Jordi Hereu (Barcelona, 1965) porta al capdavant d'Hispasat des de 2020. Va aterrar a la companyia just una dècada després de deixar la política i ho va fer en un moment complicat, ja que a conseqüència de la pandèmia, els actius de l'operador de satèl·lits espanyol s'havien deteriorat i la companyia va registrar unes pèrdues històriques. Dos anys i mig després, qui fou alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011 sent una "enorme satisfacció" no només per haver recuperat els números verds, també per haver aconseguit "transformar i adaptar" l'empresa a les disrupcions tecnològiques i les noves necessitats del mercat, per poder fer front als nous reptes del sector espacial.
Durant la seva presidència, Hispasat ha passat de ser un gestor d'infraestructura a un proveïdor de solucions i serveis. A més, ha adquirit dues empreses, una el 2021 (Mitjana Networks, de Telefónica) que està molt vinculada al senyal televisiu a Llatinoamèrica; i una altra el 2022, Axess Network, un gran proveïdor d'Internet corporatiu al món, que en plantilla tenia el mateix número que l'espanyola, la qual cosa ha portat el grup a duplicar el nombre de treballadors.
Però Hereu adverteix del potencial econòmic que té l'espai i de l'interès que ha despertat l'últim any per part d'empreses privades i gegants milionaris, que ja estan invertint en satèl·lits. Entén, per tant, que els països han d'estar preparats per competir i Espanya no pot quedar enrere.
Jeff Bezos ha posat en marxa el Proyecto Kuiper per oferir Internet d'alta velocitat des de l'espai, competint així amb Starlink d'Elon Musk. Per què estan despertant tant interès els satèl·lits?
Aquestes inversions mostren que s'està produint una de les grans revolucions de l'espai a nivell mundial. La inversió en satèl·lits abans estava vinculada a les agències de molt pocs països perquè requereix grans inversions, i això roman, però ara també ha entrat una inversió brutal del sector privat. Hi ha molts més agents i la inversió és molt difícil d'igualar (10.000 milions cada un).
Es pot competir?
Tant Bezos com Musk estan llançant propostes davant de les quals també Hispasat reacciona, perquè s'ha produït l'eclosió de nanosatèl·lits, de satèl·lits de mida mitjana o petits en forma de constel·lació. I nosaltres que venim de l'espai clàssic ara estem implicats en un projecte europeu per donar resposta a la competència d'aquests grans gegants nord-americans i altres potències com la Xina.
En què consisteix el projecte?
Europa ha d'unir esforços per generar la seva constel·lació europea i això es farà a través d'Iris 2, que està en procés de licitació per part de la Comissió Europea. És un megaconcurs europeu a què no anirem sols, ho farem al costat de SES i Eutelsas. Tres grans fabricants i dos operadors, Airbus i Thales. Per a mi és un orgull que Hispasat estigui en aquest gran consorci europeu perquè significa que estem en igualtat. A la cadena de valor de l'espai hi ha gent que fabrica, que opera o que ven serveis. Però Elon Musk amb SpaceX ho fa tot, integra la cadena, fabrica, llança i opera. Davant d'això, Espanya ha de poder competir i nosaltres ho fem donant una resposta tecnològica.
Startlink, d'Elon Musk, va donar internet a Ucraïna després que Rússia el bombardegés. És necessari invertir en satèl·lits?
Estem vivint moltes transformacions. Ja ens plantegem tornar a la lluna, anar a Mart i abordar asteroides on la humanitat ja sap que hi ha recursos, el món de l'espai s'ha convertit en una nova frontera i un nou àmbit de confrontació, per això qualsevol polític al món que vulgui tenir autonomia estratègica ha de tenir la seva estratègia també en l'espai. L'exercito europeu no pot dependre d'Elon Musk, per això la constel·lació europea serà d'ús mixt i amb finançament publicoprivat. Sí o sí cal invertir per la nostra seguretat.
L'espai té potencial econòmic?
A Espanya genera 1.000 milions d'euros de facturació i treballen unes 5.000 persones en el sector, a més el percentatge d'innovació és molt superior a d'altres. Per tant, és innovador, exportador i cada vegada tindrà més impacte econòmic perquè incideix directament i indirectament en mil coses. A més, amb la digitalització l'impacte econòmic es multiplica. Cap país que inverteix en l'espai s'equivoca.
Per tant, considera un encert l'Agència Espacial Espanyola?
Sens dubte, perquè calia coordinar millor tot l'ecosistema de l'espai a Espanya i perquè Espanya ha de tenir cap a fora una veu i interlocutor més clar. Tenim fabricants de satèl·lits, llançadors i grans operadors, com Hispasat o Hisdesat.
Per què té tant pes en els seus comptes Llatinoamèrica?
Hispasat neix de la política pública en l'inici dels 90 i en aquell moment el repte era si continuar comprant servei a proveïdors internacionals o fer un programa espacial nacional. I amb encert es va impulsar un satèl·lit amb un programa que ja va donar lloc al naixement de l'empresa. Al cap de 10 anys es va internacionalitzar, després va obtenir la concessió de l'Estat del Brasil i ara la majoria dels nostres satèl·lits estan en posició americana. Som una empresa d'origen espanyol, però de vocació americana, que cobreix un terç del món (EMEA, Atlàntic i Amèrica). Els ingressos de Llatinoamèrica ja superen el 70% del total.
