Josep Santacreu:
“No fer les inversions a temps passa factura, com ens està passant amb la sequera"

Josep Santacreu i Bonjoch (Guissona, 1958) explica que quan era petit una de les coses que més li agradava era baixar des de la seva Segarra natal a la Llotja de Mar de Barcelona acompanyant el seu pare per comerciar amb gra. L'octubre passat va tornar-hi a entrar, aquest cop, com a president de la institució històrica que regenta la Llotja, la Cambra de Comerç de Barcelona, i aquesta és la primera entrevista que concedeix des del seu nomenament.

Com s'ha trobat la Cambra de Comerç?
Molt viva, amb molta potencialitat, però hi ha algun aspecte negatiu: estem en una etapa d'una certa crisi fruit de quatre anys de pèrdues, de no complir el pressupost i algunes accions que s'han fet han portat la Cambra a tenir una situació econòmica complicada, que és un dels primers temes que hem d'abordar. I també hem trobat una certa pèrdua de la seva capacitat i potència relacional. En això estem treballant, aquests són els dos principals eixos immediats de treball. El primer, recuperar la normalitat econòmica, equilibrar els comptes donant els serveis que hem de donar. La Cambra és molt més que una empresa, però s'ha de gestionar com una empresa: gastar el que podem gastar i donar el màxim de serveis. Sense generar dèficit. I segon, nosaltres ni som una patronal ni som una associació ni un grup d'empreses. Som la Cambra de Comerç, representem a tots els empresaris i autònoms del país i som el portaveu de l'activitat econòmica davant les administracions, i hem de ser una gran eina de serveis per a les empreses. I això només es pot fer tenint unes relacions fluides, exigents però lleials amb totes les administracions i organitzacions empresarials de l'entorn. I aquesta relació, en els darrers anys, pel que fos, s'havia perdut. Ja estem treballant amb els ajuntaments, amb la Diputació, amb la Generalitat, amb els ministeris, amb la Cambra d'Espanya i aquesta està sent la prioritat d'aquests primers mesos.

“La Cambra té una situació econòmica complicada, i també ha perdut les relacions fluides amb les administracions i altres organitzacions”

Les relacions amb totes aquestes institucions estaven trencades?
Amb unes malmeses, amb d’altres pràcticament inexistents, amb algunes desaprofitades en part.

Per exemple, amb la Cambra d'Espanya, intentaran recuperar la vicepresidència?
Històricament, el president de la Cambra de Barcelona era el vicepresident de la Cambra d'Espanya i en els darrers anys hem perdut aquesta posició. No estem ni en el comitè executiu, hem perdut una posició important que esperem que, en les següents eleccions, puguem recuperar. Ara ens tocarà passar un període d'impàs difícil, però estem fent el màxim esforç per establir la millor col·laboració possible amb la Cambra d'Espanya, perquè és molt important, és la principal via d'arribada de fons d'Europa, de fons socials i fons Next Generation. Per tant, un dels vehicles principals que tenim per poder donar un bon servei al conjunt d'empreses de la nostra demarcació és ser un bon aliat de la Cambra d'Espanya perquè arribin al màxim de fons possibles d'Europa al nostre entorn.

Al desembre va anunciar un pla "per recuperar l'orgull" de la Cambra. En què consistirà?
Farem tres plans. El primer, que estem començant a compartir internament amb els equips de la Cambra, és un pla d'actuació immediat per a aquest any. Després també el farem una mirada més llarga, un pla apuntant al 2035, quina Cambra voldríem deixar després de dos mandats. I abans d'acabar l'any farem el pla estratègic pels quatre anys de mandat.

Parlem del pla de xoc.
En aquest pla de xoc primer va el reequilibri econòmic-financer i recuperar les relacions amb totes les organitzacions, i després també hi ha una feina òbvia interna de dinamitzar i treure el màxim de partit de les fortaleses que té la Cambra, que són el talent dels seus equips i els actius, que són la Casa Llotja, l'edifici de Diagonal, el centre de Vic, el projecte que tenim del 22@ i altres coses. I també hem de repensar el model de servei, com ens relacionem i què és el que podem oferir en aquests moments, què és el que necessita l'empresa. En l’àmbit de la representació del món empresarial, la Cambra ha de tenir una veu independent, lleial, però forta amb les institucions. I hem de ser capaços, ja s'ha fet històricament des de la Cambra, a través del nostre servei d’estudis, que és de referència al nostre país, mirar de tocar els punts crítics, tant de conjuntura econòmica com de desenvolupament de l’estat del benestar. Això ho hem de fer, des de la independència, per defensar els interessos de l’economia, perquè defensar els interessos de l'economia és defensar els interessos del país. Si l'economia va bé i som capaços que aquesta riquesa que generem entre tots, es distribueixi adequadament, el país anirà millor.

