L'empresa d'infraestructures de telecomunicacions Cellnex va decidir el 2021 crear una fundació per "impulsar el compromís social i aportar un valor diferencial a través d'actuacions orientades a les persones i basades en solucions tecnològiques de connectivitat" i va confiar-ne la direcció a Àngels Ucero (Valladolid, 1969). La també directora de sostenibilitat de la cotitzada és a Cellnex des de bastant abans que es digués Cellnex; de fet, en els seus 22 anys a l'empresa, n'ha vist ja tres noms. Amb la Fundació ha trobat una nova passió, i se li nota quan en parla.
Per què una companyia que es dedica principalment a gestionar torres de telecomunicacions decideix crear una fundació? Quines necessitats van detectar?
Les persones i les organitzacions vivim actualment en un context molt canviant, d'evolució molt ràpida, incert, fràgil, hem vist tots aquests conflictes que hi ha socioeconòmics, geopolítics, sanitaris, però estem vivint en un context ja digital i les infraestructures de telecomunicacions juguen un paper clau en el desenvolupament socioeconòmic i del progrés humà, ens ajuden a connectar els territoris i equilibrar les possibles desigualtats que es puguin generar en educació, ocupabilitat, activitat productiva, etc... En aquest paradigma, Cellnex va pensar fa tres anys que havia de complementar l’activitat que estava fent amb la branca de responsabilitat social corporativa i crear la Fundació. La Fundació té l'objectiu d'apropar la tecnologia a les persones promovent una connectivitat que nosaltres anomenem efectiva i eficient, que tingui un ús, que aquest ús serveixi per reduir les escletxes digital (que ningú es quedi enrere), social (que puguem aportar solucions que milloren la qualitat de vida de les persones), i territorial (que connecti el territori i el progrés d'aquest territori).
Quants programes tenen actualment en actiu?
Vam definir diferents línies estratègiques i en cadascuna hem dissenyat diferents programes. Per exemple, la línia d'emprenedoria basada en la tecnologia, en l'ecosistema social, on tenim actualment dos projectes en marxa, un que és Cellnex Bridge i un altre que és Digitaliza tu pueblo, amb el vector d'educació i la capacitació digital com a eina d'inclusió social: tenim diferents programes, alguns desenvolupats pels nostres voluntaris, com el projecte Youth Challenge, altres de capacitació digital en el món rural. En el vector de l'ocupabilitat, posem el focus en les persones vulnerables i aquí hem dissenyat també un programa a través dels nostres voluntaris a Portugal i treballem amb entitats socials per capacitar persones migrants que després realitzen activitats en els nostres emplaçaments. La part de connectivitat, que és clau per la companyia, l'utilitzem per reactivar i connectar persones, edificis o àrees singulars, i aquí tenim diferents projectes, com Smart Montserrat, colònies tèxtils o un projecte que hem desenvolupat a Astúries. Després, la branca de la sensibilització ambiental també és molt significativa, amb programes de preservació de la biodiversitat. I per últim, però no menys important, tenim tot el que té a veure amb el compromís social participatiu i col·laboratiu dels nostres empleats a través del programa Solidary Gift.
Els programes propis estan dirigits principalment al món rural. Quines són les grans línies de treball en aquest àmbit?
Cellnex és un operador d'infraestructures de telecomunicacions i la seva fundació basa el seu desplegament en la tecnologia i en connectar les àrees rurals. Vam fer un pla per veure a quins indrets no arribava la connectivitat, ni a curt ni a mig termini, que era el que li dèiem zones blanques. Llavors vam proposar solucions en tres grans línies. Una és l'educació, que aquí el que fem és reutilitzar espais que no tenien ús, dotar-los de connectivitat i que aquesta connectivitat serveixi per temes d'educació o sensibilització. Una altra és el benestar social, utilitzar aquesta tecnologia per integrar-la a habitatge social o de persones vulnerables i que aquesta connectivitat optimitzi els recursos, els doni autonomia i els doti de serveis, com per exemple, a través de l’acceleradora Cellnex Bridge, que tenim algun programa que ajuda a temes de teràpia a nivell de plataformes de wellbeing. I per últim, les línies econòmiques, digitalitzar el sector primari en les zones rurals; tenim algun exemple a través d'Innogando, que és portar la tecnologia al sector ramader.
També tenen programes conjunts, col·laborant amb diverses entitats. Per exemple?
