Les cròniques de la premsa econòmica presenten Cosentino com el líder de les superfícies pètries per al disseny d’interiors, com la multinacional andalusa que més exporta, fins i tot com el rei dels taulells de cuina perquè els venen arreu del món. Són coneguts per les marques Silestone i Dekton. I els artífexs d’aquest imperi són els germans Martínez-Cosentino Justo: Francisco, Eduardo i José, que va morir aquest 13 de juliol a l’edat de 78 anys. Si bé sempre han fet bandera d’Almeria, sobretot de Macael, localitat famosa per les seves pedreres de marbre blanc, on van néixer ells i la seva empresa, han mantingut una estretíssima relació amb Catalunya.
D’entrada, el germà gran, Eduardo Martínez-Cosentino Justo (nascut el 1940, a la dreta de la fotografia superior) resideix a l’àrea metropolitana de Barcelona des que, quan encara era adolescent, se’n va anar a viure a casa del seu oncle Gabriel, a L’Hospitalet de Llobregat. Des de molt jove es va posar a treballar per vendre els productes de marbre de Macael per Catalunya, que en aquells anys eren sobretot piques de cuina. I, amb 83 anys, continua residint a Barcelona, on ha tingut sis fills, cinc dels quals treballen per a Cosentino.
El germà del mig, José (1945, a l'esquerra de la fotografia), conegut per Pepe Cosentino, mort fa només uns dies, es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona (1969-1975) i després va treballar a Catalunya per a Henkel i Torras Hostench. No va ser fins temps després que va tornar a Almeria, quan els seus germans ja feia anys que havien creat l’empresa Mármoles Cosentino, embrió de l’actual grup. Durant tres dècades en va ser el tresorer. Va ser pare de quatre fills, dos dels quals també ocupen posicions de responsabilitat a Cosentino.
Fins i tot el germà petit, Francisco (1951, al centre de la fotografia), al qual anomenen Paco, president del consell d’administració, té una sorprenent relació amb Barcelona. Alumne brillant, als 18 anys ja era mestre de primària i el seu primer destí va ser una escola del barri del Coll, al districte de Gràcia, on hi va estar tres cursos a finals dels seixanta i principis dels setanta. Durant aquest període, els tres germans estaven a Barcelona. Però Francisco va decidir tornar a Macael per aixecar, amb poc més de deu empleats, el que acabaria sent una de les grans multinacionals andaluses que ara dóna feina a més de 6.000 treballadors.
En una conversa amb ON ECONOMIA, Santiago Alfonso, vicepresident de comunicació i reputació corporativa de Cosentino, detalla l’especial relació dels tres germans amb Barcelona. En la història de l’empresa, consultable a la seva pàgina web, s’apunta que quan els seus pares –Eduardo Martínez Cosentino i Eduarda Justo, els fundadors– van introduir en els anys cinquanta i seixanta maquinaria moderna per tallar el marbre, van aconseguir augmentar la producció, que “destinaven majoritàriament a Catalunya, a on es realitzava una tasca comercial”.
En l’actualitat, Cosentino manté a Catalunya una planta de distribució dels seus productes, al polígon industrial El Pla, entre Sant Feliu i Molins de Rei, així com un Cosentino Center i un Cosentino City per a l’activitat comercial, que dirigeixen un fill i una filla d’Eduardo, el germà gran. Però el seu primer mercat no està aquí, ni a Espanya, ni tan sols a Europa, sinó a Amèrica del Nord.
Les pedreres de Macael
Consentino té els orígens a Macael (Almeria), on la primera generació d’aquesta nissaga (els avis, Eduardo i Eduarda) es van dedicar des de 1945 al negoci del marbre. Dues dècades després van comprar una pedrera, anomenada ‘Perro Muerto’. A partir de 1979, la segona generació (els germans Martínez-Cosentino Justo) va revolucionar l’activitat, va traslladar el centre de producció a la veïna Cantoria –on encara hi ha la seu central–, però això no va ser un camí de roses. Francisco Martínez-Cosentino ha explicat públicament que s’han arruïnat algunes vegades, i una va ser per culpa de Marmolstone, l’aposta que van fer per un nou material elaborat a partir de les restes de marbre. No va funcionar. Però el 1991 la van clavar amb Silestone, un nou material amb el qual van portar color a les cuines de tot el món. Però no només a les cuines perquè s’utilitza per a qualsevol espai. De fet, poc després de sortir al mercat, ja es va utilitzar per revestir l’interior de la infraestructura de telecomunicacions de la Torre de Collserola.
