Forjat a l'automoció, sobretot a Nissan, i a Comissions Obreres des dels anys 90, Javier Pacheco (Barcelona, 1970) conjuga el perfil de sindicalista de tota la vida -to contundent, passió per la indústria- amb les visions de futur necessàries per afrontar la transició ecològica, feminista i digital de l'economia. Així, reescollit el 2021 després de succeïr l'any 2017 a Joan Carles Gallego, dona a entendre que no hi haurà una futura reelecció ("és molt difícil que això passi") i reconeix que aviat serà l'hora que una dona ocupi la secretaria general del sindicat, fet que no s'ha donat mai a la vida. Pragmàtic, creu que estem davant d'una possible recessió i pateix pels costos de la transició energètic a l'automoció i la reindustrialització pendent dels antics terrenys de Nissan.
Aquest dijous Uber Eats va rebre una querella per possible organització criminal. Glovo també acumula denúncies i sancions. Aquestes empreses se salten el que diuen els sindicats i també la llei. Si hi ha multes i les empreses segueixen amb les mateixes pràctiques, l'administració és còmplice per no frenar-ho?
Totalment. El govern hauria de poder tancar una empresa que, com Glovo, ha mostrat reiteradament l'incompliment voluntari de la llei de manera escandalosa. Una empresa que esclavitza treballadors no interessa al desenvolupament econòmic i social del govern. El govern ha de prendre el control de l'empresa i treure de las mans dels gestors aquesta companyia. Es tracta d'intervenir i treure l'empresa de les mans dels gestors.
Llavors, el ministeri de Treball fa una sobreactuació quan posa aquestes multes.
No, no, no és el ministeri de Treball, és el govern.
Però a quin ministeri hem de mirar?
Al conjunt del govern, que ha de garantir mitjançant la llei mercantil, la seva capacitat d'intervenció. Ha de modificar el marc normatiu per, apel·lant a la Constitució, intervenir contra una empresa que està vulnerant lleis.
Però llavors està demanant polítiques intervencionistes.
Per suposat, quan serveix per protegir els interessos de la ciutadania. Això no és bolivarià, ho fan els alemanys cada cop que tenen un problema.
Tornant al ministeri de Treball, hi ha hagut una reacció crítica amb el govern de Grècia per la reforma laboral, però a Espanya tenir més d'una feina està permès encara que es treballin 13 hores i també hi ha jornades maratonianes de sis dies en alguns sectors. La ministra ho va criticar, però a la reforma no s'hi va oposar.
Hi ha una diferència fonamental que és la capacitat d'intervenció de la negociació col·lectiva, que a Grècia el govern conservador està eliminant. Clar que a Espanya en alguns casos és deficitari, però l'impacte de la regulació horària a Espanya està garantit per la negociació col·lectiva. Ells desarticulen els espais sindicals per permetre que els empresaris facin el que vulguin. Sí que és cert que hi ha una oportunitat per replantejar la jornada laboral i estem treballant en una proposta en aquest aspecte. Però quan parlem de reduccions de jornada també cal tenir en compte els biaixos de gènere i s'ha de fer bé. Perquè si no incorporem la corresponsabilitat amb les reduccions de treball, pot tenir una conseqüència danyina en les càrregues de feina de les dones i promoure la seva expulsió del mercat de treball.
Ja que comenta el tema del gènere, si no m'equivoco no hi ha hagut mai una dona secretària general de Comissions Obreres o UGT ni a Catalunya, ni a Espanya. Creu que ja és hora?
Hi ha moltes dones com a delegades sindicals i també representants a nivell autonòmic. Crec que hi ha nou secretaries generals en responsabilitats de federacions estatals o de comunitats autònomes.
Ja, però centrant-nos en Catalunya i estat espanyol, cap secretària general.
Evidentment partim d'un model de treball protagonitzat pel patriarcat, però en els darrers deu anys s'estan incorporant moltes dones a l'organització, més que homes. Tenim més dones que homes als òrgans de direcció i fem esforços per poder fer aquesta transició, però la democràcia interna de les organitzacions té els seus terminis i mandats de quatre anys. Això arribarà i serà un bon punt, farem tots els esforços. És molt important que hi hagi referents al capdavant, però encara més important és que portem gairebé 7 anys seguits on l'increment net de l'afiliació de comissions obreres es produeix gràcies netament a l'augment de l'afiliació de les dones. Estem perdent afiliació d'homes.
Un dels últims conflictes industrials i laborals que ha viscut Catalunya ha estat el tancament de Nissan. Un projecte que segueix troban trabes. Com veu la situació actual?