Sí, col·laborem amb diferents entitats, com podria ser Innuba, que és una empresa d'innovació social que ens ha acostat a l'ecosistema social i d'avaluació d'impacte. Col·laborem amb AticcoLab, que és una acceleradora de start-ups que ens ha permès entendre quin és el funcionament de les start-ups i com ens hi podem acostar. Estem tancant diferents acords i aliances amb entitats socials que ens permetin desenvolupar projectes d'ocupabilitat i educació. Per exemple, amb Save the Children estem llançant un pilot que ens permeti dotar de formació en capacitat digital a joves vulnerables entre 16 i 25 anys. També a través d'Aldees Infantils estem treballant l'ecosistema infància-família. Sabem que per sortir de l’entorn de la pobresa has d'atacar el vector familiar i treballar tot el que són capacitacions digitals.
Un dels programes més importants és el Cellnex Bridge, al que ja s’ha referit diverses vegades, i estan preparant ja la quarta edició. És una acceleradora de start-ups, però quina peculiaritat té respecte a d'altres acceleradores de start-ups que hi ha a casa nostra?
Efectivament, ja tenim en marxa la quarta edició i aquí aprofito i faig una crida a totes aquelles start-ups d'innovació social perquè apliquin a través de la nostra pàgina web. La diferència és que estem focalitzats en start-ups d'innovació social. Què vol dir? Que amb una vessant tecnològica ens ajudin i desenvolupin solucions tecnològiques que, com he comentat, contribueixin a la reducció de les escletxes social, territorial i digital. La diferència fonamental amb altres programes que hem vist també és que nosaltres treballem amb aquestes start-ups ajudant-les a desenvolupar la seva pròpia prova de concepte. Llavors, en funció de les necessitats específiques de cadascuna, dissenyem un programa d'acompanyament, que és a través de mentoring, a través de formació en habilitats toves i també en aquelles habilitats més dures que veiem que no tenen, com pot ser potser màrqueting, temes financers, legals, etc... Aquest programa dura vuit mesos i tots tenim el mateix compromís, tant les start-ups com les empreses que ens ajuden a desenvolupar-lo, com nosaltres, que és finalitzar aquesta prova de concepte, que tingui sentit i que tingui escalabilitat en un futur.
"La Fundació Cellnex té l'objectiu d'apropar la tecnologia a les persones, promovent la connectivitat, per reduir les escletxes digital, social i territorial"
Com funciona la selecció?
Nosaltres ara estem en el procés de crida. Totes aquelles start-ups que es presentin passen per un procés de cribratge, perquè per nosaltres és molt important el seu coneixement i la seva prova de concepte, però el més important són les persones que hi ha darrere, perquè al final són les que portaran aquesta start-up on vol anar. Llavors fem una primera selecció, normalment al voltant de 15, creem un comitè de selecció on hi ha membres de l'alta direcció de Cellnex, personal de la Fundació i de les empreses que col·laboren amb nosaltres, i d'aquí seleccionarem 5 o 6 que passaran per aquest procés d'acceleració, que dura 8 mesos. Mesurem el seu impacte actual, una vegada finalitzat el programa i al cap d'un any. Hem creat una comunitat per tal de dinamitzar aquest ecosistema d'emprenedoria social i que entre tots puguem construir solucions que ens ajudin a millorar la qualitat de vida dels col·lectius vulnerables als que es dirigeix la Fundació.
Amb quantes start-ups han treballat?
Amb 14: 3 de la primera edició, 6 de la segona i 5 de la tercera. Seguim treballant amb totes elles, dinamitzant-les a través de la comunitat de Cellnex Bridge.
Un altre programa és el Youth Challenge, de voluntariat i enfocat als joves en risc de fracàs escolar, que porten 5 edicions...
Estem a la cinquena edició i també hem pogut exportar aquest programa a altres països on Cellnex opera. Té èxit perquè ataquem un problema, un repte real que hi ha a la societat i, concretament, que vam identificar a la nostra comunitat local, amb la qual cosa els nostres treballadors es senten identificats amb aquest repte, que és lluitar contra l'abandonament escolar prematur, i perquè hem dissenyat un programa coliderant diferents entitats. Ens hem acostat als centres educatius propers a les nostres oficines i hem treballat amb entitats socials, empreses i fundacions que ja treballaven en aquest problema. Amb aquests tres actors, més la comunitat local, hem dissenyat aquest programa, que l'important és que està alineat amb el compromís i el propòsit de la companyia i es basa en el coneixement que tenim.
