Són dies moguts per a Luis Marquina, president de la patronal del sector de bateries d'emmagatzemament AEPIBAL (Associació Empresarial de Piles, Bateries i Emmagatzemament Energètic). Atén ON ECONOMIA l'últim dia del sector per presentar al·legacions al mecanisme per regular el mercat de capacitat presentat pel Govern espanyol. Es tracta de la regulació que permet als dispositius d'emmagatzematge connectats a la xarxa i a parcs energètics cobrar per estar disponibles en cas d'emergències o necessitats. I és un dels passos claus per desembussar els 15.000 MW amb permisos d'accés a la xarxa perquè aquesta peça clau al mercat energètic s'enlairi a Espanya. Seran les bateries, que emmagatzemen l'energia fotovoltaica i eòlica, les que permetran que l'electricitat no depengui que faci sol, bufi el vent o plogui perquè la llum sigui renovable.
Una vegada s'aprovi aquest mecanisme de capacitat, per a quan esperen que el sector arrenqui?
Creiem que la primera subhasta pot arribar el juliol d'aquest any.
I en què consisteix la regulació proposada pel Govern?
Creiem que és intel·ligent i equilibrada, però presentem al·legacions. El mercat de capacitat paga una quantitat fixa a les diferents tecnologies per estar disponible en hores d'estrès, en la qual la demanda pot ser més gran que l'oferta. El rang d'hores que proposa el Govern són entre un 5 i un 10% de les hores. Ens sembla massa. En segon lloc, proposen un mercat en què participen totes les tecnologies. Els cicles combinats competeixen contra les bateries, contra la fotovoltaica, nuclears...
Creiem que el mecanisme de regulació proposat pel Govern és intel·ligent i equilibrat
No seria millor per al vostre sector que es premiï a les tecnologies amb menys emissions?
Això és una altra part. S'ha establert una quota agregada d'emissions de carboni. Delimitarà el límit perquè no es pugui sobrepassar un llindar d'emissions per cada licitació. El tercer element que es valorarà en les subhastes és la ràtio de fermesa, que mesura les garanties que dona cada tecnologia d'estar disponible. En aquest sentit, la fotovoltaica té menys ràtio de fermesa, l'eòlica alguna cosa més i les bateries ofereixen molta ràtio de fermesa. És interessant, a més, que el mecanisme permet que continuïs operant al mercat de capacitat mentre ets al mecanisme de capacitat, no et bloqueja. Simplement, si et truquen has d'oferir l'energia compromesa.
I què reclamen?
Volem que una part de la licitació estigui lligat al concepte de contingut local. Que existeixi una ràtio que premiï a la major part de producte europeu per accedir a les licitacions.
Va en la línia dels informes Letta i Draghi.
Exacte. Va en línia de tot el que busca la UE i de la Next Zero Industry.
Que inversions i capacitat podem esperar al mercat de les bateries en els anys vinents?
El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) ens assigna entre 8 i 12 GW per a 2030. Jo crec que ens quedarem en 5 i és una bona xifra. Els primers es connectaran l'abril de 2026 coincidint a fi dels terminis dels ajuts del PERTE. Però ara hem de veure com superem aquesta capacitat, primer generant més demanda elèctrica, perquè ara per ara tenim un excés de generació. Per a aquests 5 GW, calculo que seran necessaris uns 2.000 milions d'euros d'inversió.
Crec que ens quedarem en 5 GW de bateries per a 2030, calculo que seran necessaris uns 2.000 milions d'inversió
Catalunya va molt endarrerida en renovables per les traves burocràtiques i l'oposició del territori. Tem que li pugui passar el mateix amb les bateries?
Creiem que no, perquè l'impacte que tenen i l'espai que ocupen és menor que els parcs eòlics o fotovoltaics. A més, proposem que les bateries siguin al costat de subestacions elèctriques, perquè allà el paisatge ja està modificat i que hi hagi contenidors al costat no genera problemes. Precisament per això, l'exdirectora d'energia, Assumpta Farran, va dir alguna cosa així com "Catalunya no generarà, però ha d'emmagatzemar". Ja que ha estat impossible crear un entorn de generació de renovables favorable a Catalunya, per densitat de població, pel territori, pel pes del camp i moltes traves, esperava que fos un lloc propici per a l'emmagatzemament.
Si això no passa, dificultaria que un fabricant de bateries s'interessi per Catalunya?
No, no crec que això sigui així. A Catalunya es donen circumstàncies per fabricar perquè, com passa a Euskadi o Navarra, hi ha teixit industrial per fer-ho. Catalunya pot ser un bon fabricant de bateries i no és necessari fabricar per instal·lar al costat, però té un problema de generació elèctrica que eleva els preus. I tindrà un problema encara major si es tanquen les nuclears. Necessita més renovables.