El projecte del hub de Nissan s'ha compromés a contractar entre 800 i 900 persones, però aquestes persones a hores d'ara encara no tenen cap prespectiva a l'horitzó, perquè l'inici de la producció s'està ajornat progressivament i no hi ha treball efectiu per contractar-les. Ara ja estariem parlant de juny de 2024, i quan arribem al juny... ja veurem quan comença. Mentrestant, el que hem fet es trobar els contractes de formació, per cumplir amb els compromisos de contractació d'quests treballadors que el desembre esgotan l'atur.
I aquestes persones què faran?
El desembre es contractaran unes 300 persones per fer formació d'adaptació a l'electrificació i una part dels empleats treballa en l'estat d'adaptació de les línies de producció que es recuperaran per quan tot pugui arrencar. De moment, tenim aquests contractes de formació dual. Però si aquest hub fracasa, fracasa tot.
I a qui culpem d’aquesta incertesa? Generalitat, govern espanyol, empreses?
Des de l'àmbit públic s'ha fet molt més del que normalment s'ha de fer per intentar garantir un projecte empresarial privat. L'esforç públic ha estat vinculat a l'impacte social que tenia el tancament, sobretot en matèria de pèrdua d'ocupació. No puc retreure res ni al Ministeri d'Indústria ni al govern de la Generalitat, pels esforços que han fet. Puc criticar què estava fent el govern quan es va anunciar el tancament de Nissan, que estava mirant cap a un altre lloc, o estar més o menys d'acord en com s'ha configurat aquest projecte. Des de CCOO erem partidaris de resoldre la situació buscant més d'un projecte industrial per a salvar la planta, perquè això hagués diversificat els riscos.
Si el hub de Nissan fracassa, fracassa tot i la feina de 800 persones
Si ampliem el focus més enllà de Nissan i mirem tot el procés d'electrificació de cotxes, tenim Seat, on també hi haurà un cost de llocs de treball. I altres a tota Europa. Ahir es va aprovar un ERO a Navarra. Quants llocs de treball s'emportarà per davant aquesta transició, si és que s'ha de pagar un cost laboral?
La reindustrialització ha d'anar més enllà de la pròpia producció de vehicle per poder substituir ña pèrdua d'hores de treball que tenen un cotxe elèctric en relació a un cotxe de combustible. Es perd un terç d'hores de treball en un cotxe elèctric respecte un de combustible i per tant es pot perdre un terç de la feina. Però el procés de connectivitat que va amb aquesta nova mobilitat també ofereix nous nínxols d'ocupació i està per determinar el seu volum. Aquesta ha de ser l'aposta. Enginyeries, mobilitat compartida, transport públic i també les instal·lacions energètiques de renovables, que van endarrerides a Catalunya. De totes formes, els principals impactes laborals de l'electrificació ja s'han produït. Ja hem perdut, amb l'electrificació de Seat obrint plantes fora de Barcelona, amb el tancament de Nissan i la cadena de valor quedant fora de joc.
Què en pensa que Seat obri a la Xina una fàbrica mentre encara no està clar com serà la seva producció aquí?
Seat ha canviat l'aposta de la marca i d'estratègia, i potencia Cupra, però el que critiquem és que Seat perdi la consideració de marca. El grup Volskwagen obre un nínxol de mercat amb Cupra, però això no pot anar en contra de mantenir i potenciar el mercat tradicional de Seat, que té una estructura arrelada a Catalunya. Cupra no ha de ser el substitut de Seat, sinó complementari i així ho traslladem a la direcció del grup i a les administracions.
Amb Nissan, ens deia que les administracions van deixar que tanqués i també ens diu que amb Seat s'ha d'evitar que sigui substituït per Cupra. Han d'actuar abans les administracions que el problema ja sigui irreversible?
És justament per això que reivindiquem un pacte per la indístria amb una llei que plantegi una planificació prèvia de les empreses que es deslocalitzin. Cal saber els terminis per anticipar-se a reestructuracions de grups internacionals que operen a aquest país perquè es pugui actuar per corregir o reorientar-les. Hi ha una reacció de les administracions públiques a aquest procés de desindustrialització.
I en el cas de Celsa com ha vist les administracions?
No ho hem vist bé. El que no es pot és deixar de banda el paper dels treballadors en una valoració accionarial quan traspossen una directiva europea en relació a la llei mercantil. Nosaltres ens vam presentar tres vegades com a part interessada en el procés judicial de Celsa i se'ns va denegar la possibilitat de participar perquè no ens consideraven part interessada, té nassos. Un procès arbitrari que cau en mans d'un sol jutge, amb una sentència sense capacitat de recurs, és un deteriorament democràtic a l'hora de valorar quina capacitat tenim d'actuar en la defensa d'empreses locals quan és un fons inversor estranger qui tindrà el control de l'empresa. És una llei que és contraproduent i la situació que provoca és pitjor per als interessos laborals i econòmics del país. És hora de modificar la llei concursal, a banda que el govern haurà de prendre alguna decisió mitjançant la llei antiopa per veure si aquesta operació té viabilitat. Podem perdre un dels principals actors industrials que tenim a Espanya i a Europa.
