Ignasi Pietx és director general d’Artyplan, especialitzada en sistemes d’impressió, i president des del juny passat de Comertia, l’associació catalana de l’empresa familiar de retail. Aplega prop de 60 empreses com Bon Preu, BonÀrea, Ametller, Sorli, Veritas, Plusfresc, Abacus, La Mallorquina, Quadis, Ferrolan, Calbet, Cottet o Casas. En aquesta entrevista, Pietx analitza la competència “en desigualtat de condicions” que els fan les grans plataformes de venda online, la burocràcia, l’absentisme o la reducció de la jornada laboral, que ha calculat que costarà 2.700 milions d’euros a les empreses catalanes. Adverteix que reduir jornada en el comerç alimentarà la venda online de les grans plataformes. També avança que es prepara una campanya de Nadal de rècord.
Comertia representa empreses familiars, amb marca, un mínim de tres botigues, més de 25 treballadors i una facturació superior a tres milions. Quantes empreses en formen part?
Comertia és l'associació catalana d'empreses familiars de retail. Avui som 60 empreses associades amb una facturació que aquest 2024 superarà els 10.000 milions d'euros. Tenim 3.200 punts venda i generem més de 42.000 llocs de treball.
Més que empreses mitjanes, són grans empreses?
Hi ha una mica de tot. Exigim que tinguin un mínim de tres punts de venda, però poden tenir molta venda online. Les més grans estan en el sector de la distribució.
A quines patronals esteu vinculats?
Comertia es va adherir a Foment del Treball. També forma part de RetailCat juntament amb Cecot Comerç i la Fundació Barcelona Comerç, per intentar influir en l'opinió pública.
Quin és el principal competidor d’aquestes empreses?
Evidentment, estem en un mercat de lliure competència, però la nostra principal competència serien les grans multinacionals i les empreses controlades per fons d'inversió.
Un exemple?
Competim directament amb Amazon. Evidentment, el mercat és de tots, hi ha d'haver i és bo que hi hagi llibertat de mercat, però l'únic que demanem és poder competir amb igualtat de condicions. Amb el gran comerç online de fora –Amazon, Alibaba i altres–, molts cops entren productes de l’exterior que no paguen impostos aquí, practiquen un cert dumping fiscal perquè paguen impostos allà on més els convé, i després hi ha la utilització de l'espai públic perquè en molts casos no paguen l’IBI i tot el dia està ple de furgonetes de repartiment.
Competència deslleial?
Més que deslleial, jo diria en desigualtat de condicions. Nosaltres tenim probablement més obligacions fiscals, de control i de compliment de normatives que ells no tenen. I això, evidentment, dificulta la competència justa.
Aquest tipus d'empreses de capital familiar, amb més de 3 milions d’euros de facturació, més de 25 treballadors... n’hi ha més a Catalunya que a altres comunitats i, concretament, que a Madrid?
Barcelona i Catalunya són una de les grans zones econòmiques del món, on probablement aquest teixit d'empresa familiar hi tingui més cabuda, com també a Euskadi, on el 85% del teixit empresarial és de capital familiar. A Madrid tenen més centres de decisió de multinacionals, això és un fet diferencial. Però a tota l’Europa Occidental, la component bàsica de l'estructura empresarial és la familiar.
El relleu familiar en una empresa comercial és més o igual de complicat que en una d’industrial?
És la problemàtica de l'empresa familiar, tant és que sigui del món del comerç com del de la indústria. Aquest és un dels punts que estem focalitzant des de Comertia: ajudar les empreses a tenir una bona successió. Això passa per formar els successors o les següents generacions amb l'esperit de l'empresa familiar. Estem fent seminaris amb universitats i catedràtics per mentalitzar aquestes noves generacions perquè s'involucrin amb l'empresa familiar. Col·laborem amb l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), amb la qual ens complementem bastant, probablement ells tenen un component més industrial mentre que nosaltres som del món del retail, però, en el fons, tenim els mateixos objectius: hem de millorar la fiscalitat en el tractament de la successió en l'empresa familiar. Hi ha un tema paradoxal, amb un impost que depèn de Catalunya: quan parlem de successions d'empreses, certs funcionaris de la hisenda catalana interpreten que la caixa, la tresoreria d'una empresa, no és un bé de l'empresa sinó que podrien ser dividends per distribuir i, per això, fan que cotitzin de forma diferent.
L’empresa familiar està discriminada respecte les altres?
