Crític, analista i, al mateix temps, optimista. L'ex primer ministre italià Enrico Letta (Pisa, 1966) i actual president de l'Institut Jacques Delors ha presentat recentment un informe sobre el futur del mercat únic que li va encarregar el Consell de la Unió Europea. En el seu estudi, el polític i docent italià planteja un full de ruta per al nou cicle polític i institucional europeu amb l'objectiu d'enfortir l'economia i la competitivitat d'Europa, així com el benestar dels seus ciutadans. El seu diagnòstic és clar i és que només amb un mercat comú, la Unió Europea serà competitiva, atractiva i capaç d'atraure talent i capital. Una setmana després de les eleccions a l'Europarlament, comparteix les seves reflexions amb ON ECONOMIA aprofitant la seva participació en la Trobada Empresarial al Pirineu.
En les recents eleccions europees vam veure un creixement important dels partits de dreta i extrema dreta i Itàlia n'és un bon exemple. Què pensa sobre el resultat d'aquestes eleccions?
L'auge de l'extrema dreta és un problema greu, evidentment. Avui Europa el que necessita és integració, cooperació i treballar conjuntament, no pas estar fragmentada. Hi ha hagut un viratge cap a la dreta, el debat al Parlament Europeu serà dur, però no s'ha de tenir por. Hi ha el gran risc pel que fa a la necessitat d'assegurar-se que els partits d'extrema dreta no siguin decisius per fer la feina i espero que els partits tradicionals siguin autosuficients. Ells han tingut un nombre de diputats, però nosaltres tenim un número per suportar des de la frontera. Espero que puguem continuar donant suport i continuar amb el Green Deal, que és un gran assoliment dels últims cinc anys i hem de continuar cap a aquesta direcció.
Quin és el primer repte al Parlament Europeu amb l'entrada d'aquests partits?
Ara el que cal és saber què pensen els països sobre el futur de la Unió Europea. En les eleccions de fa cinc anys, alguns països com Itàlia, França, Alemanya o Holanda van llançar la idea de la sortida de la UE i ara aquests mateixos territoris estan canviant d'opinió. Ara són menys pro Brexit que fa cinc anys, així que hem de saber si el que volen és marxar o si volen participar en el debat sobre com rellançar la integració europea, protegir el nostre sistema, les nostres empreses i els nostres ciutadans. Els reptes externs d'avui són més grans que ahir.
En quin sentit?
L'any 2019 no teníem una agressió russa a Ucraïna i la Xina cada vegada és més agressiva econòmicament. A banda, l'Índia és un nou competidor i fins i tot els Estats Units amb l'enfocament proteccionista en què s'ha convertit. Necessitem una Unió Europea més forta, més integrada i menys ingènua. Fa uns anys, la Xina i l'Índia juntes representaven el 4% del PIB mundial, ara en representen el 25%. Hem de tenir la capacitat d'integrar i, si som capaços de fer-ho, podrem competir amb aquests països i també amb els Estats Units. Si no ho fem, només podrem competir sent una colònia dels EUA.
Mentre els EUA estan corrent, nosaltres anem caminant. Qualsevol europeu que vol emprendre es planteja anar allà per buscar finançament i per potenciar la seva start-up
Ha posat èmfasi en la integració. Com ho ha de fer Europa per aconseguir-la?
La clau fonamental és integrar els tres sectors principals de la Unió Europea que són les telecomunicacions, l'energia i els serveis financers. Europa no està integrada en cap d'aquests sectors, sinó que cada país va per la seva banda. Si posem el focus en les telecomunicacions, no hi ha un sol mercat, sinó que n'hi ha 27. Les conseqüències d'això són empreses petites en comparació amb les grans multinacionals xineses o nord-americanes. És per això que la integració d'aquests mercats ens donarà beneficis tant als consumidors com en l'enfortiment de les empreses europees. Si no, els nostres estalvis seguiran sortint d'Europa i anant als Estats Units per reforçar les empreses nord-americanes.
Vostè ha tret pit en reiterades ocasions del mercat únic europeu. Quin és l'objectiu?
