Ha passat gairebé un any des que Ximo Puig, president de la Generalitat Valencina, li va demanar a Arcadi España que canviés la Conselleria d'Obres Públiques de la Generalitat Valenciana per la d'Hisenda per agafar el relleu de Vicent Soler. Arcadi España (Carcaixent, 1974) no ho va dubtar ni un segon i va assumir l'encàrrec amb absoluta lleialtat a un 'president' a qui ja va servir com a cap de Gabinete en la primera legislatura del Consell del Botànic. Considerat per molts com el principal dofí de Puig, l'experiència acumualda per Arcadi España com a assessor parlamentari o com a director de Gabinet en el Ministeri de Presidència de José Luis Rodríguez Zapatero el manté com una de les persones amb més influència sobre el cap del Govern valencià.
Arcadi España, llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i màster en Gestió Pública, posa de relleu el consens polític assolit en la Comunitat Valenciana per tirar endavant una reforma fiscal que beneficia al 97% dels valencians mentre troba a faltar un gran acord d'aquest estil entre partits i territoris de diferent signe per a la reforma pendent del model de finançament autonòmic, que manté la Comunitat Valenciana a la cua en finançament per habitant malgrat tenir un PIB per sota de la mitjana de CCAA. En aquesta entrevista amb ON ECONOMIA, Arcadi España apel·la a "empatia" de la resta de regions per acabar amb aquesta anomalia, urgeix una solució al problema del deute que ofega la Comunitat Valenciana davant de l'escalada dels tipus d'interès i proposa de blindar inversions en infraestructures estratègiques com el Corredor Mediterrani perquè quedin sans i estalvis dels canvis que puguin donar-se al Govern d'Espanya.
Acaba una altra legislatura sense reforma del finançament autonòmic...
La solució no passa només per un govern, sinó per un acord de les comunitats autònomes i de les forces polítiques. Encara que és una necessitat imperiosa per donar estabilitat a l'Estat de Benestar, hem de ser conscients que per desgràcia són dolents temps per als grans acords en aquest país i això és un hàndicap per reformar el model. És normal que hi hagi debats, però hem de ser capaços tots d'arribar a un acord bàsic. Per ser justos, a diferència d'altres moments, el Govern d'Espanya ha vist que no hi havia aigua per fer una reforma en profunditat i adequada a la piscina d'altres partits, del Partit Popular, però ha mogut fitxa. Ha presentat un criteri bàsic i, sobretot i més important, ha donat liquiditat a les comunitats autònomes, en especial a la Comunitat Valenciana, per incrementar la despesa en els serveis públics fonamentals. El canvi de model no és tant una lluita entre territoris, és un problema d'empatia, que parlem d'igualtat entre espanyols. Aquest és el plantejament que hem de fer, el de la igualtat entre ciutadans, no el de lluites entre comunitats autònomes.
El moment actual no és propici però, tal com ho planteja, sembla que mai no serà el moment perquè tots l'afronten des dels seus interessos territorials. Creu que serà possible transcendir aquesta visió?
No només crec que sigui possible, sinó que crec que és necessari. Portem ja molts anys amb el model caducat. Vivim totes les comunitats autònomes a base de fons extraordinaris i menys mal que estan. Però a mesura que avanci el temps de la consolidació fiscal, com ja està marcant la Unió Europea, la necessitat de corregir el deute excessiu acumulat per moltes comunitats autònomes com la Comunitat Valenciana, llavors caldrà donar una solució. Espero que ara que travessem altres processos electorals aquest any hi hagi un vot de confiança en els partits polítics que volen modificar les coses i fer reformes per sobre del que són els vots conjunturals.
Diu que el Govern ha mogut fitxa, però que el PP no ha posat aigua a la piscina. Creu que això passarà factura electoralment?
Els ciutadans valoren molt els grans acords. La ministra ha fet passos, però s'ha trobat també que a l'altre costat, necessari i imprescindible, al Partit Popular és un tema que no li interessa. Tampoc no li han interessat gaire al Partit Popular les Comunitats Autònomes històricament, és una evidència de la concepció que té de país.
"Els qui parlen d'infern fiscal el que volen és un infern social perquè sense impostos no hi ha Estat del Benestar"
Al PP no li interessa reformar finançament autonòmic?
Quan era president de la Xunta de Galícia, el mateix Feijóo deia unes coses de finançament i ara sembla que se l'han oblidat. No mantenen un discurs uniforme i en cada lloc on van diuen el que volen escoltar. En realitat no crec que creguin en l'Estat autonòmic, no és un tema que els interessi molt.
