Als Estats Units, les negociacions per a la firma del conveni col·lectiu entre els sindicats i les empreses Ford, GM i Stellantis mantenen els treballadors en peu de guerra des del passat 15 de setembre. Aquest divendres la xifra d'empleats que han deixat el seu lloc de treball per sumar-se a la vaga s'eleva a 25.000, amb diverses fàbriques paralitzades -unes 41 en diverses ubicacions-. Les últimes a sumar-se a la protesta han estat plantes de muntatge de Chicago (Ford) i Lansing Delta Township (GM), que ocupen unes 7.000 persones.
Els gegants de la indústria de l'automòbil als EUA han de pactar les condicions laborals per als quatre anys vinents i estan en converses amb el sindicat United Auto Workers (UAW), que lidera Shawn Fein. Les demandes sindicals se centren en augments salarials del 40% en quatre anys, l'eliminació de les diferències salarials entre els treballadors de plantes de les mateixes empreses, més garanties de seguretat laboral i recuperar els ajuts que van tenir fins a 2009 per compensar l'augment del cost de la vida. El líder sindical ja va advertir abans de l'inici de la vaga que adoptaria una estratègia d'aturades progressives en els tres fabricants d'automòbils, coneguts com els Tres Grans de Detroit, una cosa que UAW no ha fet mai en la seva història. L'aturada, la primera en la història que aconsegueix una implicació de les plantilles dels tres fabricants, "està funcionant", segons UAW.
La circumstància que només s'hagin sumat aquest divendres centres de treball de Ford i de GM respon a la proposta que la direcció del gegant Stellantis ha posat sobre la taula de negociació. El representant de UAW, Shawn Fein, va justificar la decisió del sindicat de no incloure Stellantis en l'última ronda d'aturades perquè aquest mateix matí, la companyia ha presentat al sindicat una oferta que suposa un "progrés significatiu" sobre els ajuts per compensar l'increment del cost de la vida i sobre el dret de vaga dels treballadors, segons va informar Efe. Fein va recalcar que l'ampliació de la vaga no significa que s'hagin trencat les negociacions amb les tres companyies i va afegir: "Estic molt esperançat que puguem arribar a un acord que reflecteixi els increïbles sacrificis i contribucions que els nostres afiliats han fet en les últimes dècades".
En el cas de Ford i GM, sempre segons fonts sindicals, les negociacions no avancen per falta de predisposició de les empreses. "Desgraciadament, malgrat la nostra voluntat per negociar, Ford i GM es neguen a realitzar un avanç substantiu en la negociació. Per això, a partir de les 12.00 d'aquest divendres (16.00 GMT) ampliarem la vaga a aquestes dues companyies", va declarar el president de UAW.
Quan es va anunciar la vaga, el president dels Estats Units, John Biden, va recolzar la lluita del sindicat en afirmar davant dels treballadors en vaga: "Wall Street no va aixecar aquest país. Ho va fer la classe mitjana. Ho van fer els sindicats. Això és un fet. Continuem. Mereixen el que han guanyat. I han guanyat moltíssim més del que estan sent pagats". És la primera vegada en la història que un president en actiu s'afegeix a piquets de vaga als Estats Units. Durant la crisi financera de 2008, la Casa Blanca que regentava Barack Obama es va convertir en accionista majoritari de General Motors per evitar la seva fallida.
La vaga per la seva magnitud també està afectant milers de treballadors en empreses que subministren components als tres grans fabricants dels Estats Units i que estan havent de parar les seves activitats.