Coincidint amb la celebració del 30 aniversari de la creació de Turisme de Barcelona, un consorci públicoprivat nascut per fer de Barcelona el destí turístic més desitjat arreu del món, el seu president explica a ON ECONOMIA que cal un nou model de ciutat, que doni resposta a les inquietuds de la ciutadania, amb una millor gestió dels fluxos de visitants que passen per Barcelona. Això vol dir, crear circuits alternatius identificant nous imaginaris que permetin esponjar les zones més massificades de la ciutat. Ni durant aquesta entrevista, ni a posteriori, Eduard Torres ha estimat oportú parlar del resultat de les recents eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, ni del fet que ell, membre de la candidatura Eines de País, ha quedat exclòs del ple de la institució perquè no ha obtingut els vots necessaris.
Com definiríem el model de turisme que vol Barcelona?
Barcelona vol un turisme respectuós amb la ciutat, un turisme que aporti el màxim valor afegit a la ciutat en termes de rendibilitat del visitant, però també d'aportació de valor a la ciutat. Aquest valor el pot aportar des del sistema biomèdic al sistema cultural, passant per la innovació i emprenedoria.
Què s’ha de fer per aconseguir aquestes objectius?
Per arribar a aconseguir aquesta aportació del visitant a la ciutat hem de salvar alguns reptes. En aquests moments tenim una oferta que està limitada, és a dir, a Barcelona des de fa set o vuit anys ja no es poden obrir hotels o no es poden obrir nous establiments d'allotjament. Per tant, el que hem de fer és escollir aquest visitant que ens aporta valor.
Però a ningú se li escapa que el gruix de visitants que ve a Barcelona no correspon a aquest tipus de turisme. Ha tornat a aparèixer la sensació que la ciutat està saturada i les manifestacions en contra de la massificació.
Aquest visitant a qui ens hem d’adreçar -el de fires, congressos, negocis- acapara pràcticament entre el 35% i el 40% del total. És un turista que es concentra bàsicament a la primavera i la tardor, els moments de l’any en què que Turisme de Barcelona identifica com a temporada alta. A l’estiu no tenim tanta ocupació, no tenim tants visitants, però és llavors quan es genera una sensació més important que tenim un turisme de masses, però no és temporada alta. Per minimitzar aquesta sensació d'interferència en la vida de la ciutadania el que s’ha de fer és regular més els fluxos turístics que tenim en aquestes temporades. Aquesta regulació de fluxos implica que quan tenim visitants o excursionistes d'un sol dia, que ens venen d'altres destinacions de Catalunya, perquè en aquells indrets és temporada alta, aquest flux turístic s'ha de regular i això implicaria gestionar-lo adequadament.
Com es fa això?
No necessàriament prohibint, sinó generant, ordenant i generant alternatives. Un exemple d'això seria quan tenim la temporada alta de creuers. Són puntes de visitants que desembarquen en un punt molt concret de la ciutat i està poques hores a la ciutat i es mouen dins d’un radi molt reduït del centre urbà. Hauríem de ser capaços de desembarcar aquests visitants en altres punts de la ciutat, per exemple, a l'Estació del Nord, i oferir-los alternatives atractives al centre de la ciutat que també siguin un pol d’atracció i d’interès. Això implica generar aquests circuits alternatius identificant nous imaginaris i crear el producte associat necessari i fer-ne promoció, posar-hi les xarxes de mobilitat adequades.
Turisme de Barcelona ha de ser-ne el responsable únic?
Això és quelcom que podem fer conjuntament el sector públic i el sector privat. Cal aprofundir en aquest model de col·laboració públicoprivada que ja es va iniciar a Turisme de Barcelona en l'àmbit de la promoció i traslladar-lo a l'àmbit de la gestió.
Però les alternatives, els nous imaginaris, han de ser molt potents per competir amb la Sagrada Família, la Pedrera... i més si només tens quatre hores per visitar la ciutat.
Tinguem en compte que aquest visitant de quatre hores és molt reduït a la ciutat. Hem de potenciar altres vectors que té Barcelona i que són molt atractius. Podríem parlar de la gastronomia, per citar-ne algun. També hem de tenir en compte una cosa molt important: el 60% de les persones que arriben a la ciutat ja hi ha estat amb anterioritat.
Un 60% dels turistes que venen a Barcelona, ja l'han visitat abans
Però insisteixo, com es gestiona?
