Eduardo Abad Sabarís (Villagarcía de Arousa, Pontevedra, 1972) va ser elegit secretari general de la Unió Professional de Treballadors Autònoms (UPTA) per primera vegada el maig de 2016, amb el 95% dels vots. Va substituir Sebastián Reina, un històric líder de la UGT (a la que pertany UPTA), que va estar al càrrec 16 anys. Abad treballa des de 1995 com a autònom als sectors del comerç i l'hostaleria i va ser fundador el 2001 de l'Associació d'Autónomos de O Salnés.
Preguntat pel nou govern de Pedro Sánchez, es limita a recordar els problemes que ha de resoldre per als autònom, encara que reconeix que en l'anterior Legislatura, "s'ha fet per als autònomes més que en els últims 20 anys". De moment, la prioritat del nou executiu és aprovar la reforma fiscal dels autònoms que fa més d'un any que es negocia i demana que es pugin les pensions dels autònoms, les més baixes de les contributives.
Com valora el nou govern format per Pedro Sánchez?
Des d'UPTA demanem al nou govern espanyol que es posi a treballar en temes que són totalment imprescindibles per millorar el treball autònom: la reforma fiscal, l'IVA de franquícia, les deduccions per als autònoms persones físiques; les prestacions per a autònoms de més de 52 anys que han de tancar els seus negocis, les cotitzacions dels autònoms de la venda ambulant, per al nou sistema de cotització dels artistes, la bretxa entre les pensions dels treballadors per compte d'altri i els autònoms; aprofundir en la digitalització i la formació per poder transformar l'economia del nostre país i, per descomptat, del treball autònom, de més de 3,3 milions de treballadors per compte propi.
En aquesta línia, quines són les seves prioritats?
La primera és la reforma fiscal que les organitzacions d'autònoms hem començat a negociar amb el Ministeri d'Hisenda per fer una profunda reforma de, per exemple, el règim de franquícies d'IVA, un model que ve d'una transposició d'una directiva europea, que ha d'estar implantat el 2025. Permetrà que aquells autònoms que facturin menys de 85.000 euros tindran, opcionalment, la possibilitat de no haver d'emetre factura amb IVA i no haver de declarar l'IVA trimestralment ni anualment, amb la qual cosa se simplifica molt el sistema per a milers d'autònoms. També parlem del final del que coneixem com el sistema de mòduls, que per a nosaltres ha de tenir un període transitori de 4 anys; és a dir, que en aquell termini ha d'haver desaparegut. I, en aquesta reforma, també ha de desaparèixer el règim d'equivalència, perquè tampoc no té sentit en aquest moment.
Y, sobre les deduccions?
Que, una vegada per totes, els autònoms puguin deduir-se les despeses de manutenció sense cap tipus de problema i les despeses inherents a l'activitat, quan es desenvolupa al domicili. El 2017, a través de la llei de mesures urgents del treball autònom, es va rebaixar la deducció del 30% a un màxim del 9%, 21 punts de diferència, empitjorant la situació. I, també, que els autònoms que necessiten el vehicle com una eina de treball, puguin deduir-se determinades despeses, que ara és només per a determinats sectors. Sempre diem que una societat que desenvolupa la matexia feina que una persona treballadora per compte propi, amb o sense assalariats, té unes deduccions que no tenen els autònoms, encara que facin la mateix feina. Existeix una bretxa fiscal brutal entre les societats i els autònoms. De fet, com més gran és l'empresa, més creix aquesta bretxa i autònoms i famílies tenen una aportació fiscal dues vegades i mitja més alta que les societats mercantils amb més de 1.000 treballadors.
Respecte a l'IRPF, es planteja algun canvi per als autònoms?
L'IRPF ha de ser l'element que permeti conèixer els rendiments nets de l'activitat econòmica. Per què? Doncs perquè als autònoms que s'acullin a l'IVA de franquícia, no els consti com a ingrés tot el que facturen, sinó que podran reduir-se les despeses a l'IRPF. I d'allà, treure els ingressos per rendiments del treball, que és el que ha de conciliar-se amb la Seguretat Social per a la cotització al RETA, que és el règim per rendiment real.
I què passarà amb les deduccions?
