L’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquesta setmana tres nous projectes d’economia blava, amb socis tant importants com el Port de Barcelona, la UPC o el CSIC, que sumen una inversió de 142 milions d’euros. Jordi Valls (Manresa, 1960), tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, ens explica els projectes, com la Copa Amèrica els ha accelerat i ens parla de l’oportunitat que suposa l’economia blava per a la ciutat.

Tot plegat a les portes de la jornada ‘Els reptes de l’economia blava’, que El Nacional i ON ECONOMIA organitzen juntament amb l’Ajuntament de Barcelona i la col·laboració d’Aigües de Barcelona, el divendres 18 d’octubre al Museu Marítim de la capital catalana.

Què és l'economia blava?
L'economia blava és un concepte que va aparèixer entre el 2017 i el 2018 en termes teòrics, però en realitat és tota l'activitat econòmica que té a veure amb el món marí: des del transport marítim fins a l'esport nàutic, passant pel que té a veure amb l'explotació dels recursos naturals del mar i també elements com poden ser la mateixa preservació del mar. Hi ha una condició: ha de ser sostenible.

Quant aporta a l'economia de la ciutat de Barcelona?
Avui dia, aproximadament és un 4,6% del PIB, molt centrat al Port de Barcelona, una infraestructura que és estratègica per a la ciutat de Barcelona i és estratègica per Catalunya i també per Espanya i per Europa, i té un percentatge molt alt d'aquest PIB. Però el 4,6% no és menor, el turisme representa un 14% i alguna activitat vinculada al que és l'ecosistema de start-ups també representa en aquests moments un 13%. I representa l'1,6% de l'ocupació. No és que sigui excessiva, però és un percentatge important de tota l'ocupació de Barcelona. I té elements de creixement futur molt importants. Des del punt de vista global representa aproximadament uns 30 milions de llocs treball a nivell global i, com diuen els americans, 1.300 trilions de dòlars a nivell global.


Han presentat tres nous projectes relacionats amb l'economia blava. Ens podria explicar quins projectes són?
Hi ha diferents projectes vinculats a l'economia blava, però els que hem presentat aquesta setmana bàsicament són tres projectes A més, és molt important els partners que tenim, els socis que ens acompanyen en aquests projectes. El primer projecte és el que es diu el Parc de Tecnologia Marina, que està a costat del que és la Nova Bocana, al costat de l'Hotel W. Allà la nostra voluntat és, conjuntament amb la UPC, el mateix Port de Barcelona i el Govern de la Generalitat, fer un edifici en què puguin haver-hi laboratoris marins per fer pràctiques de modelització de l'utilització de vaixells nàutics, però també de modelització de l'impacte del canvi climàtic en la costa i com això pot afectar els diferents ports de la Mediterrània i fins i tot els passeigs marítims. El laboratori el desenvoluparia a la Universitat Politècnica de Catalunya i després introduïm aquí també espais per a diferents start-ups que es vulguin incorporar en un procés d'incubació. I això la voluntat és que ho pugui gestionar la Fundació de Navegació Nàutica de Barcelona. Creiem que és un projecte interessant perquè vincula el món universitari amb una infraestructura com el Port de Barcelona, i també el que és la capacitat d'emprenedoria que tenen les persones que volen desenvolupar un projecte.

"L'economia blava ha de ser un motor econòmic de la ciutat de Barcelona"

El segon projecte?
El segon projecte és el de Ciències del Mar, que va vinculat amb el CSIC i l'Institut de Ciències del Mar, que es desenvoluparia al que nosaltres diem que és el dic de Marina, que és el dic que hi ha entre l'Hotel Arts i la Torre Mapfre. La voluntat és que aquell dic pugui generar més porositat entre el platja de Somorrostro i el Port Olímpic, de la mateixa forma que si avui vens de Bogatell pots entrar al Port Olímpic. I allà faríem dues intervencions. Una, la de porositat de Somorrostro al Port Olímpic i l'altra seria des del punt de vista de divulgació del que és l'oceà, el mar, un projecte de més de 2.000 metres quadrats, conjuntament amb l'Institut de Ciències del Mar

El tercer és amb el Port de Barcelona, oi?
Sí, és el Blue Tech Port, que són 30.000 metres quadrats que estan al moll de Sant Bertran, 6 naus. És un projecte liderat pel Port, en què participem l'Ajuntament, el Govern de la Generalitat i la voluntat que compartim és poder desenvolupar projectes vinculats al port i a l'economia blava.


No són els únics, però. Ja s’estaven desenvolupant altres projectes.
Aquests són els tres principals projectes, però tot el que té a veure amb la Copa Amèrica ha desenvolupat altres projectes. La recuperació com a passeig del que hi ha davant de l'edifici de duanes, la construcció de l'edifici de la Llotja de Mar, la remodelació de tot el que té a veure amb el Port Olímpic, la rehabilitació del Portal de la Pau, que ha de ser l'edifici corporatiu del Port de Barcelona.

