José María (Pepe) Álvarez va néixer a Astúries el 1956 però amb 19 anys se'n va anar a treballar Catalunya. Va arribar a la secretaria general de la Unió General de Treballadors (UGT) el 2016 quan va succeir Cándido Méndez. També ha estat secretari general de UGT Catalunya de 1990 a 2016. El 2021 va ser reelegit secretari general amb el 86% dels vots.
Álvarez defensa l'acord per a la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 1.080 euros encara que és conscient que no compensa "en cap cas" la pèrdua de poder adquisitiu d'aquests treballadors. Per a la resta, urgeix a la CEOE a reprendre la negociació de l'Acord per l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) amb intenció d'arribar a un acord en la pujada salarial i recorda a la patronal que si no ho fa no "li sortirà gratis". El dirigent de UGT també repassa la reforma de les pensions o un empenyorament del sindicat: revisar el cost d'acomiadament.
El SMI ha pujat a 1.080 euros quan UGT en volia 1.100? Com valoren la pujada tancada amb acord dels sindicats?
Nosaltres demanàvem 1.100 euros i la patronal 1.040, la qual cosa no compensava en cap cas la pèrdua de poder adquisitiu de les treballadores i dels treballadors. De tota manera, es tractava d'una negociació per tractar de convèncer al Ministeri de Treball de què el just era augmentar prou el SMI perquè, els que menys diners guanyen, puguin arribar a fi de mes, però els qui finalment prenen la decisió els són. Nosaltres en tot moment hem explicat que altres països europeus com Alemanya havia pujat el salari mínim un 15%, Bèlgica un 13%, Països Baixos un 10% i fins i tot Grècia un 9,7%. No obstant això, la pujada està en la part més alta del tram suggerit per la Comissió d'Experts del Govern, que anava del 4,6% al 8,2%. Per a UGT, era una necessitat imperiosa augmentar el salari mínim, tant per a les persones treballadores en general, que veien mes a mes com es reduïa el seu poder adquisitiu amb l'augment dels preus, com per als col·lectius més vulnerables del nostre país, com els joves o un milió i mig de dones, que veuran reduïdes les diferències salarials respecte als homes en el mercat de treball. D'aquesta forma, l'increment del SMI, que millorarà la vida d'entre 2,3 i 2,5 milions de persones assalariades (el 14,5% del total), era fonamental no només en termes econòmics, sinó també de suficiència i de garantia social.
Sobre l'acord salarial, conegut com a AENC, amb la CEOE: han presentat a la patronal la seva nova proposta?
Primer, no estaria malament que la CEOE fes alguna proposta de tant en tant, perquè portem des d'abril de l'any passat amb una patronal que només ens demana que fem proposades. I n'hem presentat una darrere d'una altra, que no es pot dir que no hàgim flexibilitzat. Perquè no és el mateix una clàusula de revisió salarial que actuï l'1 de gener amb caràcter retroactiu o que actuï al final del procés de negociació. Hem donat alternatives més que suficients. Estem ultimant amb CCOO una nova proposta de lligar la clàusula de revisió salarial als índexs de productivitat i de beneficis empresarials per sectors, per comunitats autònomes o per províncies.
Quan començarà a negociar-se l'AENC amb la patronal?
Que estiguem treballant en la nova proposta no impedeix el que comencem a parlar. Si la CEOE vol que lliguem beneficis als convenis sectorials, ja tenim les dades de l'Agència Tributària que estan molt actualitzades. Per tant, fórmula hi ha perquè comencem a parlar. Consistiria en veure si els nivells de beneficis són més o menys alts i si la productivitat millora i de negociar si la clàusula de revisió salarial sigui més cent per cent. Hem fet un pas davant d'una magnitud molt important i el que vull és que la CEOE faci un pas endavant i digui que es pot parlar.
Saben si la CEOE està disposada a asseure's a negociar sobre aquesta proposta?
