Miquel Salazar comanda la Sindicatura de Comptes de Catalunya des de fa poc més de dos anys. Nascut a Barcelona el 1956, aquest llicenciat en Dret i diplomat en Funció Gerencial en Administracions Públiques coneix el sector públic català de memòria. Fa més de 40 anys que hi treballa, des dels seus inicis a l'àrea pressupostària de la Diputació de Barcelona. Va fer el salt a la Generalitat el 2004, primer com a director de Política Financera en el govern de Pasqual Maragall, i després com a conseller delegat de l'Institut Català de Finances (ICF). El 15 de març de 2022 va prendre possessió com a síndic major de la Sindicatura, que és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes i de la gestió econòmica del sector públic a Catalunya, d'acord amb l'Estatut. És a dir, més de 2.000 ens públics entre Generalitat i empreses participades, institucions locals (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) i universitats públiques. Hi treballen un centenar de persones, el 75% dels quals son auditors, i depèn del Parlament. A les acaballes de la 13a legislatura de la cambra catalana i a les portes d'unes noves eleccions, Salazar repassa quin és la salut d'un sector públic català, que qualifica de "tensionat", per les majors exigències dels ciutadans i la "manca d'inversions i de personal".
La Sindicatura de Comptes acaba de celebrar el seu 40è aniversari. Què en destacaria d'aquests 40 anys?
L’exercici de normalitat democràtica, 40 anys d'ininterromputs d'una institució que treballa fent la seva feina al servei del Parlament. Crec que aquest és el fet rellevant. Per desgràcia, la nostra història ens diu que no estem molt acostumats a períodes de democràcies llargues.
I des del punt de vista de l'actuació de la Sindicatura, com a òrgan fiscalitzador dels comptes de les institucions públiques catalanes?
L'actuació de la sindicatura té una cosa molt bona i és que és una tasca molt homologable. Nosaltres fem el que fan a Nova Zelanda. Fem d'auditors públics, i per això el gruix dels nostres components és personal format en auditoria. Però la nostra feina ha evolucionat amb el temps. Tots vam començar en el camp de l'auditoria comptable, un camp que no hem deixat ni deixarem mai, però a poc a poc s'ha anat incorporant l’auditoria de compliment normatiu, tot el que és el control de la legalitat, i aquí hi ha molts elements: contractació, subvencions, patrimoni, nomenaments, personal, etcètera. I darrerament s'han incorporat dos segments més, arreu del món. Un és l'auditoria operativa. No és suficient tenir els comptes bé, seria la condició necessària. El que cal, a més a més, és que allò que facis tingui un resultat, veure si la relació entre l'esforç i el resultat és òptim o no. L’altre segment és la ciberseguretat. És molt important perquè és una amenaça real, que ja és aquí: hi ha molts ens públics de Catalunya i de la resta d'Espanya que han rebut ja atemptats de ciberseguretat. Hem de comprovar que totes les administracions tenen aplicades les mesures suficients per fer-hi front. Necessitem formar els nostres auditors i necessitem especialistes.
"La ciberseguretat és una amenaça real que no acabarà mai i on el sector públic ha de millorar. Necessitem formar els nostres auditors i necessitem especialistes"
I com està el sector públic català en aquest sentit?
Molt millorable. S'han de fer més coses, però no les explicarem per no donar avantatge a l'enemic. Però és millorable i per tant ens hem de preocupar. Però el fet mateix que estigui a l'agenda de les administracions, que el mateix govern de la Generalitat tingui una agència, l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que funciona, que està donant servei a hospitals, universitats, als mateixos departaments de la Generalitat… que la Sindicatura s'hi hagi apuntat i ho reivindiqui seriosament i amb rigor, és un bon senyal. Però és un preparar-se que no acabarà mai, és una política de prevenció que s’estendrà en el temps, no tindrà final. I a més a més passarà, com sempre amb aquestes coses, que quan tu sàpigues prevenir determinats tipus d'atacs en vindran uns altres amb els quals tu no comptaves.
Com definiria la salut del sector públic català, des d'un punt de vista dels comptes i de la contractació, del que vostès fiscalitzen?
Nosaltres parlem amb els informes. En l'últim informe dels comptes de la Generalitat de 2021 explicàvem que hi havia una certa preocupació, hi havia un problema entre ingressos i despeses, imputable a moltes coses, però hi ha un problema entre ingressos i despeses.
Però el 2021 estàvem en pandèmia, la situació ara deu ser diferent.
No, perquè no crec que els ingressos s’hagin incrementat tant perquè hagin pogut resoldre el dèficit. En tot cas, hi ha un dèficit que fins ara s'està tolerant per part de la Unió Europea, però l'any que ve és l'últim. Hi ha un desajust, no ens hem d’enganyar. L’administració, tant la Generalitat com els ajuntaments, està molt tensionada. Per diverses raons. Una perquè els anys de crisi, entre 2011 i 2012, han estat anys molt dolents. No s'ha reposat personal, s'ha jubilat gent sense fer una transició respecte als joves, és a dir, hi ha hagut llocs que hi havia una persona que s'ha jubilat i no s'ha reposat aquest lloc i, per tant, és una administració tensionada. Al diari surten els metges, però n'hi ha més: enginyers, docents, professors universitaris... És una administració a la qual se li exigeix molt, com a totes. Per exemple, quant a les regles de contractació, cada cop s'han complicat més, són més exigents, requereixen més capacitats, més tecnologia, més coneixement... però sobretot el que hem de pensar és que tenim una administració que ha de fer front a moltes coses, i ha d'estar molt preparada. Les funcions de la Sindicatura en el marc de la fiscalització del sector públic no es poden limitar a la revisió econòmica financera i a la legalitat, sinó que s’ha de fer un pas més i avaluar l’eficiència dels serveis, tal com recull la llei de la Sindicatura. I en aquest sentit observem en els nostres treballs que hi ha molt marge de millora. Moltes vegades tens la sensació que en saben més els altres, els de fora, que els de dintre. No perquè no en sàpiguen els de dintre, sinó perquè són pocs.