Què fan?
Intentem que els joves no abandonin els seus estudis, en el nostre cas, tecnològics. Jo crec que l'èxit és que hem dissenyat un programa amb un acompanyament a través de coach, formació curricular, visites als nostres emplaçaments, amb la qual cosa lliguem coneixement i pràctica, després fem tallers i per últim els orientem professionalment. Una vegada passat per tot aquest recorregut, veuen què poden fer en una empresa tecnològica.
"La sostenibilitat i la protecció de la biodiversitat estan a l'ADN de Cellnex, no podia ser que des de la Fundació no tinguéssim programes per al medi ambient"
També fan el Senior Challenge. La gent gran és un col·lectiu especialment vulnerable?
L'hem enfocat en dues línies. Per un costat, nosaltres entenem que en aquest món digital tot el que té a veure amb la digitalització per a la gent gran és una barrera important i l'hem d'ajudar a travessar-la. També pateixen vulnerabilitat en tot el que gira al voltant del món sanitari i la solitud no desitjada i dissenyem programes en aquesta línia. I la segona línia, també enfoquem el Senior Challenge com una oportunitat perquè persones que han desenvolupat tota la seva trajectòria professional a Cellnex i que ara estan retirats participin en programes de voluntariats on poden seguir desenvolupant la seva activitat personal i professional.
Han trobat implicació de la plantilla de Cellnex?
Estic molt orgullosa de la gent que forma part de Cellnex Telecom. Tenim uns ratis de voluntariat molt alts, el 8% de la plantilla hi participa, que és un rati molt alt, normalment està entre el dos i el cinc. Jo crec que la clau de l'èxit és el compromís a llarg termini que té la companyia, no és un programa aïllat. Ja portem cinc anys, no ho fem perquè estigui de moda ni fem voluntariat sense sentit, sinó que té una continuïtat i un fil conductor i va alineat amb el propòsit de la companyia. I també deixa’m dir que veuen exemple, en aquest cas jo soc voluntària molt activa de la Fundació, soc la directora però participo en tots els programes que desenvolupo en primera persona i jo crec que quan veuen un lideratge participatiu, col·laboratiu, la gent s'hi involucra perquè veu que hi ha un compromís al darrere.
A més dels programes de caire tecnològic i social també en tenen relacionats amb la natura i el medi ambient, contra el canvi climàtic, per l'estudi de la conservació de les aus, cura del territori... Com estan anant aquests programes?
Bé. Dins de l’ADN de Cellnex està tot el tema de la sostenibilitat i de la protecció de la biodiversitat. Estem en parcs naturals, amb la qual cosa, com a companyia, ja preservem la biodiversitat dels espais on estem i no podia ser d'una altra manera que a través de la Fundació impulséssim també programes relacionats amb el medi ambient. Tenim un programa que és de sensibilització ambiental, en el qual portem a aquests espais emblemàtics, on nosaltres tenim activitat, com pot ser Montserrat, nens i nenes amb capacitats diferents, intel·lectuals o motrius, els acostem a la natura, els diem com cuidem nosaltres la natura i com la natura ens cuida a nosaltres. I també col·laborem amb altres entitats que ajuden a regenerar els ecosistemes i a la protecció de la bifauna.
També fan programes a l’estranger.
Als països on Cellnex té presència, hem volgut fer arribar la Fundació, des de l’activitat de voluntariat, perquè volem que les persones que formen Cellnex hi participin de manera molt activa. Hem estès el Youth Challenge a vuit països, tenint en compte en cada un dels països quines són les seves necessitats. Estem a vuit països, en els que impacten entre 1.200 i 1.300 estudiants. Tenim més de 6.000 hores d'intervenció i participen més de 250 voluntaris a nivell global. A Polònia vam fer un programa molt maco, dirigit a nens i nenes que viuen en orfandats. Allà la situació és diferent, hi ha molts nens i nenes en orfandats que no tenen la possibilitat de conèixer el context i acostar-se a les empreses. El que fem és que entenguin les realitats de les empreses, que és important estudiar, el rol de la tecnologia, els expliquem què fa Cellnex i com poden arribar a fer ells l'activitat que fem nosaltres. Sobretot ens enfoquem molt en la formació, que és molt important, que necessiten formar-se i que no han d'abandonar els estudis.