L'empresari Enrique Lacalle (Barcelona, 1950), amb el nou càrrec de president del Círculo Ecuestre, vol contribuir al reposicionament de Barcelona i del seu teixit econòmic en benefici del conjunt de la societat. Ho farà portes endins de la institució amb una junta renovada, però especialment amb la configuració de dos consells assessors que agruparan representants del món empresarial a Barcelona i a Madrid. Assegura en aquesta entrevista a ON ECONOMIA que la ciutat, i per extensió Catalunya, pot tornar a ser un referent en molts aspectes. Menys optimista es mostra pel que fa a la situació política i a assumptes com el finançament autonòmic i la fiscalitat, que considera "injustos".
Quins propòsits té la nova junta del Círculo Ecuestre per als pròxims quatre anys?
Volem continuar la tasca que ja ha fet l’última junta, de la que jo n’era vicepresident, per situar el Círculo Ecuestre com un punt de trobada del teixit econòmic i social per contrastar opinions, de coneixement, per fer networking. Serem continuistes, però amb una junta renovada al 50%, i amb un repartiment de les responsabilitats i tasques i buscant que hi hagi el màxim de networking possible, que els socis participin molt de les instal·lacions i de les activitats, i també ampliar la base de socis.
En aquestes tasques i responsabilitats, alguna idea concreta?
Volem incorporar un consell d'empresaris catalans per recollir les seves opinions i agrupar a un seguit de patrons per obrir una finestra a Madrid, que també actuï com un consell assessor amb els socis que estan establerts i ben posicionats a la capital. Seran la nostra avançada.
Serà una forma d’incidir en les 'cordials' relacions Barcelona-Madrid per les quals sempre ha lluitat i liderat Enrique Lacalle?
Seguirem potenciant el nostre fòrum Barcelona Capital, Agendas Cruzadas... Els fòrums que ja s’han fet un renom a Barcelona i que han tingut molt èxit.
El consell assessor d’empresaris catalans actuarà com un think tank?
Sí, serà com un think tank sobre aspectes que preocupen i sobre els quals cal reflexionar de temàtiques que afecten Catalunya i Barcelona. Actuarà com un punt de trobada de diverses sensibilitats i tipus d'empreses i de diferents sectors. El propòsit és reunir-se dues o quatre vegades a l’any i que ens ajudi a posicionar el Círculo Ecuestre com un club útil per a la societat, sobretot, però també reconegut i amb el millor posicionament possible com a referent.
Ja ha pensat en noms per configurar aquesta comissió d’empresaris catalans?
Sí, ja he pensat en alguns noms, però ara començarem a fer els contactes, per crear un grup molt interessant d'empresaris que pugui aportar molt al Círculo.
Veurem les mateixes cares de sempre?
No especialment. Hi ha una nova generació d’empreses i d’empresaris que vol tenir veu i per als quals el Círculo pot ser un altaveu, perquè aquí tindran veu.
Parla de preocupacions... Què preocupa als empresaris? Catalunya i Barcelona han perdut poder de decisió com apuntava recentment el Cercle d’Economia?
Compartim aquesta idea. Però creiem que la pèrdua de posicionament no és irrecuperable. Moltes empreses s’han instal·lat fora de Barcelona i de Catalunya... i això preocupa. Perquè hem de tenir en compte una cosa: avui en dia la gran batalla econòmica és de ciutats, ja no tant de països.
La gran batalla econòmica es lluita a les ciutats, ja no tant als països
I això, què implica?
Les ciutats pugnen per aconseguir el màxim nombre d'esdeveniments d’abast internacional, com més millor (fires, trobades esportives, fòrums econòmics...). Ara es lluita per emportar-se la Fórmula 1, la Ryder Cup, la Copa Amèrica de Vela, els Jocs Olímpics... I això fa que les ciutats vegin cada vegada més clar que aquests esdeveniments són fonamentals.
Creu que Barcelona té una bona política en aquest aspecte?
Barcelona ha estat una ciutat extraordinàriament activa i eficaç en aquest tipus d’esdeveniments, des de la seva posició de capital de Catalunya. Sense ser la capital d’Espanya ha tingut i continua tenint una capacitat molt gran per captar aquests tipus d’esdeveniments, aconseguint coses que no ha aconseguit altres capitals d’Espanya. Malgrat tot el que ha passat políticament parlant, Barcelona segueix sent un pol d’atracció. Ara tenim la Copa Amèrica de Vela i si no badem, tindrem la Ryder Cup... Si hi ha propòsit per aconseguir coses, s’aconsegueixen, perquè Barcelona és una ciutat molt ben vista, molt ben valorada, molt equilibrada, ben situada al costat del mar, amb connexions europees, ben posicionada al mapa d’Europa... que té experiència, i molt bona, en organitzar aquest tipus d’esdeveniments... tot això s’ha d’aprofitar. No es pot perdre el temps en baralles polítiques; ens hem de dedicar a coses importants. Ens hem de dedicar a aconseguir totes les fites econòmiques i això només s’aconsegueix mitjançant objectius comuns i remant tots en la mateixa direcció. Aquesta és, d’alguna manera, la pedra filosofal i la màgia que té Barcelona. Això és extraordinari. Sabem que quan tots sumem, som imbatibles.
