El director de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), Ángel de la Fuente, és un dels experts en finançament territorial més reconeguts d'Espanya. Ha viscut 22 anys a Catalunya i el 2014 es va traslladar a Madrid, crític amb el Procés. Considera que Catalunya està raonablement ben finançada i no es refia dels càlculs del Govern sobre les balances fiscals. Igual que Guillem López-Casanovas, respon el mateix qüestionari per correu electrònic.

Creu que Catalunya està ben finançada? Per què?
Catalunya ha estat sempre a prop de la mitjana en termes de finançament per habitant ajustat. Segons la meva opinió, això és raonable.

Els pactes d'investidura inclouen un model de finançament singular per a Catalunya, que el Govern presentarà aviat. Per on creu que hauria d'anar?
No és exactament així, i si ho fos no seria bona idea. L'acord del PSOE amb ERC diu que es negociarà "una millora significativa dels recursos públics destinats a la ciutadania de Catalunya", mentre que l'acord amb Junts diu que el PSOE apostarà per un "diàleg singular sobre l'impacte de l'actual model de finançament sobre Catalunya." Encara que el PSOE ha adoptat un llenguatge que no m'agrada gens, enlloc no es diu que Catalunya tindrà necessàriament un model diferent del general.

Creu que el model de finançament hauria d'incorporar les diferències del cost de la vida entre territoris?
Sí, encara que més que en el cost de la vida per se, en el cost mitjà de prestació dels serveis públics de competència autonòmica. Però també s'hauria de tenir en compte que la pressió sobre els serveis públics (especialment sanitat, educació i serveis socials, incloent-hi dependència) és major als territoris de menor renda perquè es recorre menys a serveis privats. Ambdues coses són complicades de quantificar, però hauria de fer-se un esforç per avançar en aquesta línia.

Quin grau d'anivellament/solidaritat creu que hauria d'aconseguir el nou model?
Jo personalment preferiria un anivellament total, això és, la igualtat absoluta en finançament per habitant ajustat, però em conformaria amb un anivellament molt alt encara que no total que deixi un cert espai per a la negociació en aquest àmbit.

Creu que les comunitats autònomes amb més capacitat fiscal haurien de tenir més recursos, d'acord amb la seva renda més gran, a més de tenir en compte la població?
Això bàsicament es contesta en la pregunta anterior. No és la solució ideal per a mi, però crec que hi ha un cert marge en aquesta línia que es podia utilitzar per intentar arribar a un acord més ampli sobre el disseny del sistema.

Les últimes dades d'execució pressupostària a Catalunya certifiquen un dèficit inversor de l'Estat crònic quant a inversió executada. D'altra banda, els càlculs anuals de la Generalitat sobre balances fiscals en l'última dècada parlen d'un dèficit mitjà del 8% del PIB català. Quin saldo considera acceptable?
Pot ser i caldria arreglar-lo. Em sona que s'estava experimentant amb fórmules de delegació de l'execució d'almenys certes infraestructures, que quedaria en mans de la Generalitat. Tinc curiositat per veure'n els resultats. Si la Generalitat ho fa millor, podria estendre's aquesta fórmula. Com ja he explicat en aquest mateix diari, la Generalitat utilitza una metodologia poc rigorosa que esbiaixa a l'alça les seves estimacions de dèficit. Els meus càlculs apunten a un dèficit bastant menor (entorn del 5% el 2014), que em sembla perfectament acceptable. Si ajustem una recta de regressió a les dades de saldo fiscal per càpita i renda per càpita, Catalunya és molt a prop de la recta. Això és, té aproximadament el saldo fiscal que "li toca" per renda. No és una excepció, sinó que s'ajusta a la norma. Si l'exercici es fa amb dades d'altres països, surt més o menys el mateix.