Durant una xerrada formativa davant de periodistes a la Casa Seat, l'economista de Funcas María Jesús Fernández s'atura davant d'un gràfic. "Sempre intent parlar-ne perquè em sembla que no li donem prou importància". Es tracta del que mostra el mal repartiment dels nivells de formació dels treballadors espanyols en relació amb els de l'Eurozona. D'una banda, amb un nivell de sobrequalificació que fa que el 43,7% dels treballadors tinguin títol universitari, 5 punts per sobre de la mitjana de l'Eurozona (36,9%). Però si aquest desajust té almenys un punt positiu, no el té el fet que Espanya tingui 12 punts més que l'Eurozona de treballadors amb formació (31,9% per 19,9%), com tampoc la falta de professionals amb formació secundària i professional, que assoleix el 24,4% per un 43,1%. En entrevista amb ON ECONOMIA a la Casa Seat de Barcelona, repassa els principals reptes del mercat laboral i de l'economia espanyola de cara a l'any que comença.
Per què li sembla tan preocupant el nivell de formació dels treballadors espanyols?
Perquè no és propi d'un país desenvolupat. No és propi d'un país desenvolupat l'elevat percentatge de població activa amb un nivell de formació molt baix, molt inferior a la secundària completa. També tenim un nivell molt elevat de població activa amb formació universitària, una sobrequalificació que caldria veure si és per a les disciplines més demandades per les empreses. I en el nivell intermedi tenim menys gent i això explicaria que existeixin problemes per trobar mà d'obra en determinades professions. A més, explicaria el fet que la nostra economia estigui especialitzada en sectors d'activitat de baixes remuneracions i baix nivell afegit.
Tenim una sobrequalificació de gent amb estudis universitaris que cal veure si s'adequa al que més demanden les empreses
Tanmateix, l'estat insisteix que aposta per la Formació Professional i a Espanya hi ha bastants centres i l'educació pública funciona a Espanya. Què és el que falla? Potser les empreses podrien apostar més per formar els treballadors i crear els seus propis centres de formació?
El problema és que a Espanya les empreses són massa petites, en comparació amb Europa, com perquè els resulti interessant participar en programes de formació. Per això en altres països la formació dual té més pes, perquè les empreses són més grans. Per tant, hem de detectar quines són les barreres que dificulten el creixement d'aquestes empreses. Ajudaria a millorar la formació, a millorar la productivitat i a resoldre altres problemes com el de la inversió. Les empreses serien més productives i tindrien més capacitat per invertir.
Creu que la reforma laboral ha millorat la qualitat de l'ocupació?
La temporalitat no s'ha reduït. Fa poc s'ha publicat un informe bastant rigorós i complet que ho demostra, que s'utilitzen moltes contractacions fixes per a aquesta mateixa temporalitat. Llavors, hi ha més sortides a l'atur de persones amb contracte indefinit de les que hi havia abans, o sigui que no hi ha hagut realment una millora en l'estabilitat de l'ocupació. Pot ser que hi hagi hagut algun grup que abans encadenava treballs temporals de naturalesa permanent i que ara tinguin un contracte indefinit, però l'impacte no està sent tan rellevant. El contracte fix discontinu sembla que sí que ha estat positiu per facilitar contractacions estacionals, però en general no veiem una millora de l'estabilitat al mercat d'ocupació, ni que la reforma no hagi anat dirigida a combatre l'atur estructural i a generar incentius perquè les empreses contractin més, com per exemple menys traves a l'hora de contractar.
En general no veiem una millora de l'estabilitat de l'ocupació rellevant per la reforma laboral
En l'àmbit macroeconòmic, sembla que estem en un moment incert, en què no sabem si estem bé, dolent o regular. Com veu les perspectives de l'economia espanyola per a aquest any?
L'economia espanyola ha estat creixent més que l'europea i el comportament ha estat millor del que s'esperava, encara que en part s'ha allargat l'efecte rebot de la pandèmia. No hi ha motius per esperar una evolució negativa de l'economia. Els tipus d'interès descendiran, segurament, i els preus de les matèries primeres han caigut, encara que no al nivell previ a la pandèmia. No veiem cap sector en el qual hi hagi una bombolla o nivell d'activitat insostenible com si que succeïa abans de la crisi de 2008. A més, els comptes de les llars i de les empreses estan molt sanejats i el nivell d'endeutament és reduït, a Espanya fins i tot més que a l'Eurozona. És a dir, no hi ha desequilibris macroeconòmics com per avançar una recessió i els factors conjunturals són favorables. Però hi ha alguns factors preocupants a Espanya, com la falta d'inversió de les empreses.
Per què es dona?
