De la conversa d'hora i mitja que mantinc amb Joan Gaspart, més de 45 minuts els dedica al Barça. Com a culer i expresident blaugrana, el mou parlar del seu club des de qualsevol vessant: l'esportiva, però també l'econòmica. Malgrat tot, ens centrem en conèixer la seva faceta actual d'empresari. Què fa? Per a qui treballa? I, sobretot, repassem l'actualitat turística de la capital catalana amb un dels qui ha estat al capdavant durant molts anys i també reflexionem sobre l'esfondrament de la seva cadena hotelera, HUSA.

On s'ubica el senyor Gaspart a dia d'avui?
A nivell empresarial, estic jubilat, ja tinc 80 anys.

Però la setmana passada estava a la Xina, per oci?
Vinc d'un viatge a la Xina per temes de promoció i turisme. La forma de ser dels xinesos, a mi, mi m'encanta. L'edat és un plus. L'edat és un plus. Quan jo els dic, 'però pensin que tinc una edat', contesten que no és cap problema perquè ells valoren l'experiència. El xinès, per naturalesa, cuida molt la gent gran, i sobretot la gent gran que els pugui aportar alguna experiència que, de vida, els més joves no la tenen. Això jo ho valoro perquè arribes a la Xina i et reben com el savi, quan no ho ets però és igual, ells valoren molt que tu els hi puguis explicar coses que has fet, en promoció, jo he estat president de Turisme de Barcelona durant molts anys i és això el que puc aportar. Vivim en un país que desgraciadament quan un ha estat al de tot i pel que sigui, no ha tingut la sort o ho ha fet malament, tot sigui dit, amb la seva gestió i amb la seva forma d'actuar, doncs no passem pàgina no ho oblidem. En canvi, ells, no és que tallin l'arrel, sinó que la cremen directament perquè no torni a néixer.

I què promociona de la Xina?
Hainan és una illa com Hawaii, i ningú ho sap. Té unes platges meravelloses, uns boscos preciosos, unes ciutats meravelloses i uns hotels sensacionals. El que passa és que és una illa que ha estat molt coneguda pels xinesos. Quan tu tens 1.400 milions de ciutadans al teu país, per poder promocionar el que tens, que és una meravella, com és una illa, no necessites ni els francesos ni els anglesos ni els espanyols. El turisme el tens a casa. Però quan jo els explico que han d'intentar obrir-se, m'escolten. I, ara, comencen a tenir il·lusió perquè també vinguin turistes de fora de la Xina. I aquí és on jo intento aconsellar-se, dir-los el que jo crec que faria.

Podem dir que treballa pel govern xinès?
Estic fent de consultor en el tema turístic. Però el benefici de la meva consultoria és la satisfacció que em dona poder ser actiu. Amb la meva vida, en aquest sentit, dels anys que Déu em deixi de vida. Aquí, a Espanya, quan a un, desgraciadament, les coses no li surten bé, o no les fa bé, o s'equivoca, doncs, cal fer un esforç per poder-se guanyar una segona oportunitat.

I un turista català si vol anar a Hainan, quants avions ha d'agafar?
Un a Hong Kong o pot anar a Xangai. Però el que jo faig normalment és anar de Barcelona directe Hong Kong i Hong Kong una hora a Hainan. El drama, entre cometes, és que ningú coneix Hainan. I quan dic ningú, vull dir fora de la Xina. Però en sentirem parlar de Hainan aviat.

I després de la Xina, què?
Ara, empresarialment, jo estic molt centrat en la Xina. També aquesta tardor vaig a les Seychelles perquè sóc el cònsol més antic del món, des de fa 40 anys. Viatjo per una reunió que fan cada dos anys de cònsols per intentar ajudar, promocionar, ens demanen coses i ja portem els cònsols de tot el món, ens unim allà. Que quedi clar que soc cònsol honorari, no, és un tema econòmic, és un tema de passió. I això va molt amb el caràcter.

Parlem del seu llegat empresarial a casa: Joan Gaspart i el grup hoteler HUSA, com ha acabat tot aquest tema?
Ha acabat malament. Ja ho he dit abans. Per error meu, per mala gestió segurament. Com que s'ha de mirar la part positiva i no la negativa, jo miro els molts anys que he passat a la presidència de Turisme de Barcelona. Eren dos milions de turistes que venien a Barcelona, quan jo vaig agafar Turisme de Barcelona. Actualment són més de 15 milions que han vingut aquest any. Potser massa? Això seria una altra discussió. Jo crec que no. El que s'ha d'intentar és crear convivència entre els turistes i els veïns. Dues paraules. I jo estic intentant convèncer tothom que aquestes dues paraules s'han de posar a la pràctica. Jo només vull recordar que on hi ha l'hotel Princesa Sofia i el Juan Carlos I, abans hi havia un solar, i jo els vaig aixecar. Ara els gestiona els Melià, que és una empresa espanyola i que està molt ubicada a Catalunya, i l'altra també una empresa de casa. I l'hotel no el tancaran. A mi, que sigui propietat meva o que sigui propietat d'un fons d'inversió, en el cas que així fos, tampoc em preocupa. Mentre que l'hotel continuï. Quants hotels s'han tancat en els darrers 20 anys? Cap. Els grans, tots s'han reformat i després han sortit una sèrie de grups, tots catalans que dominen el 90% del mercat.

Un mercat turístic que no para de créixer, és un vas comunicant de la falta d'altres serveis, començant pel dret a l'habitatge?
Jo estic encantat que inverteixin a mi, mentre que inverteixin i no converteixin un hotel en un hospital, per més que fan falta hospitals, o per habitatges, ja està bé. Es tracta de no transformar les coses i si no, jo diria, per què no transformem un hotel perquè la gent que dorm al carrer hi pugui anar?

Dedueixo que deu estar a favor de la Copa Amèrica...
He anat a veure la Copa Amèrica sí, des de lluny, perquè no sóc un fanàtic. La Copa Amèrica, per ser honest i sincer, comença ara.  Aquí, missatge a la senyora Colau: no et vas equivocar. Avui diu, em vaig equivocar, però ara jo li surto i li dic... No et vas equivocar, vas encertar. Perquè ella està amoïnada perquè va donar suport a que es fes la Copa Amèrica. Doncs no ho estiguis, no ho estiguis. Jo crec que la publicitat que s'està fent a l'estranger, parlem de Xina una altra vegada, me'n vaig a Hainan i allà la coneixen. Pel que fa al retorn dels diners i la inversió feta, el problema és que no es veurà, igual passa amb la Fórmula 1.

Ha pogut conèixer l'alcalde actual de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni?
Admiro Jaume Collboni. Tampoc m'identifico amb la seva ideologia, però el més important és la persona. Considero que és home que li agrada dialogar i que, les vegades que jo he tingut oportunitat de parlar amb ell, m'ha desprès una simpatia.