Eloi Planes va assumir la presidència executiva de Fluidra el 2016, amb una companyia que per decisió del seu pare i cofundador del negoci, Joan Planes, ja era una firma cotitzada des de 2007 i que forma part de l'IBEX 35 des de 2021. Té per costum comentar Eloi Planes que aquella determinació i la que va venir a posteriori, la compra de la nord-americana Zodiac, han estat les dues fites més importants per posicionar aquesta empresa de Sabadell, immersa en el negoci de les piscines, que cobreix el 95% del parc de piscines al món. Va ser un 2 de juliol, però de 2018, quan Fluidra va tancar la seva fusió amb el grup nord-americà Zodiac, un negoci que sumava un valor de 35 milions d'euros en sinergies de costos d'explotació, i que havia d'estar materialitzat cent per cent, el 2020. Els pronòstics s'han complert. El 2023, Fluidra és un grup que va registrar un benefici net de 160 milions d'euros, xifra un 36,6% inferior a la de 2021, i va aconseguir vendes de 2.389 milions d'euros, un 9% més que l'any anterior. En el primer trimestre de l'any, la situació ha començat a revertir-se lleugerament, en un any en què "el sector ha d'estabilitzar".
Mostren aquestes xifres un canvi de tendència al sector, però vaticinen encara un complex 2023?
Sabiem que aquest era un any en què el sector havia d'estabilitzar-se. En els últims anys hi ha hagut un creixement del sector molt fort i l'any passat es van sumar els problemes de la cadena de subministrament molt complexa des de finals del 2021 i sobretot en el primer semestre del 2022, fet que va redundar en una alta acumulació d'estoc de producte en la major part dels mercats. A aquests dos condicionants s'ha afegit que les previsions ja eren d'una caiguda de la demanda. Les previsions per al conjunt d'aquest any ja contemplen aquesta situació i creiem que tancarem l'exercici entre 2.000 i 2.200 milions d'euros de facturació, amb un ebitda entre els 410 i els 480 milions, amb un benefici net per acció entre 0,95 i 1,25 euros. En aquesta línia es van mostrar ja els resultats del primer trimestre d'aquest any i esperem que es vagi ratificant.
Serà un any que anirà de menys a més?
En aquesta primera meitat de l'any estem anivellant els estocs i, per tant, serà la part més difícil d'aquest exercici. Serà un any amb una primera part més complicada i la segona una mica menys.
Quant a l'absorció dels estocs i donada l'alça dels preus dels productes, es preveu que una vegada liquidats, els preus baixin?
Aquest és un mercat en el qual les pujades de preus es consoliden, només amb l'excepció d'algun producte que pugui tenir més variació. Sempre amb un cert decalatge entre les pujades i una inflació alcista, el mercat va acceptar en general l'increment de preus. Una altra cosa és el que passarà amb l'estoc perquè els productes estan col·locats al canal de distribució i venda i allà la companyia no té potestat sobre els preus. De tota manera, a nivell de marges en els últims trimestres s'observa que van millorant trimestre a trimestre, una tendència que preveiem que se sostindrà en els pròxims mesos.
Per segments de negoci, com evoluciona l'any i la demanda mundial?
La nova construcció de piscina està lligada d'una banda a la construcció d'habitatge nou i, per altra, a la ja existent, cosa que permet que l'evolució del segment no estigui lligat intrínsecament al sector de l'habitatge. Ara, en les nostres perspectives a curt, veiem que la construcció de piscines està caient entre el 20 i el 25%, depenent del mercat. En general, cau la demanda als Estats Units i Europa, i hi ha algun mercat que cau menys que altres. Això, traslladat al nostre negoci, en el qual un 10% de les vendes provenen de la piscina comercial. Del 80% restant, un 30% és nova construcció i el 70% és el producte que va dirigit al parc de piscines. Però en general, s'observa la nova construcció amb descensos, veiem la piscina comercial funcionant bé i l'after market també de forma consistent.
Ha esmentat els Estats Units i Europa, però per mercats com evoluciona el negoci?
Tenim mercats molt castigats per l'acumulació d'estocs, per exemple, el canal comercial americà, segurament el mercat amb més estoc, i en el qual hi ha un ajustament molt important en aquest primer semestre de l'any. En definitiva, els mercats que estan patint més la caiguda de la demanda són el nord i nord-centre d'Europa, en els quals el consumidor ha fet un canvi de mentalitat. Davant de la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna, la incertesa econòmica... el consumidor ha adoptat una posició de cautela, de contenció de la despesa. Són els mercats més complexos ara mateix. En canvi, el sud d'Europa, es comporta relativament millor.
En aquesta caiguda de la demanda hi té res a veure la cultura sobre la sostenibilitat?
