Fa 33 anys que Juan José Álvarez (Madrid, 1966), secretari d'Organització d'Asaja, està dedicat al camp, des que va entrar a l'organització agrària, on ha estat adjunt al president o director general. És la seva veu en les negociacions amb el govern espanyol i conseller per Asaja al CES. Administrador de finques, és col·laborador en diversos mitjans de comunicació i un apassionat de la màgia.
Álvarez explica els motius que han portat el camp a mobilitzar-se amb talls de carreteres que han posat els agricultors enmig del debat polític i mediàtic. "Els nostres problemes són els mateixos que fa quatre anys, quan ja vam fer mobilitzacions", diu. Es queixa, i molt, de la CE, però també del govern espanyol i del ministre Planas, a qui acusa d'haver negociat una PAC que "no és bona per als interessos espanyols". Sobre les mobilitzacions espontànies al marge de les organitzacions diu que "són benvingudes", tot i que matisa que les convocades per Asaja, Coag i Upa s'han fet amb permís i dins de la legalitat. De moment, hi ha accions per tot Espanya durant tot el mes de febrer.
Aquests dies, alguns ministres han dit que el Govern està amb els agricultors espanyols.
Bé, si el Govern està amb nosaltres, que m'ho demostrin. Que em posin a sobre de la taula tot el que demanem. Tampoc no es demana tant. I ho saben i poden fer-ho. Hem de preocupar-nos políticament més de les coses de menjar i ja ha arribat el moment. Però sembla que estem pendents d'altres coses. El meu president (Pedro Barato), i jo també, diem que amb les coses de menjar no s'hi juga. I hi estem jugant.
Quines demandes han motivat les mobilitzacions d'aquesta setmana i de les vinents?
Doncs demanem el que demanàvem fa quatre anys, quan també vam fer mobilitzacions, perquè abans de la pandèmia, el 2020, estàvem amb tractorades, també convocades en unitat d'acció d'Asaja, Upa i Coag. I ara demanem el mateix, però amb problemes augmentats pels increments de costos que s'han multiplicat per tres aquests quatre anys. És veritat que d'aquelles mobilitzacions en va sortir la llei de la Cadena Alimentaria, però és una llei que no ens val, perquè no s'aplica com ha d'aplicar-se. Per tant, el problema continua sense resoldre's.
Demanem el mateix que demanàvem fa quatre anys, quan també vam fer mobilitzacions
En què consisteix aquesta llei?
És una norma on hi som les tres baules de la cadena alimentària —la producció, la indústria i la distribució—, però els agricultors i ramaders no tenim els mateixos paràmetres i beneficis a la baula de la cadena. Continuem tenint preus en moltes de les produccions per sota dels costos de producció i això és el que no es pot permetre. Per a això hi ha la llei de cadena alimentària, per posar mecanismes, inspeccions que dugui a terme el Ministeri d'Agricultura a través de l'AICA (Agencia d'Informació i Control Alimentaris), que és l'organisme competent i que no funciona. Ho hem dit sempre: ens cal una llei de qualitat alimentària que funcioni, que sigui equilibrada i tingui un terç per a la producció, un terç per a la indústria i un terç per a la distribució. Això seria l'ideal.
El terç dels beneficis que genera l'alimentació?
Si els nostres costos de producció pugen, també pugen els costos de producció a la indústria i a la distribució, està claríssim, però també han de pujar els nostres preus.
Tenen molta força les altres dues baules de la cadena alimentària?
Cadascú tenim el nostre paper i no em fico en qui treu més benefici o qui en treu menys. El que demanem és que s'equilibri aquesta cadena, perquè si la distribució funciona bé, és millor per a nosaltres, perquè no volem que el consumidor tingui uns preus desorbitats. Però el consumidor ha de saber el que el productor està cobrant. Aquí hi ha un problema d'oferta i demanda, de preus, però el gran problema són els costos. Fa uns anys, pagàvem per una tona de pinso 250 euros, i ara 600; i per una roda de tractor, de 800-900 euros a 1.600. Parlem de costos, perquè si jo puc repercutir-los en el meu preu, ho faré, i si puc repercutir la pujada del salari mínim, ho faré. I llavors, que apugin el SMI tot el que vulguin. No seria millor subvencionar les cotitzacions socials i donar-li al treballador aquesta diferència? Llavors sí que tindré mà d'obra al camp, que no trobo mà d'obra. I la mà d'obra més benvinguda en aquest moment per al camp és la immigrant, que són boníssims.
