Ningú no és profeta a casa seva i l'energètica Enerside ha hagut de fer les Amèriques (a Xile i a Brasil) i les Itàlies per fer negoci amb l'energia fotovoltaica. A Catalunya, tenen un parc atrapat a la burocràcia que, després de sis anys de tràmits, "ara sembla que veurà la llum", diu el CEO de l'empresa, Joatham Grange. L'empresa, que facturarà uns 60 milions aquest 2024, ja va patir gairebé de manera mortal per l'impost al sol de Mariano Rajoy i les moratòries de diferents executius i s'ha anat reinventant fins a trobar el camí a la rendibilitat, que el seu pla estratègic preveu per l'any 2026. Ho farà, esperen, donant una segona oportunitat a Catalunya i el mercat espanyol en el naixement del mercat de les bateries d'emmagatzematge, amb més de 100 MW projectats a Catalunya.
Algunes empreses de renovables s'han ressentit en els darrers dies per la victòria de Trump, que desincentiva la transició verda. A vosaltres no us ha passat. Per què?
La nostra acció encara està per sota del moment de sortida a borsa l'any 2022, és a dir, nosaltres ens vam veure penalitzats després de la guerra d'Ucrània i la pujada dels tipus. Els inversors des que vam presentar el pla Impulsa han entès que hem fet els deures i l'acció s'ha anat recuperant. Hem reforçat el capital, hem reforçat les relacions amb els bancs, s'han incorporat nous nous inversors, tenim el suport dels inversors que ja hi eren, començant per mi, però d'altres i també.
I no us afecta de cap manera la victòria de Trump?
A curt termini pot afectar, però a mig-llarg termini l'activitat renovable es recuperarà.
No hi ha por que líders europeus populistes també legislin contra renovables?
Per aquest cas és interessant mirar el cas d'Itàlia. Tenim quatre mercats forts: Itàlia, Brasil, Espanya i Xile. I quan vam entrar a Itàlia ens vam dir que Meloni era semblant a Trump, contrària a les renovables. No ens vam trobar això. Itàlia és juntament amb Alemanya el mercat més afectat per la guerra d'Ucraïna. Els preus de l'energia a Itàlia són els més alts d'Europa. Aquesta dependència energètica del gas i endarreriment en renovables amb la quantitat de sol que tenen, ens facilitava una oportunitat de mercat. I no tenia sentit no aprofitar-ho. Llavors, Meloni ha propiciat una acceleració del mercat renovable i hi estan apostant molt perquè van tard. .
Catalunya va molt endarrerida en renovables i ara el Govern d'Illa sembla ser que vol corregir-ho. Vosaltres, com a empresa catalana, teniu algun parc aquí? Us plantegeu instal·lar-ne més?
El mateix director d'Energia (ara exdirector, Josep Maria Serena) reconeixia que anem molt endarrerits. Dels 82 GW que hi ha a Espanya, a Catalunya només hi ha 3,8 GW. Dels 31 GW solars a Catalunya, només 31 MW a Catalunya. Ens agradaria molt tenir més parcs a Catalunya. Tenim un parc a Talarn, que sembla que es podrà instal·lar després de 6 anys de tràmits, vam començar l'any 2019, ara veiem la llum al final del túnel. És etern, etern...i és un parc de 3 MW, que no és una afectació molt gran al territori. I ara el que volem és posicionar-nos en les bateries d'emmagatzematge. Preveiem instal·lar-ne 100 MW.
John Grange, CEO d'Enerside / Foto: Montse Giralt
Aquest endarreriment us ha fet apostar més per altres territoris?
Més que apostar per altres territoris, tu tens uns recursos i els has de centrar en els territoris que siguin més fiables. Tot i que tots els mercats tenen regulació i tràmits, nosaltres vam entrar al mercat italià i ens va anar molt bé. Però volem incrementar el nostre portfoli de projectes aquí a Espanya i concretament a Catalunya.
I ampliar fotovoltaica?
Mirem si hi ha oportunitats i, si hi ha finestres, sí, la nostra voluntat és fer més negocis aquí. Però el mercat és més madur aquí. Més enllà del creixement orgànic, hem fet bastant de creixement inorgànic, i ens ha anat molt bé. Nosaltres tenim també una aposta important de creixement inorgànic, comprant parcs a altres empreses, com vam fer a Xile l'any passat amb una compra de 35 MW.
Creieu que canviarà aquesta situació a Catalunya?
L'actitud sempre ha sigut positiva, però si mires les dades, et trobes que la cosa no funciona. Catalunya és un país de pimes, amb empreses de fins a 10 empleats. Si una companyia que es dedica a les renovables, que fa uns ansy van tancar moltes, no pots tenir una companyia petita esperant sis anys per instal·lar un parc. Mor abans. Has de ser àgil. Si no, estàs matant els projectes i, per tant, les empreses.
Com li expliqueu la importància de les renovables o de la fotovoltaica als que s'hi oposen?
En una conferència, recentment, va participar una persona que deia que no era economista i que ella no volia plaques al seu territori. A Catalunya, la fotovoltaica és només l'1% de la generació d'energia. Si agafèssim els 947 municipis de Catalunya i tots tinguessin 5 MW de fotovoltaica amb una bateria al costat, que ocuparien 10 hectàrees, tindríem més de 4 GW. Amb això tanques Vandellós, Ascó i tot el que vulguis de centrals nuclears. Baixat a la realitat, s'ha de veure on pots arribar a aquests 5, com és cada territori, etc, però en termes de mida, no estem parlant d'una afectació al territori inassumible. És compatible també amb l'agricultura, tots els nostres parcs a Itàlia són agrovoltaics, que vol dir que els parcs preserven l'agricultura.
