Com a expresidenta del lobby empresarial Barcelona Global, a Aurora Catà (consellera independent de Repsol, Banco Sabadell i Atrys, entre altres càrrecs directius) se li atribueix la responsabilitat d'haver liderat l'èxit de la candidatura perquè la Copa Amèrica de vela se celebri a Barcelona el 2024. Asseguren els organitzadors que és el tercer esdeveniment esportiu més important del món, després dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol. Catà, ara vicepresidenta executiva de la institució organitzadora del certamen, comenta a ON ECONOMIA què implica per a l'economia de la capital catalana.
Quina és la clau de la bona col·laboració publicoprivada que heu insistit a destacar per fer aquesta Copa Amèrica?
La Copa Amèrica és molt més que una competició esportiva. La vessant esportiva és una excusa per a una competició tecnològica, per a la sostenibilitat, una aposta per la diversitat, per una implicació de tota la ciutat en aquest gran esdeveniment. En aquests valors l’alcaldessa, Ada Colau, [el tinent d’alcalde] Jaume Collboni, [el president de la Generalitat] Aragonès, el [president del Port de Barcelona] Damià Calvet... tots han estat absolutament alineats d’una manera molt natural.
Fins a quin punt ha contribuït el poc entusiasme de València a aquest èxit?
Quan entrem a la cursa de la candidatura érem quatre ciutats i València ja no hi era. Màlaga va ser un grandíssim competidor i una ciutat que va estar lluitant fins al final. Tenir la infraestructura suficient per fer l’esdeveniment sense inversió addicional sumava, i Barcelona ho tenia.
Quina és la proposta econòmica de totes les parts implicades? Què aporta cadascú?
La proposta va lligada al cost de l’esdeveniment. Una part és finançada per les administracions públiques, 45 milions, i la resta, 25 milions, amb una garantia del sector privat que si no s’arriba a cobrir determinats imports a partir d’una data determinada, s’executa. Per veure la foto final, cal esperar al final. Però el que sí que és evident és que sense aquesta garantia no hauríem tingut la quantitat per competir.
Hi ha una part finançada per les administracions , 45 milions, i la resta, 25, amb una garantia del sector privat
Qui són els empresaris que participen en la garantia i com s’instrumentalitza? Són diners o avals?
No estic autoritzada a revelar els noms, més enllà de Dani Puig [Yacht Work List] i Gonzalo Rodés [Havas Media]. Una garantia implica avançar uns diners, tot i que hi hagi un banc al darrere. En cas que l’hagis de fer servir, el banc aporta els diners. Una altra cosa és com s’instrumentalitza, un cop acabat l’esdeveniment. La garantia ha estat molt rellevant per aconseguir la Copa.
Quin banc hi ha al darrere?
No n’hi ha cap encara, ja es decidirà.
I com s’activarien les garanties en cas que sigui necessari?
Si determinats diners d’espònsors no són suficients per arribar a l’import, el banc, com si fos una pòlissa de crèdit, posaria els diners.
Darrerament, s’ha sabut que Prada marxava.
Però no és inversor, sinó un patrocinador de la competició que abandona. Ja estava previst, però, que marxés.
Quin ha sigut el paper de Barcelona Global en obtenir aquesta Copa Amèrica?
Sempre dic que el rol ha estat el de fer la maionesa. Aconseguir alinear aquestes administracions, sumar-les al projecte… A Barcelona Global la inspiració ens va trobar treballant, a través de Barcelona & Partners, més una suma de 30 empreses, catalanes i espanyoles, tot un equip en marxa treballant per la ciutat...
Quin ha estat el rol de Barcelona & Partners en aquesta Copa Amèrica?
La funció d’aquesta agència és portar companyies consolidades amb determinants verticals o esdeveniments que puguin crear riquesa a Barcelona. Ho vam crear des de zero i quan ens arriba la proposta de la Copa Amèrica ja teníem un equip de gent preparat i el finançament per pagar una candidatura. Papers, advocats, cartes a Mike Blackman [Integrated Systems Europe] i John Hoffman [Mobile World Congress] perquè escrivissin perquè havien escollit Barcelona, d’altres de persones famoses com Ferran Adrià… Òbviament, sense un equip, no ho hauríem aconseguit.
Com notaran els barcelonins aquesta riquesa que diuen que aporta a la ciutat?
En primer lloc, no és una competició curta. Són 68 dies i la gent que vindrà a veure-ho tampoc vindrà només un dia. Els equips venen a preparar-se mesos abans, fins i tot hi ha un equip que ja és aquí. La setmana passada un participant de Nova Zelanda va llogar 100 apartaments i això es nota en l’economia. Es calcula que vindran 150 famílies per equip, que s’escolaritzaran 600 nens. És un impacte molt gran i molt llarg en el temps. I després hi ha un llegat, en el qual està treballant la Fundació Barcelona Nàutica, amb molts projectes.
S’han aprovat noves inversions per a la ciutat?
