Josep Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 1949) viu el seu segon mandat al capdavant de Foment del Treball amb els objectius clars. Lluitar per una fiscalitat més favorable a les empreses, i en concret, per l'eliminació de l'Impost de Patrimoni no només a Catalunya sinó a l'Estat. I, després de mesos de treballs i de presentar 11 propostes a les administracions, l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, per a la qual exigeix un acord polític en els propers mesos. D'aquests dos temes, així com del diàleg social, el salari mínim, Grifols i Gotham i l'amnistia hem parlat amb l'expolític i empresari a ON ECONOMIA:
El 2023 es va reduir la temporalitat del mercat de treball però alhora, es van disparar els acomiadaments en període de prova. Ha funcionat la reforma laboral?
No ens va agradar la reforma laboral. Però va pesar més el diàleg social que la posició de Foment, que no és el que està fent el govern espanyol ara mateix. Globalment, ha tingut efectes positius per a la generació de llocs de treball, com hem vist amb les dades de l'EPA, i als empresaris ens dona la flexiseguretat que es necessita en una economia liberal de mercat quan tu inicies un projecte industrial o empresarial. També és veritat que, si bé els contractes temporals han disminuït, s'han incrementat molt els fixes discontinus i també, com publica ON ECONOMIA, s'han incrementat els acomiadaments en període de prova. Però malgrat aquestes disfuncions, s'ha demostrat que la reforma laboral ha funcionat, ha tingut connotacions positives perquè les dades d'ocupació en aquests últims anys són bastant positives. El que ha d'entendre l'administració de l'Estat, quan es planteja una reforma laboral, que és molt important, dins la negociació col·lectiva, és que ha de comptar amb l'opinió dels empresaris, que són els que posen l'esforç, la inversió i la decisió de contractació.
“Yolanda Díaz ha ignorat els empresaris i n’ha fet bandera. No ha estat a l'altura de les circumstàncies"
Se senten els empresaris ignorats pel govern espanyol?
Aquest govern té dues ànimes. Una ànima socialdemòcrata, que és la del PSOE, i una ànima més extremista, més radical, d'esquerres, que és l'ànima d'abans de Podemos i ara de Sumar. En matèria laboral, liderat per aquesta segona ànima, el govern de l’Estat no ha buscat la complicitat que hauria de tenir amb els empresaris a l'hora de decidir, per exemple, l'increment del salari mínim. S'ha de partir de la base que quan estem parlant de salari mínim, estem parlant de 1.323 euros per 12 pagues, però el que li costa a l'empresari són 1.800 euros perquè s'ha de comptar el cost de la Seguretat Social que va a càrrec dels empresaris. Per decisions d'aquesta envergadura és fonamental comptar amb la complicitat dels empresaris. I en aquest cas, la senyora Yolanda Díaz, vicepresidenta segona, ens ha ignorat i no solament ens ha ignorat, ha fet bandera d'obviar el plantejament dels empresaris amb un tema molt important. Perquè aquest 5% de pujada, si els empresaris no el poden pagar, el que passarà és que moltes famílies i petits autònoms no afloraran a l'economia real i aniran a l'economia submergida, cosa que no ens interessa ni a nosaltres ni a l’Estat.
En la negociació de l’SMI, els empresaris, en aquest cas la CEOE, no podria haver-hi participat més activament?