Les empreses familiars amb seu a Catalunya són un bé social, paguen els impostos aquí, creen llocs de treball de qualitat aquí, mentre les multinacionals juguen sempre a maximitzar la seva fiscalitat, pagant els impostos allà on més els convé, com he dit abans. Nosaltres contribuïm molt més al manteniment de l’estat del benestar. Què passa? Si volem mantenir l’estructura de capital familiar, s’ha d’afavorir que la transmissió d'una generació a la següent sigui més ben tractada a nivell fiscal. Si fóssim un país només en mans de multinacionals, només ens quedarien els llocs de treball bàsics i a on més els hi convingui a les multinacionals perquè ja hem vist, en molts casos, com van canviant les seves decisions i centres de producció en funció de les seves necessitats. Jo crec que és bo per a la societat mantenir, no diria protegir, però sí afavorir la continuïtat de les empreses familiars. I, evidentment, la fiscalitat és molt important, com també ho és formar bé a les noves generacions. Però s’ha de professionalitzar la gestió. Si algun membre de la família és bo com a executiu, és lògic que sigui el successor i que porti el lideratge. Però, si no, el que intentem dins de Comertia és formar les següents generacions com a bons propietaris. Per què? Per mantenir l'empresa al llarg de successives generacions.
Pel que fa a les empreses associades, la majoria està amb la primera generació, la segona, tercera...?
Com a mínim, el 50% està a la segona generació. Dues o tres en la tercera i tenim un cas extraordinari que ja en porta set o vuit com és Unión Suiza, amb més de 180 anys.
A principis de desembre us vau reunir amb el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, que es va comprometre a reduir la burocràcia. És així?
Sí, es va comprometre. És un clam de la classe empresarial. Hi ha la iniciativa de FERA, el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l'Administració, per fer més fàcil el funcionament de les empreses i no posar-hi tantes traves, tantes normatives. Europa pateix d'un excés de traves. L'informe Draghi ja ho va exposar: en un món global, tenim casos com Estats Units o el sud-est asiàtic, on tot és molt més àgil. No dic de fer les coses malament, les hem de fer bé, dins de la normativa, però s’ha de facilitar l'activitat de les empreses. Han de poder prendre decisions amb agilitat. I no pot ser que en aquesta presa decisions, quan el mercat avança i tot va molt ràpid, tinguis traves burocràtiques que t'impedeixin l'activitat. Sí, [el conseller Sàmper] es va comprometre a fer-ho tot més fàcil. Per exemple, es va comprometre a parlar d'un concepte que és el del silenci positiu. Si en un determinat temps l’administració no diu res, doncs, tira endavant. Evidentment, això no eximeix de complir la normativa, però ja vindran les revisions. I si no ho fas bé, tindràs sancions, que és el correcte. Tenim casos paradigmàtics com el d'un soci de Comertia que, per obrir un punt de venda a Barcelona ciutat, van passar més de deu anys.
Quin són els problemes?
Tot són traves burocràtiques. Se solapen moltes administracions, hi ha qüestions de seguretat, bombers... molts tipus de normatives que, al final, fan que tot sigui complex. El criteri hauria de ser més o menys uniforme a tot arreu, però a cada comunitat i a cada ajuntament són diferents. A vegades hi ha ajuntaments on les decisions les prenen més els polítics, en altres, els funcionaris. És una mica un guirigall. Doncs, aquell mateix empresari per obrir un punt de venda en una comarca de Catalunya va trigar més de 20 anys. Les empreses ens movem a un ritme més ràpid perquè, si no, estarem morts.
Hi ha més dificultats a Catalunya que en la resta comunitats?
No sóc expert en això, però diria que sí. Aquí tenim un excés de normativa. Com ja he dit abans, Draghi ho manifestava: Europa té molta normativa i molt garantista. Estem en una part del món, relativament petita, amb moltes normatives mediambientals, sanitàries... que hi han de ser, pel bé de tothom, però en altres parts del món es produeixen productes que no les compleixen i els envien aquí. Les coses no les fem prou bé entre tots. No estic dient que això sigui xauxa, dic que temes com el medi ambient o la sostenibilitat són crítics, però a tot el món s’hauria d’anar una mica en la mateixa línia.
Però, a Catalunya hi ha més traves que en altres llocs?
No sóc expert com he dit abans, però tinc entès que, per exemple, hi ha molta empresa de Lleida que ha anat cap a Aragó per un tema de menys tràmits administratius, menys burocràcia. És preocupant i greu.
I no serà també perquè allà hi ha salaris més baixos i sòl més barat?
No crec que sigui només per això. Ja que parlem de sostenibilitat i de normatives, no pot ser que Catalunya sigui la part d'Espanya amb menys energia solar. Això és un exemple de com funcionem. Crec que hem de fer les coses més fàcils. Tots estem d'acord que l'energia solar i els parcs eòlics son una energia neta.
