Els grans fabricants del sector de l'automoció veuen com es redueixen els seus beneficis per la caiguda de la demanda, la competència ferotge i la lenta implantació del vehicle elèctric. Alguns com Volkswagen o Nissan han anunciat retallades de llocs de treball i tancaments de plantes.

Només pel que fa a les tres principals automobilístiques alemanyes – Volkswagen, Mercedes-Benz i BMW– van deixar de guanyar més de 10.000 milions d'euros entre gener i setembre de 2024 pel descens de les vendes a la Xina i una transformació cap a la mobilitat elèctrica més lenta de l'esperat, segons les dades recopilades per Efe. Però l'impacte de la crisi és diferent en cada fabricant. Aquesta és la situació dels principals grups:

Volkswagen

La més gran automobilística d'Europa va guanyar en els nou primers mesos de l'any un 33% menys per la caiguda de les seves vendes a la Xina. Ara es planteja tancaments de plantes a Alemanya que, segons els sindicats, afectarien tres de les seves deu fàbriques al país. El seu director financer, Arno Antlitz, ha assenyalat que la competència s'ha intensificat, la transformació a la mobilitat elèctrica està sent més lenta de l'esperada i els preus estan sota pressió. Audi també va anunciar 4.500 acomiadaments a Alemanya

A Espanya, el grup alemany, propietari de la marca Seat i amb planta a Martorell (Barcelona), també té una fàbrica de la marca Volkswagen al polígon navarrès de Landaben, on el president del comitè d'empresa, Alfredo Morales, veu amb preocupació la possible "ona expansiva" de l'anunci de tancaments a Alemanya.

El ministre d'Indústria, Jordi Hereu, no creu que els problemes de Volkswagen puguin repercutir a la planta de Seat a Martorell perquè les fàbriques a Espanya tenen una alta productivitat.

Mercedes-Benz

Recentment va anunciar que se centrarà en augmentar l'eficiència i millorar els costos en totes les categories, inclòs personal, després que el seu benefici es reduís un 30,7% fins al setembre. El seu director financer, Harald Wilhelm, va defensar després de la presentació dels comptes que la cotitzada revisarà l'eficiència en tots els llocs en els quals està activa i en totes les categories, incloent els costos per personal, però també els de material, producció o fàbriques. Ja han anunciat ajustaments.

BMW

Aquesta marca alemanya va guanyar un 35% menys fins al setembre i ha firmat el pitjor trimestre de l'any, amb un benefici un 85,5% menor, ja que a la caiguda del mercat xinès també cal sumar la paralització del lliurament de més d'1,5 milions de vehicles a tot el món a causa dels problemes amb els frens. També es va detectar fa mesos suposades manipulacions en les emissions dels seus motors dièsel. El conseller delegat, Oliver Zipse, va defensar que l'empresa continuava realitzant inversions a Alemanya encara que alguns analistes posessin en dubte el futur d'aquest país com a emplaçament industrial.

Nissan

Aquesta marca acaba d'anunciar una retallada de 9.000 llocs de treball i una reducció de la seva capacitat de producció global del 20% per millorar la seva rendibilitat, després de guanyar un 93,5% menys en el semestre pel descens de les vendes i una demanda decreixent.

El segon fabricant japonès més gran del sector, i integrant de l'aliança amb Renault i Mitsubishi, té plantes de fabricació d'autoparts a Àvila i Cantàbria, que no es veuran afectades per aquesta reducció.

També farà canvis a la seva cúpula directiva, retallarà la remuneració dels seus alts executius i vendrà una desena part del 34,01% que té a Mitsubishi Motors. Segons analistes, Nissan s'enfronta al mercat xinès a una competència cada vegada més agressiva i s'hi afegeix que acumula un inventari creixent de vehicles sense vendre.

Stellantis

Des d'aquest grup, amb marques com a Alfa Romeo, Fiat, Lancia, Maserati, Jeep, Chrysler, Dodge, Peugeot, Citroën i Opel, entre d'altres, la visió també és pessimista. La seva facturació va caure el 18% en els nou primers mesos de l'any, a causa de la transició per l'arribada de nous models i a la reducció d'inventaris, sobretot als EUA.

