Els empresaris no entenen, ni comparteixen, la manifesta negativa de la Generalitat a donar suport a la proposta d’ampliació de l’aeroport de Josep Tarradellas Barcelona El Prat, l’agost de 2021, rebutjant una inversió de 1.700 milions d’euros. La reivindicació empresarial s’ha transformat en una comissió d’experts que lidera el vicepresident de Foment del Treball i president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC), Lluís Moreno, amb qui ON ECONOMIA ha abordat els pros i contres d’aquesta nova infraestructura.
El teixit empresarial creu que aquesta ampliació és clau per al futur de la societat i l’economia, cert?
El teixit empresarial establert a Catalunya necessita aquesta ampliació. Actualment, hi ha cinc milions de passatgers -generalment responsables de la pime que es mouen per fer negocis- que per arribar al seu destí han de sortir del Prat però fer escala a un altre aeroport. Això no té sentit per un territori i una capital com Barcelona. Per això, liderada per Foment del Treball, s’ha tirat endavant una comissió d’experts, “altruista i voluntariosa”, que vol escoltar totes les veus opositores i favorables al projecte del gestor aeroportuari estatal o buscar alternatives.
L’objectiu és elaborar una proposta. Quan estarà enllestida?
Ho tindrem després de les eleccions municipals, perquè no volem que el nostre informe es faci servir com una eina electoralista. L’informe ha d’aconseguir que la Generalitat de Catalunya digui ‘sí’ a aquesta ampliació. Creiem que s’hauria de tractar el tema amb sentit comú, no amb una visió electoralista.
Creu que ho assoliran?
La nostra és una visió a llarg termini, que es contraposa a la de curt termini que tenen els polítics i, si em permet que li digui, molt partidista. L’ampliació no estarà enllestida, si es tira endavant, fins d’aquí a 12 anys. També hem de tenir en compte que Aena no podrà executar el pla si no té el vistiplau d’Europa per un seguit de temes, com són els mediambientals, sempre amb el consens de totes les parts del territori i de l’entorn de l’aeroport. Aena ja sap que ha de fer els deures i l’únic que demanava era una certa autorització de la ciutadania catalana per tirar endavant amb el projecte. Cosa que no ha obtingut. Ara en endarrerir-se com a mínim quatre anys, hem perdut temps en la carrera d’aconseguir una infraestructura imprescindible per a l’economia i la societat.
Està satisfet amb la feina de la comissió?
Tenim una comissió de 35 experts que estan analitzant la situació, els pros i els contres, del plantejament de l’empresa publicoprivada Aena. Estem molt motivats. Ara, deixi'm dir una cosa. Trobo a faltar a dos representants que no hi són i la ciutadania ho necessita: el Cercle d’Economia i Pimec. Els hem convidat públicament i privadament i ho han rebutjat. Però seguim treballant i ho fem amb l'anàlisi mitjançant quatre grups de treball -governança, medi ambient, urbanisme i aspectes aeroportuaris- que escoltaran en total unes 28 compareixences de treball de diferents entitats i institucions que tenen alguna cosa a dir sobre aquest projecte. De moment, ja n’hem fet quatre. Amb tot això podrem donar resposta a tots els dubtes i recels que ara mateix hi ha sobre la taula per part de diferents actors. Però ara per ara només sabem el 10% de tot el que hem de saber i valorar per fer un informe rigorós. Volem demostrar que aquesta infraestructura fa falta, que no afecta l’entorn -natural, social, econòmic-, i què s’ha de fer per solucionar un problema real i determinar quin període de retorn té la inversió realitzada. Aquesta serà la nostra auditoria.
Però es pot malmetre una part de l’ecosistema natural, La Ricarda.
Si l’ampliació es fes per la banda sud, de Gavà, s’afecta a més població i a la zona de les llacunes naturals del Remolar, que són les més sostenibles de tota l’àrea de llacunes del Delta del Llobregat. En canvi, a les llacunes de La Ricarda no hi entra aigua i no té espècies animals en el seu hàbitat. Per tant, la proposta d’Aena és envair un espai de La Ricarda, perquè només necessita 25 hectàrees, i a canvi proposa expropiar 260 hectàrees de terreny agrícola cap al nord del Remolar per fer una altra llacuna amb biodiversitat molt més gran que La Ricarda. Cal veure si el que suggereix Aena està ben estructurat o és millorable.
I què me’n diu de la devastació de la zona agrícola?
Estudiem totes les possibilitats i anirem buscant resposta a tots als aspectes que han aixecat les veus opositores. També el valor ecològic dels espais naturals, dels cultius de la zona. Citarem pagesos i propietaris. El gestor aeroportuari haurà d’aconseguir el consens de totes les parts.
Què diria als detractors del projecte?
Els faria una pregunta: quina opinió tenen sobre l’Eixample de Barcelona? Segurament trobaria poques persones amb una visió detractora, quan, en el seu moment segur que el Pla Cerdà no va ser ben vist per tothom i hauria d'haver-hi persones que ho qüestionaven... Per tant, ens hauríem de prendre l’ampliació del Prat com un nou Eixample, perquè la disposició del sòl respecte al món no varia gaire allargant una mica una pista de l’aeroport.
El gestor aeroportuari Aena haurà d’aconseguir el consens de totes les parts
Una visió a llarg termini...
