Explica Ferran Bel (Tortosa, 1965) que quan Pedro Sánchez va dissoldre les Corts espanyoles per convocar les últimes eleccions generals, el 29 de maig de l’any passat, el president de Pimec ja l’estava trucant perquè se sumés al projecte en un dels fronts que Antoni Cañete ha decidit enfortir: la presència a la capital espanyola. Des de l’octubre, és el representant permanent de Pimec a Madrid, encarregat d’interlocutar amb les Corts, partits i també altres agents socials, tot i que en les últimes setmanes se li ha girat feina per la investigació contra la patronal catalana de pimes i la d’autònoms Uatae. Aquesta i no cap altra havia de ser la primera pregunta de l’entrevista d'ON ECONOMIA, la primera que fa Ferran Bel des del seu nomenament.
La setmana passada vam conèixer que la Fiscalia i el Ministeri de Treball han obert una investigació contra Uatae i contra Pimec per presumpta falsificació de documents públics per cobrar subvencions estatals per autònoms. Què ha passat aquí?
Amb el màxim respecte per a totes les autoritats judicials i per Fiscalia, que és la que actua, però aquí, des de l'òptica de Pimec, no hi ha res a amagar. Aquesta és una subvenció que demana Uatae, una organització d'autònoms a nivell de l'Estat espanyol, en la qual Pimec col·labora, com havia col·laborat abans amb ATA, però aquesta és una subvenció que ni demana Pimec, ni la cobra, ni la gestiona, ni la justifica. Si s'ha falsificat o s'ha modificat o s'ha manipulat algun certificat, sigui de la Generalitat o de la mateixa Pimec, les responsabilitats no són de Pimec, precisament. En tot cas, Pimec seria l'afectat. Han imputat el secretari general, però qualsevol persona que conegui a Josep Ginesta sap que és una persona honesta, íntegra i que en cap cas faria cap actuació susceptible d'imputació. Ara, si algú no ha fet la feina ben feta, Pimec ja ho va dir, ens reservem les accions legals per a aquelles persones que es demostri o s'acrediti que han acabat manipulant aquests documents. Estem absolutament tranquils i el secretari general no és que tingui la confiança del president, té la confiança de tota l'organització i jo crec que, no dic en poques setmanes, perquè els processos judicials sempre són molt llargs, però en pocs mesos quedarà absolutament aclarit.
Si les responsabilitats no són de Pimec, llavors són de Uatae?
Ja ho determinarà el jutge, però és evident que qui presenta tota aquesta documentació, que no és la mateixa documentació que ha sortit de Pimec, és qui és. Pimec, perquè ho he vist, perquè m'ho han ensenyat, envia uns documents amb unes característiques i aquests documents, quan s'incorporen a un expedient per demanar una subvenció, no són els mateixos.
Es replantegen les relacions amb Uatae, a la qual estan associats en la part d’autònoms i també a Conpymes?
No em correspon a mi dir-ho, però és evident que la confiança ja no és la mateixa que hi podia haver. Amb Uatae hi col·laborem per interessos en defensa dels treballadors autònoms, però fins que no s'esclareixi això, evidentment les relacions no poden ser les mateixes que hi havia. Respecte a la nostra participació a Conpymes, no hi té res a veure.
Però són socis a Conpymes.
Sí, evidentment, a Conpymes hi ha molts socis, però és veritat que si això s'acabés acreditant, que Uatae ha tingut responsabilitat, les coses, evidentment, s'hauran de replantejar.
“Si s'acredita que Uatae ha tingut responsabilitats, les relacions a Conpymes s’hauran de replantejar”
Una altra notícia recent, en aquest cas positiva, és l'entrada de Pimec en algunes meses de negociació a nivell estatal. No obstant, com va explicar ON ECONOMIA, no han pogut seure encara en aquestes meses perquè el Ministeri de Treball ha reclamat a la CEOE que deixi un lloc lliure i això no està passant. Què faran?