Al paquet fiscal que s'està negociant, estan incloses les deduccions. El que hem dit és que s'augmentin les deduccions perquè els autònoms que, ara com ara, no es poden deduir com les empreses, ho puguin fer a l'IRPF.
I això apareixerà a la proposta que Hisenda ha de presentar en el que queda d'any?
Ha de ser a l'esborrany final, perquè és el que hem parlat. Apareix a les actes que aixeca una secretària d'aquesta comissió de treball, en les quals está perfectament definit què proposa cada organització.
Però Hisenda, s'ha limitat a prendre nota del que demana cada organització.
Bé, ens ha deixat clar que aquesta comissió ha de ser el punt de trobada per fer la modificació fiscal esperada. Però, lògicament, la reforma correspon a una decisió política. Tanmateix, el compromís de l'anterior govern va ser que d'aquesta taula en surti un nou règim fiscal per als autònoms, que s'haurà de millorar no només en aquests aspectes, sinó en molts d'altres. Però que aquesta taula és el punt de partida.
L'acord entre PSOE i Sumar té propostes sobre els autònoms. Podria valorar-les?
Parla d'una cosa important, que ha passat desapercebuda: que aquells autònoms que puguin demostrar que tenen pèrdues, és a dir, que han perdut facturació, tinguin una rebaixa substancial en les bases de cotització, i que es pugui posar en marxa el mecanisme de rescat per a tots aquells autònoms que estiguin en perill circumstancial. I un dels elements fonamentals és que la seva base de cotització quedi gairebé suspesa, sense que perdin absolutament cap dret. És a dir, la protecció social continua estant en marxa i se'ls donarà un temps de recuperació.
És a dir, la Seguretat Social assumirà la quota?
Exacte, està en l'acord i penso que és un element fonamental. Però també s'avança en protecció social, maternitat, paternitat, que passen a tenir una quantia econòmica més gran, des del punt de vista de la prestació. I igualment l'acord entre PSOE i Sumar recull modificar el catàleg de malalties professionals i que es comenci a parlar dels coeficients reductors per a determinades activitats professionals, que són d'autònoms.
Què fa un paleta en una bastida amb 63 anys? O un camioner autònom?
Ja hi ha sectors, com l'agricultura o el mar, amb molts autònoms, afavorits per coeficients reductors per avançar la jubilació.
De fet, la nostra organització va ser quie va aconseguir, amb Mupesca, que s'apugés el coeficient reductor del 010 al 015 per a les dones que treballen al mar. O sigui, que hem estat molt proactius, perquè què fa un paleta en una bastida amb 63 anys?, o un camioner autònom?, o que fa, per exemple, una perruquera amb 60 anys aspirant certs productes?, o un repartidor de paqueteria, conduint 14 hores al dia.
Això ho van negociar amb l'anterior govern Sánchez?
En vam parlar, sí, però van quedar pendent. En vam parlar amb els dos ministeris, el d'Immigració i Seguretat Social, per una banda i el de Treball, per l'altra. I són temes en els quals cal arribar a un punt entesa.
La reforma del RETA ha estat molt rellevant per al col·lectiu. Quina anàlisi fa d'aquest recorregut?
El nou sistema ha de mostrar la seva eficàcia quan acabi l'any I com? Demostrant que les bases de cotització, tan per dalt com per baix, estan perfectament alineades amb els rendiments econòmics. Aleshores tindrem una prova de la sostenibilitat del nou sistema; que l'Agència Tributària i la Seguretat Social creuin bé les dades perquè no hi hagi errors en bases de cotització. I, sobretot, perquè el 60% dels autònoms que declaraven el 2021 rendiments per sota del SMI, tinguin una baixada important en la seva cotització, però mantenint, allò que nosaltres diem que és la base de cotització intacta —aquests 960 euros. Perquè el que es pretén és acabar amb aquest sistema envellit, de fa 40 anys, que fa que un autònom amb una petita fruiteria en un poble d'Albacete, pagui el mateix que un autònom que té un negoci molt rendible a la Gran Via de Madrid. Tots dos han de cotitzar el mateix, però les seves realitats no tenen res a veure.
Ser autònom al món rural és més dur?
