La ministra Diana Morant (Gandia, València, 1980) acaba d'aprovar la llei de ciència i innovació, que ha de contribuir a fer més competitiu el teixit empresarial. A més de la llei, aprovarà aviat un Pla de Transferència del Coneixement per afavorir que les investigacions públiques flueixin cap a les empreses. Entre els èxits d'aquest pla hi ha la implantació a Catalunya de l'institut alemany Fraunhofer, màxima referència en la transferència del coneixement. Per la ministra de Ciència, l'arribada de l'institut marcarà un "abans i un després" en la investigació a Espanya.
Al setembre es va aprovar la llei de ciència i innovació. Com contribuirà a enfortir el teixit empresarial?
La nova llei posa un focus en la transformació dels nostres sectors productius, millorant la col·laboració publicoprivada. Sabem, perquè ha funcionat en països com Alemanya, que hem de ser un Estat emprenedor que, a través de finançament i inversió pública dirigida a les empreses, ajudem a augmentar l'R+D a Espanya. La llei també actua sobre el capital humà, perquè el talent havia patit molt al nostre país, ja que no tenia oportunitats ni en el terreny públic ni en el privat. Un altre eix fonamental és la transferència del coneixement per apropar els resultats científics al sector empresarial. I, igualment, la cogovernança per fer que, entre tots, aquest sistema funcioni.
Quines propostes us han presentat les empreses per incloure en la llei?
No només del món empresarial; l'OCDE va fer un informe que ens ha servit de guia per convertir-nos en un Estat emprenedor que afavoreixi que l'empresa produeixi en el nostre país i no en un altre. Sobre les propostes, hi ha hagut un mantra al nostre país que el sector científic estava molt allunyat de l'empresa. Ara, els científics augmentaran les seves retribucions si són capaços de transferir coneixement a les empreses. També desenvolupem la propietat intel·lectual i les patents perquè els científics tinguin una part del benefici empresarial, incentivant-los que busquin empreses que explotin els seus resultats científics.
Quins altres instruments busquen apropar ciència i món empresarial?
El programa Innvierte, que permet a l'Estat invertir, conjuntament amb un soci, en una empresa de manera que el mateix Estat guanya o perd amb aquesta empresa. Amb la llei, aquest programa s'amplia, ja que permetem que els centres públics d'investigació puguin també invertir, juntament amb un altre soci, per a l'emprenedoria empresarial. També hi ha Neotec, ajuts per a noves empreses que tenen el seu origen en un resultat científic. A Espanya es fa molt esforç públic en investigació, però després no som capaços de convertir-lo en solucions reals per a la ciutadania. Per això, reforcem l'àmbit públic, però també el privat
Els científics augmentaran les seves retribucions si són capaços de transferir coneixement a les empreses
El programa Innvierte, com es gestiona?
A moltes empreses, per néixer, els costa trobar inversors. Imagineu-vos que hi ha una idea en un centre d'investigació, però els desenvolupadors no tenen una empresa que compri la idea. Nosaltres el que fem és buscar fons coinversors en concurrència competitiva, i després fem la selecció de projectes. I ara permetrem als centres d'investigació que facin el mateix amb idees que han desenvolupat els seus investigadors. Perquè no podem oblidar que som un país amb una molt baixa capacitat de generació de patents. El 2021 ocupàvem el desè lloc de la UE, mentre que som el quart país més gran per població o PIB. Aquell any hi va haver unes 2.000 patents europees amb sol·licitants espanyols, davant les 26.000 d'Alemanya. Però és que per sobre hi ha països més petits com Suècia, Finlàndia, Àustria o Dinamarca. Amb Innvierte volem, fins i tot, anar més enllà, ja que és freqüent que a Espanya es creïn spin-off (empreses esqueixades de centres d'investigació) que, quan funcionen, ve una americana i les compra. I ens agradaria tenir la capacitat de trobar socis inversors que ancorin aquesta nova empresa al territori.
