Aquest dissabte, milers de persones van tornar a sortir als carrers de Barcelona i altres ciutats per demanar noves mesures que facin més accessible el lloguer d'habitatges. Carme Arcarazo (Barcelona, 1996), portaveu del Sindicat de Llogateres, s'ha convertit en el principal rostre d'aquestes reivindicacions. Entre l'orgull per haver introduït temes com la regulació de preus a l'agenda i a les lleis i la frustració per unes polítiques que consideren insuficients, atén ON ECONOMIA pocs dies abans de la protesta. Endurir la regulació dels preus, recuperar els contractes de lloguer indefinits i regular els pisos de temporada perquè no "segrestin" el mercat són alguns dels seus objectius.
Quines són les principals reivindicacions que us fan repetir aquest tipus de protestes?
Bé, en primer lloc, el preu. Ara mateix, de mitjana, estem dedicant la meitat del sou a pagar el lloguer. El que vol dir que de les 8 hores que treballem cada dia ens dediquem la meitat, 4 hores cada dia, a mantenir un rendista. Això no pot ser. Pensem que no és suficient amb la regulació actual, sinó que en cal més. Cal assegurar que es compleixi i sobretot fomentar baixades. No és suficient estabilitzar els preus, sinó que han de baixar.
Defensen també el contracte indefinit de lloguer, per què?
Pensem que el tipus de contracte que tenim ara, que es renoven cada 5 o 7 anys, són massa inestables. Viure de lloguer no pot ser sinònim de viure angoixat i pendent de si al rendista o la immobiliària li vindrà de gust o no renovar-te el contracte. El que estem veient és que la majoria dels països europeus tornen als contractes indefinits o a no renovacions no justificades. És a dir, que si tu no li vols renovar un contracte a algú, li hagis de donar una raó explícita. Pensem que els llogaters hem de poder tenir contractes que durin tota la vida i, per tant, tenir un projecte, continuar portant els teus fills a la mateixa escola, viure a prop dels teus pares i poder-los cuidar.
Si els contractes són indefinits, pot ser més complicat per un nou veí trobar un lloguer, amb un mercat més estàtic.
La gent també mor, canvia de pis, se’n va viure amb la seva parella…Jo crec que no, que es signin menys contractes vol dir que hi ha menys rotació, però això és una bona notícia. És molt fort que 7 de cada 10 llogaters s’hagi traslladat en els darrers 6 anys. Som pràcticament nòmades a les nostres ciutats.
"Que hi hagi menys rotació als pisos de lloguer és una bona notícia"
Com creieu que propietaris que són de classe mitjana o treballadors que tenen un sobresou per un lloguer, etcètera, poden veure aquestes regulacions de preus i contra el lloguer de temporada?
Jo crec que depèn molt del tipus de propietari. Crec que hi ha un tipus de propietari gran que el que busca són marges molt alts, fer pujades, expulsar llogaters per posar-ne de més rics i viure en una situació de gestió i de tensionament constant. I probablement hi ha gent que complementa el seu sou amb el lloguer que ja li va bé que hi hagi un llogater que pagui. Hi ha la qüestió del manteniment. Si sé que m’he de mudar cada cinc anys, no faré obres. Però si sé que hi viuré tota la vida, com a llogatera, no em fa res fer alguna millora.
Tot i això, molts petits propietaris no volen aquestes regulacions.
Bé, nosaltres sabem que el rendisme representa el 6% de la població i és el 6% més ric, fins i tot d’entrada, abans de sumar els ingressos. Si comparem els ingressos mitjans entre rendistes i llogaters, el que veiem és que són el doble. Per tant, tenim que la majoria més humil cada mes li paga un tribut a la minoria més rica.
Esteu d’acord amb el que defensen patronal i Govern, que diuen que cal construir més habitatge perquè baixin els preus?
Abans de començar a construir com a bojos, hem de mirar el parc existent. I el que veiem és que tenim bona part del parc segrestat per a usos no residencials. És a dir, pisos turístics, pisos buits, lloguers de temporada... Pensem que hem de recuperar tots aquests pisos i posar-los al lloguer estable i residencial. I prohibir les compres especulatives. A partir d’aquí, sí, hem de construir, sobretot habitatge públic, però només jugant-ho tot a aquesta carta no baixaran els preus del mercat privat.