Què passarà finalment amb Chery?
Bé, ells encara estan mirant com està el mercat europeu, si es col·loquen al mercat, quina capacitat productiva poden tenir a Europa i si Catalunya pot ser una bona alternativa. Però porten amagant i canviant la carta molt de temps, des de fa molts anys. Ells juguen una mica. Les empreses xineses, en general, primer volen valorar quina implantació té al mercat europeu el cotxe elèctric. I després valoraran quina capacitat té la seva marca i si els val la pena produir localment o prefereixen produir a la Xina i després portar els cotxes aquí. Però és que tota aquesta realitat, que ells estan plorant per demanar ajudes, es dona en un moment que a Europa el cotxe elèctric encara està en fase embrionària.
Chery fa anys que estan amagant i canviant la carta a Catalunya, juguen a això, primer volen valorar la implantació del cotxe elèctric
Els preocupa el creixement de sindicats independents o minoritaris?
És veritat que fan un cert soroll, i no neguem la seva existència, però si mirem el percentatge de representació els sindicats de classe encara dominem àmpliament. Una cosa és el soroll que facin i una altra és la realitat del que representen, que pot estar per sota de l'1% per exemple en sectors concrets de la indústria química de Tarragona, que poden tenir un impacte mediàtic en aspectes concrets. No ho neguem, ni ho mirem de costat, perquè si s'escampa canvia el model d'organització de les empreses. Hi ha un 26 o 27% de treballadors que s'organitzen fora de Comissions Obreres o UGT. No és nou i no creixen CGT o USOC, sino altres sindicats independents. Haviem arribat al 82% de representació i ara estem en un 76%, sumant UGT i Comissions, i és pel creixement d'algunes agrupacions independents de treballadors. Sí que hem d'abordar aquesta corporativització de les reivindicacions. No ens estan 'menjant la torrada', hem de dimensionar, però sí que hem d'advertir la tendència. Seria com dir que el PACMA menja espai a l'esquerra.
Això vol dir que es potencien més els convenis d'empresa.
A l'inrevès. Amb aquests convenis desarticulem la negociació col·lectiva, com passa amb altres països, i com vam veure també com una tendència de la reforma laboral del Partit Popular. Hi ha empreses que són de 6 treballadors i que tenen un delegat i empreses que són de 500 que en tenen 13, però no tenen la mateixa capacitat d'articular-se, d'organitzar-se. I si el conveni col·lectiu l'anem desarrelant del conveni sectorial que vertebra els drets estem fent mal al teixit productiu i laboral sobretot de la petita empresa. El repte és com l'organització sectorial donar resposta a aquestes demandes més individualitzades, per tal de no anar cap a una atomització de les condicions de treball.
Hi ha un atur endèmic i després unes vacants que no s'acaben de cobrir. Què està passant?
Sí que es van cobrint. Hi ha un canvi de tendència i de model i hem de parlar de l'aspecte qualitatiu perquè un 60% de l'ocupació que es genera és d'alta qualificació. Però hem de seguir apostant per polítiques com el millor marc contractual o el paper de la formació integrada, que ha arribat al País Basc, i a Catalunya requereix d'un esforç pressupostari. L'any vinent tindrem 40 centres integrats de formació ocupacional i contínua que tenen aquest concepte d'adaptació i requalificació del treballador. El problema aquí el tenen aquests que plantegen "la mitja jornada de 12 hores". Aquesta gent no està entenent que la gent està canviant les seves prioritats i la seva gestió del temps, la seva forma de relacionar-se. Les empreses i els legisladors han d'entendre i incorporar aquesta realitat, i el legislador fer de la formació un capital. Si no, pots tenir un problema per seguir la velocitat d'aquesta revolució industrial que és més ràpida que les anteriors.
Quin paper ha de tenir el turisme en aquesta transformació?
El problema és aquest model de turisme intensiu. Cal un turisme responsable, sostenible i de reorientació. Una oferta turística molt diferent de la del turisme intensiu de creuers i de cap de setmana.
I això pot passar per un decreixement turístic?
No passaria res si hi hagués un decreixement turístic si les polítiques d'inversió pública fomenten la reindustrialització per arribar al 25% que ens hem fixat al Pacte Nacional per la indústria. El model laboral del turisme tampoc és l'ideal.
