Gonzalo García Andrés (Madrid, 1973) va arribar a la Secretària d'Estat d'Economia i Suport a l'Empresa el maig de 2021 quan va substituir Ana de la Cueva. Tècnic Comercial i Economista de l'Estat coneix bé la seva casa en la qual ha desenvolupat gran part de la seva carrera. A uns dies de conèixer-se la Comptabilitat Nacional avança que amb les dades que gestiona el quart trimestre ha registrat creixement.

En una entrevista amb ON ECONOMIA declara, sobre els beneficis empresarials, que creixen a taxes elevades des de 2021, però matisa que no necessàriament es degui a un augment dels marges -la qual cosa podria pesar sobre la inflació. Els beneficis més grans, diu, podrien explicar-se també per l'empenta de la demanda. No obstant això, assenyala que els marges del conjunt del teixit empresarial ja han recuperat els nivells de 2019. Sobre la rebaixa de l'IVA assegura sense embuts que l'Economia ha constatat que el comerç està traslladant l'esmentada reducció fiscal als preus.

Com ha tancat el quart trimestre de 2022?
Les nostres previsions són anuals, però per al quart trimestre veiem que l'economia ha continuat creixent, una cosa molt significativa perquè sobre aquest trimestre hi havia perspectives més negatives. Per tant, aquest 2023 comença amb creixements positius i això ens fa molta confiança respecte a la previsió del 2,1% que tenim per a aquest any. Sobre el passat 2022, dir que ha estat molt bo tenint en compte l'entorn complicat amb pujades de l'energia i de les matèries primeres, la qual cosa reflecteix la fortalesa de la nostra economia.

El panell de Funcas donava un zero en el quart trimestre.
Quan l'economia està en una situació fràgil el que succeeix és que les dades són pitjors del que es preveu i després es fan previsions per al futur dient que ja millorarà. Però estem en una situació contrària en la qual les dades econòmiques de manera sistemàtica són millors que les previsions, la qual cosa és un símptoma inequívoc de fortalesa.

Els analistes donen una inflació per a aquest any del 4%. És manejable?
L'objectiu és que seguim amb la inflació més baixa de la UE després de reduir cinc punts en cinc mesos. Hem entrat en una via de descens per l'eficàcia de les mesures del Govern, per l'efecte que han tingut en particular sobre el preu de l'energia. Ara veiem que un component important són els preus dels aliments, d'allà la mesura de reduir l'IVA perquè la inflació dels aliments comenci també a descendir i que puguem consolidar el descens de l'IPC el 2023 i mantenir el diferencial amb Europa.

Preocupa la taxa de creixement de la inflació subjacent?
La inflació ve en una primera fase per la pujada de preus en l'energia que es manifesta a l'índex general amb una diferència gran sobre la inflació subjacent. Quan es va traslladant el cost de l'energia i de les matèries primeres, en especial dels aliments, veiem que la subjacent comença a pujar. I ara amb la baixada de l'energia, la general se situa per sota de la subjacent. Però ja que la pujada de la subjacent es deu a aquesta pujada exògena d'aquests costos, esperem que comenci el descens, encara que amb un cert retard sobre la general. Tant en serveis i especialment en els aliments elaborats que ha de començar a baixar ara.

Per a això la reducció de l'IVA d'alguns productes?
No només és molt important la translació de la baixada de l'IVA, que estem seguint de molt detall, sinó també que aquesta rebaixa de costos es traslladi també als aliments. És a dir, que els preus no es quedin en el nivell que tenien el 2022, sinó que també es recullin aquestes baixades de costos que estem veient fa uns mesos.

S'estan traslladant?
Hem estat treballant amb el Ministeri d'Agricultura amb un observatori de preus de la cadena alimentària i amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) per assegurar-nos, com estableix el decret, que la rebaixa de l'IVA es trasllada al preu que paguen els consumidors. I les dades que tenim, encara parcials, apunten que en termes generals s'ha traslladat la rebaixa de l'IVA. I no només farem aquest seguiment, també veurem els preus dels aliments en el seu conjunt, perquè més enllà de la rebaixa de l'IVA, que s'ha de notar de manera immediata -per això prenem la mesura-, analitzarem si els preus reflecteixen les baixades de costos amb una baixada significativa i duradora dels preus.

Els tipus d'interès és una altra de les preocupacions. Fins on poden arribar?
L'abrupta pujada durant l'any passat ja no es repetirà, crec que hi ha un acord general en això, però caldrà veure com evoluciona la inflació de la zona euro per veure on arriben els tipus. Tenim un plantejament molt prudent com a gestors del deute de l'Estat i des del punt de vista macroeconòmic. Clarament, el nivell dels tipus d'interès serà un element de menor creixement del consum i la inversió, però es compensa amb el creixement de l'ocupació, de la renda disponible i l'impuls que té el Pla de Recuperació sobre la inversió.

Quin serà l'estalvi per al Govern de suprimir l'ajuda de 20 cèntims als carburants?
La mesura va ser molt eficaç, però és costosa i temporal perquè subvencionar els combustibles fòssils no està en línia amb la política de transició ecològica. La seva retirada en un moment en què els preus dels carburants han tornat als d'abans de la guerra té tota la lògica per focalitzar els ajuts en aquells que més les necessiten. Però, malgrat els ajuts als professionals, la retirada suposarà un estalvi.

