L’alt directiu del grup Cellnex Telecom i mà dreta del conseller delegat Tobias Martinez, Àlex Mestre explica a ON ECONOMIA que, malgrat que la companyia ha obert un període de dos o tres anys per digerir les prop de 40 adquisicions que ha fet des de la seva sortida a borsa el 2015, també ha arribat el moment de convertir-se en un operador integral d’infraestructures. Per a aquest enginyer en telecomunicacions, “l’existència de Cellnex té sentit quan hi ha un actiu per ser compartit” i, per tant, el proper objectiu és liderar a Europa la segona onada de desinversions que faran els operadors mòbils, perquè acabaran per desfer-se dels equipaments actius que faciliten la connectivitat i que estan ancorats a les torres de telecomunicacions.
Quin pot ser l’abast d’aquest negoci?
Estem valorant quin serà el mercat assequible; sempre parlant d’Europa, on ja liderem la gestió de les infraestructures de telecomunicacions sense fil, amb presència a 12 països i una cartera de més de 130.000 emplaçaments, sobre els poc més de 400.000 existents. Alhora, hem de construir unes 22.000 torres més perquè els operadors a qui donem serveis puguin tenir cobertura en tot l’espectre que dominen. Però el que volem és convertir-nos en un operador integral d'infraestructures mitjançant el model Augmented TowerCo, tot i que en termes relatius -que no qualitatius- no serà mai un mercat de la mateixa dimensió del que tenim en infraestructura passiva.
Quina inversió preveuen en aquest segment del negoci?
Des d’una perspectiva de la inversió en capital (capex), per a una torre de telecomunicacions invertim entre 200.000 euros o 350.000 euros i n’assumim la gestió per a 30 anys. Això, en el cas dels anomenats equipaments actius -les infraestructures de connectivitat adjacents a les torres i alhora necessàries per al desplegament de noves tecnologies com el 5G o l'Internet de les Coses- la inversió pot estar al voltant de 50.000 euros o 100.000 euros.
Aquest és el model que estan aplicant a Polònia per a l'operador mòbil Plus, arran de l'adquisició de Polkomtel Infrastruktura?
Sí, Plus ha estat el primer client que s’ha mostrat disposat a cedir-ho. Això ens permetrà valorar la nostra gestió i mostrar que estem preparats per fer-ho. Que podem desplegar i operar actius adjacents a la infraestructura de la torre, com són els sistemes distribuïts d'antenes (DAS, per les sigles en anglès) i les Small Cells, claus per a la densificació de la xarxa; la fibra a la torre (FTTT) per ampliar la capacitat de transmissió de dades o els edge data centers i l'edge computing (computació a l'extrem de la xarxa), clau per assegurar les baixes latències (temps de resposta) necessàries per a aplicacions i processos crítics.
En alguna d’aquestes àrees ja són proactius.
En fibra òptica, per exemple, estem invertint perquè és una connectivitat essencial per a la bona operativa del 5G. I, actualment, la fibra òptica deu arribar només a una tercera part de les nostres torres, i treballarem perquè s’arribi al 50% en els anys vinents. Un altre vessant és el dels Data Centers. Ara mateix en tenim uns 200, principalment escampats per França, per l’acord que vàrem signar amb Bouygues Telecom.
Quins altres operadors es poden sumar a l’experiència que s’està duent a terme amb Plus a Polònia?
Tenim negociacions obertes amb diferents operadors, però no hi ha res tancat. El que està clar és que hi haurà una segona onada de desinversions per part dels operadors de mòbils que deixaran que la gestió de les infraestructures actives que es troben a les torres les gestioni un tercer. A Cellnex ens estem preparant per poder liderar aquesta segona onada de desinversions, aquest mercat a Europa, perquè és un model de negoci molt similar al de les infraestructures passives (les torres). És un segment en què encara no té interessos ningú, tret dels mateixos operadors mòbils que en moltes ocasions tenen acords per compartir les infraestructures, però no de manera neutra. Cellnex oferirà tots els serveis de manera que siguin mutualitzables basant-se en un model de neutralitat (neutral host), perquè la nostra existència té sentit quan hi ha un actiu possible de ser compartit.