Ajuda el fet de tenir a Jaume Collboni al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona? Els empresaris se senten més còmodes que amb Ada Colau?
Sincerament sí. L’alcalde Collboni ha participat en alguns fòrums de l’Ecuestre, ha vingut a presentar el seu programa electoral... ha tingut més relació amb el club. L’alcalde de la ciutat ha d’estar a tot arreu i a tots els fòrums i tenir relació amb la diversitat i pluralitat que té Barcelona. L’alcaldessa Colau estava una mica tancada a tot això. Prefereixo un ajuntament de portes obertes i que mantingui contactes amb totes les institucions, que un ajuntament tancat a uns determinats colors polítics.
Prefereixo un ajuntament de portes obertes que un de tancat a determinats colors polítics
Com valora la situació política actual?
Actualment, el més important, és formar govern. Perquè totes les situacions de provisionalitat, que s’allarguen, aturen moltes decisions, moltes actuacions... Haurem de veure quin tipus de pactes acabaran tancant-se, qui governarà i amb quins suports... Ara estem entretinguts amb l’amnistia i altres aspectes. Haurien de demanar coses pràctiques. No entenc, per exemple, que un nou finançament autonòmic per a Catalunya no estigui a la taula de les negociacions, com una reivindicació. Ara mateix, tal com estan les coses, no descartaria que s’hagi d’anar a noves eleccions, perquè no sé si un candidat pot cedir a tantes coses per poder formar govern, perquè ha de satisfer els podemitas, comuns, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu... Tothom demanant; i la vaca no dona per a tant.
A més del finançament autonòmic, els empresaris estan sobretot queixosos d’alguns greuges que consideren que pateix Catalunya, com el tracte fiscal. Què en pensa?
La dita diu que tots els espanyols som iguals davant la llei, amb els mateixos drets i obligacions. Doncs a veure si és veritat! No pot ser que Madrid pagui una cosa i aquí una altra, que hi hagi una fiscalitat allà i una altra molt diferent aquí... això és injust. D'obligacions en tenim més nosaltres, i això no està bé. Hauria de ser igual a tot arreu.
No entenc que el finançament autonòmic no estigui a la taula de les negociacions per formar nou govern a Espanya
Com estructurarà el posicionament que vol que el Círculo tingui a Madrid amb un consell d’empresaris?
El Círculo Ecuestre té 2.500 socis i molts d’ells -catalans, no catalans, barcelonins...- viuen i treballen a Madrid i tenen una posició destacada a la capital i faran, com deia abans, d’avançada. La presidirà Joaquín Güell. Amb Madrid has de tenir bones relacions i crear contactes; molta de la gent que participa en les nostres trobades i conferències que convoquem a Barcelona són empresaris, polítics, directius de Madrid. Per tant, sempre s’ha de tenir un peu a Madrid i bona relació amb Madrid. D’aquesta manera, un consell assessor de socis i empresaris a Madrid ens obrirà moltes portes.
Això vol dir obrir una seu del Círculo Ecuestre a Madrid?
De moment no. Però no vull dir amb això que sigui impossible. Hem de tenir en compte que una de les millors coses que té l’Ecuestre és la relació de correspondències que té, és a dir, el llistat de clubs extraordinaris arreu del món amb qui hi ha relacions establertes perquè els socis es puguin moure amb comoditat arreu en clubs similars al nostre. A Madrid, per exemple, tenim estreta relació amb cinc entitats.
La junta que presideix ha incorporat més presència femenina. Ha estat ben rebuda la iniciativa?
Som un club mixt i la junta ho reflecteix. Hem pogut incorporar sis representants a la junta, i totes han mostrat moltes ganes de tirar endavant noves iniciatives. Una de les incorporacions ha estat per ocupar una de les vicepresidències, amb Eva Moll, que desenvoluparà una tasca molt eficaç especialment en el vessant cultural. Hem incorporat a Anna Gener, Julia García-Valdecasas, Isabel Estany, Silvia Parés i Aurora Sanz, persones d’alta qualitat professional i personal.
També hi ha molta diversitat de sectors representats a través dels membres de la junta. Ha estat un objectiu de transversalitat?
Evidentment, però també perquè hi hagués una continuïtat de la junta de l’últim mandat.
Llavors, com s’explica que l’anterior president Antonio Delgado no hagi continuat com a vocal o vicepresident?
Delgado va fer una molt bona tasca en el mandat anterior, però hi havia la idea de fer un canvi amb una certa renovació i la incorporació de gent nova i ell no va voler incorporar-se a aquest moviment i tornar-se a presentar. Però tenim una molt bona relació. Hem treballat junts quatre anys i continuarem la nostra relació. S’ha de tenir en compte que no és obligatori repetir el mandat. De fet, gairebé segur que jo només estaré al capdavant del club aquests pròxims quatre anys i després prendrà el relleu un altre soci. Jo ja m’he dedicat molt al club en els últims quatre anys i ho seguiré fent els quatre vinents. En alguna ocasió el president ha repetit mandat, però no ha estat el més habitual. Per exemple, el president anterior a Delgado, Alfonso Maristany, tampoc va repetir.