L'emergència climàtica i la guerra d'Ucraïna (amb la voluntat de no dependre del gas rus) han accelerat les oportunitats econòmiques de les energies renovables. I Espanya, amb sol, vent i una indústria potent sobretot d'energia eòlica, pressumeix dels seus avenços. Però més enllà de les fotos dels dirigents polítics amb casc i turbines, no tot el vent bufa a favor. Juan Virgilio Márquez (Madrid, 1973), director general de la patronal Associació Empresarial Eòlica, ho sap bé i apunta, a més de les fortaleses, les dificultats que afronta el sector.
La difícil rendibilitat de les constructores de parcs pels elevats costos (que han costat centenars de llocs de treball a Espanya en els últims anys), la competència fortament subvencionada xinesa i el desequilibri territorial, amb pèssim rendiment català, són algunes d'elles. Però, a més, explica aquest enginyer en telecomunicacions madrileny amb 25 anys d'experiència al sector, un excés de renovables de poc serveix si la demanda elèctrica no augmenta i això només pot succeir descarbonitzant sectors on el gas i els combustibles fòssils resisteixen, com la mobilitat o la climatització domèstica.
La Comissió Europea ha anunciat aquesta setmana una investigació contra fabricants xinesos d'eòlica per desembarcar a Espanya amb subvencions del seu país. És una cosa que preocupa el sector?
Sí, fa temps que demanem aquest tipus d'investigacions i intervenció. Es va donar una tempesta perfecta perquè la recuperació del covid a l'uníson de tots els països va implicar un augment dels preus i també dels terminis de lliurament. El compliment de contractes es complicava i el fabricant havia d'absorbir pèrdues per sobrecostos associats a la matèria primera. En aquell moment la indústria xinesa volia obrir mercats i Europa oferia menys barreres que el Brasil o els Estats Units, que tenen més protegit el contingut industrial local. El mercat europeu era el que més pressa tenia per incorporar eòlica al seu mercat, el que es barrejava a la vulnerabilitat financera de les companyies industrials.
I què ofereixen perquè no es pugui competir?
Doncs bàsicament, unes ofertes i uns descomptes de fins al 40% i carències de pagament de fins a dos anys. O sigui, jo encarrego una màquina i no pagament fins i tot d'aquí a dos anys. Contra això, la indústria europea no pot competir i ho aconsegueixen perquè tenen un suport financer de l'estat que no hi ha a cap altre país. Fabriquen allà i s'expandeixen aquí.
L'eòlica xinesa ofereix grans descomptes de fins al 40% i fins a dos anys de carència de pagament gràcies a un suport financer de l'Estat que no hi ha a cap altre país.
Això milloraria si Europa aprova una quelcom semblant a l'IRA (Inflation Reduction Act), que promou que les empreses tinguin seus i fàbriques al seu país?
Sí, existeixen dues estratègies: un és l'incentivament fiscal per portar fàbriques al país, que ho fa més competitiu i més rendible. Europa no sol treballar en aquest àmbit. I una altra és la cohesió industrial de la cadena de valor, que hi ha països que promouen i països que no. És a dir, premiar els productors que tinguin cadena de valor local. Europa està morta si vol competir en l'eòlica com si fos una commodity, sense posar focus a la cadena de valor. Aquest enfocament en els preus és un dels responsables que hi hagi hagut tants acomiadaments i pèrdues al sector fabricant en els últims anys. Però la indústria xinesa té una estratègia que és obrir en un país, desplegar-se en ell amb ajuts institucionals i després de quedar-se amb el mercat, deslocalitzar les fàbriques cap a un altre tercer país, que és el que va passar amb la fotovoltaica.
Això s'aplica a altres sectors industrials, com per exemple l'automoció o les bateries elèctriques?
Sí, és una filosofia habitual d'aquestes empreses industrials xineses. Qui pensi que obrir una fàbrica xinesa a Europa és desenvolupar ocupació local està equivocat: és pa per avui i gana per demà. Les marques europees han de liderar el mercat i no perdre el tren de lideratge.
I això pot succeir? Hi ha moltes polítiques d'incentiu a la industrialització verda, europees, però sempre s'apunta que els Estats Units ho estan fent molt millor.
A Europa falta cohesió, tot és molt més complicat perquè hi ha estats que van per separat. El juny d'aquest any s'aprovarà la llei Indústria Zero Act europea, però per fer-se una idea de les diferències: l'IRA nord-americà tenia 50.000 folis quan es va aprovar, mentre que la Industrial ACT en té 36. El que necessita la indústria és aquest nivell de detall dels Estats Units i a Europa, si arriba, arribarà tard. Al desembre surt una carta europea de l'eòlica, que Espanya és el primer país que firma, amb el compromís de 36 estats i 300 empreses per impulsar aquesta indústria. Però no és vinculant. Hem de garantir que el preu no és l'únic important a l'hora de produir eòlica i que existeixin mecanismes de prequalificació, que no tothom pugui operar amb eòlica.