El tema de la sostenibilitat hem d'abordar-lo per altres aspectes, no per una caiguda de la demanda. Per què hi ha un descens en la construcció de piscines? Hi ha dos elements bàsics: en primer lloc, perquè en aquests últims anys hi ha hagut una demanda de nova construcció molt alta, provocada pel fet que la gent fos més a casa, la presència més permanent en les segones residències -teletreball...- que va fer que hi hagués una demanda de construcció de piscines molt elevat i que ara ja s'està normalitzant. Encara que de fet el nombre de piscines construïdes tampoc estava en màxims històrics, hi ha una certa normalització d'aquesta demanda. D'altra banda, és evident que la pujada dels tipus d'interès afecta en general aquesta classe de decisions i, a certs mercats, el finançament és més car. Per exemple, als Estats Units en alguns estats; a Europa, en alguns països, molta gent assumeix aquesta mena de projectes amb finançament extern. De tota manera, quan això es trasllada als números, la caiguda en els nivells de la construcció de piscines ja es va registrar en part el 2022, contínua el 2023, però estem arribant a uns nivells de construcció que són molt sostenibles. El gran mercat mundial és la piscina residencial, que és proper al 80%. La nova construcció és un 30% i el manteniment (aftermarket) un 70%.
Quan es va donar aquest màxim de construcció de piscines?
L'any d'un major volum de nova construcció de piscines, un històric, va ser al voltant de l'any 2006-2007. En el moment més àlgid es van arribar a construir unes 500.000 piscines a l'any, a tot el món. Però el 2021, no es va arribar a aquest màxim. Ara hem d'estar en l'ordre de les 400.000 piscines a l'any construïdes a tot el món.
La demanda de piscines de nova construcció registra un descens d'entre el 20% i el 25%
Amb les piscines comercials el procés és similar?
Hi ha diversos elements a tenir en compte. Un segment molt lligat als mercats on hi ha molt turisme, en els quals a més durant els anys de la pandèmia es van paralitzar molts projectes. Per això, ara, es veuen molts projectes en funcionament. Per tant, preveiem que aquest segment funcioni millor i tenim bones perspectives. El sector turístic està invertint. Sí que és cert que en cicles electorals també hi ha un increment de la demanda, però això passa en països com Espanya, no en general. En definitiva, l'element que està tirant més de la part comercial és la recuperació del turisme que, a més, al sud d'Europa es complementa amb la demanda per a habitatges que s'ofereixen com a segona residència a visitants estrangers. Per això, quan parlem del mercat del sud d'Europa, hem de fer-ho amb una visió més àmplia perquè al sector turístic se li afegeix la demanda que hi ha de viatgers del nord d'Europa, per exemple.
Quan es parla del sector, se cita normalment els Estats Units, Europa, però i els mercats d'Àsia o l'Orient Mitjà?
Fluidra també té molta implantació a l'Orient Mitjà, a Àsia, nord de l'Àfrica... amb una implantació forta. Però el gran mercat de la piscina en un 52% és a Amèrica del Nord -Estats Units, Mèxic i Canadà-, un 30% és l'Europa occidental i 18% és la resta del món -middle east, nord de l'Àfrica, Llatinoamèrica, Sud-àfrica, Àsia, Àsia Pacific... És així perquè el parc de piscines existent a Amèrica del Nord i a Europa és molt gran, i genera un negoci molt recurrent. Encara que cal tenir en compte que en aquest 18% més residual hi ha dos mercats amb un pes molt important: Austràlia i Sud-àfrica. En el conjunt d'aquests mercats Fluidra és líder.
Algun projecte en què Fluidra estigui involucrada?
Tenim equips d'enginyeria a Espanya, Singapur i Mèxic, que donen cobertura a tot el món. Ara mateix estem immersos en un projecte de renovació i ampliació del Centre Aquàtic Estadi Nacional de Xile, que allotjarà els Jocs Panamericans, es realitzaran a la capital Santiago, entre el 20 d'octubre i el 5 de novembre de 2023. També una llacuna a Egipte o una font a la Mesquita Central, a Astana (Kazajstan), per citar-ne alguns.
Sobre la situació financera de la companyia, 2022, ha estat un any borsari amb descensos generalitzats per a les cotitzades espanyoles. El valor de Fluidra està per sota dels nivells de fa un any, encara.