Canviant de tema, com els afectarà la reducció de la jornada laboral si s’aprova tal com està plantejada?
Comertia s’ha posicionat absolutament en contra del projecte de llei de les 37 hores i mitja. El PIB per càpita no l'hem recuperat des de la crisi del 2012. Hem de ser un país més productiu i, potser, quan generem més riquesa ens podrem plantejar la reducció de jornada laboral. Mentre no tinguem més productivitat, no és bo ni pel país ni per la societat. En el cas del comerç és especialment greu perquè estem parlant de retail, d’atenció personalitzada, de punts de venda amb gent. No podrem contractar més personal, acabarem donant una pitjor atenció, reduirem horaris i, per tant, s’alimentarà el comerç online. Ull, no estem en contra del comerç online, totes les empreses de Comertia venen per aquest canal. Però si nosaltres obrim menys estona, el comerç online treballa els 24 hores al dia i fa entregues també els dissabtes i diumenges. Doncs, crec que [la reducció de la jornada] és dolenta per a la societat. L'altre dia, el secretari general de UGT de Catalunya, Camil Ros, deia que amb això es crearien 85.000 llocs treball a Catalunya. Ah!, doncs vaig buscar quin era el cost mitjà d'un empleat a Espanya, tenint en compte el salari d'homes i de dones perquè hi ha una certa diferència, i aquesta mesura per Catalunya suposa més de 2.700 milions d'euros a l'any.
Aquest serà el cost per a les empreses?
Això és l'1% del PIB. O paguem les empreses amb la reducció de beneficis o bé apugem els preus. Si apugem preus, crearem inflació i no és bo. Crec que és un gran objectiu, però no és el moment de plantejar-ho en aquests moments. No toca ni el país ho pot suportar.
Quina alternativa hi hauria?
Ja ho estem fent les empreses de Comertia. Com que cada cop costa més trobar personal i talent, estem fent programacions a mida del que vol el personal pel que fa a hores de treball i dies. Més i millor conciliació, flexibilitat empresa-empleat, però no crec que en aquests moments puguem reduir la jornada amb el mateix nivell de salari perquè les empreses no ho poden mantenir. Tot això provocarà una translació en preus, és l'única solució que hi ha en aquests moments.
I com afecta l'absentisme en el sector?
Depèn a qui es pregunti. A Artyplan tenim un absentisme realment baix, per sota de l'1%, però empreses col·legues de Comertia l’han arribat a tenir del 15%. Segons les enquestes internes que hem fet, més de la meitat dels socis superen el 5% i un 20% dels associats manifesten que superen el 10%. L'altre dia parlava amb un hoteler de la Costa Brava i em deia que la temporada passada, en plena activitat, superava el 15%. L'absentisme laboral és una xacra social que afecta no sols a les empreses sinó també a la societat i al manteniment de l’estat del benestar pel qual lluitem tots. Avui és molt fàcil agafar una baixa. Els familiars més propers segueixen tenint baixes de 5 dies. Evidentment, tots som persones i tenim necessitats humanes i morals que hem de cobrir, però, per desgràcia, de tot un seguit d'avantatges socials, que són bons i necessaris per a la societat, se n'acaba fent un cert abús. Això fa que les empreses perdin competitivitat. No podem anar gaire lluny amb un absentisme que pot suposar més del 3,5 del PIB anual.
Aquesta situació és més greu aquí que en altres països?
Des del Covid hi ha hagut un repunt a tot el món occidental. A Comertia fem viatges d'inspiració a diferents parts del món i vam anar a Nova York, i els empresaris d’allà també s'hi troben. O sigui, ha canviat una mica la cultura de la gent. Al País Basc és fins i tot una mica més greu que aquí. Estem en una societat amb excés de proteccionisme. Ja ho he dit, som persones, però crec que entre tots hem de fer una reflexió com a societat, empreses i treballadors, amb els sindicats, de com podem disminuir l'absentisme laboral. L’absentisme no és un dret laboral, és una pèrdua de riquesa per a tots. Entre tots hem de fer que les empreses guanyin més diners i, llavors, decidim com ens els repartim.
Teniu dificultats per trobar personal?
