Joan Llonch Andreu ha estat vicepresident de Banc Sabadell i, en l’actualitat, és membre de la junta de l’Associació d’Accionistes Minoritaris que s’oposa a l’opa hostil llançada pel BBVA. En aquesta entrevista argumenta que als accionistes particulars i institucionals, sobretot els del BBVA, no els surt a compte aquesta operació. Llonch també és professor del Departament d’Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona i forma part del patronat de diverses fundacions. La seva família està vinculada al banc des de fa sis generacions, des de la fundació el 1881.
S’ha plantejat vendre les seves accions?
No m’ho plantejo perquè el banc va bé i té un pla de repartiment de dividends molt atractiu. L'accionista particular de Banc Sabadell sempre ha estat conservador, no té les accions per especular sinó per rebre uns dividends, uns ingressos. Una altra cosa és que ens oferissin un preu desorbitat, un valor al qual mai arribaríem pel nostre compte, però no és el cas: el que ens estan oferint ara, ja ens ho ha donat la mateixa evolució del negoci de Banc Sabadell. I en el meu cas, també hi ha vincles històrics i sentimentals.
La seva família va estar en la fundació del banc fa un segle i mig i el seu avi [Joan Llonch i Salas, 1902-1976] va arribar a presidir-lo. Si no vol vendre és per motius sentimentals o econòmics?, o per les dues qüestions?
Les dues influeixen. Si no tingués aquest vincle sentimental, possiblement m'ho miraria més fredament i valoraria únicament la qüestió econòmica. Però, en aquest cas, s'hi afegeix que sóc la cinquena generació –i les meves filles, la sisena– d’un dels fundadors. El meu rebesavi [Joan Llonch Sanmiquel, 1842-1916] va ser el primer conseller delegat; el besavi, va ser conseller director; l’avi, president; i el meu pare no va arribar al consell perquè va morir d'un accident de cotxe bastant jove. Jo he tingut l'honor de poder ser membre del consell durant molts anys. Per tant, el vincle familiar compta molt. A casa meva, l’avi vivia a Barcelona, però cada dia venia a Sabadell pel negoci tèxtil i anava una estona al banc. Quan venia a dinar, sovint parlava del banc, res confidencial. Ho he viscut des de petit, per mi el banc no ha estat mai una cosa estranya, era part del nostre entorn. En el meu cas, tot això compta, com crec que compta per molts altres descendents dels 127 fundadors del Sabadell el 1881. Hi ha molts accionistes amb una vinculació especial amb el banc.
Però, tot té un preu, no?
Sí. Pots ser més o menys romàntic, però sóc economista i els números són els números. Si el preu que posessin sobre la taula fos bàsicament en efectiu, en diners i no amb un canvi d'accions, podria ser més atractiu per a la majoria d'accionistes privats. Però aquesta oferta, tan vinculada a l'evolució de l'acció del BBVA, ens fa por perquè no sabem què pot passar si anéssim al canvi: després hi haurà vendes, baixarà l'acció del BBVA... o sigui, tota aquesta teòrica plusvàlua o prima que podíem aconseguir, que en aquest moment no existeix, es podria diluir al cap de poc si l'acció del BBVA no té el recorregut que ha tingut fins ara. Per tant, compte!, en aquest moment els números no ens surten.
L'accionista del Sabadell guanyarà més si continua a banda del BBVA?
Jo estic convençut que sí. Discrepo bastant de l'opinió d'alguns competidors del Banc Sabadell, no són analistes, que han dit que no hi hauria problemes de competència. Jo crec que sí, que n'hi haurà, especialment en el negoci de pimes, claríssimament, i també en determinats territoris. Des de la crisi de 2008, amb la desaparició de caixes d'estalvis, hem passat d'aproximadament unes 90 entitats financeres a les 10 que hi ha ara, de les quals quatre controlen el sector. És un oligopoli. Llavors, que es digui que encara no hi ha prou concentració, quan la resta de països europeus tenen molta menys concentració que Espanya excepte el Regne Unit i els Països Baixos!. I aquest argument del BBVA de ser més forts a nivell internacional, quan Banc Sabadell, excepte el negoci que té el Regne Unit, és un banc bàsicament espanyol, d'aquí. Al Sabadell no tenim necessitat d'entrar en un negoci global, no hi aspirem, i això que ha sigut pioner en el negoci internacional, dels primers bancs que va obrir oficines de representació en molts països del món, però sempre per donar servei a clients espanyols que necessitaven aquest suport pel seu negoci, ja fos al Regne Unit, França, Xina, Estats Units o allà on s'ha necessitat. Una altra cosa és obrir oficines per fer banca comercial en aquests països. Es va fer al sud de França i no va funcionar perquè ‘zapatero, a tus zapatos’, el negoci de Banc Sabadell, el que coneixem, sempre ha estat bàsicament a Espanya.
