El sindicat agrari Unió de Pagesos fa 50 anys que lluita per la defensa de la pagesia, una reivindicació per la qual ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. Aquest dilluns, el seu coordinador nacional, Joan Caball, va recollir la màxima distinció que valora la feina feta per entitats i personalitats en la defensa de Catalunya. En aquest cas, la defensa de la pagesia i el món rural que, malgrat que han transcorregut 50 anys des de la fundació del sindicat, és més necessària que mai per a una agricultura i ramaderia que s'afronta a la globalització i al canvi climàtic.
Aquell objectiu fundacional, i altres més, segueixen vius. Com veu el futur de la pagesia a Catalunya i el relleu generacional?
N'hi ha poc i n'hi hauria d'haver més. Que els joves s'incorporin o no al camp depèn del context de cada comarca de Catalunya, perquè en aquelles que hi ha altres possibilitats de diferents sectors econòmics és fàcil que els joves decideixin dedicar-se a altres coses; mentre que altres comarques on tenen més possibilitats de viure de la pagesia els joves s'acaben quedant. Val a dir que, en general, quan l'economia és més favorable, veus com el teu company o amic fa vacances, té un sou molt més elevat, no té risc de jugar-s'ho tot en una pedregada,... i tot plegat acaba influint. És cert que un dels grans reptes que tenim a casa nostra és la incorporació de gent jove, tant de nois com de noies, que es vulguin decidir a fer de pagès.
No sembla gens fàcil, però.
No gens. Perquè tenim competència amb altres sectors econòmics. I també i no menys important, per dues coses. D'una banda, perquè hi ha sectors que volen invertir, que estan invertint en terres, en la terra de conreu que necessitem per treballar. D'altra banda, ara mateix tenim una altra competència: l'aigua, un bé escàs que en una climatologia mediterrània es necessita. Per tant, hauríem de regular aquests dos aspectes. Jo convinc que s'està fent molt d'èmfasi, no sé si amb èxit o no, en la regulació del tema de l'habitatge perquè és un problema. Però potser hauríem de ser també valents i regular tot el tema de l'accés a la terra, de com podem garantir que hi hagi terra per als joves que es volen o poden incorporar-se a fer de pagesa o de pagès.
Un paisatge agrícola viu pot evitar incendis, pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, inseguretat alimentària per a la població... és una de les reivindicacions de la pagesia.
Tot plegat. I altres circumstàncies com l'aparició d'altres sectors econòmics que volen invertir en la terra.
Insisteix molt en aquest aspecte... Ho podem concretar?
Les energètiques, per exemple. Tothom vol posar plantes fotovoltaiques a les planes, a camps que són o eren de conreu o de pastura. Però nosaltres ens preguntem: si els companys del Priorat produeixen vi o oli en terrasses, un enginyer també podrà dissenyar un parc solar de manera que els miralls es puguin posar en terrasses? Per fer energia, necessàriament hem de trinxar el territori? Som un país que tenim molt poca extensió de planes, tenim un país molt arrugat i molt petit, amb molt poca superfície de conreu i hem d'intentar que la terra de conreu productiu no l'utilitzem per a altres sectors econòmics. Les millors planes del país les tenim sota polígons industrials. Això no vol dir que no siguem partidaris de les energies renovables o del progrés d'altres sectors econòmics, però hauríem de pensar i reflexionar més sobre on els acabem posant. La terra, la pagesia, no hauria de tenir competència, no hauria de ser un sector tensionat, perquè això encara provoca que hi hagi més dificultats per incorporar a la gent jove. A més, quan no ens quedi terra, no ens quedarà lloc a on produir alimentació.
Estan d'acord amb les partides pressupostàries que dedica el Govern a l'agricultura i ramaderia i d'instruments com el Fons Agrari Català que els aportarà 45 milions?
Els pressupostos no són il·limitats, però tu has de decidir què fas i com ho fas. El Fons Agrari es nodreix d'una part d'un impost que és finalista i que s'aplica a les nuclears. En aquest cas, el Parlament de Catalunya ha aprovat que un 30% del que es recapti anirà a la pagesia, servirà perquè la gent que ja no vol fer de pagès passi la seva explotació a un jove, o que la gent que té necessitat d'invertir i de modernitzar-se les seves explotacions tingui un percentatge una mica més elevat de suport públic. Està bé que el sector agrícola que ha de conviure amb infraestructures com aquestes també rebi indirectament alguna ajuda.
Els pressupostos no són il·limitats, però tu has de decidir què fas i com ho fas
Això vol dir que serien partidaris de l'existència de més impostos finalistes que revertissin en el camp?
