Amb més de 35 anys de trajectòria en el sector tecnològic i audiovisual, Mike Blackman (Georgetown, 1958) és el director de l'Integrated Systems Europe (ISE), que enguany celebra el seu 21è aniversari, sent la cinquena edició que té lloc a Barcelona després d'haver-se dut a terme durant 16 anys a Amsterdam. Per al congrés de 2025, el seu director preveu que sigui el més gran celebrat mai, superant tant el nombre d'expositors com de congressistes, amb especial atenció pel públic asiàtic. Tot i viure entre Barcelona i Múnic, Blackman és un gran defensor de la capital catalana i espera que l'esdeveniment, que tindrà lloc del 4 al 7 de febrer, ompli la ciutat d'innovació i sofisticació, i amb la intel·ligència artificial com a protagonista.
Quin record en té de l'ISE de l'any passat?
Va ser el congrés més gran fet fins al moment. Esperem que enguany encara sigui més gran i millor i que ens acompanyi més gent i de més llocs del món. A poques setmanes vista de l'esdeveniment, ja tenim la mateixa gent registrada que tot l'any passat. Així que les expectatives són altes.
A la vegada, també hi haurà més empreses exhibidores?
Com més companyies, més visitants. No sé quanta més gent vindrà en aquesta edició, però està clar que aquest any superarem les gairebé 74.000 persones que van venir l'any passat. Pel que fa als exhibidors, ja tenim 1.500 companyies inscrites, en comparació amb les 1.408 que vam tenir l'any 2024 és una bona xifra, així que veurem aquest any. A més, enguany tenim més empreses asiàtiques, sobretot xineses, això vol dir que també vindran més congressistes d'aquests països. L'any passat el 30% de visitants van ser Espanyols i la resta van venir de més de 170 països, sobretot d'Àsia, però vam tenir gent de tot el món.
També hi ha exhibidors catalans?
Per a l'edició d'aquest any tindrem 41 empreses de Catalunya, i totes del sector audiovisual. A més, són de totes les mides perquè n'hi ha que són start-ups, algunes de nova creació i algunes de més grans. Inclús rebrem multinacionals que estan establertes a Catalunya. Pel que fa a les empreses d'arreu d'Espanya, sé que aquest 2025 en tenim més que l'any passat i que venen de tots els racons. A més, és fascinant perquè algunes d'elles són fabricants, algunes distribuïdores, d'altres que fan pantalles, unes altres estan enfocades a productes concrets. És fantàstica aquesta mescla.
Considera Barcelona un bon lloc per dur a terme l'ISE?
Definitivament, sí. La ciutat té molts projectes en marxa, té moltes idees i n'està duent a terme constantment. Quan vam arribar aquí hi va haver una mica de nervis dins la indústria perquè veníem d'Amsterdam, i els canvis sempre posen nerviosa a la gent. És com quan canvies de residència i vas a un lloc on no has viscut mai, però al final t'acabes adaptant. En arribar a Barcelona, algunes persones em preguntaven si creia que havíem pres la decisió correcta, i ara ha quedat demostrat que sí. Barcelona ens vol, nosaltres volem a la ciutat i la indústria que té ens acompanya.
Veu l'ISE a llarg termini a la ciutat?
És clar que sí. Si estem bé aquí, per què ens hauríem de moure? La ciutat ens ha acollit bé i tenim un molt bon espai com és la Fira de Barcelona. És el sisè major espai d'Europa i això és important per a nosaltres. A més, amb la nova ampliació de la Fira que preveiem que de cara a l'any 2027 estigui acabada, l'increment d'espai serà un 30% major. En un parell o tres d'anys no em puc ni imaginar com serà l'ISE. De la mateixa manera que l'any 2004, quan vam començar, no hagués pogut preveure el que és ara el congrés.
I s'ho imagina d'aquí a uns anys?
Impossible. Hem fet algunes previsions sobre el creixement del congrés i de la indústria audiovisual, però és molt complicat saber on serem el 2027, 2028 o el 2029. L'ISE té diferents sectors amb diferents escenaris, i la idea és arribar al màxim de gent possible, però no es pot fer en quatre dies, cal una planificació i una preparació i en això estem.
A més, l'ISE és un congrés per a les empreses. Com ho fareu enguany per arribar a la ciutadania de Barcelona?
La idea és repetir el model de l'any passat. Apostar pels projectes dels mappings i l'audiovisual a l'exterior. La finalitat és que l'esdeveniment arribi als barcelonins i crearem tours i instal·larem pantalles gegants per aconseguir-ho. He de dir que Barcelona ens ha ajudat molt a fer tot això i a traslladar el congrés a l'exterior. L'any passat el mapping de la Casa Batlló va ser tot un èxit i aquest any esperem repetir-ho. L'ús de la tecnologia, les sinergies entre les diferents entitats i l'aposta de la ciutat van fer que fos un gran espectacle. A la gent li agrada el que fem i ens han acollit bé. A més, no se solen veure imatges projectades en un edifici com la Casa Batlló i sempre genera molt interès i entusiasme.
Sovint us comparen amb el Mobile World Congress. Creu que sou competència?
És veritat que se'ns compara, però som dos shows diferents, no som competència ni busquem fer-ho. De fet, alguns exhibidors són els mateixos, però són de diferents divisions. Samsung ve tant amb nosaltres com amb el MWC, però amb nosaltres mostren pantalles i espectacles visuals, mentre que durant el congrés de telefonia se centren en els telèfons intel·ligents. A més, més enllà que els nostres exhibidors siguin diferents, els assistents també ho són. És evident que algunes coses les podem compartir, perquè la indústria mòbil fa servir la tecnologia audiovisual i al revés, però som dos congressos diferents. Hi ha sinergies, però no competitivitat.