Sí que depenia només de la ministra d'Hisenda habilitar un Fons Transitori d'Anivellament com el que demana a la Comunitat Valenciana. L'augment de recursos o els fons extra solucionen un any, però no resolen el problema estructural. Creu que María Jesús Montero ha fet tot el que podia per resoldre aquesta anomalia?
La ministra ha garantit el més important, la liquiditat de les comunitats autònomes amb els fons covid i el FLA. Són fons extraordinaris, però que ens han permès afrontar un moment molt difícil i i incrementar el volum de despesa en els serveis públics fonamentals. Però nosaltres no volem viure de fons excepcionals, volem viure amb unes regles tranquil·les, predictibles i que ens permetin a tots tenir estabilitat en els recursos que anem percebent.
Però la ministra ni tan sols ha respost a les al·legacions de les CCAA a la seva proposta de reforma...
Ella sap la nostra posició. El model que defensa la Generalitat Valenciana no ha estat un model per a la Comunitat Valenciana, sinó un model des de la Comunitat Valenciana. Estem disposats a debatre, a saber que hem de cedir, que el model de finançament no només ha de beneficiar a la Comunitat Valenciana, sinó que ha de ser just. Mai no hem estat en aquesta actitud, però altres territoris estan en l'actitud de demanar 'què hi ha del meu?'.
La resta de territoris té clar l'anomalia que suposa el cas de la Comunitat Valenciana, que sent una comunitat que és per sota del PIB mitjà, està infrafinançada?
Crec que tots ho saben perquè tots els experts ho han dit. En l'últim Consell de Política Fiscal i Financera els vaig demanar a tots empatia. El debat cal elevar-lo i pensar no només a curt termini i no només en els interessos concrets d'un territori, sinó el de la globalitat.
La pujada dels tipus d'interès va a encareixen inevitablement el cost del deute valencià, fins quan es pot posposar la solució a aquest problema?
Estem arribant al límit. Amb la pujada de tipus d'interès, els terminis per solucionar el problema s'escurcen per una qüestió d'estabilitat financera. Hi ha estudis que apunten que més del 70% del deute que té la Comunitat Valenciana és imputable a un sistema de finançament que no ens ha tractat de forma justa. És un fet objectiu. Aquí ens hem hagut d'endeutar per sostenir i millorar els serveis públics fonamentals. Però és veritat que no es pot viure amb aquest volum de deute sine die. Cal posar mecanismes de solució. No té sentit canviar el model de finançament si no se soluciona la bossa de deute d'algunes comunitats autònomes per tornar a la normalitat financera. Es digui treu o reestructuració, però cal donar-li una sortida. Volem tornar a la normalitat i ens agradaria tornar als mercats.
"El canvi de model de finançament no és tant una lluita entre territoris, és un problema d'empatia i d'igualtat entre espanyols"
Ja hi ha comunitats que poden finançar-se als mercats amb col·locacions de deute sostenible, un escenari de ciència-ficció per a la Comunitat Valenciana. Aquesta falta d'autonomia financera, unida a la insuficiència de recursos, no és una anomalia que s'accepta amb massa naturalitat?
Sortir al mercat és un element de realitat financera, de fer els deures bé i tenir uns comptes sanejats. Per descomptat que m'agradaria un nivell de deute i dèficit més baixos, però he de ser realista. La prioritat ha de ser garantir els serveis públics fonamentals. Les comunes autònomes han de tenir una majoria d'edat financera i no viure només de mecanismes extraordinaris. Aquest és el camí que s'ha d'emprendre en els propers anys. Hi ha vegades que la realitat força la voluntat i, amb el nivell de deute d'algunes amb les autònomes i els tipus d'interès i els anys que porta caducat el model, estic segur que aquesta realitat obligarà a moure fitxa a alguns actors polítics fonamentals per a aquesta reforma.
La qüestió és que avui dia hi ha comunitats privades d'autonomia financera...
Aquest país té motor francès i carrosseria alemanya. Una carrosseria institucional federal, amb landers, aquí Comunitats Autònomes amb un ampli ventall de competències i de despesa, però el motor, a Madrid, és un motor jacobí. Estem en aquesta tensió que encara no s'ha resolt bé en aquest país entre aquesta arquitectura institucional molt descentralitzada i aquesta inèrcia que encara queda d'un Estat més centralista. L'autonomia i la descentralització és intel·ligent, més que el centralisme. En països molt descentralitzats com Alemanya hi ha un sentiment de pertinença molt gran i un funcionament econòmic i polític molt positiu. Alemanya és un bon mirall per mirar-se.