"Els preus no s'abaixaran només construint més habitatge"
Defenseu acabar amb l’especulació immobiliària. Com?
Amsterdam el que ha dit és que només podran comprar pisos aquells que hi visquin en els 3 anys vinents. És a dir, aquells que vulguin comprar per fer negoci i especular, no podran comprar. Jo crec que hem d cap a aquest tipus de mesures. Aquest tipus de compres intenten doblar preus.
El sector de l’habitatge genera 400.000 llocs de treball i un 7% del PIB. Enteneu que per crear lleis, el Govern ha de respondre també als interessos d’aquestes empreses i patronals?
Jo dividiria una mica les patronals. El rendisme és una activitat absolutament improductiva i parasitària, no genera nou valor afegit. Un pis que a Barcelona abans valia 900 euros, ara, potser, 10 anys després, val 1 .800. I el pis no està en millors condicions. La major part de les vegades està en molt pitjor estat. La rehabilitació d’edificis està en nivells molt baixos i molts inversors el que fan és un canvi cosmètic convertint l’edifici en un de luxe. Per tant, aquestes pràctiques rendistes no generen cap mena de valor afegit. La construcció és diferent.
En quina situació es troba el lloguer de temporada? El Govern obre la porta a regular-lo en el nou decret i el govern espanyol va aprovar un registre únic.
Ara mateix està totalment descontrolat i creiem que aquest registre únic que suposa anar verificant cas a cas que el pis és de temporada és ingenu. Amb control de frau no ho solucionaràs perquè tens una llei que incentiva els que es volen forrar traspassant pisos del mercat habitual al de temporada. Si algú vol llogar el pis per mesos, que ho faci, però que el preu sigui igual que si ho fa per anys, que no hi hagi un benefici de la temporalitat. El PSOE està dilatant terminis perquè és una qüestió que fa temps que proposem i ells saben que el lloguer de temporada fa perillar la mateixa regulació. Veurem què passa.
"El lloguer de temporada està descontrolat"
Us considereu responsables de les mesures aprovades pels executius com la regulació dels preus? Perquè de vegades sembla que us hi oposeu mantenint les protestes.
Vam néixer fa 8 anys i he organitzat els llogaters per poder negociar amb bancs, fons, grans tenidors i immobiliàries. Però també volem canviar les regles del joc. Efectivament, hem aconseguit que els contractes passin de tres a cinc anys o que es reguli el preu del lloguer, primer a Catalunya i després quan ens ho va tombar el Constitucional vam haver d’anar a Madrid a convèncer tothom. Hem aconseguit que ja no s’hagi de pagar honoraris a les immobiliàries. Però això ha costat moltíssim i no s’ha fet com voldríem. Sense el sindicat de llogateres, no s’haurien regulat els preus del lloguer, però som sincers i denunciem que la llei s’ha fet amb molts forats. Ens agradaria sortir a celebrar-la, però no podem.
A les manifestacions hi ha de vegades l’amenaça de vaga de llogaters. En quin cas cridaríeu a una vaga general?
No parlem d’una vaga de lloguers, sinó de vagues concretes com la que estem fent en promocions de La Caixa que es vol desfer de pisos de protecció oficial i privatitzar-los. Hi ha més de 100 famílies que han deixat de pagar el lloguer, perquè es parla molt dels 50.000 nous pisos de protecció oficials que tindrem, però ningú no parla de la quantitat de pisos de protecció oficial que estem a punt de perdre, més dels que guanyarem.
Què us sembla la solució que va prendre finalment l’Ajuntament amb Casa Orsola, tot comprant-la per 9,2 milions, gairebé 3 milions més del preu de compra ara fa tres anys?
Bé, nosaltres vam dir que Casa Orsola seria indesnonable i així va ser, no havíem vist una mobilització així per un desnonament en molt de temps. Molta gent es va reconèixer en el Josep. Però la solució a la qual es va arribar no és la idònia. Es va arribar a un pacte entre Habitat 3, el propietari, Albert Ollé, i l’Ajuntament, sense la participació dels veïns o el sindicat. Amb diners públics hem beneficiat algú que s’ha lucrat amb el patiment de molta gent i a més no té sentit perquè l’Ajuntament no podrà comprar tots els immobles que surtin a la venda.