"Els operadors de mòbils deixaran que un tercer gestioni les infraestructures actives que tenen a les torres, i desinvertiran d'aquesta part del negoci"
El 2023 se centraran en aquest model Augmented TowerCo, després que el balanç del 2022 hagi estat el d’un exercici en què han tancat formalment l'acord amb CK Hutchison, però també el que han desestimat la compra de les torres de Deutsche Telekom i les de Vodafone?
Les grans operacions, després de desestimar aquests dues que esmenta, les que serien transformacionals del grup, les deixem ara per ara de banda. Tot i que estarem vigilants de les oportunitats que puguin sorgir, però també és veritat que grans operacions ja no se’n preveuen a Europa. Per tant, el 2023 ha de ser un any per digerir el creixement i optimitzar tots els processos, perquè hem crescut de forma molt ràpida, hem fet més de 40 adquisicions en set anys, des que vàrem sortir a borsa. I el que toca ara és generar valor a partir del creixement orgànic i donar suport als nostres clients a partir de les infraestructures actuals i, en aquesta labor, tenim molt camp per córrer. En tercer lloc, hem d’avançar en l’assoliment dels compromisos que vàrem adquirir amb els inversors de cara a 2025.
Quins són aquests compromisos?
Bàsicament, reduir l’endeutament que ara està en 8,5 vegades l’ebitda per rebaixar-lo fins a 7 vegades. És un dels condicionants que ha establert Standard & Poor’s per atorgar-nos la qualificació investment grade, que fins ara només ens ha proporcionat Fitch; i ens ha fixat un termini de dos anys. Aquest seria, a més, un bon nivell d’endeutament tenint en compte que el 80% està en tipus fix de l’entorn de l’1,5% i que els clients i els contractes que tenim tancats es poden considerar d’alta qualitat per a una agència de qualificació com Standard & Poor’s. Cal dir que, en el supòsit -que no serà!- que a hores d’ara haguéssim de tancar l’empresa, l’import contractualista amb els nostres clients és de 110 bilions d’euros i, pràcticament tots, amb una durada per als pròxims 30 anys.
Llavors Deutsche Telecom i Vodafone no es pot considerar una oportunitat perduda?
En el cas de Deustche Telecom no va ser un tema de preu, sinó de les condicions contractuals que incorporaven una clàusula de recompra cinc anys després; pel que fa a Vodafone, no volíem pagar un preu tan elevat. No obstant això, pensem que no és una pèrdua definitiva perquè creiem que el capital d'inversió (private equity) que han invertit en les dues operacions pot ser que en un futur vulguin rendibilitzar i sortir dels negocis i la situació es podria revertir. Ja veurem, doncs, d’aquí dos o tres anys com està el mercat de potencials adquisicions i si es tracta d’oportunitats en mercats de màxima seguretat econòmica i jurídica ja ho valorarem. La nostra visió no ha estat mai especulativa; la nostra estratègia és sempre a molt més llarg termini.
"D'aquí dos o tres anys, poden haver-hi noves oportunitats per adquirir infraestructures de torres"
Cellnex ha optat als fons Next Generation, per quin volum de recursos?
No tenim un comptador perquè no hem optat en solitari, sinó que hem participat amb diversos consorcis empresarials per un total de 60 projectes, en diversos països. I a hores d'ara encara no s'ha resolt cap adjudicació. Entenem que les administracions, i cal dir que Espanya no és una excepció, es mirin amb cura tots i cadascun dels projectes que tenen sobre la taula amb una gran responsabilitat per la seva part, perquè les propostes industrials o tecnològiques han de tenir un sentit. No es tracta de proposar per proposar.
Parlant de tecnologia... quin criteri segueix el grup pel que fa a les inversions en companyia disruptives, com ara el capital que van invertir a Sateliot?
A través de les nostres participades aconseguim estar com en una torre de vigilància per veure cap on va la innovació i la tecnologia, per la qual cosa, sempre invertim en empreses que desenvolupin projectes que tinguin a veure amb les nostres activitats actuals o futures. Per exemple, són molt interessants per a nosaltres tots els avenços en l'Internet de les Coses (IoT) i el Big Data. Les startups que actuen en aquests àmbits ens poden aportar el seu feedback de què està passant i cap a on anem i nosaltres podem contribuir amb la nostra expertesa al seu creixement.