La llei marca com a objectiu el 3% del PIB en R+D per al 2030, però l'enquesta de l'INE parla de l'1,43% el 2021. És factible complir l'objectiu?
Primer aclarir que, sense negar els resultats de l'enquesta de l'INE, té certs aspectes que m'agradaria puntualitzar. Un, que és del 2021, que va ser el primer pressupost del govern de Pedro Sánchez, perquè fins al 2020 vam tenir pressupostos prorrogats. I, després, que l'enquesta es fa entre el primer i el segon trimestre de l'any i les convocatòries en ciència les llancem a final d'any. De manera que entenem que no s'està mesurant la realitat de l'any 2021, perquè és anterior a les convocatòries, ni la realitat dels grans pressupostos de ciència d'aquest govern: el del 2021 va suposar un 60% d'increment i el del 2022 que, amb el que hem presentat ara del 2023, hem doblat els pressupostos. Respecte a si és factible complir l'objectiu del 3% el 2030, diré que sí.
Eurostat mostra que Espanya encara està a la part baixa.
La UE ha crescut en despesa en R+D del 2,23% al 2,27% entre 2019 i 2021. Amb tot, Espanya en aquell mateix període ha passat de l'1,25% a l'1,43%. És a dir, el nostre país està creixent més en R+D que la mitjana de la UE. En dos anys molt difícils per a tot Europa, Espanya ha fet un esforç per convergir amb la UE en R+D. Només el 2021, primer any de l'augment de pressupostos per a ciència i innovació amb els fons europeus, la despesa en R+D ha augmentat un 9,4% respecte al 2020, mentre que a la UE va créixer de mitjana un 6%. S'està reduint la bretxa entre Espanya i la UE.
"M'atreviria a dir que estem en un 2% del PIB en R+D, objectiu marcat per al 2023"
En quin percentatge del PIB creu que està actualment Espanya després d'aquest esforç pressupostari?
Jo diria que ara mateix estem en el camí de compliment de la UE; m'atreviria a dir que estem en un 2%, objectiu marcat per al 2023. Entenc que amb els pressupostos de l'any que ve, amb la injecció econòmica d'aquests tres últims anys i perquè ho veig en les empreses, diria que ja hi som. Però és el que jo diria i, per descomptat, no estic posant en dubte l'enquesta. El problema d'això és que, per saber els resultats, hem d'esperar molt temps
És eficaç la política de subvencions per incentivar l'R+D en l'empresa privada?
Doncs, com tot, depèn del model, però subvencionar per subvencionar, doncs segurament no. El repartiment dels diners del Ministeri de Ciència sempre té o una convocatòria de concurrència competitiva o un tribunal que estudia els projectes. Però entenem que els instruments funcionen, encara que els hem anat modificant. Per exemple, les convocatòries de "missions", en les quals vam ser pioners, són similars als actuals Pertes (grans projectes industrials finançats amb els fons de la UE), amb les quals dibuixem prèviament l'objectiu social que perseguim que, a més, fem confluir amb les capacitats i potencialitats del teixit industrial que ja tenim o que som capaços de captar. I això, que ho fèiem amb les "missions", ara ho fem amb els Pertes. Volkswagen ha anunciat la factoria a València, però estem parlant del Perte Chip, el BSC (Barcelona Supercomputing Center), organisme d'investigació del Ministeri de Ciència juntament amb la Generalitat, on Intel s'instal·larà amb una inversió de 200 milions per la seva part i uns altres 200 milions per la nostra. O també Cisco, el número u del món, que la seva primera seu de tot Europa serà en aquest projecte dels xips. Esclar que les subvencions i els incentius ens ajuden a generar oportunitats, però han d'estar ben dissenyades.
Des del 2008 han desaparegut 3.221 empreses investigadores. Com es pot impulsar la creació de noves?