El preu no pot ser l'únic important a l'hora de produir energia eòlica.
Per què Catalunya està tan estancada en energies renovables?
Les diferències entre territoris tenen a veure sempre amb la col·laboració de les administracions i l'acceptació del territori. El que ha marcat la diferència entre els 10 anys de mitjana de desenvolupament d'un projecte a Catalunya i els 3 d'Aragó són les polítiques regionals i l'oposició de municipis. Catalunya és un dels llocs on hi ha hagut més oposició del territori als parcs.
I el sector no fa autocrítica de no haver aconseguit que el territori faci seu aquests projectes?
Sí, clar, hi ha promotors que saben com treballar i altres que compleixen la llei i ja està. Hem d'avançar en pràctiques que vagin més enllà i que els territoris se sentin part de les renovables. Però també és cert que estem en emergència climàtica i que les renovables no poden esperar.
Deu Catalunya d'estar preocupada pel seu retard?
Sí, clar, els parcs eòlics no es facin a Catalunya es faran en un altre lloc. Hi ha 22.000 MW d'eòlica amb Declaració d'Impacte Ambiental positiva a Espanya, només 370 a Catalunya i 30.000 MW instal·lats,1.300 d'ells a Catalunya. Això situa Espanya al camí cap als plans del PNIEC de tenir 50.000 MW el 2030. Els desequilibris territorials portaran a què s'evacuï energia d'Aragó a Catalunya i això genera altres problemes. Catalunya necessita generar energia renovable de proximitat i de dimensions, igual que té una central nuclear. Concentrar les renovables en unes comunitats i no tenir en d'altres obliga a unes línies d'alta tensió que generen altres problemes.
L'ideal és que Catalunya generi les seves pròpies renovables i no que s'evacúe d'Aragó, això genera altres problemes.
Llavors estan en contra de la línia de Muy Alta Tensió d'Aragó a Catalunya?
Nosaltres no ens manifestem sobre sectors concrets. Si Catalunya tingués atractiu per a renovables com Aragó, això no passaria. Les oportunitats són on són, encara que l'ideal seria una generació i consum de proximitat. La Mat també genera oposició en el medi ambient i no genera l'ocupació que genera un parc eòlic.
La subhasta per l'eòlica marina està patint molts retards. Posa això en risc les inversions?
Preferim mirar en positiu cap a l'oportunitat que tenim. L'eòlica flotant encara no és competitiva com la resta i, per les altes profunditats marines al voltant d'Espanya, hem de fer eòlica flotant i no ancorada al fons marí. Aquest ha de ser l'any en què es convoqui la primera subhasta, això sí, i tot i així serà molt difícil que arribem a les previsions de 2030. Espanya té una indústria naval i un sector eòlic molt potent amb compromisos per fabricar a Europa i altres països. I si no aprofitem aquest any la indústria que tenim en eòlica flotant, ho aprofitaran altres països.
Aquest any ha de ser el de la subhasta de l'eòlica marina. Si no, altres països aprofitaran el potencial industrial d'Espanya.
M'ha dit abans que no comenten casos concrets, però la crisi de Gamesa és molt rellevant per al sector. Com veuen el possible rescat del Govern espanyol?
No ens podem posicionar, nosaltres només esperem que les indústries en el seu conjunt tinguin una salut financera l'abans possible per tornar al mercat igual que abans de la crisi.
Quina salut té el sector eòlic espanyol?
Tenim tota la cadena de valor a Espanya i això és una fortalesa però costa articular-lo. Hem encadenat trimestres consecutius de pèrdues de tots els fabricants europeus però han aguantat perquè tenen una gran capacitat financera i un portfolio enorme. Caminem cap a un gran futur i tenim moltes oportunitats. Espanya és el sisè país del món en patents eòliques i el 3o de la Unió Europea. Però hem de millorar el ritme de tramitació: la batalla és la capacitat administrativa, que sigui àgil i lineal.
La demanda elèctrica ha d'augmentar i cal electrificar sectors com la mobilitat i la climatització domèstica.
Quina és la principal preocupació?
Sens dubte és que augmenti la demanda elèctrica. Ha d'augmentar l'electrificació de l'economia, sobretot en els sectors de la climatització domèstica i la mobilitat, que s'han de descarbonitzar, ja que la indústria té algunes limitacions. Si no, anem cap a un escenari d'excès d'instal·lació de renovables sobre la demanda, amb preus zero i negatius que no són adequats.