Els últims dies de Venca són tristos i incerts. Les treballadores (dones, gairebé totes) van vendre en mà i durant dos dies la roba que els quedava a liquidació "a un màxim de 5 euros la peça" a la nau industrial de Vilanova i la Geltrú. D'altres són a casa i sense cobrar des del gener, sense saber quan ho faran en espera que es resolgui judicialment l'acomiadament col·lectiu per liquidació que afecta la plantilla de 155 persones i que el Fons de Garantia Social (Fogasa) pagui les indemnitzacions. Mentrestant, alguns clients han estat fidels fins al final i "cada dia criden alguns per telèfon per acomiadar-se", compte Charo Miranda, delegada de Comissions Obreres a Venca. El que al seu dia va ser la firma de venda per catàleg de moda de referència arrosega 81 milions en pèrdues des de l'any 2008 (sense comptar el 2023).
"Vam ser pioners en la venda per catàleg i en la venda on-line, però no ens vam saber adaptar", resumeix Charo Miranda, delegada sindical de Comissions Obreres que esgota els seus últims mesos en la companyia. No sap explicar què va succeir el 2008 per trencar amb una tendència d'almenys 9 anys ininterromputs de beneficis i crecimieto, segons els dipòsits de comptes consultats per ON ECONOMIA al Registre Mercantil. La facturació es va multiplicar gairebé per 7 el 2002 i va passar de vorejar els 12 milions als 80, amb beneficis de gairebé milió i mig.
Des d'aleshores, tot van ser guanys que van tocar sostre el 2005 amb 2,7 milions d'euros i un creixement que la va portar als 138 milions de facturació el 2005. L'empresa va començar llavors a decréixer en vendes, però 2006 i 2007 van ser anys tranquils en els que la plantilla sí que va créixer fins a un màxim de 458 treballadors el 2007. El 2008, any en què es va esclatar la bombolla immobiliària mundial amb la crisi de Lehman Brothers i en què els bancs van començar a endurir els crèdits, la facturació va caure a 89 milions i va inaugurar una dècada de pèrdues amb 11 milions. La sagnia no havia fet més que començar.
"Record que ens va afectar la crisi: quan no hi ha diners, la gent deixa de comprar roba", recorda Miranda. La crisi va persistir uns anys a Espanya i la compra on-line tan sols començava treure el cap (Zara va inaugurar aquest model el 2010 i H&M el 2014). Venca se'ls havia avançat amb venda on-line des de l'any 97, però sense el ganxo necessari perquè aixequés cap.
La digitalització a Venca va passar per tres fases: es va iniciar en el 97, més tard les seves peces es van començar a vendre a Amazon i el 2017 va arrencar el marketplace on venien les seves peces i també les de tercers. Cap d'elles no va resultar i la caiguda del paper, com si d'una revista es tractés, va acabar amb la companyia: 9,7 milions en pèrdues el 2009, 5 milions el 2010, 6,4 milions el 2011, 4,3 en 2012...y així fins a l'any 2022, quan la venda de la nau industrial els va propiciar l'únic any de beneficis, de manera tardana i insuficient per salvar l'empresa.
L'encongiment de les vendes també va ser imparable i la facturació es va reduir a més de la meitat en tres anys, entre 2006 i 2009 (de 132 a 64 milions). Un lleu repunt va arrencar el 2016, dos anys després que Venca inaugurés un canal on-line, però va ser insuficient per tornar a beneficis i salvar l'activitat d'una empresa els números de la qual caminaven cap a la fi. La plantilla també es va reduir de 458 treballadors el 2007 a 290 el 2014, fins als 155, la gran majoria dones, de finals de 2023, quan l'empresa va anunciar el concurs de creditors i va iniciar el procés de liquidació, sense que cap empresa presentés oferta de compra.
En aquest procés, l'empresa va viure diversos canvis de mans. Va néixer a Espanya en vista del grup francès La Redoute, germen del gran hòlding Kering que avui és propietària de Saint Laurent o Balenciaga, que en aliança amb els supermercats Spar va crear la firma el 1976 amb el nom que sorgeix de la contracció de Venda i Catàleg, Venca.
Als anys 80, l'empresa va ser comprada pel grup 3 Suisses, filial de Mulliez, amos de Decathlon, detalla un reportatge publicat en SModa. De la mà del grup alemany Otto, els copropietaris francesos van obrir el centre logístic de Vilanova i van fer créixer l'empresa a base de confecció a escala i una gran distribució. Però la crisi financera, l'auge de les grans marques de fast fashion i una mala transició al món digital, on mai no va tenir l'impacte d'aquells catàlegs que corrien per les cases de mig Espanya amb Maribel Verdú, Judit Mascó o Victoria Abril a la portada.
L'última compra va ser d'un grup de treballadors i directius de l'empresa, liderats pel seu fins ara director general, Jordi González, el 2017. Van decidir llavors convertir-la en un marketplace, sense aconseguir treure-la d'unes pèrdues que arrossegaven des de fa nou anys, a excepció de l'any 2022, quan els guanys van ser deguts a la venda d'una nau, avantsala del final de la companyia, que va entrar en concurs de creditors a finals de l'any passat. Els últims intents de venda de l'empresa i la sortida a subhasta van ser fallits i ara només queda la possibilitat que algú compri la marca, en liquidació com les seves peces.