Fins ara no havíem tingut una relació digital amb el visitant, és a dir, la ciutat no disposava de dades en temps real. Però això ha fet un gir important. Gràcies als fons europeus Next Generation, que obtindrà l’Ajuntament de Barcelona a través del Pla de Sostenibilitat Turística en Destí Barcelona, tindrem recursos per poder fer un salt en la digitalització de la promoció, la informació als visitants i la gestió. Es fomentarà la col·laboració públicoprivada amb les associacions del sector. En un any, disposarem de noves eines digitals imprescindibles per gestionar el flux turístic.
A quines associacions ens referim?
Hi ha una part que s’ha de desenvolupar des de Turisme de Barcelona, però hi ha una altra que es farà conjuntament amb el sector hoteler i altres associacions d’allotjaments com els apartaments turístics, la restauració, el sector comercial. Hem d’estar tots coordinats i integrats, perquè tots aquests actors també tenen eines per comunicar-se amb els visitants. No obstant això, la visió de com s’ha de gestionar el turisme ha de ser pública, de l’Ajuntament de Barcelona, que representa a la ciutadania. Però per saber com gestionar els fluxos turístics i millorar-la, la col·laboració del sector privat és absolutament imprescindible en la seva execució, perquè és el que té l’expertise i el know-how. En resum, el sector públic ha de liderar i ha de dir cap a on anem i el sector privat -tots els actors que atenen el visitant- ha de col·laborar amb la gestió i la generació dels circuits alternatius per esponjar determinades zones de la ciutat.
Creu que amb el nou govern de l’Ajuntament de Barcelona -un dels patrons de Turisme de Barcelona- hi haurà canvis substancials en l’estratègia sobre turisme? Preveu que s’aixequi la moratòria hotelera per crèixer en nombre d’allotjaments?
El creixement vindrà per la qualitat, no per la quantitat. És a dir, creixement en qualitat vol dir adequació de l'oferta actualment existent, amb una millora de les instal·lacions. En aquest sentit, la flexibilització del PEUAT és imprescindible. És a dir, si nosaltres volem atreure un visitant de més qualitat, l'oferta s'ha d'adequar a les expectatives d'aquest visitant de major qualitat. Per tant, hem de donar facilitats als actuals operadors d'allotjament perquè puguin adequar aquesta oferta al visitant de major qualitat. Això es pot fer perquè hem vist, sortint de la pandèmia, que hi ha hagut una acceleració molt important de la demanda que volia venir a Barcelona.
Crèixer en qualitat vol dir adequació de l'oferta actualment existent, amb una millora de les instal·lacions
Com es millora la qualitat? Escalant esglaons en els trams per categories hoteleres?
Les tendències i les modes van variant i els requeriments del que demana el visitant també. Els espais dins dels hotels han de canviar i cada operador escollirà si el que vols és adequar els seus espais per donar més serveis de sales, de reunions, de gimnasos o SPA, o d’altres espais. Cada operador ha de tenir llibertat per indicar que vol, però la norma li ha de permetre fer-ho i ara no és així. Ens trobem amb un PEUAT (pla especial urbanístic per a la regulació dels establiments d’allotjament turístic) molt restrictiu, en el sentit que és molt difícil fer obres per adequar un l'espai, perquè l’establiment està penalitzat, de manera que ha de perdre capacitat. No és tant un creixement del parc hoteler com sí una adequació de l’existent.
S’està negociant aquesta necessària modificació del PEUAT?
L’actual equip de govern de l’alcalde Collboni no ha arribat ni als seus primers 100 dies. Sí que ja hem mantingut les primeres reunions, però, bàsicament, a Turisme de Barcelona estem actuant en els àmbits de la promoció i la gestió del turisme. El tema de les modificacions del PEAUT està en mans del sector, és a dir, d’entitat com el Gremi d’Hotels de Barcelona o l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur).
També a causa de les eleccions es va paralitzar el nomenament del nou director general de Turisme de Barcelona. Quan es nomenarà?
Malgrat que va quedar vacant, el consorci ha seguit funcionament al cent per cent, perquè les línies estratègiques de la promoció s'han seguit desenvolupant. Es va entendre que s’havien de mantenir converses entre l’ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona -que és l’altre patró juntament amb la Fundació Barcelona Promoció- Cambra per posar el pes o en la promoció o en la gestió, i que llavors hi havia d'haver aquest marc cap a on anàvem i es va entendre que això es resoldria passades tant eleccions d'Ajuntament com de Cambra.
