El Govern manté converses "avançades" per finançar la construcció a Espanya de la primera planta de xips fotònics (funcionen amb llum, en comptes d'amb electricitat), amb la idea que comenci a operar en una fase pilot i produir de forma comercial en un termini d'uns tres anys. A Espanya no funcionen plantes d'aquest tipus, encara que la investigació està "molt avançada" i en cas de tancar-se l'acord, suposaria recolzar a una de les plantes més pioneres a Europa, afirma a EFE en una entrevista el comissionat del Perte Microchips, Jaime Martorell, quan es compleix un any -el dia 24- de l'aprovació en el Consell de Ministres del Perte de los Semiconductores.

Aquest Perte preveu una inversió pública fins a 2027 de 12.500 milions d'euros, dels que 9.300 milions es preveuen destinar a construir a "una o dues fàbriques" de microxips (dels microelectrònics, no els fotònics), en un procés "complex", al qual el Govern espanyol no renuncia i que segueix en marxa, apunta. Tanmateix, mentre prossegueixen les conversions amb tecnològiques nord-americanes, la majoria per instal·lar-ne "una o dues" fàbriques de microxips, el Govern ha obert les negociacions a un altre camp, el dels xips fotònics, que funcionen amb llum i que, per exemple, són molt útils per fabricar sensors al sector de l'automoció, amb molta empenta a Europa i també a Espanya.

Menor inversió que per al xip convencional

Segons ha explicat Martorell, la demanda dels xips fotònics, amb una capacitat més gran de càlcul que els tradicionals, està augmentant de forma exponencial, per sobre dels microxips electrònics. A Espanya, la investigació de la fotònica està molt avançada, i la idea del Govern és donar suport a projectes d'aquest tipus que s'estiguin desenvolupant tant per centres d'investigació pública com per empreses privades, explica. Aquest tipus de fàbriques de xips fotònics requereixen una inversió de "centenars de milions" d'euros, una quantia inferior que la dels xips tradicionals, on "només una màquina pot costar entre 150 i 200 milions de dòlars i en una fàbrica n'hi ha algunes", precisa.

De moment, el repte d'aconseguir que una companyia tecnològica instal·li una fàbrica de microxips (electrònics) a Espanya segueix en marxa i existeixen converses amb més de mitja dotzena d'empreses. Els 9.300 milions d'euros públics reservats en el Perte per a la fàbrica podrien generar entre un "50 o 60%" d'inversió addicional privada, calcula. Encara que reconeix que el fet que als EUA s'hagi aprovat una llei de xips ha comportat una disminució del nombre de candidats susceptibles d'instal·lar una planta d'aquestes característiques a Espanya, però "segueix havent-n'hi".

Mentre prossegueixen els contactes amb aquestes grans tecnològiques, el Govern està pendent de "projectes molt interessants i nous" que s'estan realitzant a Espanya en l'àmbit de la fotònica, una tecnologia que s'adapta "molt més a les indústries europees, especialment a la de l'automòbil." Per a aquest tipus de projectes, es destinarà finançament tant per a la part d'R+D, com per a la de fabricació, avança, sense voler detallar-ne més sobre això. Martorell confirma que ja està decidit on s'ubicarà la planta, tot i que encara no es farà públic.

Està convençut del potencial dels xips fotònics, fins al punt que creu que alguna de les aplicacions que s'estan solucionant amb els semiconductors tradicionals, migraran als fotònics i quàntics. El Perte relatiu als microxips va ser aprovat pel Consell de Ministres el passat 24 de maig, amb l'objectiu de reforçar les capacitats de disseny i producció de la indústria de la microelectrònica i els semiconductors a Espanya.

L'objectiu és afavorir l'autonomia estratègica nacional i contribuir a la d'Europa. La UE vol assolir el 2030 el 20% de la producció mundial de xips. De moment, no han començat les licitacions d'aquest Perte, encara que de forma imminent s'espera que surtin dues línies d'ajuts, una de 80 milions d'euros, enfocada a formar talent en el disseny; i una segona, de 60 milions, per a projectes d'R+D.