Com ha influït la presència de la Copa Amèrica a Barcelona per desenvolupar aquests projectes?
És un accelerador. Quan una ciutat aposta per un projecte determinat, ha de saber quin és el propòsit. El propòsit de la Copa Amèrica era intentar que el mar s'incorporés a la ciutat. L'any 92 vàrem descobrir les platges, vàrem descobrir el mar, però no vàrem incorporar el mar a la ciutat com un vector clau de desenvolupament econòmic, fins i tot de responsabilitat, de recuperació del mar i l'activitat nàutica com un element de popularització entre el que són els nostres alumnes, els nois i les noies, però també de responsabilitat, és a dir, Barcelona té enormes responsabilitats respecte la preservació del Mediterrani. Per això una de les coses que estem fent en aquests moments és demanar-li a la Unesco que volem ser un dels centres d'economia blava des del punt de vista global. Perquè és una forma d'expressar la nostra responsabilitat respecte un recurs natural com és el mar, que ha desenvolupat la nostra cultura i la nostra capacitat de creixement i que forma part de la nostra història.

Quin paper ha de jugar l’economia blava en el futur de Barcelona?
Ha de ser un motor econòmic de la ciutat. Barcelona té diversos motors, i està desenvolupant projectes de diversificació econòmica perquè són molt importants. El principal que tenim de diversificació és tot el que té a veure amb la recerca i la investigació. Som molt bons des del punt de vista global en salut i biotecnologia. Tenim extraordinaris investigadors i extraordinaris centres de recerca, des del Clínic, passant per Sant Pau, passant pel Parc Científic de Barcelona o el Parc de Recerca Biomèdica. I també tenim un bon ecosistema de tecnologia i de start-ups. L'economia blava és un element més i serà un dels grans projectes de desenvolupament. Conjuntament amb el port, creiem que es pot desenvolupar una gran activitat vinculada a la descarbonització de les empreses nàutiques. S'acaba d'instal·lar ara l'Associació Internacional d'Electrificació dels Esports Nàutics, que està als Estats Units i que ve aquí, a Barcelona. Però ens interessa diversificar molt, com més diversificada tinguem l'economia, molt millor.

Ha parlat de descarbonització. Atès que l’economia blava ha de ser sostenible, però algunes activitats que es desenvolupen per exemple al port, com el transport de mercaderies o els creuers, no ho són, ¿la descarbonització és el gran repte?
Sí, sens dubte. I el Port de Barcelona hi està treballant, té un projecte de descarbonització realment extraordinari. Fa quatre anys que s'han posat com un dels principals objectius la descarbonització i l'electrificació del Port de Barcelona i ja han fet inversions molt importants. I, a més, algunes de les indústries navilieres com Grandi Navi Veloci (GNV) o altres com Grimaldi, ja han fet canvis del combustible convencional a hidrogen. Probablement encara no és suficient, però aquests canvis, o que Marina 92 tingui l’electrificació dels grans vaixells com un dels seus vectors del canvi de l'electrificació, és una gran oportunitat. En aquesta societat, sens dubte en tots els sectors, la descarbonització és un vector important, sobretot en l'àmbit de la mobilitat. Quan parlem de ciutat, el vector principal de descarbonització és el transport públic. El port ha introduït un element de transport públic, que és la connexió entre Colón fins a la Nova Bocana, i ho està fent amb vaixells elèctrics.

"Volem incorporar el mar a la ciutat com a projecte de generació econòmica i cultural"

Quan va presentar els tres nous projectes, va dir que potser es finançaria una part amb fons europeus. A nivell de la Unió Europea, hi ha mesures de suport i s'està apostant també per l'economia blava?
La Unió Europea està apostant per l'economia blava, sense cap mena de dubte. És veritat que en certs àmbits està apostant per un tipus d'economia blava que nosaltres ho tenim més difícil, com la generació d'energia a través de les estructures marines amb el tema de les marees. Però també eòlica marina i això probablement com a país hi haurem d'apostar tard o d'hora. Hi ha països que la seva vinculació amb el mar és molt més estreta que nosaltres, com Noruega, Dinamarca i fins i tot Alemanya, per la cultura naviliera, nàutica i marítima que tenen. Al Mediterrani, la ciutat més important és Barcelona. Però, curiosament, Marsella i Gènova tenen més cultura marítima i nàutica que Barcelona. Per un tema històric, sempre han sigut dues ciutats molt vinculades al mar, com Barcelona, però han tingut més cultura que nosaltres. Potser és perquè en el nostre cas, la ciutat va viure d'esquena al mar durant molt de temps, per qüestions urbanes, i ara l'hem descoberta. Ara el que volem és incorporar el mar a la ciutat com a projecte de generació econòmica, de generació cultural, de generació de capital cultural i capital natural. I tenir clar que aquesta ciutat té responsabilitats amb el mar Mediterrani. I fer la Copa Amèrica forma part d'aquestes responsabilitats.


Per què?
La Copa Amèrica és tecnologia. I si avui tenim vaixells amb hidrogen al Port de Barcelona és gràcies a la Copa Amèrica. Si avui el Port de Barcelona ha posat aquest transport col·lectiu energètic és gràcies a la Copa Amèrica en termes d'acceleració de projectes. I si avui aquesta ciutat pot desenvolupar tres projectes amb la UPC, amb el CSIC o el mateix Port de Barcelona i amb diferents actors, és gràcies a la Copa Amèrica perquè es fa que acceleri tot aquest procés. El temps és un vector de progrés important. Acceptar reptes avui el 2024, o aquests reptes estiguis pendents dins el 2028, aquest gap de temps, quatre anys, no és un element menor.