Quina relació té l'ISE amb les administracions públiques?
Des que vam aterrar a Barcelona l'acollida ha estat molt bona. Durant molts anys, quan érem fora, vam ser invisibles per a molts. Però aquí tenim el suport del govern català, dels ajuntaments i de la resta; tothom hi està involucrat perquè creem feina i oportunitats. Amb el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, la relació també és excel·lent i tenim algunes iniciatives per posar en marxa.
Teniu la mateixa relació amb les empreses privades, els hotels o el sector de la restauració?
Treballem amb tots i ens coordinem de la millor manera, també amb els preus. Ells els mantenen a un cert nivell, però l'oferta i la demanda manen. Per tant, intentem promoure que els visitants agafin com més aviat millor els allotjaments i treballem sobre la demanda i el suport.
Quina relació teniu amb les start-ups al congrés?
Busquem solucions i productes rellevants que puguin ajudar els nostres exhibidors. Creiem molt en les empreses emergents, però al congrés hi venen molts compradors que busquen solucions pels seus negocis, no tant inversors o col·laboradors. El lema de l'any passat de l'ISE va ser Potenciar la creativitat amb tecnologia i innovació perquè la innovació en el sector audiovisual passa a tots els nivells i és a tot arreu i amb aquest lema ens mantenim. Una de les coses que estem fent actualment és intentar casar les firmes emergents amb les grans empreses perquè en moltes situacions les grans companyies no es mouen tan de pressa com les start-ups. Les grans firmes són com un elefant que es mou lentament, però amb força, però a vegades necessiten un animal àgil i ràpid per arribar on volen. Així, com si fos un matrimoni, treballem per poder casar aquestes empreses per ajudar-se, buscar solucions i innovació.
Teniu relació amb les universitats i centres de Catalunya?
Comptem amb programes des de les universitats per apropar als estudiants el congrés. Abans era més reticent a aquest projecte, ja que creia que l'ISE era exclusivament B2B (business to business), però després de comentar-ho amb diferents persones em van fer obrir els ulls. Els estudiants són el futur i, si no els encoratgem a entrar a la indústria, de cara al futur no tindrem a ningú. Va ser llavors quan vam decidir crear programes per atansar-nos a aquest públic per trobar el millor talent. Per tant, en l'actualitat no només creem oportunitats, sinó que també atraiem empreses perquè vinguin aquí. I aquest talent atrau feina, i la feina atrau capital que després repercutirà a l'economia. Així que hem creat i volem seguir creant aquest ecosistema, i des de Barcelona.
Quin impacte té la intel·ligència artificial en el sector audiovisual?
Les companyies estan aprenent a gestionar la IA i a millorar la seva feina amb aquestes eines. És una espasa de doble tall perquè mal utilitzada pot ser molt perillosa, però si es fa servir correctament, és capaç d'optimitzar moltes tasques i facilitar la feina als negocis. En el món de l'audiovisual, la IA pot fer que plogui a l'instant, que deixi de fer-ho, que nevi o que de cop faci un sol radiant. Es poden fer coses molt interessants i ampliar la creativitat. Els anuncis fets amb intel·ligència artificial són espectaculars, es pot controlar tot i, utilitzant les eines amb enginy, poden sortir treballs brillants. Posant un exemple de cas d'ús, al passeig de Gràcia de Barcelona ja hi ha botigues que compten amb miralls digitals. El client pot veure com li quedaria la roba sense necessitat d'emprovar-se-la.
I a les persones?
Amb l'esclat de la pandèmia la gent va deixar d'anar a les botigues. Els clients es van llançar a comprar per internet i des de casa i les companyies van haver de replantejar els models de compra perquè els usuaris tornessin als punts físics. Per aconseguir-ho, els establiments van canviar les botigues perquè la gent no anés allà exclusivament a comprar un producte, sinó per viure una experiència. Van aconseguir que la gent tornés a comprar als comerços oferint una oferta de venda més atractiva, amb conceptes més experimentals i oferint una experiència. D'aquesta manera les companyies juguen amb els nostres cervells i així el client acaba gastant més.
Per tant, la IA serà un copilot?
Evidentment que sí. La intel·ligència artificial ens prendrà feina, ens agilitzarà processos i tot serà més sofisticat.
Veurem molta intel·ligència artificial al congrés d'enguany?
Moltes solucions que es presentaran a l'ISE comptaran amb IA. Serà un gran espectacle i personalment, com a fan de la tecnologia, tinc moltes ganes de veure totes les novetats. A més, desitjo ja veure l'efecte uau, que tothom quan entri experimenti alguna cosa, que s'escolti i sentin aquest uau. Que s'inspirin, que agafin idees, que amb el que observin a l'esdeveniment aprenguin i ho repliquin als seus negocis, que surti la creativitat que porten dins. Al cap i a la fi, que la gent jugui amb la tecnologia, que aprengui molt i que després ho traslladin a les seves companyies. Estem veient que Barcelona ha encaixat molt bé aquesta tecnologia i innovació i això m'encoratja. L'ISE és un lloc per desenvolupar, per trobar noves idees, persones i oportunitats. S'estan duent a terme grans projectes i és molt emocionant. A més, tot això es trasllada a la ciutat i és un fet molt positiu. L'any passat l'impacte econòmic de la fira va ser de 468 milions d'euros, un 21% més que l'any anterior, i enguany creixerem. Vindrà més gent, gastaran diners a la ciutat i generarem llocs de feina. A més, hi ha empreses que a la llarga instal·laran oficines aquí, així que és genial. Pel que fa a les persones que venen, la mitjana és de 2,4 dies, la mitjana és molt positiva, i esperem que en l'edició d'enguany es mantingui i creixi aquesta xifra.