Alberto Aza (Madrid, 1964) és el portaveu de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvi (CECA), la patronal que representa a CaixaBank, Unicaja i Abanca (entre moltes altres entitats, a més de les fundacions bancàries) i la que s'encarrega de negociar, juntament amb l'AEB, tot el que afecti sector financer espanyol. És el cas dels convenis col·lectius, els ajuts a hipotecats vulnerables, els protocols per millorar l'atenció als més grans a les oficines, o solucions per acabar amb l'exclusió financera.
Encara que precisament ara tenen un nou objectiu, que no es faci permanent l'impost a la banca. A priori era "extraordinari" i anava a durar dos anys. El govern espanyol els el va imposar a la banca per les pujades de tipus d'interès i els grans beneficis que anaven a assolir. Però s'ha acabat allargat un exercici més i ara, ho volen fer permanent. Igual com el de les energètiques. Una cosa que CECA rebutja, més encara, la via per la qual ho volen fer. Ja que els impedeix de negociar.
Els tipus d'interès han baixat tres vegades des de juny, és el moment acabar amb l'impost la banca?
La nostra posició no ha canviat, des del principi hem mostrat un rebuig frontal de l'impost perquè té un impacte negatiu en el crèdit i l'economia. A més, és incongruent perquè grava ingressos en lloc de beneficis, i, per tant, no té en compte la rendibilitat. Continuem pensant el mateix. Està recorregut i comptem amb un escenari de dos o tres anys fins que es pronunciïn els tribunals.
Tanmateix, el govern vol fer-ho permanent. Si això és així, què demanen, de negociar-ho?
La incorporació de l'impost al nostre ordenament jurídic seria per la via d'un decret llei o, alternativament, a través d'una esmena a l'articulat d'un projecte de llei que es trobi en tramitació en el Congrés. Aquestes opcions minven la qualitat del debat públic i impossibiliten que el sector bancari pugui manifestar la seva posició sobre normes que afecten la seva activitat.
Pot la banca frenar l'impost?
Des de CECA continuarem defensant els interessos de les nostres entitats associades i expressant el nostre enèrgic rebuig de l'impost. Gravar l'activitat bancària de forma permanent incideix negativament en l'economia i en l'ocupació, amb una minva estimada de 50.000 milions d'euros en la capacitat de finançament del sector bancari. A més, seríem l'única jurisdicció europea amb un impost d'aquestes característiques, situant la banca espanyola en clar desavantatge competitiu. Sense oblidar que no prevalen avui les mateixes circumstàncies que van servir al Govern per justificar l'impost: llavors els tipus pujaven acceleradament i avui estem en un camí de retallades de tipus.
La banca ha donat menys crèdit per pagar l'impost?
L'impost clarament ha tingut un impacte en la rendibilitat de les empreses i en la capacitat creditícia. Sí que ha tingut impacte, però en el context actual, hem vist una reactivació del crèdit pels tipus.
A més de l'impost, hi ha molta atenció en l'opa BBVA-Sabadell. Hi continua havent espai per a la consolidació?
El nivell de consolidació bancària a Espanya és lleugerament per sobre de la mitjana europea. Realment, l'assignatura pendent són les operacions transfrontereres, que s'enfronten a dificultats regulatòries per la divergència que hi ha entre els diferents països. I, per tant, allà l'important és que puguem avançar en la unió bancària perquè seria la manera de poder crear grans bancs europeus capaços de competir internacionalment.
Llavors no hi ha espai per a més fusions a Espanya?
Crec que la concentració del sector bancari en els últims anys ha estat intensa i bona per a les entitats i els clients. Les entitats avui són més forts, més rendibles, més solvents i més resilients. La competència, a més, lluny de reduir-se, ha augmentat. No forçosament a més concentració en una indústria, hi ha menor competència. I crec que el sector bancari espanyol és un clar exemple.
Però el Banc d'Espanya està estudiant juntament amb la CNMC per què no s'han remunerat els dipòsits...