Aquesta fórmula encara no la hi hem plantejat directament, ja que l'hem estat parlant amb CCOO recentment. A partir d'aquí, podem començar a negociar, però jo vull conèixer la seva resposta a la proposta. Perquè la negociació salarial amb la CEOE s'assembla cada vegada més al dia de la marmota. Portem dos anys de retard i no pot eternitzar-se, doncs està generant expectatives entre els negociadors dels convenis col·lectius i no podem mantenir sine die una taula oberta que, d'altra banda, no la veiem moltes possibilitats d'èxit. L'AENC és un model de negociació espanyol sense precedents europeus i em sembla extraordinàriament positiu per als treballadors i per a les empreses perquè genera uns índexs de conflictivitat baixíssims i agilita la negociació col·lectiva.
Què passarà si la CEOE no se senti a negociar amb afany de trobar un acord salarial?
Si la CEOE no veu important l'AENC, doncs què li farem. Anirem a una negociació dels convenis clàssica i nosaltres haurem d'armar més al sindicat en els àmbits en els quals es negocia i anar a una altra estratègia de mobilitzacions. Perquè des de maig ja iniciem mobilitzacions, encara que llavors teníem dos ulls, un de posat en la mobilització i l'altre a la taula de negociació salarial amb la CEOE per l'AENC. Traurem l'ull de la taula de negociació i ens dedicarem a teixir sindicat.
Enduriran les mobilitzacions?
Sobretot les coordinarem, tant en els àmbits territorials com des d'una perspectiva intersectorial. El que fins ara han estat moltíssimes mobilitzacions, que ara siguin menys però més potents, amb més gent. Hem de fer confluir els grans sectors on tenim més força sindical amb aquells on tenim menys presència que és on no hem aixecat cap en la negociació col·lectiva.
Es podrien convocar, doncs, vagues sectorials a nivell nacional o una vaga general en una província?
Assegurança. Això és el que ens trobarem. La CEOE ha de saber que no li sortirà gratis la posició que té en la negociació salarial i és una anàlisi cent per cent coincident amb CCOO. I l'anirem posant blanc sobre negre en les properes setmanes.
En la reforma de els pensions. Escrivá els ha comunicat quin és el nou termini que ha donat Brussel·les?
No tenim cap comunicació, però crec que no hi ha una data tancada. En aquesta reforma, la pilota està al terreny polític i després tornarà al nostre camp. Nosaltres li hem dit al ministre que volem anar a la negociació sabent quin és el marge que té el Govern, perquè no volem trobar-nos amb una conjuntura política similar a la de la reforma laboral sense majoria en el Parlament. Hauríem de negociar amb un cert camí desembarassat en l'àmbit polític per poder concretar-lo en l'àmbit del diàleg social. Aquests són els inconvenients de negociar amb un Govern amb una majoria parlamentària complexa i en el cas de les pensions, més complexa.
Hi ha una complexitat afegida, ja que el ministre diu que hi ha un compromís amb Brussel·les de pujar el període de càlcul de les pensions.
El document que el Govern va enviar a Brussel·les, almenys el que nosaltres coneixem, dona marge per negociar, ja que no és un document tancat. Perquè si ja ha acordat amb Brussel·les per a què ens asseurem a negociar? Que ens digui el que farà i nosaltres li direm si estem d'acord o no. En la concertació, quan t'asseus en una taula l'important és conèixer quins són els marges per negociar. Perquè Brussel·les obligui, no firmarem; ja que Brussel·les obliga el Govern no a nosaltres.
"Per a res no és una exigència de Brussel·les pujar el període de càlcul de la pensió a 30 anys"
En teoria cal pujar el període de càlcul a 30 anys segons el compromís amb Brussel·les.
Per a res no és una exigència de Brussel·les. El document enviat a la Comissió diu que es parlarà de l'augment del període de càlcul però no es diu ni quan, ni quant i si no es pot substituir per altres equilibris. Com no diu quant, jo podria pensar que ja hem complert les pujades que queden pendents per completar els 25 anys pactats el 2011. Per tant, el marge de negociació és discutible. A més, la UE no pot fer inviable la concertació i hi ha d'haver un marge per discutir i amb aquest ànim hem anat a les negociacions. Cal recordar que el Ministeri ha anat movent-se, la qual cosa vol dir que no està tan tancat. Ara ja no són 30 anys, són 28 gràcies a la possibilitat de triar 24 mensualitats que es queden fora del còmput.
UGT ha plantejat baixar de 15 a 12 anys els exigits per accedir a una pensió contributiva. Com ha estat acollit?