És difícil entendre les causes, perquè a Espanya les circumstàncies són més favorables que a Europa, ja que les empreses estan menys endeutades, o sigui que tenen més marge per fer-ho, i les pujades de tipus han impactat menys en els seus resultats. A més, som el segon país que més fons europeus està rebent i la crisi industrial ha impactat en menor mesura que en altres països com en Alemanya i no tenim una falta de mà d'obra tan fort com en altres països. Llavors, el motiu té que ser un altre, pugues que no trobin projectes atractius en què invertir, o que sigui una qüestió d'inseguretat jurídica. Però és un aspecte davant del qual hem de ser vigilants.
L'informe contra els comptes de Grifols ha tingut un impacte significatiu a la Borsa i en l'opinió pública. Afecta un vaivé així l'economia?
No, per a res. En un cas com Leham and Brothers, en un moment de bombolla immobiliària, o en sectors més transversals, sí que es produeix una desconfiança, un ensorrament. Però en un cas tan concret com el de Grifols, no hi ha cap afectació a l'economia espanyola.
Quant als tipus, té sentit augurar quan baixaran?
Sí, jo crec que podem avançar que a l'estiu, si no abans, el Banc Central Europeu ja baixarà els tipus d'interès. L'euríbor ja està baixant i a la primavera probablement les persones que actualitzen la seva hipoteca amb els tipus ja veuran una rebaixa.
Puja la inflació però també els sous, l'habitatge es manté a un preu molt elevat i les hipoteques pugen, però l'ocupació és estable. Llavors, som més rics o més pobres que el 2023?
Crec que la situació financera de les llars en conjunt està millor. Ha crescut el consum i també la taxa d'estalvi. Això no significa que no hi hagi llars que estiguin passant-ho malament i que hagin empitjorat la situació. Però la població no està en una situació de deteriorament i s'ha creat molta ocupació, la qual cosa ha permès que les llars es mantinguin sòlides malgrat la inflació.
La situació financera de les llars és millor. Ha crescut el consum i la taxa d'estalvi malgrat la inflació, perquè l'ocupació ha aguantat
Creu que les polítiques econòmiques del Govern de Pedro Sánchez hi han contribuït, que la població hagi aguantat?
En general, les mesures de reducció de l'IVA suposen una pèrdua fiscal per a l'estat perquè no van dirigides cap a les persones més necessitades i a més generen distorsions en els preus. Es redueixen incentius per augmentar l'eficiència i no som partidaris d'aquest tipus desmesurades. Quan retires els ajuts, la inflació que ha baixat torna a pujar i llavors tornen a apujar els preus. A més, si no paguem els preus al supermercat els paguem amb impostos en algun moment. Ara s'està finançant amb deute però aquest deute caldrà pagar-lo i aquest deute dona lloc a un pagament d'interessos que també hem de pagar. O sigui, que el pagarem d'una manera o d'una altra.
Llavors no creu que en la bona marxa de l'economia hi hagi cap responsabilitat de la gestió del govern.
No, no crec que hi hagi una relació entre l'ació del govern i la millora de l'economia, que a més és matisable perquè hi ha problemes estructurals preocupants, com el deute, la falta d'inversió o la falta de mà d'obra qualificada.
Quins riscos té l'alt nivell de deute de l'Estat?
En primer lloc, pot donar lloc a generar desconfiança en els mercats i això pot disparar l'interès del mateix deute i la prima de risc. En algun moment, això podria desencadenar en un ajustament fiscal molt fort d'un dia per l'altre per calmar els mercats, perquè Espanya no pugui finançar el seu dèficit. El correcte hauria estat presetar un programa d'ajustament a mitjà-llarg termini, com ha fet Portugal i com recomana des de fa temps el Banc d'Espanya. Al mateix temps que estàs gastant més per la pandèmia, envies un missatge amb un programa quantificable que garanteixi als mercats que estàs compromès amb la sostenibilitat dels deutes públics i que els mercats puguin confiar en el deute públic i en la solvència.
L'augment del deute és un problema a mitjà-llarg termini. En algun moment, el Govern es podria veure obligat a fer un gran ajustament per enviar un missatge als mercats
Aquesta setmana hem conegut un parell de tancaments de fàbriques a Espanya, Bimbo i Danone, i veiem que la creació de nova indústria, verda o d'electrificació, va molt lenta. Estem davant d'un procés de desindustrialització que els Fons Next Generation no estan contrarestant?
Veiem que els Fons no estan tenint un impacte en la inversió de les empreses espanyoles, que està estancada, i sí que existeix una tendència a Europa de perdre indústria, sobretot a Alemanya, especialment des de l'augment de costos energètics derivats de la guerra d'Ucraïna. Els fons europeus no estan sent ben aprofitats i no tinc gaire confiança que vagin a suposar un canvi transcendental. D'altra banda, el principal obstacle d'Europa per a la reindustrialització és un excessiu intervencionisme i regulació, que la fa menys competitiva que la Xina o els Estats Units.