És que hem de tenir una visió més global: estem retocant una àrea perquè en els pròxims 15 anys no tinguem un problema de saturació de l’aeroport, que generi molèsties acústiques, tingui una mala gestió, etc. Estem buscant una solució per donar resposta als reptes de futur, des del consens i tenint en compte els arguments de totes les parts implicades. Tenim una doble dificultat. Si no es fa la infraestructura d’aquí a 15 anys morirem d’èxit i, per altra banda, ara no podem convèncer a la ciutadania d’aquesta necessitat. No volem que, d’aquí a 15 anys, l’aeroport del Prat sigui un futur Rodalies, que ara està sobresaturat i li calen més trens perquè la demanda de passatgers ha anat a l’alça. El problema que té Rodalies és que no s’ha redimensionat en funció de l’increment de la demanda de la ciutadania.
Per què parla de col·lapse?
El primer avís de col·lapse a l’aeroport va ser per les olimpíades del 92, quan Barcelona va passar de dos o tres milions de passatgers a l’any a 10 milions. Llavors ja es va començar a veure que caldria una ampliació, que no es va aprovar fins al 1997, amb unes terminals saturadíssimes i retards constants. I, fixem-nos, no es va inaugurar la nova terminal fins al 2009, van ser 12 anys per fer el projecte. Però aquella infraestructura es va fer per a 55 milions de passatgers, però és que el 2019 ja van arribar a El Prat 53 milions, per tant, ja estem al límit de capacitat altra vegada. Per al futur es preveu un trànsit de 70 milions de viatgers perquè l’increment de 15 milions provindrà de la demanda de empresaris o turistes que volen anar a destinacions de llarg recorregut des de Barcelona.
I el vessant econòmic?
També tindria una altra pregunta: quants diners costarà l’ampliació a la ciutadania? El cost es pagarà amb els ingressos que rep Aena per la gestió dels aeroports públics, és a dir, ho paga el viatger amb la compra dels seus bitllets, el mateix mercat comercial de l’aviació. És la millor relació publicoprivada, entre l'Estat i les companyies aèries. La inversió dels aeroports no costa ni un duro al contribuent. Això és també una peça important de tot aquest trencaclosques. Per què es diu que no a una inversió que no té un cost? A part, de la pèrdua de pes específic que perdrà Catalunya en el marc internacional.
Què vol dir?
Estem sempre fixant-nos en el trànsit de passatgers, però les mercaderies també són una peça rellevant per a la generació de riquesa. El trànsit aeri ha estat fonamental durant l’etapa de la pandèmia, per exemple, per garantir el subministrament de moltes mercaderies. Per tant, cada vegada més el transport de càrrega per avió serà més rellevant i Madrid està transportant quatre vegades més volum que el que transporta Barcelona i per què? Per la mateixa raó. Des de Barcelona no hi ha vols directes a Singapur, posem per cas. Aquesta és la necessitat més clara de perquè necessitem una tercera pista adaptada als vols intercontinentals. Això ens demostra que la veritable tercera pista del Prat està a Barajas; un extrem que no ens podem permetre com a societat i territori industrial.
Estem parlant de 1.700 milions.
Sí, però l’ampliació és una part minsa perquè forma part d’una planificació més gran de la ciutat aeroportuària, que ocuparà 150 hectàrees. L’altra és la construcció d’una nova terminal duanera per centralitzar els vols intercontinentals per gestionar tot el moviment de passatgers de fora de l’espai Schengen i que cal segregar-la de la terminal 1 que ja està saturada i de la terminal 2 que en cinc anys també estarà col·lapsada. Però el gruix, amb una inversió de més de 1.000 milions, es destinarà a la creació d’una ciutat aeroportuària, que ja està programada en una part i que es veuran els primers equipaments el 2024. L’objectiu és donar servei a l’aeroport, però també integrar-se a tot el territori de l’entorn; això vol dir generar indústria, serveis, crear llocs de treball... La nostra feina també consisteix en escoltar a tota la ciutadania per saber si vols gaudir d’aquesta nova ciutat o si prefereix no tenir-la.
Però, d’entrada, com veuen els empresaris el projecte que va presentar Aena?
Aena és experta i sap el que ha de fer perquè té molt bons tècnics tant d’infraestructura com d’operativa aeronàutica, i és molt sensible. Sap fer bé els deures i està treballant per la descarbonització. El 2050 tindrà els aeroports descarbonitzats; com a mínim aquest propòsit és voluntariós i es pot fer realitat, perquè potser en aquella data la tecnologia haurà avançat tant que els avions ja volaran amb hidrogen verd. Per tant, ens hem de plantejar l’ampliació del Prat en positiu perquè no sabem què ens ofereix el futur, però confiem que serà a millor: es pot progressar i millorar en benestar a la vegada i per això necessitem fer bé les coses.
Quina creu que serà la conclusió de la comissió, ja que, d’entrada, és partidària de l’ampliació?
La comissió d'acord amb la situació i l'anàlisi tindrà la conclusió: si us plau Generalitat de Catalunya, com a representant de tota la societat catalana, cal el suport de l’administració catalana al projecte d’ampliació i que s’indiqui a Aena que faci els deures i que ho faci ben fet perquè d'això dependran els permisos pertinents per a cada aspecte; i que estiguin avalats per Europa.
No s’elaborarà una contraproposta?
No, no és la idea. Tot i que si veiem que podem aportar suggeriments a l’expert Aena, li farem arribar. La comissió serà tècnica, però no té experiència en planificar un aeroport amb tot el que això implica de logística, gestió de viatgers,.... A més, dins de la comissió hi ha experts que sí que poden ser consultors d’Aena i, per tant, hi haurà suggeriments per millorar la planificació d’Aena, de ben segur.