Quin seria el perfil més adequat per assumir la direcció general?
La direcció general ha de recaure amb un professional amb capacitat per entendre i gestionar el turisme i els fluxos turístics; saber i entendre cap a on anem per poder oferir als visitants aquests circuits alternatius, entendre bé la ciutat, entendre el moment en què estem. Hem de saber gestionar però també sense renunciar a la promoció. Per tant, el perfil ha de ser el d’algú que sàpiga gestionar però que no deixi de banda la promoció, perquè en el fons el turisme ha de conviure amb la ciutadania. Ara mateix l’assignatura pendent és el mercat asiàtic, que només representa el 2% dels visitants que rep la ciutat. Però és un mercat que serà important en el futur i que hem d'atreure’l, perquè entre altres coses representa el 40% del PIB i la zona econòmica més dinàmica del món. Òbviament, això també depèn de la connectivitat i de les rutes que hi hagin des de l'aeroport.
Quin pes hauria de tenir?
Sens dubte hauria d’arribar als dos dígits, és el desitjable. Pensem que és un client que respon als objectius que ens hem marcat. És un viatger respectuós amb la destinació, amb la ciutat, molt interessat en la cultura, que té una despesa mitjana superior a la resta. És molt atractiu. Comparable amb el mercat americà, que està molt fort, i que representa ja un 12%.
Quin pressupost necessita Turisme de Barcelona per afrontar aquests reptes? N’hi ha prou amb els 44 milions de 2023?
Aquesta és una xifra correcta, que s’incrementarà lleugerament. Aquest pressupost està composat d'una venda de producte comercial que representa pràcticament 30 milions. Per tant, a promoció destinem uns 13 milions d'euros. Això és correcte, però és el moment de la gestió i d’arribar a un pacte de ciutat amb l'ajuntament per aprofundir en la gestió i s’ha d'implementar el projecte de la digitalització amb el visitant per dissenyar els circuits alternatius i esponjar el visitant de les zones amb més pressió turística.
La taxa turística ha de tenir un component de promoció externa, però també per millorar la imatge que en té la ciutadania
Un altre ingrés per a la promoció del turisme prové de la taxa turística. Considera que la recaptació actual té el destí adequat?
Quan es va aprovar aquesta taxa, quan hi havia el conseller Mas-Colell, es va dissenyar per recaptar diners destinats a la promoció turística. En posterioritat s’ha reorientat i a més de promoció s’ha destinat a compensar les zones que tenen més pressió turística per poder aplicar-hi mesures compensatòries. La taxa turística ha de tenir un component de promoció, però també de promoció interna per contribuir a la millor gestió del turisme a la ciutat i aconseguir que tingui una millor imatge. Tot plegat, sempre, consensuat amb el sector privat.
Ha citat la necessitat de tenir rutes aèries de llarg recorregut. Quina és la postura de Turisme de Barcelona respecte a l’ampliació?
Defensem que l’aeroport ha de tenir més capacitat per incrementar el nombre de vols intercontinentals i que això passa per disposar d’una pista llarga. No entrem en quina és la solució tècnica més idònia, però sí en reclamar que es tracta d’un projecte urgent perquè qualsevol decisió que es prengui no tindrà resultats fins d’aquí a 10 anys, per un tema de processos administratius. Entenem que la Generalitat ha dit que abans de finals d’any hi haurà una solució, però no es pot anar més enllà en aquest tema, perquè la ciutat perdrà competitivitat, no només des del punt de vista turístic, sinó perquè no estarà connectada amb les zones econòmiques més dinàmiques del món.
Aquesta connectivitat no es podria aconseguir, si més no per a mitjanes distàncies, fomentant la mobilitat més sostenible com les xarxes ferroviàries?
Evidentment, i serà benvingut. Però tot el que són distàncies de més d’una hora i mitja de vol és difícil substituir-les per una xarxa ferroviària. El que està en el nostre abast ara mateix és ampliar l’aeroport. La resta és desitjable però depenem de les decisions que es prenguin a altres països. A més la indústria aeronàutica està fent molts esforços en els processos de descarbonització i per tant va camí de millorar la sostenibilitat.