El mercat comú crec que és l'eina més important per a la Unió Europea per provar de recuperar competitivitats que hem perdut i que actualment lidera els Estats Units. Per aquest motiu vam demanar un informe sobre el futur dels mercats i vam veure que Europa està realment a la cua. Mentre els EUA estan corrent, nosaltres anem caminant. En els darrers anys he visitat diverses ciutats europees i tinc la sensació que qualsevol persona que vol emprendre es planteja marxar als EUA per buscar finançament i per potenciar la seva start-up; no es planteja quedar-se a Europa. A més, no tenim un mercat únic de finances, sinó que tenim 27 mercats. Les conseqüències d'això, una vegada més, és que els nostres estalvis se'n vagin als EUA. És una paradoxa, perquè aquestes empreses de l'altra banda de l'Atlàntic surten reforçades amb els nostres diners i això és un suïcidi financer. No és una qüestió d'ideologia, és un punt de pragmatisme. Cal ser pragmàtics si no volem continuar amb aquest suïcidi. Necessitem crear un mercat únic, fort, atractiu, profitós, competitiu i capaç d'atraure inversions americanes, però per fer-ho necessitem estar integrats. Els empresaris, per la seva banda, em demanen simplificació i menys burocràcia. Una vegada més hi ha les regles, perquè si tenim 27 regles diferents, és molt complicat simplificar i agilitzar les gestions.
De fet, en el seu informe presentat a principis d'abril sobre el futur del mercat únic assegura que els sectors de les telecomunicacions, l'energia i els serveis financers són els "estratègics" per Europa.
L'informe el vaig fer per informar el Consell Europeu sobre el mercat únic i el vaig fer des de la meva experiència personal. Jo he viscut dues vegades fora del meu país, abans del mercat únic i després. El mercat únic es va fer quan Espanya i Portugal van entrar a la Unió Europea i jo en aquell moment vivia a París. En aquell moment érem una família d'immigrants italians vivint a França. Hi vaig tornar a viure entre els anys 2015 i 2021. En aquell segon període érem una família de ciutadans europeus que vivíem a París. Hi ha una gran diferència entre ser una família d'immigrants o ser una família de ciutadans. El mercat únic crea una ciutadania comuna i unes empreses comunes. A Europa tenim un exèrcit comú, una bandera i un president que fan d'escut i de protecció. Així i tot, el mercat únic no s'ha completat, com podem veure amb els transports, els serveis financers i l'energia. Ens falten intercomunicacions.
També som fluixos en això?
Fa un temps, vaig decidir visitar tots els estats membres de la Unió Europea i, tot i ser el continent més petit del món, va ser impossible fer-ho amb els trens d'alta velocitat. Vaig començar a organitzar el meu viatge pels 27 països amb alta velocitat i va ser un fracàs. La Unió Europea té un problema amb el transport, no estem interconnectats, no som un mercat únic i el mateix passa en els mercats financers. Cal una estratègia industrial competitiva per fer front als Estats Units i la Xina.
I pel que fa a la innovació?
Una vegada més, la UE està a la cua i també ho vinculo amb el mercat únic. Aquest mercat únic és conegut com el mercat de les quatre llibertats: el menjar, les persones, el capital i els serveis. Això és intangible, l'economia europea està impulsada pels intangibles i ara cal una cinquena llibertat que és la innovació, la investigació i la inversió en dades. És un tema central del futur d'aquesta regió i cal impulsar aquesta cinquena llibertat.
Espanya és líder en creixement econòmic dins d'Europa, espero que Itàlia pugui seguir-lo
Què proposa?
Europa no ha de significar només llibertat per canviar de país, sinó també per quedar-se en el seu. És necessari realitzar polítiques per frenar els moviments poblacionals que estan creant una sensació d'espoli en les zones perifèriques de la Unió Europea. Vinc d’un país on la població més jove se’n va per trobar fortuna al nord, i el mateix està succeint en tots els països d’Europa de l'Est. Aquests moviments són un viatge només d'anada, de l’est a l'oest i al revés i això està generant una sensació d’espoli. A l'informe parlo que ja n'hi ha prou. És bo marxar fora a estudiar, però és bo si tens la llibertat de tornar on són els teus orígens. Això és i ha de ser Europa, una barreja rica i fantàstica.
Com veu la situació econòmica a Espanya?
El país està creixent molt bé en termes econòmics, crec que avui és líder pel que fa al creixement i estic segur i espero que països com el meu, Itàlia, puguin seguir el creixement que s'està duent a terme Espanya.
En una Europa fragmentada, la unió política és una utopia?
Europa ha de liderar de manera horitzontal. Som 27 països i cada un d'ells té una identitat. Soc italià, però també soc europeu i de Pisa. Hem de tenir un lideratge horitzontal basat en el consens com el que defensava Jacques Delors. Per assolir l'èxit cal anar tots junts, hem de ser pràctics i pragmàtics i integrar la indústria. La clau és crear un llegat fort per generar llocs de feina, atraure capital, inversors i diners i això ens passarà si anem tots junts. Espero que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en tingui prou amb l'informe per tenir la solució per Europa.