La part de l'equilibri pressupostari, què implica? Hi haurà ajustos de despeses o s’intentarà generar més ingressos?
Les dues coses. Per una part està previst fer un esforç de millora d'ingressos optimitzant els actius, els programes que hem anat desenvolupant, ampliar-los i també mirar que el que fem tingui el marge adequat i que sigui sostenible. Això sí que portarà a revisar algun programa que estem desenvolupant que no li veiem futur perquè no té prou interès o perquè no té prou dinàmica.

Preveu tornar als números verds ja aquest any?
Espero que sí. Aquesta és la nostra obsessió. Crec que hem de tornar a la normalitat, no gastar més del que tenim, i a mitjà termini ens agradaria tornar a recuperar part de les reserves que s'han anat utilitzant aquests darrers anys. Perquè tenir una Cambra forta econòmicament és una garantia d'independència i de capacitat de fer.

“Hem de tornar a la normalitat i no gastar més del que tenim, perquè tenir una Cambra forta econòmicament és una garantia d'independència”

Ha dit que s’havia incrementat molt l’estructura. La reduirà?
Bé, la dimensió d'una estructura sempre depèn de què farem i com ho farem. Per tant, més important que la dimensió en si és que cada part de l'estructura tingui sentit. I el que estem fent és una mirada molt en detall, amb la col·laboració de tots els equips de la Cambra, per veure amb quins temes hem d'estar i amb quins temes no hem d'estar. I que els que estiguem siguin, a més, o que són estratègicament molt rellevants o que són sostenibles econòmicament.

Ja han nomenat el seu membre al Port de Barcelona?
Sí, el senyor Ignasi Sayol, el vam nomenar en el darrer ple. Potser la gent no és massa conscient de la penetració que la Cambra té en el teixit econòmic, social i cultural de la ciutat i del país. La Cambra està present a uns 160 organismes diferents, alguns de molta importància, com la Fira, Turisme, o el Consolat de Mar.

Parlant del Consolat de Mar, el Cònsol Major li ha enviat una carta perquè diu que ningú l'ha cessat. Què ha passat?
Les persones som com som i a vegades reaccionem com reaccionem. La realitat és que quan hi ha un canvi de presidència a la Cambra hi ha una sèrie de posicions que automàticament queden, diguem-ne, en parèntesis i el president té la potestat de nomenar-les. El president de la Cambra pot ser el president del Consolat de Mar de manera automàtica. En cas que no vulgui ser-ne, pot delegar en un dels 20 membres del consolat perquè assumeixi el rol de Cònsol Major. El que he decidit en aquest moment és assumir personalment la responsabilitat durant un temps per definir el futur del Consolat de Mar, perquè tingui un rol preponderant en la funció de mediació i arbitratge –les xifres de mediacions i arbitratges dels darrers anys no és que siguin poques, és que són ridícules. Després decidirem què fem i si nomenem o no un Cònsol Major. Al senyor Domingo, que era el Cònsol Major en l'anterior mandat, li vaig comentar que jo assumiria la presidència i ho vam comunicar en el plenari. Això és el que hi ha.

Quines són les principals necessitats actuals de les empreses catalanes?
Hi ha moltes necessitats, però moltes s'entén que no corresponen a la Cambra. Ara, què podem fer des de la Cambra? Insistir molt en els temes que habitualment hem ajudat, com els serveis a empreses, formació, accés a subvencions, internacionalització, innovació. També hem de contribuir a fer entendre a les administracions que necessitem una manera d'operar més lleugera, una reducció de la burocràcia, i exigir que compleixin els plans d'inversions, perquè la infraestructura del país és crítica per a molts sectors. Podem posar molts exemples, imagineu-vos la importància d'un bon aeroport per al món turístic, o la importància d'un tren de mercaderies. Aquesta funció, la Cambra l'ha de fer d'una manera molt activa i ens hem de convertir en el referent clar de les empreses i del món empresarial per a totes aquestes qüestions. Però també, d'una manera valenta, hem de col·laborar amb altres actors. La Cambra té un rol central, però no és l'únic actor, i hem de recolzar-nos en altres institucions. Per sort, som un país ric en iniciativa social i tenim moltes entitats del món associatiu en l'àmbit empresarial i en l'àmbit social.

