Joan Planes i Vila (Estamariu, Alt Urgell, 1941), president d’honor i fundador de Fluidra, diu que va néixer a l’època dels romans, perquè al seu poble vivien com els romans. Qui sap si inspirat per les termes romanes, el 1969 va crear Astral, la primera empresa del que acabaria sent Fluidra, el líder mundial del sector de les piscines i el wellness, que va capitanejar durant més de 30 anys. El 2006 va cedir el testimoni al seu fill Eloi, però no pot parar quiet i es dedica ara a projectes socials a través de dues fundacions, la Fundació Fluidra i la Fundació Planes Corts. Joan Planes ens ha visitat per explicar-nos què fa i com veu les empreses, Catalunya i el món.
Presideix dues fundacions amb projectes al món de la natació, ramaders, agrícoles, culturals, energètics formatius, d'integració, de salut, estan a Sant Cugat, a Estamariu, al Senegal, etc. Com és el seu dia a dia?
El meu dia a dia és molt senzill. M'aixeco, faig pilates, esmorzo, em dutxo i me'n vaig a l'oficina, on treballo fins a les sis de la tarda. Això dilluns, dimarts i dimecres. I dijous, divendres i dissabte me'ls passo a Estamariu o al Reguers, un poble al costat de Tortosa, on hi tinc unes finques. M'agrada molt la part agrícola, encara que no és gaire rendible, però m'agrada pel tema de la sostenibilitat i per anar aprenent coses encara.
A Estamariu també hi deu treballar perquè té projectes amb la Fundació Planes Corts, oi?
Sí, realment estic molt enganxat al poble. Hi vaig néixer i realment sempre l'he portat al cor, tota la vida hi he tingut relació, i ara cada vegada li dedico més temps. I perquè realment me l'estimo.
I per això va engegar la fundació, per fer coses per al poble?
La Fundació Planes Corts realment la vaig engegar primer perquè jo pensava en els meus pares, perquè els meus pares creien que si m'anava a Barcelona no tornaria mai més a Estamariu, i que realment jo no seria pagès. Jo crec que he sigut el pagès potser més important d'Estamariu. Fa 40 anys que de mica en mica he anat fent coses, he anat comprant coses, he anat muntant una estructura i, després de 40 anys, com que tenia ja una certa estructura de suport, doncs vaig dir, què en farem d'això? Llavors vaig negociar amb els meus fills i vam crear la Fundació Planes Corts, que són els seus cognoms, jo soc Planes Vila, perquè ells també se sentissin integrats al poble i lògicament el respectessin i el dinamitzessin.
Ho estan aconseguint? El poble s’està reactivant?
La Fundació la vam crear amb l'objectiu real d'aconseguir que el poble, que s'havia despoblat molt, es reactivés i poguéssim tornar a tenir una activitat amb persones, com quan jo era petit. Quan era petit aproximadament hi havia unes 250 persones. El poble havia perdut població, fins a les 80 persones, i amb tota la reactivació que hem començat, avui ja estem en 130 habitants. Hi ha un problema molt gros. Abans, hi havia 30 cases que vivien de 8 o 10 vaques que munyien i que portaven la llet a la cooperativa. I amb això sobrevivien. Aquest sistema ha desaparegut. Avui, amb tota la nova tecnologia, amb quatre o cinc cases que es dediquin a l'agricultura, cultiven el que abans cultivaven 40 o 50 famílies i podien sobreviure. Això vol dir que hem de fer una renovació i introduir noves activitats al poble perquè la gent hi pugui sobreviure. I aquesta és la funció que em vaig proposar. Sempre dintre d'una economia circular, tant mediambientalment com econòmicament. L'objectiu real és crear una economia circular que sigui rendible, però que, a més, sigui sostenible.
Per a la sostenibilitat, compta amb una planta de biogàs, per aprofitar les ejeccions de les vaques i produir energia.
Bé, jo he fet una instal·lació de biogàs més o menys experimental, per als pobles d'Estamariu i Bescaran, per una explotació petita. Però més que buscar-li una rendibilitat, que també l’hi busco, volia canviar una mica el concepte: el que fem és un residu, s’ha de llançar, contaminarà, perquè quan fermenta envia a l'atmosfera biogàs metà, que contamina 30 vegades més que el CO2. Doncs d’aquest fem, que és una font d’emissions molt important, ara n’obtenim energia.
El biogás és la gran solució al problema que tenen les petites i mitjanes explotacions amb els fems i els purins?
Sí. A Catalunya tenim instal·lacions amb 4.000 vaques, i ja és més rendible el biogàs que produeixen que la llet. Per tant, aquesta matèria primera que és el fem de les vaques és una energia potencial importantíssima i estan ja connectades directament amb canonades de gas que van per tot Espanya. Per tant, hi ha un concepte, que és la gran instal·lació o una agrupació de productors, i hi ha un altre concepte que és el concepte del petit, de fer un projecte petit que, incorporant-hi diversos elements, sigui sostenible, tant mediambientalment com econòmicament. Llavors el meu projecte són moltes accions i moltes activitats, perquè el conjunt ens doni un resultat. Jo parteixo de la microeconomia, instal·lacions petites agrícoles que puguin arribar a ser rendibles aprofitant totes les possibilitats que tenen en si mateixes.
