Víctor Grifols Roura, de 73 anys, ha abandonat el consell d’administració de la multinacional catalana d’hemoderivats Grifols després de gairebé 40 anys. N’havia estat conseller delegat (1987-2017), president no executiu (2017-2022) i, a partir d’ara, es mantindrà com a president d’honor. Això vol dir que es retira dels òrgans de presa de decisions qui ha estat l’artífex de la transformació i de la internacionalització de Grifols. Ha donat un pas al costat en un moment en que la companyia ha tornat als beneficis i ha recuperat la confiança dels inversors.

Sempre s’ha dit que les autoritats nord-americanes es prenen més seriosament Grifols del que ho fan les espanyoles. No només perquè la part més important del negoci està als Estats Units, on és possible comprar la matèria primera –el plasma– a les persones donants a diferència de la majoria dels països europeus, que no en permeten el pagament. El govern dels Estats Units considera l’activitat de Grifols com a estratègica. Grifols va ser la primera companyia espanyola i la segona europea que va aconseguir una llicència de la FDA, el regulador farmacèutic nord-americà que encara avui els facilita l'expansió pel seu país. Però la dada que posa en evidència l’interès que tenen per aquesta empresa catalana és l’informe secret que, el 18 de febrer de 2009, van dirigir a persones clau de les seves ambaixades. Amb el títol Instal·lacions crítiques a l’estranger, únicament en detallaven tres a Espanya: l’estret de Gibraltar, el gasoducte que transporta gas natural d’Algèria i la planta de Grifols a Parets del Vallès, dedicada a la producció d’immunoglobulina intravenosa. Efectivament, consideren els seus hemoderivats com un recurs estratègic.

Precisament, GigaGen Inc, filial nord-americana de Grifols, va ampliar l’octubre passat el contracte amb l'Oficina Executiva del Programa conjunt de Defensa Química, Biològica, Radiològica i Nuclear del Departament de Defensa dels Estats Units. Segons van fer públic, es tracta d’un contracte de 11.8 milions de dòlars per desenvolupar tractaments amb anticossos humans sintètics que protegeixin contra les neurotoxines botulíniques. També donaran suport a la producció d'un medicament d'ús militar.

Durant el temps que Víctor Grífols en va ser primer executiu, la companyia va sortir a borsa (2006) i es va estendre pel món a base d’obrir plantes de plasma i adquirir companyies estrangeres. Aquest esforç inversor va comportar un elevat endeutament. Amb la pandèmia, quan es van tancar els centres de recollida de plasma, aquest endeutament va precipitar la caiguda de les accions.

Per frenar la caiguda de la cotització, Víctor Grífols va abandonar la presidència no executiva a l’octubre de 2022 i, al maig d’aquest 2023, el seu fill (Víctor Grífols Deu) i al seu germà (Raimon Grífols Roura) també van deixar de ser consellers delegats. Des d’aleshores, Thomas Glazmann n’és el primer executiu.

Declaracions polítiques

En les quatre dècades en les quals ha estat en la cúpula de Grifols, no s’ha prodigat en declaracions públiques, però les poques vegades que s’ha dirigit als mitjans de comunicació ha generat polèmica, sobretot per les seves posicions polítiques en defensa del catalanisme. A l’abril de 2014, en una visita a la seu de Grifols, va encoratjar a l’aleshores president Artur Mas a continuar amb el procés participatiu del 9 de novembre d’aquell any –“Tiri endavant, no s’arronsi”, li va dir–, fet que va enfurismar la premsa madrilenya.

En unes altres declaracions a la cadena nord-americana CNN el 2012, es va mostrar partidari que Catalunya es convertís en una Estat federal “igual com ho és Califòrnia als Estats Units” si bé no veia com un Estat independent amb exèrcit i diplomàcia pròpies. Anys després, el 2018 a RAC1, va reclamar “un referèndum correcte i que se n’acati el resultat”. Es va declarar “referemdumista”.

Grifols sempre ha mantingut la seu social a Catalunya malgrat les pressions. Quan la Generalitat va concedir la Creu de Sant Jordi a Víctor Grífols Roura el 2017, des de la CUP es va polemitzar sobre la seu de la companyia, però no la social, sinó la fiscal amb la qual operaven des d’Irlanda. La veu més incisiva va ser la de la llavors diputada cupaire Eulàlia Reguant.

Nét del fundador, el metge Joan Antoni Grífols Roig (Vilanova i la Geltrú, 1885 - Barcelona, 1976), i fill de Víctor Grífols Lucas (1919-2015) i de Núria Roura Carreras. El seu pare va establir el 1951 els primers contactes amb firmes nord-americanes del sector del plasma. Víctor Grífols està casat amb Marta Deu i són pares de tres fills: Víctor (exconseller delegat fins el maig passat), David i Òscar.Aquesta branca familiar és accionista de la companyia mitjançant les societats Deria SA i Scranton Enterprises BV.

Ell lloc de Víctor Grífols Roura en el consell d’administració serà cobert per Albert Grífols Coma-Cros, director científic de la companyia fins el setembre passat. En un comunicat, Grífols Roura assenyala que és el moment de fer un pas al costat per “garantir una transició ordenada”.