L'opa hostil llançada pel BBVA al Sabadell aquest dimecres ha desencadenat totes les alarmes als sectors econòmics i polítics. L'operació del banc que presideix Carlos Torres després del rebuig de l'entitat catalana a una fusió amistosa ha provocat reaccions majoritàriament contràries al que suposaria un augment de la concentració bancària a l'Estat, així com per la forma en què el BBVA pretén aconseguir el control del Sabadell. Una fórmula que ja va fracassar en el passat, tal com es va veure reflectit en l'opa hostil sobre Banesto que va llançar l'antic Banco Bilbao abans de convertir-se en l'actual BBVA.
🔴 Opa hostil del BBVA al Banc Sabadell, DIRECTE | Reaccions i última hora
Es tracta d'un mètode denominat hostil perquè no hi ha un acord previ entre les parts per tancar la compra. No és una operació poc habitual als mercats, que estan plens de casos en sectors com l'energètic, l'immobiliari i, fins i tot, el de l'alimentació, com va ser l'opa del fons rus LetterOne a la cadena de supermercats Dia. Però són estratègies que en moltes ocasions no donen resultat i acaben frenant-se.
El fracàs del Banco Bilbao en l'adquisició de Banesto
Al sector bancari, l'única opa hostil que ha tingut lloc a Espanya fins ara no va arribar a bon port. El protagonista va ser l'antic Banco Bilbao, abans que es convertís en BBVA amb la integració de Banc de Biscaia i Argentaria, quan el 1987 va voler aconseguir el control de Banesto (més tard absorbit pel Santander). En aquell temps, Banco Bilbao era el quart banc per mida de l'Estat i Banesto ocupava el segon lloc del rànquing.
La dinàmica va ser similar a la d'aquest nou moviment per comprar el Sabadell, ja que primer va iniciar converses amb l'entitat per integrar-se de forma amistosa i dies més tard va confirmar el llançament de l'opa hostil perquè no havia pogut arribar a un acord. El principal objectiu del Banco Bilbao era créixer per ser competitiu a Europa, després de la integració d'Espanya a la Comunitat Europea un any abans.
En aquest cas, l'opa comptava amb l'aval del Banc d'Espanya i del govern socialista de Felipe González, amb Carlos Solchaga al capdavant del Ministeri d'Economia. L'oferta als accionistes de Banesto consistia a oferir sis accions noves més una d'antiga del Bilbao per cada deu accions de Banesto, així com 15.000 pessetes en metàl·lic (poc més que uns 57 euros actuals), la qual cosa suposava una prima del 40%.
No obstant això, el president de Banesto en aquell moment, Pablo Garnica, no estava volia cedir el control de l'entitat al seu rival. A finals del mateix any, el vicepresident i conseller delegat, José María López de Letona, va dimitir sorprenentment dels seus càrrecs a Banesto, donant lloc a la irrupció d'un dels personatges més controvertits del sector financer al país.
Es tracta de Mario Conde, qui pocs dies després de la dimissió de López de Letona va accedir a la presidència de Banesto, on posseïa un paquet d'accions juntament amb Juan Abelló, a proposta del mateix Garnica. L'objectiu d'aquest nomenament era que Conde pogués convèncer els accionistes que no venguessin les seves participacions i així ho va fer.
A la setmana de llançar l'opa, el Bilbao va desistir en la seva estratègia, donant pas a una etapa amb Conde al capdavant de l'entitat, que seria recordada dècades després de la intervenció per part del Banc d'Espanya el desembre de 1993. El president del Banco Bilbao, José Ángel Sánchez Asiaín, va declarar llavors que “algú haurà de respondre algun dia d'aquest fracàs històric, que frena la modernització a Espanya.”
El BBVA pretén tancar la compra del Sabadell el 2025
Si bé va ser un cas fallit, Sánchez Asiaín aconseguiria més tard tancar un acord amistós amb el Banc de Biscaia i posteriorment amb el hòlding Argentaria per donar origen al que avui coneixem com el BBVA. Ara, la història pot repetir-se o significar finalment el primer èxit d'una opa hostil en el sector bancari del país. Encara que són poques les veus favorables que s'acabi produint l'absorció, el BBVA confia que podrà tancar l'operació a finals de l'any que ve.
Així ho ha confirmat aquest dijous durant una trucada amb analistes per explicar els seus plans amb el Sabadell. El president del banc, Carlos Torres, i el conseller delegat, Onur Genc, han detallat que en el procés d'aprovacions i autoritzacions hi ha diversos passos a seguir. El seu consell d'administració ja ho ha aprovat, per la qual cosa el següent serà convocar una junta extraordinària d'accionistes per aprovar una ampliació de capital i així poder comprar el Sabadell.
Posteriorment, el banc realitzarà diferents informes que ha d'oferir al Banc Central Europeu, a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) a Espanya. Però també als reguladors britànics, en concret al Prudential Regulation Authority (PRA) del Regne Unit, perquè el Sabadell és present al país a través de la seva filial TSB.