Què demana la Comunitat Valenciana, treu o reestructuració molt molt profunda?
Estem disposats a parlar-ne quin és la millor solució, que no només és per a la Comunitat Valenciana, sinó per a altres comunitats com Catalunya, que també té un alt nivell d'endeutament. Estem disposats a veure quin és el mecanisme que conjuga els interessos també de tots els territoris i del Govern d'Espanya per llançar als mercats un missatge d'estabilitat. El que ens interessa és la solució; el camí es pot discutir amb altres territoris.
Una treu és políticament realista? L'acceptarien totes les CCAA?
La clau és per què ens hem endeutat tant. Durant molts anys aquí hi va haver governs que van malversar centenars i milers de milions d'euros de tots els valencians i van incrementar el deute d'una forma exponencial. Això, com a territori, és nostre. Un ha d'assumir el que és la història de substitució i les accions, encara que no les hagi fet un. Però és veritat que hi ha una part del deute contrastable, científicament i tècnicament, que no es deu a una mala gestió dels recursos públics, sinó a un model que perjudicava. I no s'havia cap altra alternativa d'incrementar el deute perquè l'alternativa no podia ser tancar serveis públics. Sens dubte que plantegem la necessitat d'una reestructuració o una treu o una combinació d'ambdues. Estic convençut que això és comprensible, defensable, explicable i assumible també per altres territoris.
"Espanya té una carrosseria institucional federal però un motor jacobí d'Estat centralista"
Creu que l'acceptaria, per exemple, la Comunitat de Madrid?
És acceptable sempre que el teu interlocutor estigui en la realitat. Si el teu interlocutor no està en la realitat, sempre és difícil un acord per a això o per qualsevol altra cosa.
La tornada de les regles fiscals agafa la Comunitat Valenciana amb un dèficit del 3,3% i la AIReF ha previst aquest any un altre 1,5% de dèficit, com ho faran per complir amb el nou marc fiscal?
Necessitem la col·laboració i ajuda no només d'Europa a l'hora d'establir el calendari de consolidació fiscal, d'una forma flexible, perquè no és un sol problema de la Comunitat Valenciana. Els Estats membres han hagut d'endeutar-se i gastar molt en una resposta keynesiana i positiva per salvar l'economia europea. Crec que allà s'arribarà a acords per establir sengles raonables de consolidació fiscal a nivell europeu i a nivell de país. Estic convençut que no es deixarà caure a cap comunitat autònoma.
Per a una comunitat infrafinançada com la valenciana, l'única alternativa és endeutar-se per mantenir la despesa o permetre el deteriorament dels serveis públics. Vostès han optat pel primer, però no hi ha marge per retallar despesa improductiva?
Aquí no només s'ha incrementat la inversió pública en l'Estat del Benestar, s'han solucionat problemes heretats amb un alt volum de deute. Treballem tots per un marge de millora, però es pot veure clarament en tots els comptes que la despesa s'ha destinat a la part de sanitat, educació i polítiques inclusives.
S'ha convertit en estructural la despesa extra de les mesures per compensar l'impacte de la pandèmia i la guerra com alerten alguns exeperts?
És veritat que hi ha determinades dinàmiques que han fet que una part d'una despesa que era extraordinària tingui la temptació de què que es converteixi en estructural. Però aquesta no és la línia. Hem de ser conscients de què els recursos que venen d'uns fons determinats que són puntuals per solucionar alguna cosa.
El dèficit, però sobretot l'elevat deute, és un problema compartit sobretot amb Catalunya, es plantegen una posició comuna per reclamar que es resolgui? Els afavoriria adoptar una posició comuna o anar de la mà per demanar una solució al deute?
No crec que sigui només una qüestió de les comunitats autònomes que el sistema no ens ha tractat bé i que tenim elevats volums de deute. Qualsevol ciutadà que cregui en la igualtat ha d'estar a favor de canviar això. Seria important que Catalunya s'incorporés amb normalitat al debat, que és normal que hi hagi en aquest país. Catalunya ha de participar, el problema és que hem tingut també un element a l'hora de frenar la reforma del model de finançament, que una part, un govern, es volia esborrar de qualsevol debat. Això ha afectat òbviament el retard en la reforma del model, perquè Espanya necessita Catalunya i Catalunya necessita Espanya en moltíssims aspectes i en el finançament autonòmic també. És imprescindible la tornada progressiva de Catalunya a la normalitat i als debats d'Estat.