I per als accionistes del BBVA, sortiria a compte l’opa?
D'entrada, els representarà una dilució. La incorporació dels accionistes del Sabadell podria representar un 16% del BBVA, deia el president Carlos Torres. Per tant, tots perdran una mica de pes dins de l’accionariat del BBVA. No se si realment ho necessiten com a accionistes. Una altra cosa és que ho necessiti el consell i l’alta direcció del BBVA per diversificar el seu negoci. Per a un accionista del BBVA, si no li agrada com funciona el banc, es ven l'acció i se'n compra d'un altre lloc. No li veig l'atractiu.
I com pot afectar als treballadors?
Sempre, en una fusió, si hi ha sinergies és perquè hi ha acomiadaments, perquè hi ha estalvis de costos importants. D'entrada, de dos serveis centrals, amb un ja en tens prou. I després, de fusions d'oficines, totes les que faci falta. Xifres?, no ho sé, s'ha parlat que es podrien acomiadar unes 5.000 persones. Bàsicament a Espanya perquè, a la resta de països, Banc Sabadell no hi és, motiu pel qual no hi hauria duplicitats. Això també s'ha de tenir en compte. Els sindicats d’aquí ja han posat de manifest la preocupació perquè, en els darrers 15 anys, hi ha hagut una reducció del voltant del 50% del nombre d'oficines i potser un 40% en l'ocupació a la banca, parlo de memòria. Això encara faria més greu el problema. Ara, qui es quedi sense feina en el sector financer, com no sigui de l'alta alta direcció, ho té molt difícil per trobar-ne perquè, més aviat, el que fan totes les entitats és reduir personal. Per a molta gent això seria un problema.
Tindria sentit un banc amb dues seus, a Madrid i Sant Cugat?
De sentit econòmic, no en té absolutament cap. Estalvies quan simplifiques al màxim i amb un únic servei central en tens més que suficient. Una altra cosa és que, políticament, al BBVA li convingui dir ara que mantindria aquesta duplicitat, per acontentar l'accionariat del Sabadell: dir-los que no desapareixerà del tot, que tindrà una presència a Catalunya. Políticament li interessa dir-ho, però, econòmicament, no n’hi ha cap necessitat. Una altra cosa és que mantinguin una delegació, com la poden tenir en altres territoris, però els serveis centrals del Sabadell, que estan bàsicament ubicats a Sant Cugat, crec que s’eliminarien en la seva major part. Per tant, no. El mateix passa amb la marca. També es va comentar que en certs territoris es podria mantenir la marca Banc Sabadell, però van comprar Unnim, van comprar Caixa Catalunya –i mira que és potent la marca Caixa Catalunya, quan ningú està utilitzant el nom ‘Catalunya’– i ha quedat amb zero, amb no res. Recordem Banca Catalana, el BBVA també la van eliminar. Llavors, per què no han d'eliminar la marca Banc Sabadell?
I parlant dels accionistes, quin pes tenen els particulars?
Al voltant del 48%. No sé si amb els últims moviments dels institucionals, que n’hi ha que han augmentat la seva participació, ha disminuït una mica la dels particulars, però han d’estar entre el 45% i el 50%.
I quin percentatge estan a Catalunya o en altres comunitats?
Ho desconec, però un percentatge molt alt ha d’estar a Catalunya perquè, tradicionalment, el banc es va anar estenent des de Sabadell cap a la resta de Catalunya i la política que va seguir durant aquesta expansió, crec que molt intel·ligentment, és que allà on obria noves oficines procurava que els clients es convertissin en accionistes. També n’hi ha una part que prové de l'antiga CAM, de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, degut a aquelles quotes participatives que es van reconvertir en accions. Estan repartits per tot Espanya, però la part principal està a Catalunya. Això pel que fa als particulars, els institucionals estan per tot el món.