Els impostos s'han acabat posant bàsicament sobre rendiment econòmic. Els impostos finalistes poden acabar servint, precisament, per tenir un objectiu. I, en aquest sentit, la part de territori que acaba gestionant la pagesia, que és molta a tot Catalunya, se li podria donar un valor a aquesta labor. Però també hi ha una altra manera de gestionar els impostos, per exemple, si en lloc d'apujar els gravàmens a la gent que viu en zones afectades per infraestructures com les que abans comentàvem de les nuclears o altres, se'ls acabés reduint els impostos també seria una forma indirecta de contribuir a la seva supervivència. Em sembla que hem de pensar moltes vegades en quin model de país volem i quin model de territori s'ha d'acabar forjant.
I dels futurs pressupostos amb el nou Govern, què me'n diu?
Òbviament, nosaltres demanem que el pressupost d'agricultura no sigui, com ha passat altres vegades, la ventafocs de totes les conselleries. Estava ben ideat que estigués tot agrupat a la conselleria d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, perquè el pressupost era més important. Ara, en tornar-se a separar, esperem que per al 2025 no se n'acabi ressentint i hi hagi una aportació pressupostària suficient per poder entomar, el futur.
Un futur de què justament aquestes darreres setmanes se n'ha parlat molt arran de l'acord entre la Unió Europea i Mercosur (Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai). Els governs el veuen equilibrat i amb oportunitats per a Europa, però la pagesia el rebutja. Quina valoració en fa Unió de Pagesos?
Els acords de l'Organització Mundial del Comerç, que estan estancats des dels finals dels 80, no han avançat i llavors Europa i altres potències econòmiques el que han acabat fent és acords bilaterals. Però aquest amb Mercosur no és bilateral, sinó que és amb 4 estats, Argentina i Brasil que són molt grans, i Uruguai i Paraguai, més petits. I, a més, acumula 25 anys de negociacions. Ara, potser influïts per la decisió dels ciutadans nord-americans d'escollir Donald Trump, que posarà més proteccionisme i apujarà aranzels, Europa vol tenir aliats geoestratègics. El que passa és que Europa ha tornat a posar l'agricultura com a moneda de canvi; no s'intercanvien acords d'alimentació amb alimentació, però sembla que el liberalisme sempre acaba guanyant.
Per tant, la pagesia d'Europa hi surt perdent?
Cal valorar els impactes i el sector agrari exigirà a Europa que hi hagi compensacions però per a l'agricultura, no per a altres sectors.
A quins sectors es refereix?
Públicament, s'està parlant del sector de l'automoció que Europa té molts interessos per vendre i per buscar més mercats i es veu que seran els grans beneficiats. És cert que és un motor econòmic important, per països com Alemanya, però per defensar aquest sector haurien de lluitar contra un altre sector econòmic del mateix estatus, no oferint i sacrificant com a moneda un altre sector i castigant l'agricultura.
Com està actuant el govern espanyol?
El ministre Planas és massa eufòric dient que s'ha de valorar i que també dona oportunitats a sectors econòmics agraris que poden tenir un mercat més gran, més consumidors. Caldria fer estudis d'impacte i determinar qui en surt beneficiat i qui perjudicat. Donarà oportunitats a qui té capacitat i potencial per portar els seus productes a centenars i milers de quilòmetres. Quan el que hauríem de mirar primer és pels nostres ciutadans europeus i no portar aliments fora perquè també ens en vinguin de fora. I més si no es fa en les mateixes condicions. La pagesia europea vetlla per la petjada ecològica i la sostenibilitat. Altres no ho fan.
La societat hauria d'entendre que sense sostenibilitat es provocarà una crisi alimentària?
En pocs anys, a Catalunya hem passat de 6 a 8 milions d'habitants, per tant, hi ha més necessitats alimentàries. Ara hi ha autoabastiment de productes alimentaris i s'ha de preservar. Actualment, no ens ho podem menjar tot, escassament arriba al 40%. Per tant, el 60% hem de portar-ho de fora. Si anem creixent i aquí no tenim un rebost molt al costat -ja es va veure durant la pandèmia- també pot acabar sent un greu problema i, per tant, Europa s'hauria d'acabar plantejant un dels seus principis fundacionals que és la preferència comunitària i pensar primer en els 500 milions de ciutadans que té, no pas en portar productes a altres contrades.
Europa s'hauria de plantejant un dels seus principis fundacionals que és la preferència comunitària i pensar primer en els seus 500 milions de ciutadans
Però llavors no podrem menjar de tot i en totes les estacions.