Fins a quin punt li vindria bé a la Comunitat Valenciana la presència de Catalunya als fòrums multilaterals de discussió sobre finançament?
Ens vindria bé a tots que els partits polítics que ara tenen la responsabilitat del Govern de Catalunya participessin en debats que són positius per a tothom. El pitjor de tot és no voler ser present en aquests debats. El primer per posar-te d'acord és voler estar establert en una taula per poder debatre i aquesta absència durant un temps no ha estat positiva, ni per a Catalunya ni per a la resta de comunitats autònomes i el conjunt d'aquest país.
A més del deute i el finançament, un altre problema compartit és el dèficit en infraestructures, amb el Corredor Mediterrani com a gran exponent, creu que reforçar els llaços comuns els ajudaria a resoldre aquests problemes compartits?
Totalment. El moviment dels empresaris valencians reclamant el corredor ha estat positiu perquè s'han accelerat les inversions. Com a missatge d'unitat, em sembla positiu que a l'última reunió assistís el president de la Generalitat de Catalunya, perquè aquest és un projecte europeu imprescindible. Els ciutadans i les empreses de Catalunya necessiten tant el Corredor Mediterrani com els de la Comidad Valenciana, Múrcia o Andalucia. Actuem en conseqüència, siguem als fòrums i reclamem inversions justificades en la necessitat i no en cap victimisme.
"L'absència de Catalunya del debat del finançament no ha estat positiva ni per a ella ni per a la resta de CCAA"
El que els empresaris fan ara amb naturalitat, en l'àmbit institucional durant molts anys no ha estat possible perquè en alguns sectors encara genera recel o rebuig una col·laboració amb Catalunya en comparació amb una altra comunitat, ha canviat aquesta situació, existeix una sensibilitat diferent?
Moltíssimes empreses valencianes tenen interessos molt grans i operen amb normalitat Catalunya i al revés. La col·laboració empresarial és un fet. No he escoltat cap declaració de cap gran empresari ni petit empresari en contra de Catalunya, és un criteri antic; ha existit en antiguitat, però crec que això està superat. Crec que tots som conscients que ens necessitem, que som comunitats veïnes que hem de col·laborar, que tenim molts interessos i llaços culturals i és bona aquesta col·laboració. En un món que cada vegada hi ha menys fronteres, no hem de posar-les. I sens dubte els que menys volen fronteres són els empresaris, els bons empresaris.
Bo per comprar aliments, ajuts per pagar la hipoteca, deflactació dels trams més baixos de l'IRPF... Ximo Puig fa en la Comunitat Valenciana el que a nivell nacional sembla impossible?
Cada administració en funció del seu marc competencial busca les vies de complementar alguns ajuts. És veritat que aquí hem aconseguit que la reforma fiscal, que beneficia al 97% dels valencians i es concentra en les rendes de menys de 30.000 euros, s'hagi aprovat per unanimitat en les Corts Valencianes, aquesta paraula que sembla que no existeix que el diccionari dels polítics. En la Comunitat Valenciana el debat polític es manté dins de la normalitat amb les seves tensions, però hem aconseguit acords molt importants entre els partits i s'ha treballat molt el diàleg social.
Una altra de les assignatures pendents que deixa Montero és la reforma fiscal que tantes vegades ha reclamat Ximo Puig. Mentre la Comunitat Valenciana exerceix la pressió fiscal més gran sobre les rendes altes, Ayuso acaba d'anunciar una altra baixada de l'IRPF a la Comunitat de Madrid. El dúmping existeix i continua sense abordar-se...
Totalment. És un element de distorsió de la igualtat. Hi ha una competència fiscal a la baixa en alguns territoris que és perjudicial per a l'Estat del Benestar. El model de Madrid és de menys serveis públics i de menys qualitat i els ciutadans han de gastar diners en rebre prestacions que en altres territoris són públiques. No compartim aquest model, el nostre és de serveis públics forts amb un model fiscal adequat. Els que parlen d'infern fiscal el que volen és un infern social, perquè sense impostos no hi ha Estat del Benestar. La quadratura del cercle que alguns ens volen vendre no existeix. Això no significa que els impostos no hagin de ser progressius i justos. A la Comunitat de Madrid i també la dreta en la Comunitat Valenciana manté aquest debat entre impostos sí o no, però imposats no és no a l'educació i la sanitat públiques o a la seguretat. Nosaltres plantegem impostos adequats i progressius. A més d'això, en els últims dies han vingut a València empreses residenciades a Madrid, com PowerCO (Volkswagen) o Ford. Si això això fora un infern fiscal, no seria lògic.
