Amb sentit crític, les idees clares i amb un gran interès per les dades, Laura Anne Edwards (Gainesville, Florida) és experta en innovació i apassionada per la sostenibilitat, el clima i l'open data. Forma part del Subcomitè de Tecnologia i Innovació per a Associacions Publicoprivades del Departament d'Estat dels Estats Units i és membre datanaut de la NASA. Actualment, és consultora de dades i mentora, feines que compagina amb Data Oasis, un centre de recursos de dades obertes que va fundar fa un temps per apropar les dades a la ciutadania. Crítica en molts aspectes, Edwards defensa a ON ECONOMIA en el marc del Deep Tech Barcelona que els europeus estan molt més alfabetitzats en dades que els ciutadans dels Estats Units.
Què o qui són els Datanauts?
Datanauts va ser un programa molt interessant que va executar la NASA. Em van contactar perquè buscaven dones en l'àmbit internacional que fossin científiques, activistes o artistes de dades. Em van convidar i vaig veure com funcionaven i s'organitzaven des de dins. Em van donar accés especial als Estats Units entre bambolines, va ser una gran experiència perquè vaig descobrir com treballaven els científics de dades. També em va servir per veure que a la NASA tenen un pressupost limitat i que és complicat tenir accés massiu a les dades. Va ser com obtenir la millor beca del món.
Quan es va començar a interessar per les dades?
Al principi de la meva carrera vaig interessar-me per l'energia solar comercial i després vaig fer un gir i em vaig centrar en la tecnologia dels mitjans i els mateixos mitjans de comunicació. Al cap d'un temps vaig tornar a les renovables, la tecnologia verda i la climàtica. Em vaig involucrar en alguns projectes i institucions i un va ser el centre climàtic de la Universitat de Califòrnia (UCLA). Allà em van demanar que examinés una proposta que era sobre el temps que hi ha entre el moment en el qual els científics descobreixen alguna cosa i el moment en què els polítics i els responsables públics se n'assabenten. Em va semblar una idea brillant perquè l'objectiu, evidentment, és escurçar aquest temps al màxim, però vaig veure que el problema era que les dades eren inconnexes i que calia posar-hi ordre. Vaig proposar crear una mena de catàleg per agrupar tota la informació. Era molt complicat perquè cada especialitat fa servir un llenguatge i uns accessos diferents, però amb un índex referencial es podria trobar de manera més senzilla la informació més bàsica.
Des de fora sembla que hi hagi dos espais, un pels professionals i els centres com la NASA i un pels multimilionaris com l'Elon Musk. Poden convergir ambdós mons?
La resposta breu seria que cada època d'exploració ha comptat amb multimilionaris. El problema és que aquests reben molta atenció, ocupen moltes pàgines a la premsa i se'ls dona molta veu, però són una part molt i molt petita de la història espacial. SpaceX d'Elon Musk en podria ser un exemple perquè és una empresa gran, però forma part d'una porció molt minsa de tot el que passa a l'espai.
I la resposta llarga?
Tenim agències espacials, moltes d'elles s'uneixen i formen aliances amb altres països per poder explorar l'espai, per poder-hi instal·lar satèl·lits i per desenvolupar la seva pròpia economia espacial. Així doncs, passem molt de temps parlant de qui hauria de tenir accés a l'espai i de quina visió de l'espai volem. Òbviament, diria que l'espai no el podem deixar en mans d'uns quants multimilionaris excèntrics, però calmaria una mica a la població que es pensa que condueixen i lideren l'economia espacial o la política d'una manera dràstica, perquè no és així. Sens dubte, els avenços, sobretot en coets reutilitzables com els que SpaceX ha desenvolupat, han canviat el joc i l'economia per a tothom, però no es pot oblidar que ho va fer amb els diners que li va proporcionar la NASA.
Després del desastre del Challenger, la NASA va decidir externalitzar els projectes més arriscats
Hi ha bona relació entre les administracions públiques i les privades en aquest camp?
Des del desastre del Challenger, un accident espacial en el qual van morir els set membres de la tripulació en desintegrar-se la nau en pocs segons, la NASA s'ha tornat més cautelosa i fa anys va decidir externalitzar els projectes més arriscats. Una empresa privada és més tolerant al risc que una empresa pública, tot i que aquestes primeres siguin finançades d'una manera molt transparent pel govern. Quan la ciutadania pensa en el turisme espacial de la gent rica, pensa en les 5 o 6 empreses que estan intentant llançar coets i en portar persones a l'espai. Però no podem oblidar que amb aquestes companyies la resta podem aprendre molt, perquè necessitem moltes proves i aquestes persones estan disposades a fer-les, i sobretot, a pagar-les. Així que empreses privades com la d'Elon Musk estan ajudant i són essencials per impulsar i avançar en el camp aeroespacial.
Perquè no podem oblidar que és molt car.
I, així i tot, cada vegada és més barat. En part perquè cada vegada hi ha més vols. I és important que tinguem més d'una manera d'arribar a l'espai amb més d'un tipus de tecnologia. Oi que aquí a la terra no tenim només un vehicle? Doncs també calen diferents vehicles a l'espai, i això val diners. I cal desmentir algunes teories, ja que la gent es pensa que només les persones més riques van a l'espai i que, d'alguna manera, això impedeix que les persones no-milionàries no hi puguin anar i que només sigui una cosa exclusiva per ells, i això és totalment fals.