Els han sorprès les mobilitzacions al marge de les convocada per les grans associacions?
No ens han sorprès, són benvingudes totes les mobilitzacions que hi ha en aquest moment al camp, sigui qui sigui que les convoqui. L'important és que anem tots plegats, perquè els problemes que tenim són iguals per a tothom. Per això, les mobilitzacions són benvingudes i un respecte per elles, per descomptat, perquè en aquest moment cal ser al carrer. Dimecres el senyor Sánchez va ser al Congrés i va parlar d'agricultura. Feia molt de temps que no es parlava del sector, perquè només en parlen quan hi ha programes electorals. Però ara, quan som al carrer, el president del Govern parla de flexibilitzar la PAC, que està molt bé, de clàusules mirall, quan mai no hem sentit el president parlar d'aquestes clàusules, i de la llei agroalimentària. Està bé que parli d'aquestes tres coses, però jo no m'hi conformo, perquè en falten moltes d'altres.
Amb la manifestació a Catalunya van començar les mobilitzacions d'Asaja i d'altres organitzacions. En què es diferencien de les primeres convocades per Whatsapp?
Hem establert un calendari de mobilitzacions. La primera, que ha estat convocada per les tres organitzacions i més gent, va ser a Catalunya dimecres passat. Hi haurà concentracions, tractorades, talls de carreteres i concentracions en alguns ports. Tot sempre amb permís i pactat amb les subdelegacions i delegacions del govern espanyol. Nosaltres ho farem tot sempre dins de la legalitat. No volem molestar l'opinió pública, ni volem fastiguejar-los. Nosaltres no volem treure els tractors i tallar carreteres, el que volem és que la gent sigui conscient del problema que tenim els pagesos. Nosaltres som els valedors de garantir els aliments i som els millors agricultors de la Unió Europea; els millors de debò. Però volem solucions.
El govern francès s'ha posat al capdavant de les mobilitzacions dels seus agricultors i jo vull un govern que es posi al capdavant dels meus interessos davant Europa
S'han quedat amb la sensació que els talls salvatges de carreteres poden ser més efectius per mobilitzar els governs?
Jo crec que els governs haurien d'estar mobilitzats, haurien de posar-se els primers al capdavant d'això. El govern francès s'ha posat al capdavant de les mobilitzacions dels seus agricultors i jo vull un govern que es posi al capdavant dels meus interessos davant Europa. No volem molestar i tallar carreteres, jo no voldria estar així, però és que no em donen solució, no em donen cap altra opció. Jo no vull manifestar-me i tallar les ciutats principals ni els ports. El que vull és que el meu govern em doni suport i que, sense que calguin mobilitzacions, em doni solucions.
Quins altres problemes han motivat les protestes del camp d'aquests dies?
Fa quatre anys ja estàvem pendents d'una política agrícola comunitària (PAC), que havia d'haver entrat en vigor el 2021 i va entrar-hi el 2023. I no és la millor política comunitària, com ha quedat demostrat. S'han tocat els interessos dels agricultors i ramaders espanyols: amb aquesta PAC hem perdut rendibilitat i ingressos; una PAC que genera més burocràcia, amb més exigències, més obligacions, més verda. Volem que tanta burocratització es flexibilitzi, que hi hagi menys normatives europees, perquè totes les novetats són obligacions. Com els eco règims, que estan molt bé, però que no es poden aplicar. O l'obligació de tenir un 'quadern digital' per registrar temes com el fitosanitaris, en el cas dels ramaders. És que han d'estar més pendents del quadern digital que de la producció! Una obligació que el Ministeri d'Agricultura ha anat retardant, però que ha d'entrar en vigor el setembre del 2024. I no és que ens neguem a aquest quadern digital, però amb les cobertures que tenim a l'Espanya buidada no es pot portar un control digital.
Hi ha sectors més afectats que d'altres?
Hi ha sectors molt tocats, amb increments de costos que s'arrosseguen els darrers anys, aguditzats per la guerra d'Ucraïna, però també per la sequera, que els ha incrementat una barbaritat. Sectors com el cereal, l'oli d'oliva i la ramaderia extensiva, amb problemes molt greus. Les malalties són un horror en aquest moment. Fa 30 anys que mirem d'aturar la tuberculosi i encara no en som capaços. A la ramaderia extensiva cal donar-li un gran suport, perquè, si no, serà increïble.