El procés encara està en fase de definició, però segur que s’acceleren inversions que ja estaven previstes. Coses que podien estar per d’aquí a tres anys avançar-ho a dos, per exemple. En l'àmbit d'infraestructures, per posar un exemple que no està concretat, per poder transmetre bé la competició tenir un barri que sigui tot 5G, o provar d’actualitzar la circularitat del mateix barri. Hi ha altres projectes com crear una escola de vela, que se n’està parlant. I molts més.
Es poden assolir projectes com dotar tot un barri de 5G o actualitzar la circularitat del mateix barri
Quin serà l’impacte econòmic per a la ciutat? Es parla de 1.000 milions d'euros.
S’està fent un estudi a la Universitat Pompeu Fabra. Qualsevol cosa entre els 500 i els 1.000 milions d’euros serà molt raonable.
Quin ha sigut el rol del govern espanyol?
Ha estat des de l’inici molt supportive. Ells volien que la Copa Amèrica vingués a Espanya i han tingut una complicitat molt maca, però ens costa que també amb Màlaga. Van ser neutrals.
Quan es parla de demanar al govern espanyol ajudes al Govern en matèria de fiscalitat o permisos de residència, de què estem parlant?
Entre altres coses, declarar l’esdeveniment d’interès general. Els advocats treballen per a això, que facilita moltes coses.
Creu que Barcelona està a punt o té encara algun repte pendent al davant?
És una gran oportunitat per poder explicar al món el que és Barcelona i els valors que representa. La ciutat tornarà a estar a primera divisió i els barcelonins podran tornar a treure pit. Barcelona és la millor ciutat del món i això atraurà moltes empreses i inversors.
Li consta que ja hi hagi empreses invertint-hi?
El que em consta per ara són coses menors, però és evident que arrossegarà moltes empreses. Si mires la retransmissió de les regates en l'àmbit audiovisual, és punter: sobreposen dues capes d’informació, la imatge i els grafismes de velocitat, de com s’està movent la regata. Després, tots els vaixells treballen amb intel·ligència artificial. Pocs esdeveniments fan servir així la tecnologia, la intel·ligència artificial i el disseny de producció audiovisual. Caldrà un suport d’e-gaming, que s’està desenvolupant. La Copa Amèrica potencia la intel·ligència artificial, la tecnologia i l’e-gaming.
Heu fet un estudi de la petjada ecològica que tindrà la competició?
L’objectiu és assolir un nivell de zero emissions. Tots els vaixells de suport aniran amb hidrogen verd per primera vegada i també per primera vegada intentarem aconseguir un nivell zero d’emissions, com a mínim, però si podem un nivell negatiu. També per primera vegada hi haurà una regata totalment de dones i una altra de joves, però els vaixells seran tots iguals.
Un dels objectius de BCN Global és per atraure talent i projectes. Com creu que està Barcelona en aquest sentit?
Es va avançant. Jo soc exigent i m’agradaria que anéssim molt més ràpid. Però la llei de start-ups és un pas important. Jo sempre he parlat de fiscalitat neutra per atraure talents i innovació, no pot ser que Portugal la tingui i nosaltres no. Per això em va fer tanta il·lusió aquesta llei, jo estava a la tribuna del Congrés aplaudint, perquè ens ho hem treballat molt.
Un dels objectius de la Copa Amèrica de Vela és aconseguir un nivell de zero emissions i si es pot, un nivell negatiu
S'asseu a nombrosos consells d'administració. Com veu la situació de l’economia a Espanya i Catalunya?
Venen corbes i hi ha poca gent que ho discuteix. La crisi a Europa és diferent de la que hi ha als Estats Units, i Espanya sembla que està fent les coses bastant millor que altres països, si mires evolució de l’atur, inflació i altres xifres, tot i que la situació és complicada. A Catalunya, veig ganes de tirar endavant.
L’oposició a dreta i esquerra critica la Generalitat de manca de polítiques públiques. Com ho veu?
Un repte que tenen Catalunya i Barcelona és aconseguir una administració més eficient, la qual cosa no vol dir perdre les garanties.
Creu que l’administració catalana és menys eficient que l’espanyola?
No sé si hi ha relació. Hi ha moltes competències delegades i els processos delegats són farragosos, aquí i a Múrcia. Veus l’evolució i veus que una cosa fàcil de demanar a l’administració catalana s’allarga. A Londres pots donar d’alta una companyia digital en deu minuts i aquí pots trigar mesos. Cal una aposta decidida per l’administració digital. La gent de FemCAT ha lluitat molt per a això, que hi hagi una administració amb vocació de servei, people-friendly.
Un repte que tenen Catalunya i Barcelona és aconseguir una administració més eficient.
S'han trobat a la Copa Amèrica aquesta manca d’eficiència?
Les administracions s'hi han abocat. De vegades has d’esperar, perquè has de passar pels processos. Però, amb les limitacions que tocaven, el dia que s’havia de fer una cosa es feia. Des d’aquest punt de vista, la Copa Amèrica ha sigut molt àgil, la qual cosa demostra que és possible.