Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona i MBA per IESE, Josep Mateu és des del 2015 president del RACC, una entitat que va néixer com un club per a automobilistes i que en els últims anys ha esdevingut un club de serveis a la mobilitat i de prestacions en diversos àmbits, per als més de 800.000 socis que té actualment. Mateu ha estat reelegit aquesta setmana per asumir un nou mandat de 4 anys (2025-2028). Afronta aquest tercer mandat amb la voluntat de consolidar i fer créixer el seu model de club de serveis a la mobilitat, la transformació més important viscuda per l’entitat en els seus 118 anys d’història, i per seguir fent del club una entitat referent a Catalunya.
Quins reptes té al davant, amb el suport de la nova junta?
Des del 2015 ha canviat molt el context en què ens trobem. En aquell moment sortíem d'una crisi econòmica molt gran, després vam patir la pandèmia de la Covid-19... Però el canvi fonamental per a nosaltres ha estat la transformació o l'adaptació del club a una nova realitat, a una nova societat, per estar al costat de la gent. La societat ha canviat, ja no només circula amb un cotxe. Hem passat de ser un club de conductors o un club d'automobilistes, a ser un club de serveis a la mobilitat. Aquest ha estat un canvi molt gran, del que hem sigut pioners a Europa dins del nostre àmbit.
En què s’ha traduït aquest canvi dins de l’entitat?
Ha comportat moltes petites coses afegides. Per exemple, ens hem adaptat al món de la bicicleta, des de les assegurances a l'assistència. Era un món nou per a nosaltres, i ara pràcticament tenim 40.000 seguidors del món de la bici, que miren els nostres continguts i que estan al nostre costat defensant aquest mitjà de transport. Aquest és només un exemple del que hem fet i del que som. El RACC és una entitat sense ànim de lucre, però que té al voltant un grup d'empreses per donar servei als socis del club. Hem de vetllar perquè aquestes empreses, amb més de 1.000 professionals que hi treballen, tirin endavant. Alhora, també hem reforçat el nostre posicionament en l’àmbit esportiu, entre altres coses amb la renovació del contracte de la Fórmula 1, per cinc anys més, fins l'any 2026, i això és fruit de la feina que hem fet amb el govern de Catalunya durant aquests anys. Això demostra que tant en l'àmbit institucional com en l'àmbit de la mobilitat hem guanyat capacitat d'influència. Hem contribuït a què les institucions, les administracions, actuïn i facin actuacions que potser estaven una mica endarrerides.
En l'àmbit institucional com en l'àmbit de la mobilitat hem guanyat capacitat d'influència
Si ens centrem en la nova societat i els reptes de la mobilitat urbana, a qui s’ha d’educar, al vianant o al conductor?
L’anomenada nova mobilitat va molt lligada a la tecnologia. I, per tant, caldrà un procés d’adaptació de la societat, en general, i de les persones grans, en particular. Per això, el RACC ha de consolidar la seva proximitat a la gent, tant de forma presencial com per mitjà de la tecnologia, i ajudar-les en tot el que necessitin. De fet, en els últims anys també hem fet una important transformació per passar d’uns serveis que s’emmarcaven en l’àmbit de l’emergència a oferir prestacions de manteniment. O sigui hem passat de ser uns experts en emergències a ser uns experts també en manteniment, tant a la llar com a l'automòbil.
Però tenen més àrees d’activitat.
Cert. En l'àmbit de les assegurances, hem ampliat el ventall de possibilitats, millorant les prestacions en el món de la salut, la bicicleta, el patinet... Hem demanat a les administracions que facin obligatòria l’assegurança per als conductors de patinet, perquè hi ha una necessitat; la responsabilitat civil és molt gran si tens un ensurt anant amb patinet per la ciutat.
S’ha de formar als conductors?
Podem parlar també de la formació dels conductors de vehicles, doncs som la primera escola d’Espanya. Però cal formació també per a les persones que circulen en bicicleta o patinet, especialment perquè són usuaris que normalment s’han passat del transport públic a la bicicleta o el patinet; moltes vegades no són conductors de vehicles, per tant, molts d'ells no tenen carnet de conduir, no saben normes de circulació. Això provoca una convivència molt difícil entre els vehicles de mobilitat i els vianants i els cotxes. Insistim molt a l'administració pública que cal fixar cursets de formació obligatoris. Si es fa a la nàutica, perquè no fer-ho amb altres mitjans de mobilitat?
Quins objectius s’ha marcat per aquest tercer mandat?
La missió més important que tenim és impulsar i garantir la supervivència del RACC a llarg termini.
I això com es fa?
Amb dos aspectes bàsics: dedicant-nos a la gent jove, que són els futurs socis del RACC i que volen un altre tipus de serveis; i adequant els que ja tenim a les noves necessitats de la gent gran, cada vegada més nombrosa. Ens adonem que la gent gran tenia més mentalitat o més cultura de pensar que si tenia un cotxe necessitava una assegurança, però ara també vol pertànyer a una entitat que li proporcioni més cobertures.
Què s’ha de fer per atraure els joves?
Ja sabem que el grau de fidelitat dels joves és, per dir-ho d’alguna manera, baix versus aquests tipus de productes o serveis per subscripció. Estan molt més avesats al pagament per ús, sense terminis de permanència que els lliguin, amb descomptes i promocions... Per tant, has de crear-los una necessitat. I a més són gent que ja saben utilitzar les noves tecnologies. Aquí hem de pensar molt en aspectes com la intel·ligència artificial, amb processos molt automatitzats; per exemple, actualment el 50% de les assistències que fem les gestionem per la via del WhatsApp, que fins i tot és més fiable que quan intervenen moltes persones.