 

"És lògic que amb aquesta recuperació hagin pujat els beneficis, però és important que no derivin d'augments dels marges, sinó de millores de la demanda "

S'ha generat polèmica sobre si les empreses han augmentat molts els seus beneficis amb aquestes pujades de preus. Creu que estan sent alts?
Sobre l'evolució dels beneficis i dels marges tenim diferents fonts i les seguim totes en la nostra anàlisi, encara que totes coincideixen que els beneficis des de mitjans de 2021 estan creixent a taxes elevades. Però d'allà no es dedueix que es produeixi per una ampliació dels marges (que tindria un efecte sobre la inflació). L'anàlisi que venim realitzant mostra que amb el fort creixement de les vendes i de la demanda s'ha produït una recuperació dels marges que tenien les empreses abans de la pandèmia. Encara que en cal fer una anàlisi sector per sector, perquè a l'agregat hi ha elements que poden distorsionar, en particular alguns d'energètics com el refinament que han tingut una pujada de marge molt significativa i poden distorsionar el conjunt. És lògic que amb aquesta recuperació hagin pujat els beneficis, però és important que no derivin d'augments dels marges, sinó de millores de la demanda i de l'eficiència i de la productivitat. Però és important que mantinguem uns marges estables i estem fent el seguiment perquè això sigui així.

"És essencial que el salari mínim interprofessional (SMI) pugi amb la perspectiva que apugin tots els salaris el 2023"

On s'hauria de situar la pujada del salari mínim interprofessional (SMI)?
Hem de tenir la perspectiva del gran avenç|avanç que s'ha produït des de 2018 amb una pujada del 36% que ha suposat una millora de poder adquisitiu d'aquests treballadors malgrat la inflació d'aquest any i mig. Per a 2023 l'objectiu és col·locar el SMI en el 60% del salari mitjà a Espanya, però com encara no tenim les mesures adaptades del nivell del salari mínim és pel que la comissió assessora estableix una forquilla de possibles pujades. És molt important arribar a aquest 60%, però també que el SMI ajudi i sigui compatible que creixin tots els salaris, per la qual cosa pensem que la pujada s'ha de fer amb la vista posada en l'acord de negociació col·lectiva que encara no han tancat els agents socials. I és essencial que el SMI pugi amb aquesta perspectiva que apugin tots els salaris el 2023 i amb un horitzó estable si pot ser.

El problema és que la comissió no ha aclarit quin és el 60% del salari mitjà?
Per això és una prorogativa del Govern la decisió sobre el SMI que es farà tenint en compte tots els elements, assegurant aquest 60%. Encara que també és important que aquesta pujada del SMI faciliti un acord de pujada salarial entre els agents socials que permeti que tots els treballadors vegin pujar el seu salari el 2023.

Els sindicats es neguen que es lligui el SMI amb l'acord salarial.
Des de la perspectiva econòmica és necessari veure les coses en conjunt. Per descomptat, en la negociació cada part utilitza els arguments que més l'afavoreixin. Però el SMI cada vegada afecta més gent i és una referència per als convenis, com també ho és l'acord de pujada salarial dels funcionaris. Per a nosaltres és important que hi hagi coherència.

CCOO ha proposat de crear un índex salarial per convenis que elabori el Govern. Estarien disposats a això?
El Govern ha vingut prenent mesures amb la lògica d'un Pacte de Rendes. Sobre la proposta de CCOO pensem que si contribueix a arribar a un acord salarial, el Govern està disposat a col·laborar en el que pugui ser útil per facilitar aquest acord.

Gonzalo García Andrés, secretari d'Estat d'Economia. Foto / Ana Beltrán

Dels fons de la UE del pla de recuperació, quants diners ha arribat a les empreses?
S'han resolt convocatòries que estan adjudicades per valor de 23.000 milions d'euros. Totes les convocatòries realitzades, no només les resoltes, superen els 30.000 milions i la mitjana|mitja de convocatòries per mes supera ja els 2.000 milions. Calculem que de mitjana|mitja fins a 2031 -en comparació amb l'escenari econòmic sense el pla- l'efecte seria de 3 punts del PIB cada any, tenint en compte els nous fons de l'Addenda (94.000 milions afegits, dels quals 84.000 seran préstecs). El creixement del 5% del PIB previst per a aquest any no s'explica sense el pla.

El nivell de concurrència a aquestes convocatòries està sent alt o queden sense cobrir?
Els projectes beneficiaris de convocatòries són 192.000, dels quals el 80% són empreses i hi ha gairebé 6.000 entitats locals que han obtingut fons. Aquest repartiment ja s'està produint i seguirà aquest any. I no estem veient que hi hagi convocatòries desertes; al revés, veiem molt interès. I si en alguna detectem menys interès ràpidament ho analitzem per entendre el perquè.

Hi ha, doncs, 156.000 empreses amb un projecte adjudicat?
Sí, és correcte.

Han concedit les comunitats autònomes 20.600 milions d'euros perquè gestionin les seves convocatòries. Com està el nivell d'execució?
Seguim les convocatòries territorials i hem vist amb satisfacció que durant 2022 el ritme s'ha enlairat també amb força.

El Perte del vehicle elèctric ens ha permès veure alguns dels obstacles per a una execució dels fons i n'estem aprenent

Quina és la seva anàlisi dels Pertes?
S'han aprovat 12 i creiem que és una grana fita haver posat en marxa aquests projectes que són fonamentals en l'execució del pla. Dels 7.700 milions de les noves transferències que rebrem de la UE, el total es destinarà als Pertes. El del vehicle elèctric i connectat ha estat l'avançada el que ens ha permès veure alguns dels obstacles per a una execució dels fons i estem aprenent per poder completar-la. En aquest sentit, hem sol·licitat a la Comissió Europea que s'alleugereixin els processos per a la petició d'ajuts d'estat perquè aquests projectes es facin el més ràpid possible i amb l'impacte més gran possible.