El seu conseller delegat, Carlos Tavares, deia a l'octubre el diari econòmic Les Echos, en ser preguntat si es planeja tancar plantes o vendre alguna marca, que "no s'ha d'excloure res". "Si els xinesos aconsegueixen el 10% del mercat a Europa al terme de la seva ofensiva, això són 1,5 milions de cotxes. Equival a set plantes de muntatge. Els constructors europeus hauran de tancar-les o vendre-les als xinesos", va manifestar. Al seu parer,"el tancament de fronteres als productes xinesos és "una trampa" perquè "se saltaran les barreres invertint en plantes a Europa", en part amb "subvencions estatals" del seu país "a baix cost".

En aquest context, s'intensifiquen les mobilitzacions dels sindicats en països com Itàlia, on a l'octubre hi va haver una vaga per reivindicar la protecció de l'ocupació i denunciar la falta d'inversions en les fàbriques italianes de Stellantis, que el 2021 va absorbir Fiat. Des d'octubre, Stellantis ha cessat temporalment la producció del seu model elèctric Fiat 500 a Mirafiori (Torí), i aquest mes suspèn la fabricació de vehicles en les plantes de Pomigliano d'Arco, Termoli o Pratola Serra.

A Espanya, la Confederació Intersindical Galega ha anunciat una aturada per al 28 de novembre vinent a Galícia, on Stellantis té la fàbrica de Citröen a Vigo, que afectarà també empreses de components.

Als Estats Units, una de les tradicionals potències automobilístiques, tampoc no manquen acomiadaments i conflictes laborals. Stellantis acomiadarà el gener vinent 1.100 treballadors de la planta de Jeep a Toledo (Ohio). El poderós sindicat United Auto Workers (UAW) va paralitzar el 2023 durant mesos la producció en les plantes de General Motors, Ford i Stellantis, els denominats grans de Detroit, i van aconseguir augments salarials.

Tesla

El seu propietari, Elon Musk, ha estat un dels grans suports del president electe, Donald Trump, en la seva tornada a la Casa Blanca i ara està en condicions de treure'n profit. Va guanyar en els dos estats que tenen l'automòbil com a principal motor econòmic: Míchigan i Ohio.

Malgrat la seva revalorització a la bossa, els resultats no són bons: en els nou mesos va guanyar un 32,4% menys interanual i ara prepara llançar nous models, inclosos alguns de més assequibles, que començaran a aparèixer en la primera meitat de 2025.

Està previst que, amb Trump a la Casa Blanca, hi hagi menys restriccions amb les emissions, es deixi de promoure la producció de vehicles elèctrics i s'enforteixin els aranzels als vehicles xinesos. També podria afavorir la conducció autònoma, en la qual Musk té posades les seves esperances.

Xina

Per la seva part, la indústria automotriu xinesa s'està imposant, sobretot en el vehicle elèctric, en el qual domina tota la cadena de valor, des de la fabricació de cotxes fins a bateries o semiconductors. Una de les seves marques líders, BYD, va guanyar un 80% més el 2023 i va arribar a desbancar Tesla com a més venedor mundial d'elèctrics purs.

Els models xinesos ja arriben al mercat europeu i els fabricants van instal·lant fàbriques al continent. Així, a l'antiga fàbrica de Nissan a la Zona Franca de Barcelona es produirà el model elèctric Omoda 5, del xinès Chery, així com els models S700 i S800.

L'empenta xinesa ha desencadenat una guerra comercial entre la Xina i la UE, després que aquesta hagi imposat aranzels a la importació d'elèctrics xinesos pels subsidis que reben. Al seu torn, la Xina -on fabricants europeus fan alguns de les seves models per tenir més pròximes, per exemple, les fàbriques de bateries- estudia imposar aranzels a vehicles de combustible de gran cilindrada que importa de la UE, que ha demandat davant de l'Organització Mundial del Comerç (OMC).