Però aquest canvi no té una gran repercussió fiscal...
També és simbòlic, és un element de confiança en un territori. Si tan malament s'està en la Comunitat Valenciana, no entenc com ve tanta gent a viure i invertir. Crec que la realitat les molesta algunes persones.
Per què el PSPV li han imposat a Compromís una moratòria fins a 2025 dels nous impostos ambientals com el de grans embarcacions o superfícies comercials?
Tots estem d'acord en què cal avançar en la fiscalitat verda. Però aquests canvis han de venir de forma progressiva i d'acord amb les necessitats de l'economia en cada moment. No soc partidari dels salts, sinó de caminar a poc a poc fins a l'objectiu. Quan un fa un salt, sol caure. Aquí tractem d'anar progressivament, amb acords i sense fer soroll.
"Al Partit Popular no li interessa la reforma del finançament autonòmic. Són dolents temps per als grans acords en aquest país"
En poques setmanes compleix un any com a conseller.... Quina nota es posa?
No soc de posar-me notes. Si he deixat les coses una mica millor del que me'ls vaig trobar quan acabi aquesta etapa, em donaré per satisfet i aprovat. La nota sempre me la posen d'altres en la vida.
Parla com si hagués tancat una etapa...
Perquè en política u sempre depèn, sobretot en el càrrec de conseller, de la decisió que prengui el president de la Generalitat Valenciana. Quan torni a guanyar les eleccions, el president Ximo Puig decidirà qui vol que continuï en cada una de les conselleries.
Es veu com a conseller d'Hisenda en la pròxima legislatura o ja n'ha tingut bastant?
A mi m'agradaria ajudar sempre, seré on vulgui el president de la Generalitat. No tinc plans més enllà del 28 de maig.
Es veu negociant un altre pressupost amb Compromís i Unides Podem?
M'agradaria tenir un nou pressupost bo per als valencians i, per descomptat, negociar amb aquests socis de Govern.
Una de les qüestions que quedaran pendents aquesta legislatura és la Llei d'Eficiència en la Despesa impulsada per vostè i que la AIReF posa com a exemple de bona iniciativa, què pretén amb aquesta llei?
S'han fet moltes coses per optimitzar la despesa pública com la compra centralitzada. Però ara hem d'afrontar amb més fermesa un canvi cultural molt important. L'èxit o fracàs de moltes polítiques se centra en el grau d'execució pressupostària. És veritat que en molts àmbits es necessiten més recursos, però crec que tots els gestors públics han de fer-se la pregunta de si estan esprement bé els recursos pressupostaris de què disposen. Cal elevar el nivell a què sigui una llei que estableixi no només l'avaluació de polítiques públiques, també la d'incorporar a la cultura de qualsevol gestor, que els diners públics cal cuidar-lo més que la resta. Es prova de gastar millor.
També ha quedat pendent la Llei del Sector Públic. El Consell del Botánic no ha aconseguit liquidar ens que estan en extinció des de l'etapa d'Alberto Fabra i, a més, ha creat nous ens públics. Com es justifica amb l'estat de la Hisenda valenciana?
Sí que s'han suprimit algunes fundacions. Els instruments són de gestió normals que tenen com a finalitat prestar un millor servei. L'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències és una manera d'optimitzar la gestió. Si la millor manera jurídica de prestar un servei és una entitat pública empresarial, estic d'acord que vagi endavant. Si està ben gestionat, el sector públic és positiu. Una de les qüestions fonamentals a incorporar en aquesta Llei d'Eficiència serà la reestructuració del sector públic instrumental de la Generalitat Valenciana.
Les enquestes apunten que la Comunitat Valenciana serà un territori clau per al repartiment de forces el 28 M, creu que tot està tan obert com assenyalen els sondejos?
Les enquestes són gairebé un partit polític més; es fan, es filtren i juguen el seu paper. Les enquestes són estats d'ànim en cada moment, més enllà de la cuina intencionada o no que sempre hi ha darrere. Crec que mai no hi ha res guanyat, però cal barallar-se'l fins a l'últim moment. Des del meu punt de vista, hi ha raons per a l'optimisme en el PSPV. Poques vegades succeeix un polític com Ximo Puig, que ha obert les fronteres del seu espai ideològic natural perquè ha governat per a tothom.