Més enllà de la NASA, també ha creat i treballa a Data Oasis. Què és?
Data Oasis és un índex i un centre de recursos global per a arxius de dades obertes i millores pràctiques. En concret, és una solució pel problema de l'emmagatzematge de dades i el que fem és organitzar-les. Treballarem amb equips multidisciplinaris i, en el seu moment, vaig decidir crear una biblioteca de referència de la mà de la intel·ligència artificial perquè no només hi hagués referències, sinó que també fos possible trobar documents antics. És com un catàleg de la biblioteca, que és diferent d'una cerca al Google perquè pots trobar coses que estan relacionades, informació adjacent i més profunda. El més semblant seria Wikipedia on milions de persones hi contribueixen, però només uns quants poden actuar com a editors. Hi ha màquines, col·laboració oberta i distribuïda i personal editorial treballant amb totes les dades. La combinació dels diferents agents crea aquest recurs que tothom coneix i fa servir.
Amb aquesta eina pots estalviar molt de temps.
Aquesta és la idea. Així les persones saben on trobar la informació, saber qui n'és el propietari i el seu format. Pensem, per exemple, amb la gent que està investigant la cura del càncer de mama i les subvencions que rep. Com més diners arribin i més fàcil sigui accedir-hi, més a prop estarem de trobar solucions. Doncs el mateix passa amb les dades. Em sembla una bogeria que encara no existeixi un sistema que englobi tota la informació sobre un tema. M'encantaria construir-lo i crec que, generacionalment, la gent jove ha d'implicar-se en aquest canvi d'era i de sistemes de recerca.
Ha parlat dels treballadors més joves. Com veu el talent i les noves generacions?
Crec que hi ha molt talent i que s'ha d'explotar, perquè soc de les que pensen que tots tenim el nostre rol i paper a exercir. De fet, considero que els europeus ens han passat la mà per la cara als americans en alguns aspectes, com en l'àmbit de la legislació i la política de privacitat, ja que aquí són molt agressives. En realitat, és una forma d'educar les persones sobre com utilitzar internet, sigui per detectar manipulacions o per mantenir la privacitat de les dades. Considero que els europeus estan molt més alfabetitzats en dades que els ciutadans dels Estats Units. A més, aquí compteu amb molts sistemes i recursos públics com pot ser l'Agència Espacial Europea, que és un portal de dades massiu, i és molt més modern que la NASA, que disposa d'uns sistemes antics i heretats.
La NASA fa més de 30 anys que fa servir la IA
Però la NASA va ser de les primeres agències a aplicar la intel·ligència artificial.
Sí, fa més de tres dècades que es fa servir, però cal tenir en compte que hi ha dues grans categories d'IA, hi ha els models computacionals i els models extensos de llenguatge. Pels ciutadans la intel·ligència artificial és una cosa relativament nova, però fa anys que es fa servir. La IA ha fet possible que puguem comptar estrelles des de fa molt de temps o mirar grans quantitats de dades, uns atributs que als humans els hagués costat anys. De totes maneres, per la ciutadania és una cosa relativament nova i tot just és el començament. Per això crec que cal molta formació i nous aprenentatges, perquè aquestes tecnologies que s'apliquen a l'espai poden donar resposta a reptes globals com la lluita contra el canvi climàtic o la gestió de recursos com l'aigua.
També està involucrada en la Iniciativa Espacial d'Oxford. En què consisteix?
Aquesta iniciativa té la missió de fomentar la investigació en ciències socials relacionades amb l'espai. L'objectiu és examinar quines formes de governança, tant empresarials com polítiques, són necessàries per afrontar el moment i quines veus més enllà de l'enginyeria, l'aeroespacial i la defensa poden ressaltar el sector. Per tant, tenim la missió de mirar l'espai des d'una lent política i econòmica per poder treballar estretament a la taula amb enginyers, polítics i la resta d'agents. Encara falten regulacions i cal crear-les, sense deixar de banda les qüestions ètiques. Qui hauria de tenir accés a l'espai? Com estem difonent la tecnologia espacial de manera més equitativa arreu del món? Com incorporem els diferents agents a la comunitat espacial? Totes aquestes coses formen part de la qüestió de les ciències socials, i per això m'agrada tant el projecte d'Oxford i vull que la gent s'hi impliqui.
Hi ha molta gent implicada?
N'hi ha molta, però sempre és interessant que s'hi impliqui més gent. La societat no se n'adona, però poden ajudar a canviar el paradigma. És una petita indústria que tindrà un gran impacte. En el cas de la mineria, per exemple, no podem canviar massa les coses. En canvi, amb l'espai, pràcticament està tot per descobrir.
Arribarà una gran revolució a l'espai?
Després de la Segona Guerra Mundial hi va haver una mena de coexistència entre la indústria i les administracions en el camp de l'aviació i va ser un gran canvi. Amb Elon Musk estem tornant a veure aquest canvi o revolució. Ell vol anar a l'espai amb molta gent. La majoria creu que és una bogeria, però és molt interessant el que proposa. Musk té una visió i aspira que els humans tinguin l'opció de sobreviure a Mart. I no és l'únic amb aquesta visió. Ell està fent tot el possible per assegurar-se que sigui segur anar-hi. I això sí que seria una gran revolució.