Hi ha diversos conceptes a tenir en compte. Des d'abans de la pandèmia fins ara l'acció de Fluidra s'ha revaloritzat un 50% i un 22% des del gener, superior a la revalorització de l'IBEX 35. Mirant a futur, l'acció té recorregut. El pla d'eficiència que presentem i que elevem a 100 milions, per millorar la rendibilitat i millorar marges, en qualsevol escenari, crec que encara no està recollit en el preu de l'acció. També quan observem els múltiples a què cotitza la companyia i els comparem amb els nostres competidors americans (pears mundials del sector) continuem cotitzant, fins i tot sent un líder global del sector, amb cert descompte. Si a tot això afegim que el mercat borsari està encara en una situació de prudència per la incertesa generalitzada, el valor de Fluidra té encara recorregut. Entenem que la incertesa i la volatilitat acabaran per desaparèixer i beneficiarà la cotització de Fluidra i de tot el sector.
Esmenta el pla d'eficiència, com va la seva implantació?
S'està executant sobre els plans previstos, a bon ritme. De fet, s'han posat en marxa uns 300 projectes del total previstos, que suposen uns estalvis de 24 milions d'euros per a aquest 2023, només amb les mesures executades durant el primer trimestre de l'any. És a dir, la major part de l'impacte previst per al conjunt de l'exercici que xifrem en uns 33 o 35 milions d'euros. És alguna cosa que també és interessant perquè si poguéssim seguir aquest ritme, en un any es podrien assolir els 45 milions d'euros, de tal manera que no només l'estem implementant, sinó que anem alineats amb les previsions que teníem. El pla té dos pilars bàsics: la millora del marge brut, amb el redisseny de l'oferta de producte i globalització del model de compres, i un estalvi en costos fixos, mitjançant la racionalització de les operacions i reducció dels solapaments d'estructures.
Com està el nivell de deute?
En aquest moment, el nostre nivell de deute és 2,6 vegades l'ebitda. És un nivell lleugerament superior a la nostra manera de treballar, ja que considerem més favorable que se situï per sota i el més a prop possible de 2 vegades l'ebitda. Però estem en uns moments de context complicat i queda més que justificat tenir una mica més de deute. I mantenim l'objectiu de reduir-lo a dues vegades l'ebitda. Des del punt estructural del deute, varem executar un pla de reestructuració fa poc més d'un any i tenim venciments a molt llarg termini, per la qual cosa tenim una situació de balanç molt còmoda, molt sòlida estructuralment, que ens permet sostenir aquests nivells de deute més alts. A més, també vam poder tancar una part molt important del deute a tipus fixos en un moment de tensió inflacionista que ens permet tenir una previsió de costos financers acceptable. L'operació de 2022 ha deixat la companyia amb un balanç molt ben estructurat.
Tenim una situació de balanç molt còmoda, molt sòlida estructuralment, amb el deute a 2,5 vegades l'ebitda
Els mercats aprecien aquest esforç?
És un element primordial, el resultat del qual s'incorporarà progressivament al valor de la companyia. Des del grup treballem molt per anar a buscar a aquest inversor americà que està més acostumat al tipus de negoci del sector i que valora més l'estratègia de la companyia i que, en definitiva, ha d'ajudar-nos a tancar aquest gap del nivell de valoració que ara tenim, que és ara mateix el nostre assot i per a això treballem.
Fluidra acabarà cotitzant en el Nasdaq?
Ara mateix no està en els nostres plantejaments a curt o mig termini. L'entrada de la companyia en l'IBEX 35 ja va ajudar a què Fluidra guanyés visibilitat als mercats i guanyar molta liquiditat que per a nosaltres era un element principal per garantir el creixement. És veritat que el mercat americà és un mercat amb moltíssima liquiditat i és veritat que hi ha molts fons que si no aquestes ubicat al mercat americà no entraran en la companyia. Per això diria que és una decisió que a llarg termini t'has de plantejar si necessites una doble cotització, però no és una operació senzilla. Si no es fa a través d'alguna operació real que generi liquiditat al mercat, el que fas és dividir la liquiditat i restes interès dels inversors cap a la companyia. Sortir al Nasdaq no és una operació fàcil, a curt termini, i a mitjà i llarg pot analitzar-se, però ara mateix no està en les previsions.
Entre els accionistes actuals, Piscine Luxembourg Holdings, fons controlat per Rhône Capital, deixarà la companyia?
És un private equity i evidentment tenen la naturalesa innata de capital transitori. D'altra banda, és veritat que observen favorablement el valor i el recorregut de la companyia i no tenen urgència en sortir i, la meva percepció és que, esperessin el temps que es requereixi que els mercats es normalitzin. Però no soc jo qui ho ha de dir.
Hi ha alguna operació de compra d'empreses?
El sector de les piscines, a nivell mundial, continua sent un mercat molt fragmentat. En el qual, sempre apareixen oportunitats. Dit això, el 2023, la prioritat de Fluidra és mantenir un balanç sanejat i ben estructurat. Això no treu que si veiem alguna operació interessant ens la plantegem. Continuem veient que el mercat americà i europeu és una àrea de grans oportunitats per continuar reforçant-nos.
