Isabel García Frontera (Madrid, 1970) és directora general de Free Now a Espanya des del 2021, encara que fa sis anys que ronda per la companyia. Abans va ser directora d'operacions. La plataforma, que a Barcelona hi té un dels seus tres pols tecnològics europeus i més de 150 empleats, fa de mitjancera entre l'usuari i diferents serveis de mobilitat, com ara bicicletes, motos elèctriques, patinets i cotxes compartits. Encara que el servei més conegut que ofereix són els taxis. De fet, va ser el motiu del seu naixement, primer sota la marca MyTaxi, que el 2019, quan el seu propietari (Daimler) es va fusionar amb BMW, va canviar de nom i de concepte, i es va transformar en una app global, mitjançant la qual l'usuari pot fer servir a qualsevol país d'Europa on l'empresa és present.
A Espanya hi ha uns 10.000 taxistes que presten els seus serveis a Free Now, més del 80% entre Madrid i Barcelona, els principals mercats. Però la companyia no està vivint els seus millors moments a la Ciutat Comtal, on les protestes de taxistes i les denúncies de les associacions són una constant. Fins i tot, l'Institut del Taxi de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (IMET) li ha prohibit apujar comissions, com sí que han fet a la resta del país. Però no per això es plantegen abandonar la ciutat, on a més s'han marcat com a objectiu ajudar a tirar endavant la futura llei del taxi (llei de transport públic).
Barcelona va ser la primera ciutat en la qual van començar a oferir serveis de taxi, però també és on més problemes tenen, es plantegen marxar?
No ens plantegem marxar, és la primera ciutat on vam arribar fa 11 anys i en la qual tenim des del 2019 el centre tecnològic més gran fora d'Alemanya (la ciutat on va néixer l'empresa) amb més de 150 persones treballant en el desenvolupament de l'app. Vam fer una aposta i es manté. Hi ha enrenou, però no ens n'anem.
Hi ha més enrenou que a Madrid?
Fan més soroll. A Madrid també s'està produint un canvi de regulació tant per a taxis com VTC, que està previst que tiri endavant al final d'aquest any, però es parla amb els reguladors i associacions, hi ha consulta pública, es fan al·legacions... Cadascú dona la seva opinió, però no se surt tant al carrer a protestar. Es porta més tranquil·lament.
Aquest soroll de Barcelona embruta la imatge de Free Now?
Em preocupa més la imatge que es dona a l'usuari del taxi. No és amable, ni positiva. Crec que és una cosa que les associacions no s'estan plantejant. Si dones imatge d'agressivitat, transmets només problemes i afectes els ciutadans amb aturades, no ajudes a donar bona imatge del sector.
Els barcelonins es queixen a més de la falta de taxis, hi ha poca oferta?
Sí, hi ha moments en què falten taxis, però nosaltres no ordenem el transport, per a això hi ha l'IMET. Des de fa uns anys el turisme ha crescut molt a Barcelona, mentre que el nombre de llicències continua igual. El sector està en contra d'ampliar-ne el número i té sentit, però nosaltres creiem que llavors les que hi ha s'han de fer servir més. De manera que existeixi un doble torn i hi pugui haver més taxis al carrer. No dona bona imatge a la ciutat de Barcelona que arribis a l'estació de Sants i tinguis una cua de 40 minuts. A més de donar mala imatge a la ciutat, pot interferir en els teus plans.
Amb el doble torn se solucionaria el problema?
La nostra mida és prou gran per demostrar que el que reflecteixen les nostres dades és una realitat, tenim 4.000 taxistes a Barcelona. Ara mateix veiem que hi ha una franja als matins, a l'hora d'anar a treballar, on el servei es ressent, encara que es va oferint. Però a la tarda falten taxis i també en esdeveniments especials com un partit del Barça, a més dels caps de setmana. S'han permès reforços i hi ha llicències per sortir a treballar a la tarda o a la nit els caps de setmana, però no resolen el problema. Ajudaria que els taxistes treballin la seva jornada, però que després el vehicle, amb una altra persona, pugui continuar donant servei. Hi deu haver taxistes a qui els interessi tenir assalariats i gestionar la seva inversió, que és el taxi. És a dir, rendibilitzar el vehicle, que no té res a veure amb treballar 24/7. Nosaltres hem compartit les dades amb l'IMET i ells han de negociar amb les associacions
"Les associacions són més guerreres a Barcelona que a Madrid"
I com és la relació de Free Now amb les associacions?