"Si comences un projecte, t'ha de fer molta il·lusió fer aquest projecte. No ha de ser una feina, sinó un hobby per a desenvolupar-te"
També presideix la Fundació Fluidra, que treballa projectes tan diferents com fer arribar piscines a llocs i col·lectius que no hi tindrien accés o projectes lligats a la salut amb la natació, o col·laboració amb projectes culturals i musicals. Quin és el que li fa més il·lusió?
Tenim uns projectes, que en diem líders, als quals fem un seguiment, perquè invertim, però ens comprometem a que aquest projecte serà sostenible. Bàsicament dins del món de la piscina, però també dins del món de la cultura, perquè soc una persona que crec que la cultura és el greix que fa que funcioni la màquina de la societat. Però dins de la piscina, tenim diferents nivells. Per exemple al Senegal, vaig començar amb un projecte de tipus agrícola, per posar en activitat una finca d'unes 25 hectàrees que estaven lligades als escolapis al Senegal i era un lloc perquè ells poguessin fer pràctiques. És complicat, has de conèixer els països. Jo estic enamorat del Senegal. Allà, als col·legis, sobretot als suburbis de Dakar, hi ha molts alumnes que no saben nedar. I és un problema grandiós al Senegal, cada any s’hi ofeguen 7.000 persones. Llavors vam dir, comencem a introduir la natació a l'escola perquè no hi havia ni piscines, i comencem a donar la cultura de la natació i de l'aigua. I hem fet una piscina de 25 metres, que està dintre d'un col·legi dels Escolapis, que és un projecte del qual jo estic enamorat, perquè l’hem integrat al barri, que és un barri marginal del Senegal, on s'ofeguen molts nens perquè està a la zona nord de Dakar i el mar allà és bastant complicat. I estem a punt de fer-lo rendible, estic molt satisfet amb aquest projecte.
Creixerà? Hi haurà més piscines?
Probablement sí. Estem pensant en el sud, al costat de Gàmbia.
Aquí, a Catalunya, també hi ha projectes de piscines.
Sí, aquí també estem fent projectes. Per exemple, amb Sant Joan de Déu, estem treballant molt a nivell d'investigació, sobre les repercussions que té l'aigua per a persones amb discapacitats, per veure de quina manera els afavoreix. A l’Hospital de Sant Pau de Barcelona hem remodelat un dels pavellons perquè els nens que tenen malalties terminals puguin gaudir de l’aigua en l’última etapa de la seva vida, amb la seva família, i tenir aquest benestar, conjuntament. Un altre projecte és la recuperació de la fauna marítima, amb tortugues, etc... Tenim molts projectes, però sempre ens passa que ens falten diners. Voldríem fer moltes coses, però els recursos són limitats.
Catalunya és un país d’emprenedors. Vostè, que és un empresari que ha creat un líder mundial, quin consell els donaria, si només els en pogués donar un?
Que quan comencen un projecte, els faci molta il·lusió fer aquest projecte. Que no sigui una feina per a ells, sinó que sigui un hobby per desenvolupar-se. Si no t'agrada, difícilment el faràs créixer. Jo continuo treballant perquè realment el tema social m'encanta.
Com veu el teixit emprenedor a Catalunya? Creu que hi ha talent?
A Catalunya sempre hi ha hagut molt talent, no en tinc cap dubte. I Catalunya té molts avantatges, pot atraure talent, molt talent, perquè tenim una ciutat que és Barcelona i tenim tota la costa que sempre ha estat un punt de referència. Estem situats en un lloc privilegiat, en el centre del Mediterrani, tenim mar, tenim muntanya, tenim de tot. Això no em fa patir. I tenim molta gent molt capaç. El que passa és que també els hi hauríem de facilitar. Avui tenir una iniciativa i engegar una empresa aquí, jo crec que l'entorn, sobretot polític, no afavoreix molt.
Polític en quin aspecte?
Si vols muntar una empresa, una fàbrica, tot el tema legal et treu tres anys de la teva vida. Als Estats Units això és molt més senzill: et diuen “miri, la legislació és aquesta, ja té permís, però vostè ha de complir la norma”. Imagina't la quantitat d'intermediaris que ens estem evitant. Ara, tu tens una responsabilitat molt gran, si no compleixes la normativa, te l'has carregat 100%. Per això avui dia als Estats Units una persona fa una empresa, fracassa i en torna a fer una altra, i torna a fracassar i en fa una altra, i així aprèn, perquè el fracàs fa que no repetim errors.
La pressió fiscal també és un fre per a les empreses?
Si fas els números del que s'emporta l'Estat sobre el que produeix la teva empresa, és quasi el 50%. Això és molt bèstia, el primer soci que tens és l'Estat, i això és difícil d'entendre i d’acceptar. Però a tot Europa és si fa no fa la mateixa. On és més baixa és als Estats Units i a la Xina, però és que la Xina és un altre món, i serà un líder molt important perquè té un sistema molt flexible.