Un dels problemes de les empreses catalanes és guanyar volum. Com pot contribuir la Cambra a combatre-ho?
Òbviament, una economia més sostenible i més sanejada passa perquè algunes empreses petites s'acabin convertint en mitjanes i les mitjanes s'acabin convertint en grans. Hem d'acompanyar les empreses en aquest procés, però també hem de recordar que el món públic ha de posar de la seva part. Si mirem el nombre d'empreses per empleat, sorprenentment, amb 49 empleats n'hi ha moltes més de les que tocaria. Per què? Perquè si passes de 50, els requeriments són diferents i hi ha molta més burocràcia. Llavors hi ha moltes empreses que s'aguanten allà amb 49. Aquest és un exemple del que no hauria de passar. Hauríem d'incentivar que les empreses passin a 50 i a 60 i a 70, no posar-los un fre. Tot i això, no oblidem que per més esforç que fem, seguirem sent un país d'empresa petita i mitjana i la major part dels llocs de treball estan en aquestes empreses i hem de cuidar-les. Aquesta ha estat històricament la gran funció de la Cambra. Representem el conjunt d’empreses, però fonamentalment servim als petits, aquesta és la realitat. De fet, hi ha qui diu, i és una bona manera de veure-ho, que les cambres sempre han estat, històricament, un element de redistribució cap a la petita i mitjana empresa. Històricament, a la Cambra hi ha hagut una presència d'empreses grans, contribuint econòmicament de manera important i part d'aquests diners s'han destinat a serveis que van més cap a la petita i mitjana empresa i cap a l'autònom més que no a la gran empresa.

Com veuen la revolta dels pagesos i les seves reivindicacions?
És un tema important. El sector primari, al nostre país, s'ha de repensar. Tenint en compte la globalització i el canvi climàtic, crec que una de les grans oportunitats de Catalunya és que tingui èxit repensant el model agrícola mediterrani, que viu un canvi de cicle climàtic. I això no serà senzill perquè tots els canvis són difícils, però des de les cambres segur que hem de contribuir en aquest treball.

“El sector primari català s’ha de repensar, tenint en compte la globalització i el canvi climàtic”

Catalunya necessita un nou finançament?
Segur, jo crec que estem d'acord la major part de la gent, de les entitats, institucions...

Potser hauria de preguntar si necessita un model que es compleixi.
Sí, bé, les dues coses. Primer diríem que hi hagi transparència i segon que es compleixi, sobretot en el tema d'infraestructures. El Ministeri de Transports en aquests moments no està publicant l'execució d'infraestructures. La realitat amb Catalunya, malauradament, és que any rere any s'incompleixen els pressupostos d'infraestructures. Ja aniríem bé, de moment, que complim el que es diu que es vol fer. Però dit això, el model actual és clarament insuficient. Catalunya necessita un model nou de finançament, jo crec que aquí hi ha un acord molt ampli i als partits els hi correspon trobar quin és aquest punt de consens que permeti tirar endavant aquest nou model, però és obvi que a Catalunya hi ha com a mínim dos principis, el principi d'ordinalitat i el principi de tenir en compte el nivell de vida més alt a Catalunya que altres comunitats, que han d’estar presents en el model que es negociï.

S’ha d’aprofitar la influència dels partits catalans a Madrid?
Sí, nosaltres, i crec que alguna altra organització empresarial també, ho tenim clar. Els partits s’han d’asseure i buscar un nou model de finançament que eviti la situació històrica que s'ha anat acumulant d'un dèficit que va creixent i que fa molt difícil que l'economia a la llarga pugui anar bé. I aquí també jo faria un comentari, amb una mirada global de l'Estat, perquè no resoldre el finançament a Catalunya, a la llarga serà dolent pel conjunt de l'economia espanyola, també. Perquè si un dels territoris més dinàmics de l'Estat no té un desenvolupament sostenible i adient, a la llarga acabarà afectant la resta de l'Estat. I això jo crec que la gent que té una mirada més llarga, una mirada més oberta, a tot l'Estat ho veu i crec que és un bon moment ara per plantejar aquesta discussió.