Hi ha hagut en els darrers anys grans carències a la indústria catalana, també a les renovables, que de vegades s'han emportat altres comunitats autònomes. També ha mancat inversió en sanitat i hi ha hagut certa impressió de manca de política executiva. Creu que la situació política ha perjudicat?
Sens dubte, hi ha hagut una paralització de la vida de les institucions més enllà del dia a dia. El procés polític, el conflicte polític, ha tingut un impacte en el desenvolupament econòmic del país i això ha estat un endarreriment i una transmissió cap a altres comunitats autònomes que s'han aprofitat. No es tractava de fer servir aquest criteri de mercantilització de l'oportunitat, del peix al cove, dels governs pujolistes, sinó de l'oportunitat de tirar endavant un creixement sostenible de l'economia i aprofitar la digitalització i la lluita contra el canvi climàtic.
El conflicte polític ha tingut un impacte en el desenvolupament econòmic del país i això ha estat un endarreriment i una transmissió cap a altres comunitats autònomes que ho han aprofitat
Creu llavors que l'atenció en la independència ha endarrerit o frenat l'economia?
El problema no és l'independentisme, sino el conflicte polític. Si hi ha dues parts, hi ha un conflicte. És el conflicte el que ha paralitzat les institucions, la no resolució del conflicte. Per això jo crec que en els darrers anys l'orientació de les polítiques va en la bona direcció.
Parla de l'amnistia?
Sí, l'amnistia, els indults, la modificació del codi penal, el diàleg, els acords, el poder abordar el futur. I és possible una modificació del model de finançament, de poder apropar les polítiques a la gent. El diàleg polític ha ajudat en positiu a les persones treballadores, per exemple en la incorporació d'un contracte indefinit que està beneficiant milers de persones. Aquesta és la millor vertebració democràtica que podem donar als ciutadans.
Com veu des dels sindicats el paper de Pimec i Foment?
Jo desitjaria que es barallessin una mica menys, que ens miressin a nosaltres, UGT i Comissions Obreres, tenim una rivalitat bestial que disputem a milers de centres de treball, però entenem que amb les coses de menjar no s'hi juga i fem el que calgui per posar-nos d'acord. Caldrà la seva participació per tancar la renovació d'un Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) que orienti la negociació col·lectiva.
Estarà per aquest any?
Faré tot el possible, hem fet 51 reunions i diferents comissions de treball, és un text vanguardista que abasta temes molt importants com la desconnexió digital, transformació energètica, formació...L'hem de tancar.
Desitjaria que Foment i Pimec es barallessin menys. Podrien aprendre de Comissions Obreres i UGT, que som rivals però ens posem d'acord en l'important, les coses del menjar.
El que sorpren és que les patronals per pactar els llocs de la Cambra de Comerç sí que s'han posat d'acord.
Bé, com diuen, "a la fuerza, ahorcan".
Aquest acord interprofessional pactaria un salari mínim de 1.300 euros a Catalunya?
Sí, Catalunya no pot lluitar amb baixos salaris. I la seva realitat econòmica en termes de poder adquisitiu és diferent a altres llocs. No parlem de tenir un terra salarial diferent, però els convenis col·lectius s'han d'adaptar a la realitat econòmica del territori i apropar-se al 60% del salari mitjà, que és el que diu la carta social europea. No és aquest aspecte, però, en el que les patronals no s'han posat d'acord.
Estem veient uns ERO que encara no són massius a l'economia catalana, però a la vegada certa sensació d'estabilitat econòmica. Creu que anem cap a la recessió?
Estem en un període de fre i d'una possible recessió i hem d'estar molt atents. Les empreses industrials han de ser molt preventives i és possible que hagin de reduir despeses preparant els exercicis per l'any vinent. És possible que al primer trimestre tinguem notícies d'impacte. Alemanya ha entrat en recessió i Espanya en termes industrials ha crescut un 0% en el darrer trimestre.
Llavors caldran inversions tractores de les administracions i, en aquest sentit, com valora la implementació dels recursos pressupostaris que s'ha fixat la Generalitat gràcies al Pacte Nacional per a la Indústria?
Si les polítiques públiques d'inversió tractoren fomenten la reindustrialització per poder arribar al 25% definit en el pacte, l'economia trobarà els equilibris per generar creixement. Estem fent un seguiment de l'execució pressupostària i podem monitoritzar i evidentment el ritme d'execució és força més alta que en exercicis precedents. no compleix amb la totalitat dels objectius plantejats, però també és cert que no crec que cap departament del Govern pugui mantenir el ritme d'execució. En aquest últim acord es va tancar millor la conceptualització de la dotació pressupostària i el que es va planificar era més factible realitzar-ho.