Hauríem de fer un pas més, perquè creiem que hem de fer alguna cosa amb el tema de la desigualtat que existeix entre l'Espanya poblada i a l'Espanya despoblada. És cert que en aquesta última legislatura s'han posat en marxa fons europeus molt abundants per enfortir el teixit productiu en l'àmbit rural; però creiem que no és suficient. Hi ha temes importants que no es van tocar en l'anterior legislatura.
Quines mesures aprovades en l'anterior legislatura ressaltaria?
La reforma laboral, que té un efecte directe sobre el consum, perquè els treballadors i les treballadores disposen de més recursos. I, amb rècord de beneficis de la banca o les energètiques, ens semblen molt encertats els nous impostos a les grans fortunes i, sobretot, a aquestes empreses que, evidentment, estan fent l'agost. Perquè s'ha encarit el preu del combustible per factors externs, aquestes empreses han augmentat el marge de benefici. Al final, sembla que sempre paguen els mateixos, i paguen més, i sempre guanyen els mateixos, i guanyen més. I això és el que ha de canviar, i creiem que aquest nou sistema de redistribució de la riquesa és molt més coherent que el que teníem.
Cal fer un esforç per pujar las pensions més baixes dels autònoms
Ha comentat el hi ha pendent en matèria fiscal. Què cal solucionar en altres àrees?
La protecció social dels autònoms, encara que s'ha avançat moltíssim aquesta legislatura. De fet, som el país en el qual es fixen altres països per veure el sistema de protecció social que tenim i que, a més, funciona de forma eficaç. En els 2 últims anys s'ha reduït el dèficit de la Seguretat Social a base de més cotitzacions, una cosa que ningú no pot rebatre. I evidentment, també millorarà la situació del RETA, que actualment perd 14.000 milions cada any. Però els autònoms necessitem fer un pas endavant amb les pensions, perquè som el col·lectiu amb les més baixes de totes les contributives. Moltes vegades, perquè no s'ha volgut cotitzar, però d'altres, perquè no s'ha arribat a completar la carrera de cotització, sobretot en l'àmbit femení. S'han d'apujar totes les pensions, però cal fer un esforç per apujar les pensions més baixes, percentualment més, que les que tenen més quantia.
Això s'inclou en la reforma de la Seguretat Social i el RETA
S'inclou que aquelles pensions que són més baixes tinguin un increment en els propers 4 anys, una miqueta per sobre de la resta. I també s'inclou en la reforma del RETA que es complementin les llacunes de cotització. Sí, també s'inclou. Hem avançat en aquesta legislatura, el que no havíem avançat en 20 anys, pesi a qui pesi, i també està bé dir-ho.
En el tema laboral, Yolanda Díaz va presentar un pla, l'Endita, amb reformes de pes. S'ha avançat alguna cosa en aquest pla?
En formació, les organitzacions representatives hem entrat a participar en tot el que té a veure amb el nou sistema formatiu. La Fundae ha decidit que els autònoms participem en la promulgació de nous catàlegs formatius adaptats a la realitat dels autònoms. Perquè els autònoms tenim uns dèficits formatius en digitalització que són absolutament aclaparadors. No som competitius, en motlts casos, perquè no tenim formació en digitalització i no ens podem digitalitzar, si no estem formats. I l'element substancial del canvi en el model productiu del treball autònom va de la mà de la formació, en la digitalització, i la transformació dels mecanismes de producció dels nostres negocis.
Però el pla de Treball, en què es materialitzarà?
Doncs s'ha materialitzat en què tenim una formació molt més adaptada a la realitat del carrer. Avui, si un lampista autònom es vol formar en determinades especialitzacions que li poden donar més rendiment a la seva activitat, ja ho pot fer a través de Fundae. Ja hi ha un catàleg molt més adaptat en l'àmbit de les professions que són, diguem, de mitjana i alta qualificació. I és així, perquè les organitzacions estem treballant per desenvolupar el nou model formatiu de futur.
Aquesta formació és gratis?