L’any passat, Cosentino va ajornar l’anunciada sortida a borsa després que el seu president fos condemnat per cinc casos de silicosis en empleats d’una empresa col·laboradora. Un jutjat de Vigo li va imposar, en conformitat, una indemnització d'1,1 milions d'euros i sis mesos de presó. Però, amb posterioritat, un jutjat penal de Bilbao el va exculpar el març passat per vuit casos de silicosis en una altra empresa col·laboradora de Biscaia que produeix conglomerat de quars. De moment, no han fet cap altre anunci sobre quan sortiran a borsa.
Primera fàbrica als Estats Units
L’any vinent planegen construir la seva primera fàbrica als Estats Units, a Jacksonville (Florida), amb una inversió de 250 milions d’euros. Als Estats Units i Canadà disposen d’una gran xarxa logística per tractar-se del seu primer mercat, que concentra el 60% de les vendes globals de Cosentino en l’actualitat. Precisament, el primer anunciant espanyol en una Super Bowl (final del campionat de futbol americà) va ser Silestone en l’edició del 2005. De la mateixa manera que Isabel Preysler va ser la cara de Porcelanosa a Espanya durant anys, l’exmodel Cindy Crawford és la cara de Cosentino al mercat nord-americà, una ambaixadora dels seus productes.
Cosentino va facturar l’any passat 1.570 milions d’euros, un 8% menys que l’exercici anterior, amb un benefici net de 97,5 milions, un 17% menys. La companyia va atribuir aquests resultats a la baixa a la “normalització del mercat”, que s’havia disparat després de la pandèmia per l’augment generalitzat de reformes a les llars. Aquest 2023, l’exportació va suposar un 92% de les vendes, liderades per l’Amèrica del Nord (60%), que està molt per davant d’Europa (30%) si bé estan portant a terme un pla d'expansió en el Vell Continent.
Segons l’últim informe d’activitat de Cosentino, la seva plantilla ha passat de 3.917 empleats el 2017 a 6.039 l’any passat. D’aquests, 3.484 treballen a Espanya (on tenen vuit plantes de producció) i 1.261 ho fan als Estats Units. La companyia està apostant per les renovables, només cal veure els voltants de la seva planta de Cantoria. El 2022 van instal·lar 30.000 plaques fotovoltaiques i, l’any passat, 27.000 més.
Inversions immobiliàries
Els membres d’aquesta família també inverteixen en el sector immobiliari, participen en una urbanització a Mojácar que està en construcció, tenen l’hotel Jardines La Tejera –a Olula del Río, localitat propera a Macael i Cantoria– i han fet incursions en capital risc. En el rànquing Ricos 2024, que elabora El Mundo, Francisco Martínez-Cosentino i els seus germans apareixen en la segona posició de grans fortunes andaluses, només superats per Rafael Domíguez de Gor, propietari del grup tèxtil Mayoral.
També són actius en el camp social a través de les fundacions Eduarda Justo, centrada en l’educació, i Ibánez Cosentino, en l’art. El germà gran, Eduardo Martínez-Cosentino Justo, s'ha incorporat aquest juliol al patronat de la Fundació Princesa de Girona.
Tercera generació
La tercera generació està formada per 13 cosins, dels quals 10 treballen per a Cosentino i alguns ja han entrat en el consell d’administració. Es divideixen en tres branques familiars: Martínez-Cosentino Ramos (els 6 fills d’Eduardo, que té una participació del 40%), Martínez-Cosentino Rosado (els 4 fills de José, amb el 20%) i Martínez-Cosentino Alfonso (els 3 fills de Francisco, amb el 40%).
En aquesta tercera generació hi ha Pilar Martínez-Cosentino Alfonso, vicepresidenta executiva i membre de l’actual junta de l’Institut de l’Empresa Familiar, i el seu germà Eduardo, amb un enorme pes a la companyia en tractar-se del vicepresident global de vendes i CEO de la filial nord-americana. Des de finals de l’any passat forma part de la junta de la Cambra de Comerç Espanya-Estats Units. Són fills del president.
En la branca dels Martínez-Cosentino Ramos, Eduardo és el director comercial a la Península Ibérica, mentre la seva germana Isabel és la directora de Cosentino City Barcelona.
Dels Martínez-Cosentino Rosado, fills del difunt José, Eduardo és directiu de Tresoreria i dues de les seves germanes ocupen posicions en les àrees financera i de comunicació.