I quina solució podrien haver pres?
Bé, quan els veïns fan soroll els fons o propietaris acostumen a negociar. I si haguessin comprat abans, quan va començar la problemàtica, segurament podrien haver aplicat el dret a tempteig i retracte i haurien pagat molt menys. En última instància, es pot plantejar una expropiació. Però crec que el que és important és que els veïns entenguin que si decidissin no marxar quan els volen fer fora dels pisos, la majoria dels casos es guanyarien. Si tots marxem en silenci dels pisos que es volen vendre, Barcelona serà irreconeixible d’aquí a 10 anys.
"Si tots marxem en silenci quan ens volen fer fora dels pisos, Barcelona serà irreconeixible"
El Govern va ampliar recentment les deduccions fiscals, apujant el salari màxim per acollir-se a elles i apujant les edats dels 33 als 35 anys. També han apujat els impostos de transmissió patrimonials a grans tenidors. Què els semblen aquestes mesures?
Les mesures que tenen a veure amb els grans tenidors són positives. Però en matèria fiscal, Pedro Sánchez va anunciar fa poc que donaria un 100% de bonificacions fiscals a aquells que posin el preu del lloguer segons l’índex. Això són molts milions menys per a les arques públiques i es perdona impostos a gent que viu de rendes, d’activitat no productiva. És una bogeria. Pel que fa a les altres mesures, això no va de millorar de 300 a 500 euros en la declaració de la renda, sinó d’una política fiscal més agressiva contra el desús d’habitatges i contra l’acumulació.
"La política fiscal no va de 300 euros a la declaració, sinó de ser més agressius amb el desús d'habitatges i l'acumulació"
Us preocupa que altres comunitats autònomes no s’acullin a la regulació de preus?
Crec que Navarra i País Basc estan a punt de sumar-se i un parell de comunitats més ho faran. Té sentit que sigui una política que es faci des de l’àmbit autonòmic i que les manifestacions són la millor forma perquè d’altres s’hi sumin.
Hi ha als moviments socials un missatge molt crític amb Jaume Collboni i menys amb Ada Colau per les polítiques d’habitatge. Però amb Colau el problema de l’habitatge no es va solucionar a Barcelona, Collboni ha anunciat el tancament de pisos turístics i el 30% d’habitatge protegit a noves promocions no s’ha donat massa.
Bé, el tancament dels pisos turístics es fan perquè es va donar aquest decret de la Generalitat per tal que els Ajuntaments puguin revocar llicències turístiques. És un encert, tot i que és una pena que hàgim d’esperar tres anys. Ell està a punt de cedir a les pressions de la patronal i eliminar el 30% d’habitatge assequible a noves construccions, que creiem que és molt important a llarg termini. Va ser una mesura molt positiva del govern de Colau perquè el centre no sigui només per a fer pisos de luxe. Com va passar a París, es triga a veure els resultats d’una mesura així. I seran pisos assequibles en barris on fa molts anys que no n’hi ha. La política de Colau va ser insuficient, però la de Collboni és ambivalent.
En els últims temps, has estat al focus mediàtic i has rebut molts atacs a xarxes. Com ho has viscut?
Quan he rebut més atacs ha sigut quan el sindicat ha estat més fort, quan vam treure 170.000 persones al carrer. Afecta perquè han atacat també la meva família, però el que volen és que perdis el temps amb ells i deixis de banda l’acció sindical.
"Quan he rebut més atacs personals és quan hem sigut més forts"
O sigui que creu que hi ha interessos al darrere i no són només haters?
Jo crec que hi ha una part de haters de dreta perquè com a dona jove reps molt més. Però no es pot deslligar dels interessos immobiliaris, perquè quan estàs fent més feina visible és quan t’ataquen més. Per tant, jo crec que, en el fons, sí que són una mica els buldogs de la patronal. De manera més o menys organitzada, crec que bastant en alguns casos, perquè també hi ha mitjans que segueixen aquests missatges.
Penses entrar en algun partit polític?
Jo crec molt fermament en el sindicalisme i no em plantejo fer política des d’un altre lloc. Quan patim un problema, hem d’autotutelar-nos per defensar els nostres drets i millorar les nostres condicions de vida, això és el que genera un contrapoder i permet canviar les coses.