Si no està passant, el Ministeri sabrà el que ha de fer. Hi ha una resolució de la direcció general de Treball en aquest sentit i aquestes coses tenen uns processos, jo crec que és qüestió de setmanes. Nosaltres no anem ni contra CEOE ni contra Cepyme, nosaltres defensem i reclamem el dret de ser-hi. Perquè si la direcció general de Treball ha acabat resolent que hi hem de ser és perquè, d'acord amb la legislació, hi tenim dret, perquè Pimec és l'única organització representativa a nivell d'una comunitat autònoma, al 50%, que no penja de cap organització estatal representativa. Això és el que ens dona dret a accedir a aquesta taula i a altres llocs de representació, on volem ser per defensar les petites i mitjanes empreses catalanes, perquè aquest és el nostre mandat, el nostre objectiu i el nostre compromís.
Això vol dir que si l’aconseguís Conpymes, Pimec ja no hi podria ser?
Hi seria a través de Conpymes. El cas de Cepyme, que hi és perquè CEOE li cedeix un lloc, no es donaria perquè són casos diferents. Cepyme penja directament de la CEOE, però Pimec és autònoma, amb pressupost propi i independència, que es pot federar a nivell estatal, per tant és evident que si en algun moment penja d'alguna entitat més representativa a nivell estatal, haurà de ser a través d'aquesta entitat. És la mateixa situació que té Foment amb CEOE.
Pimec té ara dret a seure a institucions, com el Consejo Económico Social (CES), que són consultives però no participen del diàleg social ni negocien convenis. Aquest és l’objectiu final?
L'objectiu final és, tots els llocs en els quals ens correspongui tenir representativitat, perquè som més representatius a Catalunya, ocupar-los. Una altra cosa és seure de tu a tu en l'àmbit de la negociació o del diàleg social a nivell estatal, com fan en aquests moments la CEOE amb CCOO i UGT. Per això, igual com a Catalunya ho fem perquè som els més representatius, a nivell estatal és evident que requereix que hi hagi una entitat que representi a la petita i mitjana empresa del conjunt de l'Estat. El que no s'ha pogut assolir en 40 anys no s'assolirà ara en sis mesos, és un procés llarg. A Catalunya hi ha una situació molt semblant a la que hi ha a molts països d'Europa: una patronal de la gran empresa, Foment, i una de la petita i mitjana empresa. Aquest model es reprodueix a Itàlia, a França, a molts països d’Europa i a nivell de la UE, on hi ha una patronal de les grans empreses, Business Europe, i una patronal de les petites i mitjanes empreses, SMI United, de la que precisament el nostre president, Antoni Cañete, és vicepresident. Aquesta situació no es reprodueix a l'Estat espanyol. Històricament, la CEOE ha sigut l'entitat representativa a nivell empresarial, però tot i que el 80% dels interessos de les grans empreses i les pimes poden ser els mateixos, no sempre coincideixen.
Per això van promoure la creació de Conpymes, però la seva entrada al diàleg social està als jutjats. Per a quan esperen una solució?
Si fem memòria, fins que Pimec va ser representativa a Catalunya van passar moltíssims anys i moltíssims processos judicials i moltes sentències favorables. Nosaltres esperem que una vegada hàgim vist l'exemple del que ha passat a Catalunya, que a nivell de l'Estat espanyol sigui molt més fàcil i, per tant, que no hagin de passar tants anys ni tantes sentències judicials favorables. Però en tot cas, a ningú se li escapa que tampoc no és un procés fàcil. És obvi, i ho entenc, que la CEOE vulgui defensar els seus interessos quant a dir que ja representen a totes les empreses. Però com molt bé explica el nostre president, si en una mateixa entitat està la tenda del barri i els grans magatzems, quan s'han de prendre les decisions, segurament tendiran més cap als interessos dels grans magatzems que els de la botiga del barri. Per tant, això s'ha d'anar normalitzant. Jo crec, sincerament, que quan parles amb el govern espanyol i amb la majoria de les formacions polítiques, perquè tots tenen eurodiputats i saben el que està passant a Europa, saben quina és la situació. I això, trigarà més o menys, però acabarà arribant. La nostra funció és que trigui el menys possible.