S'ha treballat més allà que aquí?
Sí, aquí se n'ha parlat però no s'ha fet gaire.
Catalunya és un país de pimes i moltes no poden aguantar l'espera de sis anys per començar a instal·lar un parc energètic. Abans, moren.
Encara no heu presentat resultats. Teniu alguna xifra aproximada de com anirà l'any?
Podem dir que tancarem l'any amb uns 60 milions de facturació, el doble que l'any passat. Una gran part són vendes que ja hem realitzat i que també seran part dels 60 milions que destinarem.
I beneficis?
Quan tinguem els 40 MW en actiu, tindrem un ebitda de 8 milions d'euros i els nostres costos operatius són inferiors. Cap a l'any 2026, estaran en actiu i arribarem a beneficis amb el recurrent. I hi sumem el no recorrent.
Com està l'empresa en l'àmbit financer?
Bé, hem tancat una ampliació de capital i un finançament de 25 milions d'Andbank que formava part del Plan Impulsa i afrontem una etapa d'estabiilitat financera. Ha entrat un nou single family office com a accionista, com és el grup Braulion, que va donar suport al nou deute que vam adquirir amb Andbank. També hem refinançat els deutes amb Sabadell i Santander. Per tant, nou deute i el que teníem reacomodat i els accionistes que ja hi érem també hem ampliat capital. També va haver-hi un tram amb drets que es va subscriure a mercat de 600.000 euros. La companyia té confiança de nou i els accionistes ens han donat suport. Hem pogut fer front a una situació adversa i ja ens podem plantejar un creixement rendible.
Quines són les claus del Pla Impulsa estratègic a futur?
Ja no construirem parcs per tercers, que és el que ens ha reportat pèrdues. Serem més eficients en costos, hem baixat un 50% els costos operatius de la companyia, amb suport de tot l'equip. La rotació d'actius, amb venda de 500 MW, i el focus en actius propis, amb un augment en bateries, ens porta a una facturació que ens ve més per la venda d'actius.
La reducció de costos té a veure amb passar de 600 treballs a 65. Això té un cost humà i no es perd competitivitat amb menys personal?
El 2023 el vam acabar amb 250 empleats i hem fet aquest ajust perquè els empleats estaven treballant en construcció de parcs, principalment al Brasil i a Xile. Quan s'acaba l'obra, s'acaba. El personal core de la companyia segueix igual, a tots els països, però és el que està dedicat als actius propis.
I no veieu potencial de ser constructors?
Per tercers, no, però per nosaltres sí, tenim les capacitats per construir parcs propis.
Per què Xile, Brasil i Itàlia us interessen tant?
Quan tu veus a la premsa que un mercat signa moltes transaccions, vol dir que ja és madur i si ja és madur vol dir que hauries d'haver entrat fa tres anys. I és el que vam fer a Itàlia, entrar tres anys abans que el mercat fos madur. Ha sigut una finestra d'oportunitat per traspassar actius llatinoamericans a Europa i ser una empresa més europea. A Itàlia, veiem atractius perquè volen reduir preus i dependència del gas. A Llatinoamèrica, exigeixes un retorn més elevat perquè el risc associat és major. Brasil és un dels grans mercats fotovoltaics de l'any, té els recursos i el territori. Allà han fet un esforç per la interconnexió i tenen bon nivell tècnic. Però els moviments polítics i la dependència de la hidràulica ens afecten. En el cas de Xile, tens un mercat molt vertical amb una interconnexió que ha costat entre nord i sud. Ens hem quedat a l'entorn de Santiago. Van fer un marc regulatori per a generació distribuida amb un preu molt estable i això ha permès generar una indústria al voltant. Per això tenim allà els nostres 13 MW actius i ens estan donant bon resultat.
A Itàlia vam arribar tres anys abans que el mercat estigués madur i per això ens ha anat tan bé. Han aprofitat que necessiten reduir preus i dependència del gas rus
Com és competir amb les grans empreses energètiques com Moeve, Repsol, Endesa, que també fan parcs?
Ells tenen més potència de capital, però són menys àgils. Al final, més que un competidor, és un comprador. El que no fa Endesa és esperar sis anys per un parc eòlic. I te'l compra. Els nostres volums són molt inferiors, el que tenim en comú és que busquem entorns estables des del punt de vista normatiu. Per això, nosaltres tenim clar que hem d'arribar abans i el tamany menor ens ajuda.
Heu rebut ajudes públiques? Les considereu importants en el marc de la descarbonització?
No n'hem rebut cap. Si la tinguèssim, seria benvinguda, però no les necessitem. Les renovables no necessiten subvencions i el teu negoci ha de ser viable sense aquests ajuts. El que sí que pot necessitar ajuts és per infraestructura o innnovació com l'hidrogen.
Us plantegeu entrar en l'hidrogen?
Per ara, el que hem vist són les bateries, que ara comencen a baixar els preus. Els pilots d'hidrogen que veiem no surten els números i les inversions són molt importants. L'hidrogen el que sí que veiem és connectar els nostres parcs a un corredor de l'hidrogen, per exemple al Brasil.