Carlos Muñoz té plans per a Volotea. El fundador i CEO de l'aerolínia low cost s'associa amb el grup Abra amb un doble objectiu: poder millorar les seves xifres de negoci en introduir en la seva oferta vols a Llatinoamèrica. I poder convertir-se en un gran grup capaç d'assumir les rutes que no puguin operar Iberia-Air Europa a petició de Brussel·les si tira endavant la seva fusió. Amb tot, Volotea preveu transportar fins a 19 milions de passatgers, gairebé un 60% més dels que ja mou ara.
En qualsevol cas, la companyia aèria ha d'esperar que la Comissió Europea doni el vistiplau a la joint venture que ha creat amb la matriu d'Avianca i Gol; i a la fusió de Iberia i Air Europa. Una cosa que podria quedar resolta el proper mes d'agost. "Sabem el potencial. Si ho aprova la CE, de 6 a 7 milions, però també dependrà de quantes rutes operem nosaltres. És un salt bastant transcendental per a una companyia de la nostra dimensió que passaria dels 12 milions actuals als 18 o 19 milions. Com de ràpid? Dependrà de les decisions de la Comissió Europea en les properes setmanes", explicava Muñoz aquest dimarts.
Atesa la situació, es podria dir que IAG (la matriu de Iberia) ja té candidat a qui cedir aquestes rutes, ja siguin les de curt, les de mitjà o les de llarg radi. Encara que són sis les aerolínies interessades en ser 'remedy takers' (que és com se'ls coneix en l'argot comunitari) en aliar-se dues d'elles, poden tenir més opcions. Encara que les altres interessades podrien animar-se també i crear les seves pròpies aliances. Binter, Iberojet, Ryanair i World to Fly són les altres quatre 'remedy takers'.
Fonts de Iberia destaquen que l'aliança entre Volotea i el grup Ària "suposa una associació molt profunda i que el seu resultat equival al d'una aerolínia de xarxa, la qual cosa compleix la preferència de la Comissió Europea perquè un mateix competidor prengui totes les rutes de llarg, mig i curt radi". Cal recordar que IAG cedirà fins al 52% de les freqüències d'Air Europa als competidors i l'existència d'opcions de remedy takers que poden fer-se càrrec amb solvència d'elles, ajudarà que Brussel·les pugui donar llum verd aviat a l'operació. Més ara, que no hauria de repartir totes aquestes rutes, sinó que podria absorbir-les un mateix grup.
Volotea també ho creu així. "Si la Comissió Europea decideix que la connectivitat és la clau, i jo crec que pensa així, voldran una cosa que hi sigui en conjunt". L'empresari, que també va fundar Vueling, explicava que amb la seva aliança, si algú viatja de Venècia (Itàlia) a Lima (Perú), no haurà de passar "9 hores o 24 hores" en un aeroport. El que suposa un gran avantatge des del punt de vista de protecció o garantia al consumidor. "La connectivitat és la fórmula, té més sentit per a nosaltres i per al consumidor. I el que decideixin de rutes haurien de reflectir això", apuntava el CEO.
Per la seva part, Adrian Neuhauser, CEO del grup Abra reconeixia que ara com ara "existeixen qualssevol de les dues possibilitats". Que Brussel·les els atorgui totes les rutes que no pot operar Air Europa per la fusió, o només algunes: les de curt, les de mitjà o les de llarg radi. "Òbviament estem aixecant la mà per totes, i la naturalesa de la solució de xarxa que estem atorgant el potencia".
Neuhauser assegurava també que aquesta aliança beneficiarà els clients en preus. "Quan es tanqui la joint venture podem fixar preus competitius. Es podrà volar des de Florència (Itàlia) fins a Cali (Colòmbia) sense haver de pensar en, quant val aquest tram o aquest altre? Posarem preus competitius a nivell indústria. I a això li afegim la vocació d'ambdós de fer que els preus siguin atractius i accessibles. El 2023 pràcticament vam mantenir preus respecte al 2019, mentre que altres aerolínies el van pujar un 20%".
En aquesta operació, el grup Abra -que és un dels més grans d'Amèrica Llatina- aporta les seves marques Avianca i Gol, una flota de més de 250 avions, vols a 25 països i més de 130 destins. Mentre que Volotea ofereix la seva flota de fins a 44 Airbus A319 i A320, i 450 rutes a Europa.