A Espanya, què està fent Hispasat per acabar amb la fractura digital al món rural?
Europa ha plantejat grans objectius a què Espanya està perfectament adherida a través del desenvolupament del Pla de Resiliència i Recuperació i, per tant, els fons europeus estan servint per a dos grans elements, la transició ecològica-energètica i la gran transformació digital. Però no hi ha digitalització sense un pas previ que és la connectivitat digital i nosaltres som molt compromesos en universalitzar aquesta connectivitat digital, perquè la tecnologia satel·litària, si té una cosa bona, és que universalitza la connectivitat sense cap exclusió en països i continents.
Com s'aconsegueix portar wifi fins a l'últim racó?
Fa només una setmana vam iniciar el programa Conectate35.es per assegurar que a qualsevol racó d'Espanya hi hagi connectivitat, i a més a un preu assequible. Amb els fons Next Generation s'ha aconseguit que, en condicions d'igualtat, qualsevol persona que visqui o treballi a qualsevol racó d'Espanya pugui accedir a la instal·lació d'antena i router de manera subvencionada. Després també se subvenciona el preu per tenir-lo al mateix cost al món rural que en la Diagonal de Barcelona o la Castellana de Madrid.
Quins beneficis té?
Qualsevol espanyol pot tenir accés a aquest servei i a partir d'allà, desenvolupar la seva activitat econòmica. Això és important per a Espanya, perquè històricament eren l'electricitat, la telefonia, les carreteres i ara se li afegeix l'estar connectat digitalment com un driver més del desenvolupament. Això significa que boscos, ramaderia, agricultura, autònoms..., no només la telemedicina o l'escola, a través de la internet de les coses (IOT) podem començar un gran repte ara. Per exemple, ara que estem en sequera, optimitzar el reg sensoritzant el territori. Optimitzar un recurs escàs com l'aigua és una de les conseqüències de digitalitzar el territori. A més, el que ara fem a Espanya es pot fer a tot Europa i Amèrica, des de Grenlàndia fins al Con Sud de Xile i l'Argentina, és un repte i una oportunitat.
Quant temps es necessita perquè Espanya estigui totalment connectada digitalment?
Espanya és un dels països amb més infraestructures present al territori i no és alt el percentatge de població no connectada, però sí que hi ha molt territori sense connectar. Per tant, la nostra obligació, perquè és a l'agenda digital europea, és arribar al 100% d'hectàrees i de persones. Estem accelerant els objectius plantejats per a 2025, els podrem assolir ja el 2023, de moment amb un servei de 100 mb que permet al professional realitzar la seva activitat econòmica, als seus fills connectar-se amb els amics i a la família veure una plataforma de subscripció. I el 2024 assolir els 200 mb i, per tant, doblar capacitat. Hispasat ha estat històricament molt vinculada a continguts audiovisuals de televisió, ràdio, etc. Però des de fa més de 20 anys som un instrument per a Internet i a més ha millorat molt, el satèl·lit que llancem al febrer ofereix més capacitat d'Internet.
Què ha suposat el llançament de l'Amazones Nexus?
Va ser una decisió presa en un moment complicat, a començaments de 2020, en plena pandèmia, però ara veiem que ha estat magnífica. Es tracta d'un satèl·lit de nova generació que ens permet augmentar molt l'oferta i millorar la qualitat de l'oferta. Segmentar millor les demandes a tot el continent americà, des de la Grenlàndia buida al departament de defensa nord-americà (que és un altre client) amb la demanda de qualitat que requereix. També la Internet en els vols aeris comercials que connecten Europa amb Amèrica, que està tenint molta demanda.
Han aconseguit, per tant, portar wifi a l'espai aeri?
Sí, perquè la Internet als avions comença a ser un producte estàndard quan abans era una cosa especial en l'oferta. I nosaltres som els proveïdors de les empreses que provén Internet als avions, als corredors de l'Atlàntic Nord i alguns de l'Atlàntic Sud, perquè l'àmbit d'Amazonas Nexus és tot el continent americà, a més d'aquests corredors. No hi ha vall als Andes ni racó a l'Amazones que quedi aliena. Un satèl·lit no il·lumina una comarca, sinó continents.
Si hi ha un canvi de Govern després de les eleccions, perdrà el seu lloc?
Sempre ho expresso amb total normalitat, el president del consell d'administració d'Hispasat, sempre, durant 33 anys, ha estat nomenat pel Govern. Si hi ha canvi polític és evident, com ha passat en la història de l'empresa, que hi haurà canvi. Ho assumeixo amb normalitat democràtica, no és un trauma.
Es plantejarà llavors tornar a la política?
No perquè vinc d'11 anys d'activitat professional. Soc president d'Hispasat, però l'he compatibilitzat amb altres activitats professionals. Encara que tornaria si es dona el cas, la meva tesi és que jo em dedico fins a l'últim dia a l'activitat professionalitat a Hispasat, hem vingut a rellançar el projecte, no a fer política, és un projecte de país.
Què li sembla el pacte aconseguit a Barcelona, on va ser alcalde? Estic encantat, jo l'he ajudat a la campanya.