És que aquesta senyora no sap, no entén o no vol entendre ni vol valorar el que és realment una empresa. Una empresa és un projecte empresarial en què hi ha una sèrie de persones, empresaris o emprenedors, que s'hi juguen el seu patrimoni per emprendre un negoci empresarial, i han de contractar i saber quant poden pagar als treballadors. I que consti que a Catalunya el salari mínim interprofessional només el perceben 300.000 persones. Però els primers que diem que s'ha d'incrementar el salari mínim interprofessional som els empresaris, que estem disposats a arribar a un 3%, amb la possibilitat, si hi ha desviacions de l'IPC, d'arribar a un 4%. Però un increment del 5% no es pot assumir perquè representa 1.800 euros al mes i el mercat no dona per a tant. Nosaltres volem buscar solucions, però el que se'ns diu és: si vostès no volen un 4%, que estem disposats a arribar a un 4% amb aquestes dues implementacions que li he dit, els castiguem amb un 5%. Què vol dir, que ens castiga? No se'ns té en compte, no se'ns vol una complicitat. I jo no em canso de reivindicar el paper social que fem els empresaris: sense empreses i sense empresaris no hi hauria una garantia de la societat del benestar social, no hi hauria cohesió social, s'incrementarien les dificultats. Per tant, el que demanem al govern de l'Estat és seriositat, rigor, que se'ns tinguin en compte, es dialogui amb nosaltres i no se'ns amenaci. I en aquest cas jo crec que no solament se'ns ha amenaçat, sinó que no ha estat a l'altura de les circumstàncies.
Vivim unes setmanes convulses per les empreses de Catalunya. Grífols, Glovo, Danone...
Hi ha sectors o subsectors que els seus productes no són competitius i es prenen decisions com les de tancar cadenes de producció, com ha estat el cas de Danone. També és veritat que aquí la Generalitat està treballant conjuntament amb la companyia per intentar buscar alternatives que facilitin que el desmantellament d'aquesta fàbrica es pugui compensar amb altres fórmules alternatives.
Glovo?
El cas de Glovo és totalment diferent. Glovo és, probablement, la companyia tecnològica més important del sud d'Europa, des d'un punt de vista del que representa la distribució de productes de les noves tecnologies que està implementant. S’està intentant acomodar per seguir l’establert per la regulació però no és una situació que es pugui canviar d’avui per demà. Però estic convençut que buscaran solucions entre Glovo i l’Administració de l’Estat. No veig una falta de competitivitat, sinó que és una falta d'adaptació a la llei que es necessita més temps. Perquè, repeteixo, avui Globo és probablement un dels unicornis més importants de l'economia espanyola.
Grifols?
Grifols viu una crisi per l’atac d’un tauró borsari, com és Gotham, amb informacions no contrastades, i el primer que vull manifestar és que a Foment del Treball confiem absolutament en la gestió de Grifols, que ha fet que sigui la tercera companyia mundial de plasma, i també des del punt de vista de responsabilitat social. Estem convençuts que totes les aportacions que Grifols ha fet a la Comissió Nacional del Mercat de Valors finalment donaran el fruit esperat. I demanem que es puguin depurar responsabilitats penals pel dany corporatiu que ha provocat Gotham, perquè aquestes afirmacions no contrastades i que probablement siguin falses li han donat un benefici considerable.
Dilluns Foment va crear un grup de treball per impulsar una limitació de les posicions curtes i les operacions especulatives. Com ho faran?
Intentarem plantejar solucions per controlar i reduir aquestes operacions en curt que malmeten la confiança de moltes companyies industrials com Grifols i de les que en el futur vulguin entrar al mercat borsari. Per això hem creat el grup de treball, dins la comissió de finançament no bancari, per buscar les solucions i plantejar al Congrés, al Parlament Europeu i a la Comissió Europea modificacions en el mercat borsari i eliminar pràctiques abusives que van directament contra el cor de moltes companyies industrials.
“Si els empresaris no poden pagar la pujada del 5% de l’SMI, molta gent anirà a l'economia submergida”
En què pensen? En un topall?
En limitar-les. Avui això no està legislat. Volem que es legisli i estic convençut que elaborarem aquestes propostes, les donarem a conèixer als diferents grups parlamentaris del Congrés de Diputats, també dels grups del Parlament Europeu i al Ministeri d’Economia, i seran ben rebudes.
En quin termini?
Hi estem treballant. Ja ens hem posat també en contacte amb el president de la CNMV, Rodrigo Buenaventura, per mostrar-li la nostra inquietud i que creiem que per donar confiança als mercats, hem de tenir mecanismes fiables per no patir aquests atacs. També hem estat en contacte amb Grífols per posar-nos a la seva disposició.
