Els sindicats del sector financer donen un ultimàtum a l'Associació Espanyola de Banca (AEB), que representa el Santander, el BBVA, el Sabadell i Bankinter, entre altres entitats. Si no hi ha un preacord per firmar el nou conveni col·lectiu de banca aquest dimarts, no hi haurà més reunions fins després de l'estiu i tornaran a activar les mobilitzacions. En concret, aturades i vagues, com ja van fer el passat 22 de març, quan la banca va anar a la vaga per primera vegada en 40 anys.

Les negociacions van arrencar el desembre de l'any passat i després de més els vuit mesos i 16 encontres, la patronal de banca i els sindicats no han aconseguit posar-se d'acord. L'objectiu dels representants dels treballadors és poder fer-ho abans de l'agost, per això adverteixen que si s'apropen postures en la reunió d'aquest dimarts 23 de juliol, en podrien celebrar una d'última i definitiva en els últims dies de juliol (el 30 o el 31).

Tanmateix, en el cas que l'AEB no cedeixi a les seves peticions i les negociacions es retardin a setembre, començaran les protestes. "Si després d'aquesta reunió la negociació no avança, per a la CIG l'únic camí serà la mobilització", apunten aquest sindicat. "Si l'AEB no accepta les nostres condicions, no ens en queda cap altra. Tornarem a cridar a les vagues i aturades en banca", afegeixen des de Comissions Obreres.

També des de CCOO recorden que en l'última reunió (la que es va celebrar el passat 10 de juliol), l'AEB va posar a sobre de la taula la seva "última" proposta, que consisteix en una pujada salarial de l'11% a tres anys i una garantia real, "que ni és completa ni aplica tots els anys". Els sindicats valoren positivament que la pujada sigui de l'11%, ja que es troba entre el 10% que havia proposat inicialment l'AEB i el 12% que ells demanaven.

Però necessiten que la garantia real s'estengui durant els tres anys "perquè tota la plantilla vegi alguna cosa d'aquesta pujada. No podem firmar sense això". El seu objectiu és que la pujada sigui per a tots els conceptes salarials, incloent-hi els triennis tècnics i d'antiguitat. I que la clàusula de garantia salarial —que l'AEB proposa que sigui del 65% per a 2024 i 2025— apliqui almenys als tres anys que duri el nou conveni col·lectiu de banca.

La representació laboral recorda que la banca està immersa en la presentació de resultats del primer semestre, un període en què, de nou, han obtingut resultats rècord. I per això creuen que "no hi ha arguments" per no acceptar les propostes que s'han plantejat davant de l'AEB. Defensen que els increments salarials "són realistes i no exagerats".

Els sindicats esperen que l'AEB acabi acceptant

Els sindicats confien que la patronal que presideix Alejandra Kindelán acabi acceptant. De fet, només iniciaran la convocatòria d'aturades i vagues si la reunió del dimarts 23 no avança. "Esperem que puguin acceptar. I si s'apropen postures, que se celebri una nova reunió el 30 o 31 per tancar l'acord," expliquen.

La patronal i els sindicats no tenen un termini màxim per tancar el nou conveni col·lectiu de banca. Per això, les negociacions poden estendre's mesos o fins i tot anys, però creuen que és "injust" per a les plantilles "que ara mateix tenen el salari congelat". Una cosa que no passa a les caixes d'estalvi i cooperatives de crèdit, que sí que van aconseguir assolir un acord salarial.

I és que el mes de març passat, la CECA va pactar una pujada salarial a tres anys de l'11% per a les plantilles de CaixaBank, Unicaja o Abanca entre altres entitats. I la Unacc i Asemec una del 12% per a Cajalmendralejo, Caixa rural d'Astúries, de Gijón, de Navarra o Globalcaja, entre altres caixes. En ambdós casos, s'han acordat també pagues extres i més dies de vacances.