Complicada. Tenim visions molt diferents, però no és un problema. A Barcelona són més guerreres que per exemple a Madrid, on menys del 60% dels taxistes estan dins d'una associació i no són tan representatives.
L'associació Élite de Barcelona denuncia que estiguin cobrant una comissió del 15% als taxistes. Això és així?
Nosaltres som una empresa tecnològica i oferim dues apps, la del passatger i la del taxista. Des del començament hem cobrat una comissió als taxistes per cada trajecte que completen a través de l'app, que és del 12,5% + IVA a tot Espanya. Aquest 15% és un aproximat sumant-hi l'IVA.
I al setembre van començar a cobrar noves comissions als usuaris per reserva anticipada o cancel·lar el viatge...
Sí, volem monetitzar i rendibilitzar. Som un negoci i busquem augmentar els ingressos. És una comissió adequada i habitual al sector de les tecnologies de la informació al qual pertanyem.
Llavors ara en què es diferencia Free Now d'Uber o Cabify, que també les cobren?
Que no tenim VTC i no fixem preus, en el nostre cas les fixa el regulador de cada ciutat on operem. L'Ajuntament de la ciutat. També que l'usuari sap que no tindrem increment de tarifa en moments d'alta demanda. Respecte als taxistes tradicionals, que fem d'intermediaris a través d'una app que t'assigna el servei més proper quan reserves. Aprofitem la tecnologia perquè no hagis de sortir al carrer a buscar un taxi, perquè no portis diners o que puguis tenir el rebut al mòbil.
La nova comissió no han pogut aplicar-la a Barcelona, pensen fer alguna cosa?
En això ens estem centrant, ho hem denunciat al contenciós administratiu per la interpretació que es fa de la regulació. L'IMET considera que amb aquesta nova comissió alterem la tarifa, però la interpretació que es fa és errònia. Com a plataforma estem en el nostre dret de monetitzar serveis, ho fem a totes les ciutats europees i els nou països on operem. Després és l'usuari que decideix si fa servir la nostra app o no. La regulació europea ens assisteix, diu que podem cobrar pel servei, que no és el transport.
No és l'únic assumpte judicial pendent, al desembre se celebra l'Audiència per la demanda d'Élite Taxi per competència deslleial...
Aquest tema el resoldrem al jutjat. Ja el 2018 ens van posar una demanda pel mateix, els descomptes que oferim als nous usuaris perquè facin una prova. Encara que el paguem nosaltres, hi estan en contra. Ja hi va haver una sentència en segona instància i ferma en la qual es va dir que no hi havia problema i podíem aplicar-los, però insisteixen a reprendre el tema.
"Esperem que la llei del taxi no estigui cuinada per les associacions"
I ara s'inicien les negociacions per a la futura llei del taxi. Què demanen?
El panorama de la mobilitat ha canviat molt en els últims anys, quan sorgeix la llei no hi havia ni smartphones i ara s'ha de preveure la figura dels mitjancers tecnològics. Nosaltres no tenim llicències ni decidim com costa el quilometratge, només posem en contacte taxistes amb usuaris. Hi ha d'haver espai per a les plataformes d'intermediació.
Està previst que la llei s'apliqui ja el 2024, creu que serà possible?
Hem estat convocats per la Direcció General de Transport i Mobilitat el dia 19 d'octubre per fer una primera reunió. Entenc que, des de la Generalitat, ja s'hi està treballant i veiem positiu que s'abordi aquesta llei, però s'ha d'abordar amb la complexitat de com funciona ara el sector. Les presses són males conselleres i és important buscar el consens de tots.
La llei arriba tard?
Mai no és tard sempre que sigui una llei oberta i no estigui cuinada per les associacions. Cal evitar comentaris com ara "moure's per Barcelona és un infern". Hi ha d'haver una millora per a la ciutadania i per al sector. Hi haurà un escull amb el tema de si som operadors de transport o si som una plataforma tecnològica, i aquesta serà la part on caldrà discutir.