Javier Selva fa més de 15 anys que està vinculat al sector salut, en diferents vessants. Des de 2022 està al capdavant de Catalonia.Health (la nova denominació de CataloniaBio & HealthTech), una entitat creada el 2006 per representar les empreses del sector de la biomedicina i la salut a Catalunya. Format en biotecnologia, biomedicina i amb un EMBA per EAE, el conseller delegat assumeix la governança d'una entitat que acull més de 200 empreses i també agents del coneixement en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). "Som una comunitat, un ecosistema, que coopera per portar els avanços de la ciència fins al mercat, mitjançant la innovació", explica.
L'últim informe de Catalonia.Health i la consultora Ernst & Young evidencia que el sector a Catalunya té, justament, bona salut.
Com a país i com a ecosistema tenim bona ciència i bona indústria i hem de lluitar per mantenir-ho i no perdre lideratge. Aconseguir que els dos paradigmes s’aproximin el màxim possible. Però, també, ens ho hem de creure.
Què vol dir?
A Catalunya tenim projectes que si es trobessin a Cambridge o a Londres, tindrien molta més volada. Ens hem de creure el que tenim. Tenim una indústria local que pot col·laborar amb la indústria internacional; start-ups locals que compten amb inversors internacionals... El sector és estratègic i és un motor econòmic de Catalunya i això s’ha de veure, de reflectir, i s’hi ha d’apostar. Tenim molt bons fonaments i hem d’intentar que això es mantingui i es consolidi i reverteixi en creixement econòmic i en benestar social. Una altra cosa que tenim molt bona és que disposem d'un venture capital privat molt especialitzat.
El sector és estratègic i un motor econòmic de Catalunya
Però hi ha la creença que els fons d'inversió només busquen rendibilitat a curt.
Les gestores de capital privat que fan les inversions en capital risc en el sector salut, la gran majoria estan a Catalunya. Tenen bon olfacte, han obtingut molta rendibilitat i han aconseguit arrossegar a la inversió internacional cap als seus projectes. De fet, ara com ara, Catalunya està entre les 10 ciutats de la regió EMEA, segons l’últim informe de la bioregió, amb més inversió en salut. De totes aquestes grans inversions, el 93% són venture capital privats, que estaven presents en el 83% de les inversions. Hi ha inversors de capital risc que busquen un efecte multiplicador i n'hi ha alguns que surten i no fan seguiment dels projectes i altres que sí que continuen. Està bé que continuïn perquè segueixen donant suport als projectes. Però, tant si es queden com si marxen, al final acaben portant a les empreses cap al creixement, que és l’important. Ajuden les empreses a escalar-se, Catalunya és un país de micropimes i pimes i és necessari que escalin i creixin.
Són fons especialitzats en el sector salut?
Hi ha de tot. Si són especialitzats és fantàstic perquè hi entenen. Hi ha inversors privats, cada vegada més, i és positiu perquè això et demostra que estàs fent les coses bé. Tens un sector que és robust i que és rendible i que, per tant, vindrà gent de fora a invertir, però també tens les grans corporacions empresarials d'aquí que veuen que hi ha projectes de bona ciència transferida que juguen en la primera línia i que estan disposades a invertir. Això és molt important perquè el que volem és que el creixement d’aquí reverteixi en les empreses d’aquí. Si tens projectes molt potents cal que hi hagi un rebot cistella per a les empreses nacionals perquè, al final, el creixement es reverteix aquí.
Quin paper juguen els family office catalans?
Els family office són una assignatura pendent. Una de les estratègies per poder atraure més inversió -encara que costi- és evangelitzar els inversors generalistes, perquè inverteixin en salut. És el proselitisme que hem de fer, sobretot perquè hi hagi finançament per a projectes d’emprenedors que puguin contribuir al teixit productiu i que millorin la salut de les persones. Som afortunats: és un sector que té un impacte molt proper en la societat; s'ha d'aprofitar aquest avantatge.
El sector ha de fer proselitisme del seu impacte en la societat
Aprofitar-lo? Com?
Per atraure més inversió hem de visibilitzar l’impacte que aquests projectes tenen en la salut i en la qualitat de vida de les persones. Fer que s'adonin que aquests projectes acaben beneficiant a les persones i que redueixen els costos del sistema de salut pública perquè els seus avanços contribueixen a fer que sigui més eficient. Si els hi demostrem, el capital privat invertirà més en el sector salut; perquè de capital privat n'hi ha, i molt.
Aquest seria un dels propòsits de Catalonia.Health, però quins altres reptes hi ha sobre la taula?