La vicepresidenta Yolanda Díaz, tot i que va posar en un paper, a l’acord de legislatura de Sumar amb el PSOE, l’entrada de les pimes al diàleg social, ara diu als agents socials que no està entre les seves prioritats. N’ha parlat amb ella?
Sí, hi estem parlant, si li digués que no, primer, l'estaria enganyant, i segon, no estaríem fent la feina que ens pertoca. Estem interlocutant amb el govern espanyol i també amb els grups parlamentaris, els catalans i els del conjunt de l'Estat espanyol, per explicar-los aquesta realitat. Però portem 40 anys, no és un tema que hàgim de resoldre en els propers sis mesos. Si ho resolem durant aquesta legislatura seria un gran èxit i, a més a més, sortiríem guanyant tots: Catalunya perquè té un pes molt important de petita i mitjana empresa, però sortiria guanyant el conjunt de l'Estat espanyol perquè normalitzaria aquesta situació de representativitat en el món empresarial que està en el món sindical des de fa molt de temps.
Com el va convèncer, l’Antoni Cañete, per fitxar-lo?
Em va convèncer perquè és una persona molt insistent, molt persistent, i perquè ell sabia que jo també tenia una relació, una estima i un compromís amb Pimec des de fa molts anys. Jo ja havia decidit dedicar-me al meu despatx professional, que tenia aparcat, i vaig tenir moltes propostes, perquè quan acumules una experiència de més de 12 anys a les Corts Espanyoles i tens ponts oberts amb totes les formacions polítiques, que és el meu actiu, doncs tens opcions. Però vaig declinar totes les ofertes. També he de dir que si el senyor Pedro Sánchez estava dissolent les Corts un dilluns, el dilluns mateix o el dimarts, el president Cañete ja m'estava trucant per dir-me “Ferran, hem de fer coses, m'has d'ajudar”, i jo li deia que sí, que l'ajudaria, però que no em podia comprometre. Al final he pogut compatibilitzar-ho amb el meu despatx professional i estic molt agraït per la confiança dipositada per part de tota l’organització.
Què li va demanar?
Que pugui interlocutar amb el govern espanyol, els grups parlamentaris i els altres agents socials i econòmics que tenen presència a Madrid.
“Potser no ho reconeixeran públicament, però al PP també li interessa que es normalitzi la situació a Catalunya”
Es tracta, doncs, que es legisli pensant més en les pimes i en les empreses catalanes?
Això és fonamental. Aproximadament un 90% de l'activitat regulatòria que afecta les petites i mitjanes empreses catalanes s'està aprovant a Madrid. És veritat que una part ve derivada de normativa europea que s'ha de transposar, però també s'està transposant a Madrid i per tant és fonamental que es legisli tenint en compte que no és el mateix una gran empresa que una pime. Que quan s’estableixen noves obligacions, que segurament són avenços socials i són necessaris, no es pot fer de forma idèntica per a una gran empresa de 5.000 treballadors que una petita o mitjana empresa en 3 o 25 treballadors. També és fonamental que fem un esforç per legislar perquè les petites i mitjanes empreses no tinguin les dificultats que tenen per créixer, per ser competitives, per a obrir-se i tenir més capacitat de mercat.
Vostè, que fa uns quants anys que és a Madrid, té la sensació que les empreses catalanes han perdut pes i influència a Madrid?