Nosaltres detectem les necessitats formatives dels autònoms, els ho comuniquem a la Fundae, que treu un catàleg d'activitats formatives gratuïtes, perquè els autònoms també cotitzem per formació de forma obligatòria des de 2019, igual que pel cessament d'activitat. Però els treballadors per compte d'altri tenen els fons perfectament estructurats per a la formació, i els autònoms no.
Els assalariats tampoc gasten els diners que cotitzen per formació.
Gastar és una cosa, i tenir els fons és una altra. Els treballadors per compte d'altri els tenen, però els autònoms no tenim els diners a disposició del SEPE, malgrat que la cotització és obligatòria.
"S'han perdut 75.000 comerços en els últims 5 anys"
Aquesta falta de formació, està relacionada amb el tancament de molts comerços?
Hem de ser capaços de fer autocrítica i analitzar nosaltres mateixos en què estem fallant. S'han perdut 75.000 petits comerços en els últims 5 anys, que han tancat per falta de competitivitat. No vol dir que la digitalització t'ho doni tot, però hi ha molts mecanismes de producció que ja són automàtics i tenir automatismes permet ser molt més rendible, perquè pots dedicar més temps a altres coses, que a gestionar l'estoc de magatzem. Cal dedicar-li al negoci més hores productives; és a dir, de venda.
Quins sectors estan en perill des del punt de vista dels autònoms?
Hostaleria i comerç, aglutinen la major part dels autònoms; junts sumen 1,3 milions d'autònoms, una quantitat molt important (sobre un total de 3,3 milions). Nosaltres creiem fermament que hi ha sectors que estan sobredimensionats i, prova d'això, és que el consum que hi ha, ja no admet tanta oferta. Per això diem que hi ha d'haver una reestructuració i necessitem autònoms que donin valor afegit. Més autònoms en els sectors de manufacturació, professionals qualificats que prestin serveis a empreses, més autònoms en serveis a persones i serveis a domicili i, sobretot, més autònoms en l'àmbit rural. A més, amb uns costos més baixos. I hem de fomentar l'ocupació autònoma femenina, perquè si no, en l'àmbit rural no s'assenta població.
Queda molt per desenvolupar del pla Endita?
Està tot pendent, tret del model de formació. Hi ha temes que tenen a veure amb els autònoms en l'àmbit rural, amb el canvi en el model productiu, que no s'han posat en marxa i ho estem esperant.
Com valoren l'ajuda de le kit digital. Ho considera un fracàs?
Absoltuament no. Qui digui que és un fracàs, ho diu des d'una perspectiva totalment diferent de la perspectiva que els nostres 25 tècnics tenen del carrer. Hem contractat 25 persones perquè vagin negoci per negoci, perquè informin del kit digital de Red.es, amb uns resultats realment envejables de persones que han decidit tenir un bo digital. La conversió és altíssima. Tot i així, malgrat la bona conversió del nostre projecte, és necessari continuar redoblant esforços al llarg de 2024, perquè queden molts fons de le kit digital en l'aire, i es tracta de digitalitzar al màxim de persones possible.
La morositat és un dels mals dels autònoms Creu que s'ha fet prou?
No s'ha fet prou per la morositat. A més, la morositat és una mentida; és més, es pto expressar així: que és una gran mentida consentida. Hi ha moltíssima morositat entre empreses i autònoms, molta. El problema que té aquest país, no és la morositat que tenen les administracions amb els autònoms, sinó la morositat que tenen l'empreses amb els autònoms, les grans empreses amb productors. El president de la taula que havia de modificar la llei de morositat, que va ser ministre d'Hisenda, Montoro, havia d'haver resolt la Llei de morositat fa 5 anys. El que cal fer en la Llei de morositat és treure els pactes en contrari, ja que la morositat no es resoldrà, mentre les empreses puguin pactar la forma de pagament amb els seus proveïdors o amb els seus autònoms de forma privada. Així, les empreses paguen a 60 i 90 dies, majoritàriament. Però, digues-li a agricultors, ramaders, pescadors o manufacturers d'algun producte que no vengui la mercaderia: estan en mans dels grans emporis econòmics que posen les condicions del pagament i diuen que, o et t'ho compro jo, o no t'ho comprarà ningú.
Aquest any s'ha modificat el cessament d'activitat per la reforma del RETA. Tenen dades de la gent que s'hi està acollint?