Li ho hem fet arribar al Govern però no hi ha hagut més negociacions. A més, ara estan més pendents de resoldre les diferències entre els dos socis de Govern. No té sentit discutir la nostra proposta si no en té una via parlamentària i de Consell de Ministres per aprovar-la amb consens. Si el nus polític es desfà, el que no implica que es tanqui un acord sinó que fixin els criteris, s'obre immediatament la perspectiva d'un acord social.
Temen que un repunt de la inflació compliqui els convenis col·lectius?
El comportament de l'IPC dels últims mesos té a veure amb les mesures del Govern i la central, l'excepció ibèrica, es mantindrà. No sembla probable que tornem a inflacions passades. Però no està controlada i més enllà de grans declaracions, el Govern ha d'entrar en el 'monopolismo' de la distribució. I s'aguditza cada vegada que hi ha oportunitat que uns quants facin molts diners. I això no es resol posant el dit sobre un, ni sobre dos, ni sobre tres [amb referència a Mercadona i Juan Roig que va patir un atac per Unidas Podemos]. A mi que es quedin els dividends a Espanya no em genera un profund odi, sinó al contrari; perquè aquí sembla que quan els dividends es queden a Espanya és un problema i si se'n van a Alemanya o a França -països amb cadenes de distribuïdores importants a Espanya- sembla que no té importància. I té molta importància.
El Govern diu que la inflació no es deu a l'augment dels marges empresarials?
Jo no he sentit Economia donar les explicacions. Però que la inflació subjacent (sense energia ni aliments frescos) sigui en els nivells actuals (7,5%) és la prova evident que els marges estan creixent perquè sobre la resta dels productes no hi ha aquesta espiral inflacionista si les energies i els costos en origen estan tallats.
"Vam ser conscients que amb la reforma laboral s'anaven a disparar els acomiadaments"
UGT ha denunciat davant de Brussel·les les indemnitzacions per acomiadament improcedent. Treball els ha convocat a negociar-lo?
Vull advertir que des que Espanya ha ratificat les directives del Comitè Europeu de Drets Socials nosaltres tenim ple dret a exigir el compliment de tals directives. A l'abril presentem la demanda perquè vam ser conscients que amb la reforma laboral s'anaven a disparar els acomiadaments, perquè com no hi anava a haver temporalitat, es podia tirar de l'acomiadament com a instrument d'ajustament. Vam entendre que era el moment de plantejar aquest desfasament entre la legislació espanyola i l'europea. Perquè la nostra només té en compte per a la indemnització el temps de permanència en l'empresa, mentre que la comuna a la UE es tenen en compte les condicions que afecten les persones a l'hora de l'acomiadament. Després va aparèixer la ministra situant el tema, que a mi em va semblar bé encara que podia haver-ho fet abans que denunciéssim, però mai no és tard. Però no s'ha produït cap tipus d'interlocució sobre aquest tema, encara que ens conformem amb la resolució.
Un se'n podria haver anat avançat?
Abans que es produís la resolució del Comitè, seria bo que guanyéssim temps. Però no ens enganyem, ja que els tribunals poden aplicar la resolució encara que no hi hagi desenvolupament legislatiu. I sembla evident que la resolució serà favorable. La nostra demanda no és innocent, ja que encara que estem molt contents amb la reforma laboral, queden coses per resoldre. Som doncs conscients que obrim la porta a un altre meló que és el preu de l'acomiadament, encara que dubto que es pugui fer abans que acabi aquesta legislatura.
Què suposaria per als treballadors una resolució favorable a la demanda de UGT?
És un canvi substancial. Davant d'un acomiadament improcedent la indemnització no es fixarà sol pel criteri del temps que hagi durat el contracte, amb 33 dies per any treballat. El que significa que un treballador que porti un any, que ara acomiadar-lo és poca cosa, ja no serà peccata minuta, perquè aquest treballador podrà demanar rescabalament per les condicions en les quals estigui treballant i en les que se'n va. Estem parlant d'un increment important. I en el cas d'acomiadaments col·lectius per a treballadors amb més de 55 anys es tindran en compte les seves expectatives de trobar feina o la seva formació, el valor no té per què ser els 33 dies.