Amb els dipòsits hi ha hagut una particularitat del sector bancari espanyol en aquest exercici i l'anterior, i és l'excés de liquiditat, que voreja el rècord històric. Això fa que no es necessiti tant acudir als dipòsits. Però en qualsevol cas, les dades que manegem és que els dipòsits a 1 i 2 anys per a famílies i empreses estan per sobre de la remuneració de dipòsits de la mitjana europea.
I amb els tipus d'interès a la baixa, s'han acabat els resultats rècord?
La previsió és que els resultats del 2024 superin els del 2023, però també és cert que el creixement dels beneficis s'està moderant, influeixen els tipus i l'estrenyiment dels marges. Preveiem que es toqui sostre el 2025.
S'està veient una reactivació important d'hipoteques, però també de crèdit al consum, hauria de preocupar les entitats?
Els nivells d'endeutament de les famílies són adequats i manejables, i més després de l'amortització anticipada de molts crèdits, sobretot d'hipoteques en els últims dos anys. Estem en una situació correcta i no ens preocupa la demanda de crèdit perquè venia molt llastada en els últims anys per l'entorn de tipus a l'alça.
En els últims anys, la banca ha millorat la rendibilitat i l'eficiència, en part pels tancaments d'oficines i els ajustaments de personal. Haurà més?
De moment no creiem que hi vagi a haver més ajustaments. Els esforços de les entitats en els últims anys per optimitzar la seva capacitat s'han transformat en uns guanys d'eficiència que són fonamentals per defensar la rendibilitat. Per tant, s'està confirmant que aquesta optimització ha estat beneficiosa per a les entitats.
Hi ha qui creu que la banca es va passar de frenada. De fet, el Govern va haver d'obligar la banca a buscar solucions amb els grans i a les zones rurals. S'ha avançat en aquesta matèria?
El febrer del 2022 vam posar en marxa un decàleg per millorar l'atenció de les persones grans que requereix que s'atengui d'una manera més delicada i els resultats són molt positius. A les enquestes de satisfacció, el 92% se senten segures i autònomes a l'hora d'operar. Quant a les zones rurals, l'objectiu plantejat inicialment era d'enorme ambició. Aconseguir el 100% d'accés presencial als serveis financers en la totalitat dels municipis espanyols és parlar d'una inclusió financera total i dubto que algun país pugui reconèixer-ho. Ara, els avenços són molt significatius. La població que resideix avui en un municipi que té accés presencial als serveis financers és el 99,1%.
En paral·lel, s'està avançant en solucions com l'euro digital, quant tardarà a arribar?
L'euro digital va avançar en l'anterior legislatura europea, en la seva fase de preparació. Però es va estancar en la fase legislativa i cal esperar a veure la gana de la nova Comissió i del Parlament per veure si impulsen aquest projecte. Nosaltres creiem que pot tenir impacte en el sector bancari i, per tant, és important limitar les tinences d'euro digital a unes quantitats baixes, per garantir que la funció sigui transaccional i no d'inversió o d'estalvi.
La digitalització avança, però hi ha qui no té prou informació sobre determinats productes. Com és la nostra educació financera?
Totes les enquestes que es fan a Espanya posen en evidència que els coneixements financers a Espanya són deficients, suspenem. L'últim euro baròmetre situava Espanya al quart lloc per la cua. I per això per al sector bancari això és una qüestió prioritària.
I quines mesures està prenent CEA?
Des de CECA fa molt temps que estem compromesos. Des de 2018, en aquest període de sis anys, hem invertit 18 milions d'euros en programes d'educació financera i això ens situa com l'inversor més gran del país. Ara bé, cal fer moltes coses perquè estem davant d'un desafiament estructural al nostre país, i requereix accions de gran abast. Una assignatura pendent és incloure l'educació financera en el curriculum escolar des d'edats primerenques i al llarg de tot el cicle formatiu. Això permetrà tenir adults amb coneixements adequats.