Però, a l'hora de les adquisicions, amb la dimensió actual del grup, interessa més continuar guanyant quotes de mercat o entrar en segments més disruptius -sostenibilitat, innovació?
En una compra sempre valorem les dues opcions: la tecnologia i l'aportació de valor per al grup i la part de quota de mercat que s'obté. Sempre hem fet operacions en els dos costats i hi ha oportunitats encara actualment als dos vessants.
Quin nivell d'inversions preveuen per a aquest any?
Solem invertir el 4% del volum de vendes, entre els 70 i 80 milions anuals d'inversió.
Sostenibilitat, innovació... cap a on va el sector i quins projectes té Fluidra?
Des d'un punt de vista d'impacte en les nostres vides, la piscina té un impacte positiu enorme en sostenibilitat. És un refugi climàtic en moments de molta calor -segur que el veurem aquest any-, és un element que salva vides -saber nedar és importantíssim, només per citar algun aspecte relacionat, és d'assenyalar que a França fa falta capacitat d'instrucció per saber nedar. Però té també un impacte positiu en la salut mental, la salut física, per socialitzar... D'altra banda, hi ha un impacte no tan social però sí d'eficiència i no només energètica o de consum de l'aigua. Si es mira en perspectiva aquest tipus d'impacte és realment reduït. El consum d'aigua de totes les piscines de França no arriba al 0,15% del consum total de l'aigua del país. Hi ha una diferència molt palpable de com s'ha tractat el tema normatiu i estratègic el procés de transformació energètica en Espanya, versus el tractament i ús de l'aigua. Alguns països ho han fet bé, però a Espanya no s'ha fet bé. Les administracions haurien d'avançar en aquesta regulació.
La piscina té un impacte positiu enorme en sostenibilitat
Com?
Doncs de manera transversal per a tots els usos de l'aigua, no únicament per a les piscines, que no hi ha de demonitzar. Es pot regular perquè sigui molt més sostenible, sens dubte, perquè existeix la tecnologia necessària per aconseguir-ho, no és un futurisme. El consum de l'aigua en una piscina es pot reduir al 90% i la despesa energètica un 70%, amb les tecnologies actuals, però escasseja la regulació més eficient i eficaç. El sector des d'un punt de vista industrial i tecnològic a treballat durant els últims anys per disposar d'aquestes tecnologies, però cal aplicar-les; establir les bases regulatòries perquè s'implantin. A Fluidra, el 2022, incrementem un 37% la inversió en I+D+I, fins a assolir els 53 milions d'euros, la xifra més alta de la seva història. Aquesta xifra suposa més que duplicar els 25 milions que es van invertir en aquest àmbit el 2019, el primer any complet després de la fusió amb Zodiac. En general, el sector va cap a una piscina més tecnològica, una piscina més connectada, una piscina amb més producte, una piscina que -des del punt de vista del negoci i com a líder del sector- donarà un munt d'oportunitats de creació de riquesa, en general. Hi ha mercats al món on això ja s'està fent i on estan avançant en sostenibilitat i impacte positiu per al planeta.
Posi'm un exemple.
Austràlia ho està fent molt bé. Allà, l'administració proposa la població que tingui habitatges sostenibles en tot el seu conjunt. A canvi li donen una certificació com a casa sostenible i com l'obté compensacions com a contrapartida.
I a Espanya?
En la normativa de les piscines públiques espanyoles, per exemple, s'estableix l'obligació de renovar diàriament el 5% de l'aigua perquè fa moltíssims anys amb les tecnologies existents no servien per diluir alguns subproductes. Avui dia, les tecnologies estan prou avançades com perquè això no sigui necessari. I hi ha encara moltes comunitats autònomes que obliguen a buidar una vegada a l'any les piscines públiques. Hi ha tant per fer... és sens dubte una oportunitat per al sector el poder aplicar les noves tecnologies. Però l'administració no està prou conscienciada. Des de Fluidra, quan es van obrir les convocatòries per als fons Next Generation, presentem tres projectes -un per a piscines públiques, un altre per a piscines residencials i un per a un centre de I+D-, jo crec que molt interessants. Un d'ells era la reforma de totes les piscines d'ús públic d'Espanya, per disminuir el consum de l'aigua, el consum de productes químics i el consum energètic.
Y, què va passar?
L'esperit dels Next Generation és transformar en sostenibilitat i digitalització i crec que era una gran oportunitat intentar regular l'entorn de les piscines, perquè existeixen les tecnologies per transformar un parc públic molt antic que necessita una posada al punt i els ajuts hi haurien contribuït.