Els problemes del camp espanyol són conjunturals?
Hi ha temes de fons, com la transició ecològica, que van lligats a l'agricultura, sobretot amb aquesta PAC. La senyora Teresa Rivera (vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica) hi té més a dir que no pas el senyor Planas (ministre d'Agricultura), amb totes les obligacions mediambientals que cal fer amb la PAC. O amb altres mesures de transició ecològica, com la defensa del llop. Es protegeix més el llop que el ramader. Bé, sembla que ara es rumiaran el tema del llop. Per què? Perquè a la senyora Von der Leyen (presidenta de la Comissió Europea), malauradament, se li han menjat un pony els llops. Perquè ara, la Comissió està oberta a canvis. Precisament, aquest dimarts, han anunciat que rebaixen el reglament de pesticides. Per què ara? Però bé, estan bé els canvis.
Quins altres problemes queden pendents de les mobilitzacions del 2020?
Els acords comercials amb tercers amb les clàusules mirall: si nosaltres complim uns requisits a la producció fent servir fitosanitaris adequats, doncs que s'exigeixin a tercers països. Com la firma amb Mercosur. El nostre govern no pot signar acords amb tercers països si no hi ha clàusules mirall que garanteixin les mateixes regles de jocs. L'any passat vam denunciar la síndria del Marroc, amb pesticides prohibits a Espanya i l'UE. A més, tenen una mà d'obra més barata.
El sector ha estat molt combatiu amb la pujada del SMI.
Aquests últims cinc anys ha pujat un 54,2%. Què diem nosaltres? Molt bé, si hi ha SMI, benvingut sigui, perquè volem el millor salari per als nostres treballadors. Però la nòmina no puja a 1.130 euros, sinó gairebé a 1.900 amb imposicions i cotitzacions socials. Per això hem demanat al Ministeri de Treball que es bonifiquin les quotes a la Seguretat Social, igual que a altres països de la UE, per fer front a l'increment de costos socials. O la reforma laboral, que ha estat el més perjudicial per al camp espanyol, perquè si algun sector té temporalitat i estacionalitat és l'agrari, o el que són activitats eventuals. I en matèria fiscal, que també li ho hem dit al govern espanyol, que si bé és cert que tenim el règim de mòduls, que és molt bo per al camp, s'obliden dels empresaris en estimació directa. Caldrà repensar tot l'entramat fiscal a l'agricultor i el ramader.
Aquests dies també han parlat de les assegurances agràries.
És un tema recurrent. Són un desastre. Hem de veure com és el finançament de l'assegurança i que el model sigui vàlid per a agricultors i ramaders.
Sense rendibilitat econòmica no hi pot haver sostenibilitat i el camp, en el dia d'avui, no és rendible
És rendible treballar al camp?
Estem parlant contínuament de sostenibilitat, i els agricultors i ramader són els més sostenibles, però sense rendibilitat econòmica no hi pot haver sostenibilitat. I el camp, ara per ara, no és rendible. Cal ajudar els sectors més afectats i els joves perquè s'incorporin al sector, cal fer un relleu generacional a Espanya. Les comunitats autònomes han de tenir plans d'incorporació de joves, però que siguin efectius i amb un suport fiscal i de cotitzacions especial. A les mobilitzacions franceses he vist que l'edat dels manifestants és més baixa que a Espanya.
Dels problemes del camp, qui en té més culpa, el govern espanyol o la Comissió Europea?
Tothom. Per això demanem un pla de xoc amb mesures a tres nivells. A Europa es fa una política que afecta diàriament els interessos agraris i necessitem que redueixi la burocràcia, tanta normativa que asfixia l'agricultor i el ramader, com s'ha demostrat a les mobilitzacions de molts països . Ara, la senyora Von der Leyen sí que està disposada a negociar, fins i tot la PAC o els eco règims, cosa que la CE no va negociar fa quatre anys. Potser és per la proximitat de les eleccions al Parlament Europeu, pot ser, o el que sigui, però els mateixos problemes que no vam negociar fa uns anys, ara sí. Cosa que és benvinguda, per descomptat. I a Espanya, el nostre interlocutor davant la UE és el senyor ministre, que ha de deixar-s'hi la pell en aquest cas, perquè la PAC que va negociar Planas no és bona per als interessos espanyols i li ho hem dit. I ara diu que sí, que es pot flexibilitzar, que negociaran. Però també les comunitats autònomes tenen molt per fer, per exemple en sanitat animal. És a dir, que cal implantar mesures efectives per part de la UE, del govern espanyol i de les comunitats autònomes. I per això som al carrer.