Quines són les infraestructures més urgents que necessita Catalunya?
Hi ha una qüestió important. Sol passar que hi ha una mirada a vegades tàctica, molt a curt termini, pensant en els períodes electorals, però amb els grans temes s'ha de fer una mirada a mitjà i llarg termini, de país. I no fer-ho a temps, acaba passant factura. És el que ens està passant ara amb la sequera. Quants anys fa, quantes dècades fa que sabem que ve un canvi climàtic? No hem posat les mesures per reduir les emissions i tenim un nivell de generació d'energia sense utilitzar els combustibles fòssils ridícula. Traguem els incentius de l'ús del combustible fòssil i posem-los de veritat perquè les empreses i particulars, amb suport públic, inverteixin en energies renovables de veritat. Ens hem de preparar per a la sequera, perquè probablement anirem a pitjor, si és veritat el que ens diuen els científics. La setmana passada estava a Madrid, en una reunió de les cambres d'Espanya, i els presidents de les cambres de Canàries es fan creus de per què a Catalunya tenim aquest problema. Ells tenen molta menys aigua que nosaltres, però com que és un tema sabut, fa anys que ja van invertir en dessaladores i tenen aigua. Això s'ha de planificar, s'ha de fer la inversió i avui, tot això no es pot fer sense posar al costat la capacitat energètica renovable. Perquè requereix molta energia i ha de ser renovable. Això és un exemple que quan estem en el punt crític és molt complicat trobar una solució immediata, però si haguéssim fet la inversió a temps, evitaríem aquest problema, i això ens passa amb el tema energètic, ens passa amb el tema de l'aigua i de la sequera i ens passa també amb altres infraestructures.

Parla de l’Aeroport de Barcelona, ara?
És evident que necessitem una nova pista, amb la solució tècnica que diguin els tècnics, però és obvi que requerim una ampliació de l'aeroport, igual que necessitem resoldre el tema de Rodalies, que és urgentíssim, vinculat a la problemàtica de l'habitatge a centres urbans. Igual que necessitem alta velocitat a València i el corredor Mediterrani de mercaderies. Com pot ser que l’any 2024 encara estigui a l’aire?

Està a favor que s'incentivi el retorn de les empreses catalanes que van marxar el 2017?
Bé, jo el que estic molt a favor és que tornin i que fem tots, a nosaltres ens toca una part, el que hem de fer. Segons quines mesures poden semblar molt benintencionades però poden ser contraproduents. En una economia amb lliure circulació de capital, de talent, de persones i d'idees, tu no pots posar portes al camp. El que hem de fer a Catalunya és ser capaços de crear la situació perquè siguem el lloc on les empreses volen estar. I si algunes se n'han anat, que els faci molta il·lusió tornar. Llavors, hem de començar preguntant-nos per què han marxat i parlar amb els que han marxat per saber què hem de fer perquè es creïn les condicions perquè tornin.

Com hi pot contribuir la Cambra?
Hi contribuirem amb una mirada ambiciosa, amb voluntat de crear el que podríem denominar un entorn d'excel·lència, un entorn d’alquímia. Encara que som un país relativament pobre des d'un punt de vista de recursos naturals, però estem en una situació històrica i geogràfica que podem ser un centre de referència en molts àmbits. Quan ha passat això en els diferents moments de la història i en diferents llocs, és perquè els mons de l'economia, la cultura, el coneixement, l'art i la política s’han fertilitzat els uns als altres, hi ha un treball conjunt, i aquesta és la nostra fortalesa, perquè nosaltres ni tenim la dimensió geogràfica, ni tenim els recursos. Un bon exemple de la nostra generació són els Jocs Olímpics de Barcelona, que va ser un moment molt especial pel nostre país, es va produir tot això.

Parla d’entorn però no parla ni de fiscalitat ni de seguretat jurídica, que és sovint en el que incideixen moltes empreses.
Òbviament, aquests són part dels temes que estan en el fons. Però no només aquests. Insisteixo: en un món en què la facilitat per moure’s d’una ciutat a una altra és enorme, hem de ser capaços d’atreure a qui ens interessa. Això implica crear un entorn entre tots que permeti fer grans coses, i nosaltres ho sabem fer, ho hem demostrat. Per què tenim la Copa Amèrica de vela? Moltes ciutats del món voldrien tenir-la. Perquè hi ha hagut la capacitat de col·laboració entre un sector privat, dinàmic, discret, amb el sector públic i s'ha fet una proposta guanyadora i està aquí. La fira és un altre gran exemple de col·laboració publicoprivada del nostre país. És un èxit. En aquest tema estem per davant de Madrid. El meu col·lega de Madrid ens té enveja, sap les xifres perfectament i Barcelona ho està fent millor que Madrid, que té tot el suport de la capitalitat. Tenim molts aspectes positius. El turisme, per exemple, les start-ups, biotecnologia, etc. Ara ens ho hem d'acabar de creure.

L'amnistia pot ajudar que s'acabi de normalitzar la situació?
El que diem és que tant de bo la política es faci en l'entorn polític i no en els jutjats. Jo crec que tots estem perquè aquestes situacions es normalitzin.