No. Sincerament, crec que potser s'ha perdut influència política, perquè entre tots plegats no s'ha fet prou bé. És difícil pensar una conjuntura com la que hi ha hagut l'anterior legislatura o la que hi ha ara, que depèn de partits catalans, i que això no tingui la translació que tenia en altres moments, a nivell legislatiu, i que beneficiava el sector productiu català. Com havia passat en legislatures anteriors on potser l'aritmètica no era tan favorable. Però a nivell empresarial hi ha empreses i pimes a Catalunya que són absolutament referents, que estan treballant al mercat estatal, europeu i internacional. Per tant, jo no m'atreviria a dir que les empreses com a ens singulars han perdut pes. Les pimes, a través de Pimec, segurament no havien estat mai tan presents ni havien influït tant en l'àmbit legislatiu com està passant durant els últims anys i com estic segur que passarà durant els propers anys. És que a Catalunya, sense renunciar absolutament a res, hem de saber fer autocrítica. Però en tot cas, jo crec que hi ha més interès a Madrid de dir que Barcelona i les empreses catalanes han perdut el ritme, que realment el que està passant. Les empreses catalanes continuen exportant i fent negocis a tot el món. I encara ho farien més si aquesta legislació fos un pelet més favorable.
Potser ve tot una mica del referèndum i la fugida d'empreses de Catalunya. Forma part de les seves prioritats intentar impulsar el retorn de les empreses que van marxar per l'1 d'octubre?
Jo tinc una opinió molt personal i molt fonamentada, si em permet l'expressió, respecte a aquesta situació. Hi ha algunes empreses que van marxar per diferents motius, no totes van marxar per la conjuntura política o una conjuntura de mercat derivada del referèndum del 2017. N'hi ha algunes que van aprofitar-ho i dins del seu plantejament estratègic ja havien decidit marxar. Per tant, si no hi ha un canvi, aquestes no tornaran. Després hi ha aquelles que van marxar per raons que a mi m'agrada anomenar de mercat, i d’això potser l'exemple més clar seria les entitats financeres, que objectivament podies entendre que hi havia un problema, perquè a la resta de l'Estat espanyol els seus clients veien amb moltíssima preocupació el que estava passant, i per tant interpretaven que el millor que podien fer era retirar posicions d'aquelles entitats. L'única forma de salvar-ho va ser precisament un canvi de domicili social. Per a aquestes i altres, perquè tot es torni a normalitzar, el millor que es pot fer és apartar les decisions polítiques d'aquest retorn. Mentre hi hagi una decisió, encara que sigui benintencionada, explícita de vincular decisions polítiques, penalitzant o beneficiant el retorn d'aquestes empreses a Catalunya, l'efecte del mercat a la resta de l'Estat espanyol serà molt semblant al que va passar el 2017. Per tant, no seria molt intel·ligent. El que ha de fer el govern català i també el de l’Estat, que també té una responsabilitat al respecte, és treballar, treballar de forma discreta, donar la confiança que s'ha de donar, allunyar-se de molt de soroll mediàtic i és possible que aquestes empreses, amb certa normalitat, vagin tornant.
Ara s'està negociant la llei d'amnistia. Se'n parla molt al món empresarial a Madrid?
Sí. A Madrid se'n parla al món empresarial, se'n parla pel carrer, i segurament que hi ha molts partits que tenen molt d'interès en què se’n parli. I nosaltres aquí ni entrem ni sortim. La posició de Pimec, que jo crec que és coneguda al respecte, és que qualsevol eina que pugui ser aprovada pel Congrés que ajudi a regularitzar la situació que hi ha a Catalunya, és bona. El que necessita Catalunya en aquests moments és recuperar la situació de normalitat, i si la llei d'amnistia és una bona eina, que des de la meva perspectiva, a nivell personal, i Pimec també té un plantejament similar, és una bona eina, ningú hauria de voler combatre aquesta eina per posicions més partidistes. A tothom li interessa, al PP també li interessa.
Al PP?
Sí, potser no ho reconeixeran públicament, però també els interessa que es normalitzi la situació a Catalunya. És molt difícil explicar a les empreses, quan venen a fer negocis, per què hi ha exiliats, per què hi ha persones a la presó, que les qüestions polítiques no les saben resoldre dins de l'àmbit de la política.