Podem esperar que, amb l'obertura d'aquest mercat, s'instal·lin també fàbriques de bateries?
La resposta és sí, però el desenvolupament de projectes renovables són més ràpids i generar més entusiasme inversor. Existeix gana inversora industrial, però necessita un escenari més clar de certesa que protegeixi la inversió. Perquè si em gasto 100 milions d'euros i la indústria xinesa entra en aquest mateix negoci amb preus al 40%, m'està fastiguejant. Hi ha alguns nínxols de mercat, com la instal·lació de bateries en polígons industrials, però no fàbriques de grans plantes connectades a la xarxa elèctrica. Els que ampliïn produccions i nous actors estaran molt pendents de com liderin el carro les gigafactories per a bateries de cotxes.
La instal·lació de bateries és més ràpida que les fàbriques, que estaran pendent de les gigafactories
Per què?
Perquè es necessita gent, formació i tecnologia per fabricar bateries i a ells crearan una cadena de valor local. Encara que la unitat principal, la cel·la, on és el liti, és difícil que es fabriqui en algun lloc que no sigui la Xina, existeixen altres components com la carcassa de plàstic o els cables que no tenen per què ser asiàtics.
Els minerals com el liti i altres de necessaris per a bateries no només són a la Xina, també en països del Nord d'Europa o Xile. Per què llavors mantenen aquest poder?
Perquè a part de la matèria primera, necessites convertir-lo. I ells són uns precursors, encara que hagin copiat. Per fer mitjons, per a la IA o per al que facin, són capaços de fer-ho a la meitat de preu amb el doble d'eficiència. En aquest sentit, estan en l'avantguarda tecnològic industrial. Per fer front a un monstre d'aquest abast, és necessari a Europa un mercat protegit com el que proposa Draghi amb el seu pla. I molts diners.
L'IRA de Joe Biden va ser un dels motius que va fer que molta indústria verda marxés als Estats Units. Amb la nova política de Trump, poden tornar aquestes empreses amb projectes europeus o fins i tot que vengen empreses dels Estats Units pels estímuls verds europeus?
És una molt bona reflexió. Però la geopolítica no succeeix la velocitat amb què Messi o Lamine Yamal fan un gol. Més aviat va al ritme del Madrid, que tot es produeix a partir del minut 50. Així que res no es preveu per a 2025, ja estan els pressupostos tancats. El 2026, veurem, perquè hi ha una important part de la indústria ja assentada als Estats Units i amb projectes renovables al cinturó republicà amb el suport dels governadors. Texas és la gran potència renovable dels Estats Units. Però sí que hi ha una cosa a què podem estar atents, que és el que va dir Lagarde l'altre dia: no tant atreure indústria, com atreure talent. Quant a indústria, el mercat americà té una triple ajuda. L'IRA i la seva gran població són uns, però el mercat proteccionista és la tercera. Que els bloquegin la competència xinesa, les empreses ja els compensa quedar-se allà. Ara per ara, no m'ha trucat ningú dels Estats Units per dir-me: "Torno a Espanya".
Són positius gestos com el de Pedro Sánchez responent al 'drill, baby, drill' amb 'green,baby, green?' O és només simbòlic?
Són gestos que poden servir. Però jo penso com Josep Pla, que va arribar de nit als Estats Units, ho va veure tot il·luminat i es va preguntar: "Això qui el paga?". És millor el 'green, baby, green,' però qui el paga? El pla de Draghi és la salvació industrial d'Europa i li donaria molta autoestima, més equilibri entre les dues grans potències i a més generaria una primera línia tecnològica que hem perdut. La Xina ha millorat, amb la IA, un producte que va copiar. Si Europa vol millorar, necessita implementar el desenvolupament tecnològic i molta inversió. Si no el potencial es queda en els centres d'investigació.
Qui sí que han reaccionat a la victòria de Trump són els mercats. Les energètiques espanyoles van caure la setmana passada.
Crec que la Borsa no és un indicador. Hi ha moviments de capital que alteren les coses. Hi ha un missatge dels Estats Units que adverteix a les renovables que patiran. Però si et mires la publicitat de Moeve, diu "adeu, petroli, adeu, gràcies pels serveis prestats". Què faran? Tornar a dir-se Cepsa? No hi ha marxa enrere en la descarbonització i l'aposta per les renovables és absoluta. El món del "drill, baby drill" a Europa no funcionarà.
A Europa, el món del 'drill, baby drill' no funcionarà
Al desembre, la patronal que representa tenia 225 membres i s'havia multiplicat per 8 des de 2021, mentre que hi havia 13.000 MW amb permís d'accés a xarxa sol·licitat. Ha crescut encara més en dos mesos?
Sí, han entrat 10 socis més i som 235 i s'ha passat de 13.000 a 15.000 MW.