I què creu que faran els institucionals?
Si actuen de manera raonable i suposo que ho faran perquè són molt professionals, crec que, en aquests moments, si no hi ha una millora de l'oferta per part del BBVA, no els surt a compte anar a un canvi d'accions, anar a l'opa. Vaig fer una anàlisi dels accionistes institucionals que estan al BBVA, dels que estan al Sabadell i dels que estan als dos llocs perquè, és clar, la problemàtica és diferent. Si estàs només al Sabadell, el que esperaràs és que et paguin el màxim possible per les teves accions. Però, per exemple, BlackRock està als dos, té per sobre del 6% en cada banc, si bé, en termes d'import econòmic, no hi ha comparació: el BBVA és cinc vegades més gran i, per tant, té cinc vegades més d'exposició. Li interessarà que el BBVA tiri la casa per la finestra [amb una millora substancial de l’oferta en l’opa]?, no perquè hi sortirien perdent. Els [accionistes institucionals] que estan en els dos llocs no crec que facilitin al consell del BBVA millorar l'oferta. No hi estaran a favor perquè s'estarien tirant pedres sobre la seva teulada. En canvi, els que estan només al Sabadell, si l'oferta és atractiva, hi tenen més a guanyar. Però, per exemple, Zurich és soci del Sabadell en el negoci d'assegurances, amb prop del 4%. Evidentment, a Zurich li interessarà que Banc Sabadell continuï perquè el BBVA ja té el seu acord de assegurances amb una altra companyia.
Per tant, Zurich s’oposa a l’opa. I Goldman Sachs?
Goldman Sachs és assessor en aquest moment de Banc Sabadell, també ha adquirit accions, no tantes com Zurich, i crec que en aquest moment també estaria més a favor de mantenir la independència del Sabadell.
Hi ha més accionistes institucionals en aquesta posició?
Hi ha un banc suís que sembla ser que està més a favor de mantenir la seva posició a Banc Sabadell. I la resta no s'ha manifestat perquè, és clar, també dependrà de com estan les cotitzacions el dia en que s’iniciï l’oferta. Com que no és una oferta en diners, en que els números es fan ràpid, dependrà de la cotització del BBVA. I si es dona una patacada per factors econòmics, que poden succeir, això pot fer que l'operació es torni molt menys interessant per aquests fons i que diguin ‘ja estic bé’ al Sabadell.
La guerra comercial desencadenada arran de les decisions del president Donald Trump, amb efectes sobre Mèxic, pot afectar a l’opa?
Ja està afectant perquè els bancs europeus tenen una correlació entre ells en les seves cotitzacions i, en canvi, el BBVA es correlaciona amb els bancs mexicans. O sigui, el mercat ja interpreta que és un banc més llatinoamericà que no europeu. Tot el que pugui passar a Llatinoamèrica i, especialment a Mèxic, que és on té el negoci més important en el continent, doncs, li pot passar factura. L’any passat va publicar uns resultats de 10.000 milions d'euros de beneficis i uns 5.000 milions, la meitat, provenen de Mèxic. Si les coses no li funcionen igual que li han funcionat fins ara, doncs, això pot suposar una disminució del benefici global del banc. I ja sabem que les cotitzacions estan en funció dels resultats que tenen les empreses.
Parlant d'accionistes, no sé si ha parlat amb David Martínez Guzmán?. Saben quina posició adoptarà?
No he parlat amb ell. Vaig coincidir amb el senyor Martínez un temps en el consell del banc, però des que vaig plegar només hi he tingut algun contacte, fa temps, per temes de fora del banc, però actualment no l’he consultat sobre què pensa ni què farà ni crec que, si li pregunto, m'ho digui. Però el conseller delegat de Banc Sabadell ens està dient –el dijous vinent farà una presentació del seu pla de negoci, a dos o tres anys– que les perspectives són molt bones. Llavors, el senyor Martínez, si veu que Banc Sabadell té garanties que les coses seguiran anant molt bé, doncs, crec que això el pot convèncer de mantenir-se en l'accionariat. Jo sé que ell està molt còmode en l'accionariat del banc i en el consell s'ha integrat molt bé. Ha establert una relació afectiva amb el president i amb la resta de consellers. No és purament un que ha aterrat allà, sinó que s’hi ha integrat. Però no vull entrar en especulacions, ja es veurà.