Hem passat d’empreses europees i estatunidenques fabricant a la Xina a empreses xineses que fabriquen a Europa, com Chery a casa nostra. És una tendència imparable?
Això, d’alguna manera, estava planificat. Tenien una quantitat de mà d'obra impressionant, són gent molt treballadora, i els hi hem donat tecnologia. Ara els components són xinesos, així que encara que posem aranzels, necessitarem els seus components. I les empreses xineses vindran, s’instal·laran a casa nostra i produiran aquí amb mentalitat xinesa.
“Els xinesos són molt treballadors, els hem donat la tecnologia i ara fan tots els components. I vindran a casa nostra i produiran aquí amb mentalitat xinesa”
Amb l’escalada proteccionista respecte a la Xina i la victòria de Donald Trump als EUA, ens hem d'acostumar a una política comercial mundial més aranzelària?
Si has fet els deures, no té perquè influir-te. Per exemple, si parlo de Fluidra, jo no crec que l'influeixi, perquè el que ens vam plantejar és fabricar a la Xina per al mercat xinès, però les fàbriques d’aquí no les vam tancar, igual com tenim fàbriques a Sud-àfrica, a Austràlia, als Estats Units i al Brasil. Amb aquesta xarxa, no m'importa Trump. Ell vol protegir la seva economia, perquè tenen una tecnologia molt avançada, però tenen un problema de cost de producció. Nosaltres vam comprar Zodiac [el 2018] precisament per reforçar el mercat americà i les fàbriques americanes. Perquè nosaltres això d’enviar productes cap als Estats Units, o dels Estats Units cap aquí... amb components és molt fàcil, però amb el producte total és molt més difícil i depèn molt del volum, perquè el transport té dos problemes bàsics: la contaminació i l'increment de cost. Si he d’enviar, per exemple, un filtre de polièster als Estats Units, pot tenir un volum de dos metres cúbics i pesarà 20 quilos: estic portant aire. Aquest producte, indiscutiblement, no el puc fabricar enlloc més que als Estats Units si es ven als Estats Units.
Diu que als Estats Units no tenen un problema de tecnologia. A Europa el tenim? No fabriquem xips, i ja vam veure què ens va passar amb la pandèmia, no fabriquem bateries, ara amb la IA tampoc som un actor protagonista...
Europa ho ha fet molt malament. S'ha anat replegant sobre si mateixa, ha enviat molta tecnologia, per exemple a Xina, i ara es troba que Estats Units es vol protegir i es queda al mig de dues grans economies que l'estan planxant. I lògicament, ni té la quantitat de grans empreses que té els Estats Units ni la capacitat. Ens barallem, a veure si França és França o Espanya és Espanya o Itàlia és Itàlia, però si som una formigueta. Sobre 8.000 milions d'habitants que té el planeta, a la UE som 450 milions. És cert que el nostre consum és molt elevat, però quan tens dues economies tan potents a un costat i l'altre i a més no domines la matèria prima, estàs en una mala posició.
Com veu la irrupció de la intel·ligència artificial al món de l'empresa?
Crec que farà evolucionar molt la humanitat. Ara estem parlant en català, però en un futur, podrem parlar en diferents idiomes i ens sentirem cadascú en el nostre. Aquesta evolució per mi és extraordinària. Però per un altre costat hi veig un problema, que és el control. Avui estem ja immensament controlats, però crec que encara ho estarem més.
Després d’uns anys convulsos, com veu el país?
Catalunya és molt emprenedora i jo crec que pot suportar una crisi més o menys forta. Però precisament això és un dels defectes que t'estava dient de la Unió Europea. Si no som capaços de canviar les fronteres d'Europa, Europa no pot evolucionar. Perquè no és el mateix un sicilià que un suec, que un andalús, que un català o que un francès del sud.
Vol dir que s'hauria de replantejar la composició d’Europa?
A Europa hi ha comunitats naturals. Quan vaig engegar Astral [primera empresa del grup Fluidra, fundada el 1969], quan anava a un país, el primer que feia era adaptar el meu producte a aquell país, perquè a Europa hi ha moltes cultures diferents. I això és una cosa que està dins de la nostra consciència, i la nostra consciència no varia, és més constant. Si jo he nascut català, jo he mamat en català, la meva llengua és la catalana, quan parlo castellà no parlo la meva llengua, perquè la meva llengua té una emotivitat, hi ha una cultura al darrere. Per tant, jo en aquest sentit ho tinc claríssim, si això no es resol, no es podrà unificar Espanya.
Quina és la solució?
Jo crec que els estats hauran de canviar de model. Europa s’ha de creure realment que és un estat federal, i que no pot seguir amb les divisions actuals. Avui dia hi ha un ressorgiment de moviments identitaris a tot arreu, llavors si veus que el teu entorn es modifica, t’hi has d’adaptar.
Qui ho ha de liderar?
Jo crec que es liderarà des de baix. No sé si trigarà 20, 50 o 100 anys, però això es liderarà des de baix.