Què s'està negociant en aquests moments amb el senyor Planas?
Després de l'anunci de les mobilitzacions i de la unitat d'acció (entre Asaja, UPA y Coag), divendres de la setmana passada ens va cridar el ministre en resposta a una carta de petició d'una reunió per tractar els temes que ens feien sortir al carrer. El ministre ens va dir que aquesta reunió no responia en cap moment a les mobilitzacions. En aquesta reunió va posar sobre la taula els acords comercials, la llei de la cadena alimentària, la flexibilització de la PAC o els problemes dels sectors més castigats. Problemes que estem reivindicant, però va dir que no tenia a veure gens amb la mobilització. Jo crec que alguna cosa sí que hi té a veure. I un problema urgent que el govern espanyol ha de deixar resolt són els ajuts pendents de cobrar de la sequera, que són de l'any passat.
No s'ha fet res per combatre la sequera, no es fa cap obra
I sobre la sequera?
Hem plantejat des d'Asaja la importància de la vertebració de l'aigua a Espanya, el tema dels regadius. I és que no s'ha fet res, no es fa cap obra. Els diners que han vingut per modernitzar regadius dels Next Generation s'han gastat, però és que ha estat un 1% el que han donat a Espanya, un 1%! Doncs és clar que s'ha gastat en el que s'ha pogut, però és insuficient: cal vertebrar l'aigua. Perquè 3,5 milions d'hectàrees de regadiu donen més benefici i costen més que no pas 13 milions de secà. Però on hi ha aigua, hi ha riquesa. Llavors que deixin de mirar-se el melic i que ho facin de debò, que deixin de barallar-se. Que facin un pla estratègic estatal de l'aigua, que no s'enfrontin i que parlin.
Després de la reunió de divendres, el ministre ha obert noves negociacions?
Va dir que continua sent la taula de diàleg que tenim fa quatre anys, quan vam començar amb aquelles mobilitzacions. Sí, el diàleg amb el Ministeri és bo, però mirin, 'jo vull solucions'. Em va preguntar pel pla de xoc i li vaig dir que hi haurà pla de xoc quan diguin quants diners hi ha per al vi, per a la ramaderia extensiva, tant per a les mesures fiscals, tant per a això i per a allò. Això és un pla de xoc, i mentrestant podem continuar parlant del diví i de l'humà i dels problemes que tenim, perquè són els mateixos.
Aleshores ja hi ha negociacions entre el govern espanyol i el sector?
Amb les mobilitzacions del 2020 es van crear quatre taules: una per traslladar la Directiva Europea de la cadena alimentària que va donar peu a la llei; una segona per a acords comercials, una altra de l'assegurança agrària i la quarta sobre fiscalitat, energia i ocupació. El que li vaig dir al ministre divendres és que podem fer totes les taules que vulguem, però que si no es reuneixen... No vull més taules, el que vull és asseure'm i negociar una cadena alimentària, que s'aprovin multes. Ja ha de ser ben clar.
Aquesta onada de mobilitzacions a tot Europa es deriva dels atacs dels agricultors francesos a camions espanyols i italians?
Ja vam sortir al setembre a Còrdova, en unitat entre les tres organitzacions, davant el Consell de Ministres d'Agricultura de l'UE. És veritat que hi ha hagut un moviment europeu a països com Alemanya, França, Itàlia, etc. Hi ha un problema comú d'obligacions per a tots els agricultors i ramaders europeus, però també hi ha uns problemes concrets de cada país. A Alemanya van sortir pel cost del gasoil. Tots tenim increment de costos, però cada país té la seva problemàtica.
Els agricultors francesos han acusat els espanyols de competència deslleial.
S'equivoquen. La competència deslleial ve de tercers països. A més, els francesos tenen 84 substàncies actives fitosanitàries, davant les 31 que tenim a Espanya. Grinyola això de la competència deslleial. Però Europa ha de cuidar el camp europeu, no cuidar els interessos de tercers països.