A finals de febrer, membres de l'Associació d'Accionistes Minoritaris de Banc Sabadell es vau reunir amb la premsa madrilenya. Van entendre les vostres posicions?
Sí, francament ens vam emportar una sorpresa. Ja sabíem que la rebuda havia estat molt positiva perquè vam convidar 15 mitjans. En l'acte previ, vam tenir una conversa més distesa i molts ens van dir que el relat el teníem guanyat. Això està clar. Una altra cosa és què passarà després. Però, a nivell de mitjans, ens diuen que el Sabadell i el seu equip de comunicació ho han fet bé. Jo crec que Banc Sabadell pot vendre una història més interessant. Actualment el BBVA és una cosa molt impersonal. Banc Sabadell segueix tenint unes arrels, una vinculació, una presència, i això fa que agradi més aquest tarannà que no el del BBVA. El Sabadell ha guanyat el relat.
Però guanyar el relat en l'opinió pública no determina l'opa. Més o menys, quin percentatge de l’accionariat està en l’associació?
Coneixem personalment uns quants dels accionistes que estan a l'associació. Tradicionalment, han tingut uns paquets significatius, però, evidentment, no es poden comparar amb els institucionals, si bé no són petits accionistes. N’hi ha que tenen un capital important en el banc i, en els moments més crítics –la crisi de la immobiliària, la pandèmia, etcètera– es van mantenir com a accionistes, no es van espantar.
Considereu que el govern de Pedro Sánchez està actuant com a aliat?
No. Jo crec que està fent la seva feina, que és procurar que les coses es facin dintre de la llei i que es mantinguin els processos. Crec que ha manifestat la seva postura de manera coherent, però això no vol dir que, a l'hora de la veritat, prengui una decisió o una altra. S'ha mantingut neutral. No és una qüestió de favoritisme, tot el que ha dit té sentit: això pot perjudicar la competència, la integració financera, pot anar en detriment del crèdit per a les empreses i, fins i tot, dels particulars. Crec que ha de vetllar perquè els ciutadans i les empreses no surtin perjudicats en benefici d'un tercer.
Com veu el futur de l’opa?
Aquesta és la pregunta del milió. En aquests moments, ho veig molt complicat per al BBVA. Donades les circumstàncies, si no fan un moviment, no sé quin, que hauria de ser millorar l’oferta de manera significativa... veig que ho tenen complicat i amb la incertesa de què decidirà la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. Si li imposen condicions draconianes, de vendre negoci, o si el govern [espanyol] l’impedeix la fusió. El senyor Torres ha dit que si no arriben a tenir el 100% o no els deixen fusionar, poden mantenir els bancs per separat, però llavors no tens cap estalvi de costos. Nosaltres vam comprar a través d'una opa amistosa, no hostil, el Banco Guipuzcoano amb un acord dels consells dels dos bancs i, al cap de dos anys, els vam fusionar. Per què? Perquè si es mantenen separats no hi ha cap mena d'estalvi de costos. Llavors, si no poden fusionar els bancs, no serà negoci.
Per tant, la decisió que prengui la CNMC serà decisiva...
Totalment. Per una banda, si és poc perjudicial pel BBVA, li pot facilitar l'operació; però si li posa les coses molt complicades, també pot ser una vàlvula d'escapament pel senyor Torres. Anar a una oferta pública i no aconseguir el 51% que necessita, seria un fracàs per ell i pel consell del BBVA. Això li pot donar la justificació per dir que ‘aquestes circumstàncies no eren les que nosaltres havíem previst quan vam fer l'oferta, ens han canviat totalment el plantejament, ara ja no ens interessa’. Seria una sortida elegant, crec jo. Però, si s'entesta en tirar endavant l'opa, amb les actuals circumstàncies... el considero una persona molt intel·ligent i no crec que es vulgui suïcidar anant a una oferta que té molt poques possibilitats de sortir.
Vol subratllar alguna cosa d’aquesta conversa?
Se'ns ha dit durant molts anys que els catalans no sabien fer banca. Crec que amb l'exemple de CaixaBank i de Banc Sabadell, doncs, això es desmenteix. Perdre un banc, que sempre ha sigut català, també seria una pèrdua per Catalunya, per la seva influència en la resta de l'Estat, per la seva capacitat de finançament.