És cert que algun tipus de producció no la tenim a causa de la climatologia del continent. Però la realitat sobre com alimentar la població hauria de ser amb reserves estratègiques d'alimentació -com fem amb l'energia-. És un greu error que Europa no tingui reserves estratègiques d'alimentació. A més, què vol la majoria de països del món? Doncs venir a vendre a Europa perquè tenim capacitat per pagar, no per més demanda. Per això el nostre mercat el volen totes les potències econòmiques. Cal preguntar-se perquè no es busca el mercat de gent que tingui gana, segur que hi ha altres contractes al món que ho acaben necessitant més. Hem d'entendre que l'agricultura tampoc es comporta com d'altres sectors de l'economia: perquè els préssecs o la llet s'abaixin a la meitat de preu, no menjarem el doble, però en canvi, si tu ets un ciutadà i t'ofereixen un viatge a la meitat de preu i tens diners faràs dos viatges. Però no et menjaràs el doble. Per tant, cal tractar temes econòmics de diferent manera, perquè fer-ho per igual és un dels grans errors.
Què vol la majoria de països del món? Vendre a Europa perquè tenim capacitat per pagar, no per més demanda.
Abans ha citat la climatologia, som conscients que la sequera ha estat un greu problema a Catalunya. S'ha gestionat bé?
La sequera s'ha vist que té un greu impacte i que hi ha un canvi climàtic que no es pot negar. S'ha de gestionar, evidentment. Entenem que hi ha unes normes en la llei que regula el pla espacial de sequera, però no entenem perquè som més castigats que qualsevol altre sector de l'economia. La producció d'aliments és tant o més important que la producció a altres sectors econòmics, que també tenen dret a existir. Per tant, vam demanar a l'anterior Govern i a l'actual que cal modificar el pla especial de sequera.
Per quines raons?
Per exemple, la prioritat de l'ús de boca. Perquè està pensat molt en tema urbà i molt poc en la globalitat de país. O el tema de les noves fonts d'aigua, no només pensar en aigues regenerades o dessalades. Caldria veure com i de quina manera fem que l'agricultura amb una climatologia mediterrània, tingui aigua si no plou. Si no tenim collita, no tenim alimentació, i això com a societat hauríem d'agafar-nos-ho molt més seriosament. La nevera no s'omple per obra de l'esperit sant. Darrere hi ha unes persones que produeixen i que necessiten aigua en un territori on plou poc; per tant: necessitem una gestió molt correcta de l'ús de l'aigua.
Han fet cas a les vostes demandes?
És cert que el Govern actual porta només 100 i escaig dies governant i que hi ha un nou conseller d'Agricultura. Però el que no s'ha de deixar passar és que el pla de xoc per a la sequera, del que se'n va parlar molt el 2023, també s'ha hagut d'aplicar el 2024, perquè en algunes zones hi ha hagut tanta o més sequera que l'any passat. Però com que els ciutadans a les zones urbanes no han tingut restriccions, sembla que s'ha acabat la sequera. No obstant, a l'extrem nord del país, a la zona de l'Empordà, els regants no han tingut aigua; i tampoc a la zona del camp de Tarragona i a altres contrades del país. Per tant, tenim greus perjudicis, i aquests hem de mirar com i de quina manera ho gestionem més bé. I després creiem que hi ha una sèrie de normes que són incorrectes i això s'ha de revisar, de discutir, no pas quan tens una emergència, perquè llavors és més difícil políticament dir 'tu no' o 'tu sí'.
A Catalunya encara no ens hem adonat que el sector agroalimentari és la primera potència econòmica del país; sembla que ens avergonyim d'aquesta realitat
Què volen revisar?
De moment, les dues úniques aixetes que hi ha és que o tallem l'aigua a l'agricultura i en deixem només per la resta de la ciutadania. Per a la resta d'activitats econòmiques perquè no hi ha més aixetes? En algunes zones amb altres activitats econòmiques, com per exemple el turisme, s'ha de parlar molt seriosament sobre com gestionar-ho. Hem de pensar en el model de país i no només en un model de turisme. A Catalunya encara no ens hem adonat que el sector agroalimentari és la primera potència econòmica del país; sembla que ens avergonyim d'aquesta realitat, perquè no es diu amb gaire eufòria. Hauríem de reconèixer que som una potència econòmica en el món agroalimentari, i en aquest cas hauríem d'intentar que aquesta activitat econòmica que porta molts llocs treball associats no la deixéssim caure.