Parlem d'impostos: les empreses catalanes pateixen un infern fiscal?
L’economia i les empreses catalanes no tenen la fiscalitat que necessiten. Catalunya, malauradament, no té una fiscalitat competitiva respecte a Madrid o el País Valencià. Aquestes dues comunitats, amb els impostos cedits, com patrimoni, successions i donacions, tenen una bonificació fiscal del 95%, i a nosaltres el que ens agradaria és que el Govern de la Generalitat plantegés la mateixa fiscalitat i també bonifiqués patrimoni, successions i donacions.
Amb Patrimoni han iniciat una ofensiva.
Nosaltres entenem des de Foment del Treball que l'impost del patrimoni és un impost confiscatori, que el contribuent el paga dues vegades: per renda i pels seus estalvis. Aquí hi ha una responsabilitat del govern de l’Estat, que ha de fer el que han fet tots els països de l'OCDE, que és suprimir-lo. Per tant, aquí sí que hem iniciat una batalla, que no pararem fins que aconseguim que s’elimini.
“Si el TC no diu que l’Impost de Patrimoni és inconstitucional, anirem al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. Estic convençudíssim que guanyarem”
Com va la batalla?
En primer lloc, hem instat el Partit Popular, a través dels nostres estudis, perquè pogués presentar al Tribunal Constitucional la inconstitucionalitat d'aquest impost, i això està per decidir. Al mateix temps també hem presentat a l'Audiència Nacional un recurs perquè vagi al Tribunal Suprem i aleshores vagi al Tribunal Constitucional perquè també es declari l'impost com a institucional. Per tant, tenim dues vies en una batalla sense quarter. Però a més, estem preparant una iniciativa a través de la Comissió Fiscal de Foment del Treball, que incorpora els 40 despatxos fiscalistes més importants, no solament catalans sinó també espanyols, per si el TC no digués que és inconstitucional, aniríem al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg perquè el declarés inconstitucional. Estic convençudíssim que això finalment ho guanyarem.
Com veu la continuïtat dels impostos extraordinaris a bancs i energètiques?
Ha passat la crisi del covid, l'economia ha tornat als nivells d'activitat dels anys previs a la pandèmia, però continuem plantejant impostos extraordinaris. Això no és un model a seguir, és un model ineficient, és un model que no està alineat amb la competitivitat fiscal i amb la resta de països de la Unió Europea. Els empresaris catalans, i les persones físiques també, tenim una fiscalitat sobrevinguda, superior a la madrilenya, a la basca i a la valenciana, per posar tres exemples, i això fa que moltes empreses i molts ciutadans es deslocalitzin contínuament cap a aquestes comunitats. Al mateix temps reclamem unes administracions eficients amb tot el que representa l'estalvi de la despesa corrent i perquè les administracions públiques no siguin burocràtiques.
També és un infern burocràtic, doncs?
A mi parlar d'infern no m’agrada. Però per culpa de la burocràcia de les administracions públiques, han marxat 400 companyies de Lleida a altres indrets de Catalunya, potser a Tarragona o a Barcelona, o a la Franja de Ponent, per la ineficiència i la ineficàcia de les administracions, perquè consideraven que per les traves burocràtiques, no podien ser competitives. I aquest ja no és un problema del govern de l’Estat ni de la Generalitat, és un problema de les diferents administracions locals.
Mentre Pedro Sánchez anuncia grans inversions a Barajas, a Catalunya s'ha constituït la comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat per a l’ampliació de l’Aeroport del Prat. Té confiança en que acabi amb acord?