A hores d'ara treballem en diversos vessants per fomentar l’ecosistema de la salut a Catalunya. S'ha d'enfortir la xarxa de networking, connectar les empreses i identificar més les necessitats de tot l'ecosistema del sector. Una vegada conegudes les necessitats, cal promoure la competitivitat mitjançant la innovació, amb diferents objectius. D'una banda, intentar fer activitats que transformin el sector perquè està clar que no serem competitius si fem els productes de sempre amb les solucions de sempre... teràpies avançades, medicina personalitzada són exemples de les eines amb què podem transformar i donar noves solucions i ser més competitius en el món global.
I, d'altra banda?
Aconseguir que l’ecosistema competeixi i sigui més competitiu a escala global. És a dir, que les nostres infraestructures siguin les més singulars, que les nostres empreses siguin les més punteres tecnològicament.
Això s'aconsegueix des d'una entitat com Catalonia.Health o cal ajuda dels governs?
Som o volem ser la veu del sector, i treballem de manera col·laborativa amb l’administració pública, establint un diàleg de quines polítiques empresarials o de l'àmbit de la innovació, industrial, del coneixement ens calen. Les administracions -locals i estatals- ens tenen en compte a l'hora de dissenyar estratègies, però hauríem de ser una eina per poder aterrar la innovació en coses tangibles i definir necessitats de les empreses per fer-ho realitat, perquè nosaltres les copsem amb les veus i els actors del sector. Sabem quins reptes i quines mancances tenen.
Quines serien aquestes necessitats?
Catalunya hauria d'assolir la sobirania tecnològica que tant reclama Europa. Per aquesta fita cal fer una bona projecció de la política d'inversions industrials i d'infraestructures d'R+D. El know how ha d'estar a casa nostra. Per tant, reclamem una llei de projectes empresarials estratègics on realment es pugui incentivar les empreses tant locals, nacionals com internacionals establertes a Catalunya. Calen incentius fiscals, subvencions sobre fites aconseguides... un seguit de mesures que ens facin ser més competitius en l’entorn global, però també estatal. No ens oblidem que hi ha empreses que han decidit instal·lar la planta de producció a altres llocs d'Espanya; no sempre marxen a l'exterior.
Catalunya necessita una llei de projectes empresarials estratègics
Incentius fiscals?
Posaré un exemple. L'impost de patrimoni penalitza els emprenedors. El que estem intentant treballar amb la Generalitat és diferenciar un patrimoni productiu d'un patrimoni improductiu; no és el mateix un bé immoble que un actiu que genera riquesa i llocs de treball. Altres millores fiscals en matèria d'R+D perquè hi hagi deduccions en l’impost de societats. Per no parlar de l'impost de successions.
Ha esmentat la inversió en infraestructures, què reclamen?
Dins el sector, en equipaments singulars o infraestructures tenim mancances. Una de les més importants és el coll d’ampolla constatat en la certificació. La salut és un mercat molt regulat per permetre la comercialització d'un producte, que exigeix d'una certificació oficial. Però, ara per ara, a Espanya només hi ha un organisme acreditat, la Agència Espanyola del Medicament, de la qual depèn el Centre Nacional de Certificació.
Què caldria fer?
Hi ha bona voluntat del govern espanyol i de la Generalitat perquè no només hi hagi un organisme de certificació, sinó altres diferents i complementaris -siguin organismes públics o entitats privades homologades- que estiguin repartits per tot el territori espanyol. Perquè per a les empreses, les start-ups, tot l'ecosistema en general, és fonamental estar a prop d'una autoritat certificadora perquè els tràmits siguin més àgils. Si no es té una autoritat certificadora a prop, la temptació és deslocalitzar la producció per accedir més fàcilment als organismes oficials. La resta de països europeus han fet els deures i tenen molts més centres de certificació que nosaltres. Ha d'haver-hi una conjunció d’operadors públics -perquè això proporciona ingressos a l'administració- i operadors privats que també tinguin marge de maniobra i experiència per operar.
En l'últim baròmetre que han realitzat determinen que manquen 4.000 m² de laboratoris per a l'R+D
El que hem vist en l’enquesta anual és que manquen entre 2.000 i 4.000 metres quadrats de laboratoris. Estem en un punt de cert col·lapse. De fet, hi ha prevista una ampliació del Parc Científic de Barcelona, on estem instal·lats, que ens permetria guanyar 10.000 m² i alliberar-ne 2.000 més de les oficines actuals. Esperem que tiri endavant amb els pressupostos de la Generalitat.