Tenim la dada dels quants s'han acollit al cessament d'activitat i és una de les més baixes. No perquè tinguin prou cotització —perquè ja s'ha recuperat el que s'ha perdut en la prestació que es va cobrar amb el Covid—; sinó perquè actualment, tenim un sector, el del comerç, que tanca el seu negoci; però n'hi ha d'altres que van molt bé. Per tant, estan equilibrades les baixes que se sol·liciten amb cessament d'activitat, amb les persones que segueixen amb la seva activitat. A més, s'ha flexibilitzat per part de les mútues d'accidents de treball, temes que creiem que haurien d'haver-se solucionat fa molt temps. Ja no fa falta demostrar taxativament que tens una baixada de facturació de no sé quant, que has hagut d'acomiadar un treballador... Coses que abans havies de demostrar de forma tan palmària. Ara són més fàcils de demostrar.
S'hauria d'utilitzar el mecanisme RED per reestructurar el comerç, o altres sectors, igual que per a les agències de viatges?
El mecanisme s'ha posat en funcionament fonamentalment per a les empreses, no pensant en els autònoms. Però el problema del comerç no rau en si tenen el mecanisme RED; radica en altres coses. Primer, cal ser autocrítics i a UPTA ho som i t'ho diu un comerciant. El consumidor ha anat 6 passos per davant dels comerciants en els últims 4 anys. El covid va provoar un canvi en el model de consum i nosaltres seguim amb el model de venda anterior al COVID, quan tot va canviar i les grans empreses d'ecommerce han captat més consumidors i les grans distribuïdores poden fer ofertes irresistibles. A més, el 2013 es va decidir liberalitzar totalment el sector comerç, com per exemple en rebaixes. Però hi ha una altra cosa: la sensibilitat dels consumidors, és a dir, quan tu compres al comerç local, l'economia circular funciona. Vigo és un exemple de ciutat que té molt arrelat el consum en l'economia circular, una ciutat de 400.000 habitants que en els últims 10 anys ha perdut 130 comerciants en termes nets. El consumidor ha de ser coresponsable amb el tipus de ciutat que vol. A més, avui ja no és rendible comprar un producte de 10 euros en una gran plataforma d'ecommerce o en una gran superfície i que te'l portin a casa, i el consumidor ha de ser llest també.
"Hem d'anar, pràcticament arrossegant-nos, a treballar"
Les baixes per malaltia funcionen bé per als autònoms?
Hi ha molt poc absentisme laboral en autònoms, entre altres coses, perquè la prestació que percebem és de les més baixes, que no ens dona per cobrir les necessitats que tenim. Els autònoms sempre diem que hem d'anar, pràcticament, arrossegant-nos a treballar o arrossegant-nos perque ens donin una baixa per una incapacitat temporal amb una quantitat econòmica elevada, perquè el 84% de les cotitzacions en aquest país són per la mínima.
L'acord Sumar-PSOE planteja fórmules per mesurar la representació de les organitzacions d'autònoms. Què significa això?
Per nosaltres, hi ha d'haver més claredat des del punt de vista de la representació institucional. Però si es pretén dur a terme una votació dels autònoms per veure qui els representa, s'equivoquen, perquè de 3,3 milions d'autònoms, poden anar a votar 300.000. I un 10% no és representatiu per dir qui és representatiu. Hi ha sistemes, i n'hi va haver en el passat, perfectament reglats, per saber quines eren les organitzacions representatives, que a més van ser judicialitzats i els tribunals van dir que era un sistema perfectament estructurat. Però es va derogar i, per nosaltres, aquest és el model bo, que considera aspectes com els socis que paguen les quotes, les activitats que desenvolupa cada organització o els seus Recursos Humans, fixos, no temporals.
Per què ho ha plantejat ara el Govern?
Nosaltres no ho hem plantejat, i em sembla bé l'acord de Sumar amb el PSOE, però ens posicionarem totalment en contra; ja ho hem fet. Tenen ja un sistema que va ser judicialment avalat pels tribunals. Al final, es tracta de buscar la representativitat per tenir un Consell Consultiu permanent, com hi ha en moltes comunitats autònomes.