Això ve d'un mal endèmic de l'Estat espanyol, hi ha molts llicenciats universitaris que, per desgràcia, acaben treballant fora del país o bé aquí amb feines de menys qualificació de la que han estudiat bàsicament perquè sempre hem tingut una mala formació professional. Fa 40 anys, la formació professional estava molt desprestigiada, ara s'està prestigiant perquè és important crear oficis. No tothom ha de ser universitari, la gent s’ha de guanyar excel·lentment bé la vida i es pot sentir realitzada professionalment. Costa molt trobar empleats. En el cas de Comertia, hi ha empreses que estan creant la seva pròpia escola de capacitació i de formació per a les seves necessitats. Estem avançant amb la Conselleria de Treball i amb la d'Ensenyament per fer la formació professional dual, però costa molt. A més a més, tot s'ha de dir, el món del comerç té una mica l'inconvenient del treball en dissabtes, que no agrada tant, i en jornades laborals amb horaris més extensos. És una de les dificultats que tenim. Crec que també, com a societat, ens ho hem de millorar entre tots.
Si es dediquen menys diners al pagament d'hipoteques, la gent està més animada i amb més ànim de consumir
Estem en plena campanya de Nadal. Per les dades que teniu, pot ser el millor Nadal en molts anys?
Sí, crec que sí, sembla que hi ha bon esperit. El Black Friday va ser bastant bo, també perquè va coincidir amb final de mes, quan ja s’ha cobrat la nòmina. Hi ha dos temes que han ajudat molt, un és conseqüència de l'altre: la baixada d'inflació, això vol dir que la cistella de la compra no és tan gravosa com abans; i l'altre, que aquesta baixada de la inflació ha provocat diverses baixades de tipus d'interès a Europa aquest any. Això, evidentment, afavoreix que hi hagi més renda disponible per consumir. Si es dediquen menys diners al pagament d'hipoteques, doncs, la gent està més animada i amb més ànim de consumir.
Segons les dades que vau anunciar fa uns dies, els establiments adherits a Comertia van créixer un 9,3 a l’octubre i un 7,3% al novembre respecte els mateixos mesos de l’any passat. I un 12,4% pel Black Friday. La previsió per aquest desembre és del 5,4%. No és massa curta?
Sempre fem previsions i mirem de ser una mica conservadors. Esperem que vagi millor. En els darrers dos mesos, es van superar les previsions, la realitat va superar les expectatives, això és positiu.
I com ha comentat, amb hipoteques més baixes...
Evidentment, la gent té més renda disponible, també hem de tenir en compte que s’ha regularitzat el cost de l'energia, que també és més renda disponible. Semblava que el consum estava una mica cansat els últims mesos, però no, les xifres han sigut realment bones i treballem una bona campanya.
I això és així en tots els sectors o n’hi ha que els costa més?
En aquests moments, el que més creix és la distribució, l'alimentació, i també la restauració. En l’enquesta de facturació que presentem, el que tenim en compte és la xifra agregada. En general, les empreses de Comertia són dinàmiques i amb creixement. Evidentment, si tens més punts de venda, també vens més. Però, tot i així, la xifra de vendes per metre quadrat agregat està creixent. Al sector de de parament de la llar i de béns duradors, li costa una mica més. No té creixements tan importants com pot ser el món de l'alimentació.
Porta mig any com a president de Comertia, ¿quins són els seus objectius immediats?
Un, la lluita contra l'absentisme perquè afecta, com he dit abans, no només l'empresa sinó a tota la societat. Dos, menys traves burocràtiques. Tres, créixer en nombre de socis, que en aquests moments són al voltant de 60. El primer soci que ha entrat dins del meu mandat, el novembre passat, i n’estic molt content, van ser les botigues del Barça. El meu objectiu en aquests quatre anys de mandat és arribar a la xifra de 100 socis, ja sé que és ambiciós perquè ens hem mogut sempre en aquesta forquilla d’entre 55 i 60 socis. Hem de créixer per complir amb el lema de Comertia, que és ‘compartir per competir’. O sigui, intercanviar experiència entre els socis perquè de tots aprenem i ens enriqueix, tant professionalment com a persones. Com dic, créixer en nombre de socis i, sobretot, de socis de les comarques de fora de Barcelona. I també fer de lobby, que ho fem amb diferents companys de viatge com pot ser Foment del Treball, les entitats que donen suport a FERA O L’ASCEF pel que fa a l’empresa familiar.
Quin benefici en traurà BLM –les botigues del Barça– d’estar a Cometia?
No van entrar perquè els anés a buscar, sinó perquè el director de BLM, que fa anys que conec, em va manifestar molt d'interès per entrar a Comertia. Tot i que tenen una estructura molt professional, amb una facturació de 110 milions d'euros, una gran fortalesa en l'online, amb una gran marca que és el Barça, els interessa molt l'experiència de ‘compartir per competir’, per aprendre, creuen que els serà molt beneficiós.