La recepta d'austeritat per sortir de la crisi financera es va demostrar que era fallida, per al sector públic, però també per al privat. Hi havia poc incentiu per invertir. A això se li ha donat la volta, perquè Europa ha entès que la recepta de l'austeritat no podia aplicar-se a la sortida d'aquesta crisi. Donaré una dada interessant: estem en xifra rècord d'afiliacions a la Seguretat Social (20 milions de treballadors); doncs el primer sector que més ha crescut des del 2020 és el d'informàtica i telecomunicacions, un 17%, i el tercer, les activitats científiques i tècniques. Sumats els dos, un de cada quatre nous llocs de treball al nostre país és en ciència i innovació. Creixen per sobre de sectors tradicionals, la qual cosa significa que les empreses estan invertint més en R+D. Per tant, aquest país està canviant i estem aconseguint nous inversors com Intel i Cisco i que altres, com Volkswagen o Airbus, augmentin la seva R+D a Espanya.
Totes són grans empreses...
Les pimes no s'escapen del Pla de Transformació. De fet, la meitat dels diners del CDTI a les missions de l'any passat van anar a parar aquestes empreses, ja que Airbus, per exemple, sense les petites empreses de components no podria fer un avió. De fet, en les convocatòries de missions o ara de Pertes exigim consorcis d'empreses grans i petites que siguin en diferents territoris. Les perspectives empresarials ja no són les mateixes i ja no ens miren com un país on no invertir, sinó just el contrari: anem a un anunci per setmana d'empreses que inverteixen en Espanya.
El seu ministeri està elaborant un Pla de Transferències del Coneixement amb 1.200 milions d'euros el 2023. Podria avançar-nos alguna mesura?
Primer, transferència del coneixement des del centre d'investigació directament a la societat, amb mesures que permetin als centres avançar amb patents, propietat intel·lectual, amb spin-off, etcètera. Segon, la col·laboració publicoprivada i tercer, la professionalització, que és molt important. Al final, el científic fa molt bona ciència, però no necessàriament han de saber de la gestió del coneixement. Cal professionalitzar aquest segment que queda entre un costat i un altre. Li puc dir que hem tingut contactes amb les autoritats alemanyes, inclosa la cimera hispanoalemanya amb un pla d'acció conjunt en matèria de ciència, i farem possible que Fraunhofer entri a Espanya. Això marcarà un abans i un després, perquè Fraunhofer és un centre tecnològic molt especialitzat en transferència del coneixement. S'assentarà a Catalunya (a Barcelona o alguna població veïna), una cosa que farem possible juntament amb la Generalitat. Perquè un dels impulsos del pla és comptar amb agents i plataformes que han demostrat que són molt bones en transferència de coneixement.
A més de la implantació de Fraunhofer, hi ha altres projectes en els quals estigui involucrada Catalunya?
El primer és reconèixer que per al sistema de ciència, Catalunya és un territori bàsic, partint que Barcelona és la capital científica del nostre país, on més ciència es produeix. Per donar una dada, un de cada quatre euros que reparteix l'Agència Estatal d'Investigació va als centres d'investigació de Catalunya i un de cada cinc euros del CDTI per a innovació empresarial. Des que governa Pedro Sánchez fins al pressupost del 2021, en concurrència competitiva repartim en Catalunya 1.800 milions d'euros, un 19% de creixement. Però a més, tenim un impacte directe, no amb concurrència competitiva, sinó amb els nostres centres propis: només aquest any hem destinat 120 milions als nostres centres del CSIC a Catalunya i 100 milions més en els nostres altres centres d'investigació, com el BSC, el sincrotró o d'altres. A més d'altres projectes d'inversió. En definitiva, estem molt compromesos amb Catalunya perquè és un centre científic clar.
No hi ha ciència sense talent. La llei atraurà professionals a Espanya?
La llei aplica el mateix esperit de la reforma laboral al sistema de ciència, que és clau, perquè la temporalitat en la ciència és molt sagnant i amb els contractes d'obra i servei als quatre anys s'havia de trencar el contracte. Per al meu el contracte indefinit és, doncs, revolucionari. Però el 38% del personal investigador del país treballa en les empreses i la mitjana europea és el 55%. També hem d'ajudar les empreses a incorporar més personal investigador.