Aquí sembla, pel que he llegit de la primera reunió, que han posat la marxa lenta. I si han posat la marxa lenta, nosaltres demanarem responsabilitats a la Generalitat i a l'Estat central si una inversió que hauria d'estar aprovada i en marxa es retarda un any més. Des de Foment els hem entregat 11 possibilitats per a l'ampliació de l'aeroport, per això demanem que no es demori. Nosaltres al novembre vam estar a la Comissió Europea, vam parlar amb el gabinet del comissari de Transports i ens van notificar que si la Generalitat i l'Estat no porten a terme l’ampliació de l'aeroport, perdrem aquesta gran oportunitat. Jo tinc el compromís del president de la Generalitat, quan li vam explicar que nosaltres treballaríem en una proposta desinteressadament, de que ell analitzaria les propostes i que finalment l'ampliació de l'aeroport seria una realitat. Jo confio en el president de la Generalitat. No ens valdran excuses. Han passat les eleccions municipals i ara a Catalunya queda un any de legislatura. Ens agradaria que prenguessin la decisió abans de l’estiu, però no valdrà que la plantegin d’aquí a 12 mesos perquè seria prendre’ns el pèl i els empresaris no estem perquè ens prenguin el pèl. Se'ns ha de respectar. Nosaltres, la societat civil barcelonesa, volem l’ampliació de l’aeroport, és fonamental per la competitivitat del país i no volem perdre aquesta oportunitat.
“El Govern va enganyar el PSC amb l’ampliació del Prat perquè li aprovés els pressupostos”
S'estan negociant els pressupostos de la Generalitat, potser seria el moment que es posi sobre la taula.
Al Partit Socialista el van enganyar. El Govern de la Generalitat va enganyar el Partit Socialista. Perquè de les tres propostes que van motivar que el PSC aprovés els pressupostos, que eren la B40, l'ampliació de l'aeroport i el Hard Rock, com diem els catalans, la més calenta està l’aigüera. Ara, nosaltres volem que el Govern de la Generalitat es pronunciï a favor de l'ampliació de l'aeroport. I si no es vol pronunciar a favor de l'ampliació, que ho digui públicament. Però, repeteixo, que no se'ns enganyi, que no se'ns prengui el pèl, perquè ja estem cansats de reivindicar-ho any rere any, ja portem tres anys reivindicant l'ampliació de l'aeroport, i tenim informació de la Comissió Europea que correm el risc de perdre-ho per als propers 20 anys, i no estem disposats a això.
L'amnistia afecta negativament a la inversió a Catalunya, com algunes organitzacions, com El Círculo de Empresarios, o el president de la CEOE, han dit públicament?
Nosaltres només parlem de política econòmica, no parlem de la política que s'ha de discutir al Congrés. Entenem que una cosa és la política econòmica i una altra és l'amnistia. Nosaltres pensem que el més important és l'economia productiva i la política econòmica. No volem barrejar els dos conceptes i sí que volem parlar de fiscalitat competitiva, volem parlar d'infraestructures, que això és el que ens interessa perquè vinguin les inversions a Catalunya. I si finalment, doncs, a través de l'amnistia, una vegada estigui en vigor, publicada al BOE, aplicada correctament pels tribunals, contribueix a resoldre el conflicte polític que hi ha entre Catalunya, entre el Govern de la Generalitat, i l'Estat central, segurament això serà un element més que afavoreixi les inversions, l'estabilitat jurídica i la credibilitat de l'economia catalana als mercats internacionals. Però, repeteixo, a nosaltres el que ens interessa són polítiques econòmiques.
“L’amnistia pot ser un element que afavoreixi les inversions i l’economia catalana”
Doncs parlem de política econòmica: és el moment, ara que el govern espanyol necessita els dos principals partits de Catalunya, que es posi sobre la taula una millora del finançament?
El sistema de finançament es va aprovar fa 14 anys i és evident que Catalunya necessita un nou sistema de finançament que sigui més eficient i que pugui comportar més recursos per Catalunya. A això hi afegim que també ens pot donar més sobirania fiscal sobre determinats impostos. Nosaltres el que reclamem des de Foment del Treball és que les inversions previstes als diferents pressupostos de l'Estat s'executin. Lamentablement, en l'execució dels pressupostos en infraestructures dels últims 13 anys portem una diferència de 40.000 milions d'euros i això és el que no pot passar.