La massa del RACC s'ha de rejovenir
Actualment tenen més de 800.000 socis, quin percentatge representarien els més joves?
Nosaltres tenim molt ben dissenyat el que podrien anomenat l'arbre de la vida. Tenim serveis per als més petits, per als joves depenents dels pares, els joves ja independents, els joves amb parella i fills, etc. I així fins a la gent gran, els jubilats actius i els jubilats ja en situacions de dependència. Els joves que creiem que poden estar més propers al RACC són els que comencen a crear o tenen ja una família. És a dir, a partir dels 30 anys i escaig. Aquest és el perfil de gent a qui convèncer perquè s'integrin al RACC, per gaudir de tots els seus serveis.
Quin percentatge seria?
Els segments més joves serien un 10% aproximadament i els que ja han arribat a aquesta edat representen entre un 25-30%. Hem de rejovenir la nostra massa social, per això en la candidatura que he liderat en les últimes eleccions hem incorporat nous professionals, gent més jove, més connectada amb les noves necessitats.
Respecte a l’àmbit territorial?
Actualment, un 80% dels socis resideix a Catalunya i el 20% a Espanya, amb un pes important a les àrees del Llevant i les Illes Balears on tenim més penetració.
Deia que la gent gran també és important.
El més bonic de ser al RACC, per als que hi estem molt involucrats directament, és que ens dediquem a ajudar a la gent, i això és una recompensa emocional enorme. Per a la gent gran hem creat el Club 65, perquè actualment el 25% de la societat la formen persones de més de 65 anys i a ciutats com Barcelona, pràcticament el 70% de les persones que tenen aquesta edat viuen soles. Són persones a les quals hem de donar serveis, perquè a més tenen ganes de fer coses. També hem d'atendre a aquells que tenen un grau de dependència.
Quin pressupost tenen per fer tot això?
El RACC mou uns 300 milions d’euros, però insisteixo en què som una entitat sense ànim de lucre, que vol dir que el nostre objectiu no és fer beneficis però sí que l'entitat ha de ser rendible, ha de generar un ebitda positiu adequat per afrontar tots els projectes, ja que no podem fer aplicacions de capital per finançar-nos.
L'entitat mou un pressupost d'uns 300 milions d'euros
Però sí que accedeixen a subvencions públiques.
Molt puntuals. La meva mentalitat és que com menys subvencionats tinguem, millor, per a no dependre massa de l'administració i de governs, del color que sigui. En demanem algunes per desenvolupar projectes tecnològics. Som una entitat de serveis orientada al creixement i a la millora de les prestacions, amb una gran innovació en productes i serveis, en qualitat del servei, en la imatge que tenim de marca, en la capacitat que tenim de comercialitzar i d'estar a prop dels socis i d’obtenir la seva fidelitat. Però això sense posar mai en risc la rendibilitat i la fortalesa financera. Ser forts financerament i rendibles és el que ens permet ser independents, no dependre de ningú, ni de les subvencions ni dels partits polítics. Això és important perquè sempre hem sigut molt atractius per la massa social que tenim. L’autonomia i la independència d'opinió ens permet ser influents en la societat.
Què li demanaria a l'administració?
Liderar és escoltar, ajudar i servir. Preguntar i escoltar. Caldria que féssim una barreja de dos models. El model dels finlandesos, dels noruecs, etcètera, que tenen molta col·laboració públic-privada, o sigui que col·laboraren més amb les entitats privades. I el model xinès, perquè els xinesos tenen una gran capacitat de planificació i després decideixen i, apart de decidir, tenen la determinació de fer les coses. I aquí és on crec que la nostra administració falla més. Que a vegades ens costa molt decidir, perquè som molt complicats, i ens costa molt executar, perquè una vegada decidim s'ha d'actuar. I aquí també fallem, en l'execució de les coses.
De mitjana, quant inverteixen en nous serveis?
Depèn dels projectes i de les àrees on es desenvolupen. En el sector de l’automòbil, anualment invertim uns dos milions d’euros per a temes de mecànica o de formació. És una quantitat que ja és recurrent, no és extraordinària. Quan muntem un servei nou hi ha unes quantitats extraordinàries, perquè els serveis nous normalment en la seva posada en marxa són deficitaris. Com deia, hem de posar les llums llargues per assegurar la supervivència del club i del grup d'empreses a llarg termini.
I això passa per ampliar la massa, tornar al milió de socis que havien tingut, o per incrementar els serveis i, per tant, els ingressos?
Les dues coses. Ampliar la massa perquè som una entitat orientada al creixement, però també elevar el grau de fidelitat dels socis amb més i diferents serveis. Ens interessa tenir cada vegada més socis, i per una altra banda, que vagin consumint més serveis.
El propòsit és arriba al milió de socis en aquest mandat
El milió, per quan?
Podríem acabar aquest nou mandat amb el milió de socis. És el nostre propòsit. Abans de la crisi financera del 2008, la massa social era d’un milió de socis, però els problemes econòmics dels socis ens van afectar; més a la resta d’Espanya que a Catalunya, pel gran impacte financer.
El seu predecessor va estar tres dècades en el càrrec. Què farà vostè?
Aquest serà l’últim mandat. Jo vaig limitar el nombre de mandats i l'edat. Crec que projectes com els del RACC han de tenir recorregut. Hem de donar pas a la gent jove, amb ambició i que s’ho juguen tot per a la seva carrera, en aquest cas, pel club, pel RACC.