salvar-lo, ho farà l'endemà, el 5, amb moltes incògnites respecte a què poden donar de si ambdues encontres.

La compra de Credit Suisse per UBS, acordada el 19 de març, serà debatuda, però no és objecte de vot. La delicada situació que el primer d'aquests bancs travessava fa tot just unes setmanes va forçar que s'adoptessin procediments d'emergència per firmar l'adquisició, evitant per això el procediment normal de donar sis setmanes als accionistes per aprovar-la o no.

Després de les dues juntes d'accionistes d'aquest mes d'abril, el comandament d'UBS canviarà de mans. Cal recordar que l'actual conseller delegat de l'entitat, el neerlandès Ralph Hamers, serà substituït pel suís Sergio Ermotti, que ja va dirigir el banc de Zuric entre 2011 i 2020 i ara tornarà per supervisar el complex procés de fusió.

La compra convertirà UBS en un gegant amb un valor de mercat que duplica el PIB de Suïssa, la qual cosa preocupa els analistes pel seu possible poder de pressió en les finances helvètiques, i el risc de desprestigi per a aquestes, que ja han rebut un dur cop en la seva centenària imatge a causa de la caiguda de Credit Suisse.

Els analistes observaran amb atenció si en les juntes generals es donen detalls sobre el cost econòmic i laboral d'una adquisició que es calcula podria suposar la retall de 10.000 llocs de treball i el tancament de 75 sucursals bancàries, és a dir, la quarta part del personal i de les oficines en ambdues entitats sumades.

També hi ha expectació per saber quin to adoptarà la junta de Credit Suisse després d'un any negre per al banc, que a causa dels seus problemes financers i d'imatge ha acabat perdent en aquest lapse fins i tot un 90% del seu valor en borsa, el que sens dubte haurà perjudicat molts dels seus principals inversors.

Començant pel Banc Nacional Saudita, que a finals de 2022 es va convertir en el principal accionista de Credit Suisse en invertir 1.500 milions de francs suïssos (1.509 milions d'euros) en una participació del 9,8% en l'entitat que després de la compra per UBS va acabar valent davant del mercat de valors només 300 milions de francs (301 milions d'euros).

El Banc Nacional Saudita va ser en tot cas un dels grans desencadenants de les raneres finals de la crisi, quan el 15 de març el seu president, Ammar al Khudairy, anunciava que no anava a invertir més en l'entitat suïssa, en un delicat moment per al sector bancari mundial pel col·lapse del Silicon Valley Bank. Aquest comentari va contribuir que aquell mateix dia les accions de Credit Suisse es desplomessin un 24%: no sembla casual que després d'això, la setmana passada, l'executiu saudita dimitís al·legant "motius personals".

Problemes amb els bonistas

Un altre tema que podria debatre's és el dels plets que Credit Suisse, i UBS en heretar els seus comptes pendents, podrien afrontar després que els seus bonistas perdessin tots els seus diners invertits arran que els bons AT1 associats al banc, per valor de 16.000 milions de francs (16.100 milions d'euros), es reduïssin a zero per decisió de les autoritats suïsses per facilitar la fusió.

Aquesta mesura sense precedents, ja que en aquests casos els propietaris de bons solen estar protegits davant les pèrdues, preocupa al mercat europeu de bons, que mou uns 275.000 milions d'euros i podria perdre el seu atractiu si molts bonistas temen que en casos de dificultat poden, com ha passat aquí, ser els grans perjudicats.

UBS va comprar Credit Suisse per 3.000 milions de francs (3.019 milions d'euros), un preu un 60% més baix del qual llavors tenia l'entitat en borsa, amb grans ajuts del Govern suís, que va oferir fins i tot 100.000 milions de francs en liquiditat (100.600 milions d'euros) i una garantia a UBS per cobrir pèrdues de fins a 9.000 milions de francs (9.060 milions d'euros).

Credit Suisse, amb 167 anys d'història, havia encadenat dos anys de pèrdues milionàries: el 2021 van ser de 1.572 milions de francs suïssos (1.580 milions d'euros), i el 2022 gairebé es van quintuplicar, fins als 7.293 milions de francs (7.340 milions d'euros). Entre els principals factors que expliquen aquests pèssims comptes i la desconfiança dels inversors destacava la seva exposició a firmes de risc que van col·lapsar en exercicis anteriors, com el fons de cobertura nord-americana Archegos o la firma angloaustraliana de serveis financers Greensill.

Als problemes financers es van afegir molts d'altres entorn de la reputació del banc, amb diverses dimissions dels seus directius immersos en diferents escàndols. Aquest mes d'abril, el debat sobre la situació de la banca suïssa transcendirà les juntes d'accionistes de les dues entitats i també serà portat al parlament suís, que de l'11 al 13 d'abril celebrarà una sessió extraordinària per debatre les causes de la crisi de Credit Suisse i l'ajuda estatal que es va donar a UBS per adquirir-lo.