"L'administració ha de fer front a moltes coses i ha d'estar molt preparada. I moltes vegades tens la sensació que en saben més els de fora que els de dintre"
Posi un cas.
Quan tu negocies una concessió hi ha el concessionari que vol treure el millor rendiment possible, i és legítim. Però tu has de defensar els teus interessos, que són els interessos del sector públic, i per tant has d'estar molt preparat. La gent que tenim està preparada? Sí. Però moltes vegades cal estar preparat en molts camps, en moltes matèries. I a vegades trobes situacions en què tens la sensació que ha sigut més llest el concessionari que el concedent. Algú podrà pensar, ‘aquest el que vol és més funcionaris’ però no parlo d’això. La societat està exigint més. Ens vam inventar la cita prèvia, però ara ja no val perquè la gent no vol cita prèvia. Per tant, vol dir que hem de tornar a posar gent.
Fiscalitzen l’administració de la Generalitat, els ajuntaments, diputacions, universitats... A on hi ha més irregularitats i de quin tipus (financeres, en la contractació, ajudes, corrupció...)?
Parlem d'irregularitats, o deficiències… De deficiències comptables, cada cop n’hi ha menys. En el camp de la contractació, algunes; en el camp de les subvencions, també. Després, al sector local hi ha un problema, és un sector molt fragmentat, com se sap, i on, malgrat que hi ha institucions que es dediquen a mantenir l'existència d'aquests ens, com les diputacions o els consells comarcals, sí que hi ha ajuntaments que tenen problemes seriosos per complir el marc normatiu. Quant a corrupció, a la Sindicatura tenim un sistema que és molt senzill i molt clar. La nostra llei diu que si tu, com a resultat de la teva fiscalització, trobes una situació que és susceptible de provocar un il·lícit —diguem-ho així en termes molt més genèrics—, has de comunicar-ho a l'autoritat competent. Què vol dir això? Que si trobem un problema d'IVA, enviem l'informe amb l'acord del ple a l'AEAT [Agència Estatal d’Administració Tributària], que és la responsable de recaptar l'IVA. Si veiem una situació en la qual podem entendre que es comet un dels delictes que el Codi Civil especifica que es pot englobar en corrupció, doncs l'enviem al fiscal.
"Hi ha ajuntaments que tenen problemes seriosos per complir el marc normatiu"
Molts ciutadans poden tenir la percepció que els polítics aprofiten la seva estada en la política per ficar mà a la caixa. Què els hi diu?
Que mirin els polítics que fan al revés. La política és com tota la vida. Jo porto a l'administració des de l'any 83 i he conegut gent de tota mena. Segur que hi ha casos, i de vegades tenim el suflé del moment, perquè també fem suflé, però és un tema cultural, també hi ha corrupció a les empreses. Sap quants alcaldes hi ha a Catalunya que estan treballant i quan acaben de treballar se'n van a la nit a fer d'alcaldes? Hem d'equilibrar-ho, el fàcil és dir tots fiquen mà a la caixa, però això és molt simple. Mirem quanta gent del sector públic va treballar durant la pandèmia malgrat que es podien posar malalts: bombers, mossos, urbana, sanitaris, regidors, consellers, directors generals, administratius, economistes… Em sap greu que es generalitzi. Quan hi ha casos —que n’hi ha— cal denunciar-los i portar-ho fins al final i fer-ho bé. Però no demonitzem tothom. Primer perquè és injust, i segon perquè no és veritat.
Vostès actuen d'ofici i per encàrrec del Parlament... En què es basen per actuar d’ofici?
Fem un pla anual on programem una sèrie d'actuacions, que bàsicament són informes de fiscalització. Diem a quin lloc anirem i què hi farem, a partir d’un mapa de riscos. Aquest pla anual l'enviem al Parlament i ens l'aprova. A banda, hi ha algunes coses que fem perquè la llei ho diu. Per exemple, el compte general de la Generalitat i el compte general de les corporacions locals. Hi ha un tercer cas d’actuació que són les resolucions del Parlament. El Parlament, a través de la comissió de la Sindicatura, ens demana un informe concret, com per exemple un que ara està de moda: despeses en el període d'emergència de la covid. Hem fet molts d'informes sobre la covid, uns 8 o 9, sobre despeses, sobre subvencions, tant al Govern com als ajuntaments de més de 100.000 habitants i diputacions. L’últim fou sobre ajuts al teixit productiu.
"Durant la covid es van comprar moltes coses en un moment molt difícil i no hem vist un gruix d'irregularitats que fos molt notable"
I quina és, després de tot aquest reguitzell d'informes sobre la covid, la seva conclusió sobre com s’ha gestionat la covid a Catalunya, tant a nivell de govern com a nivell local?
Jo diré el que diuen els informes. Durant la covid es van comprar moltes coses en un moment molt difícil i el que hem pogut constatar en els nostres informes és que no hem vist un gruix d'irregularitats que fos molt notable. Alguna sí pel que fa a la recuperació de les subvencions. Tu dones una subvenció, però si no es compleixen les condicions per les quals vas donar-la has de fer un procés de rescabalament, has de recuperar la subvenció. El que veiem és que alguns d’aquests processos van molt lents. Si haguéssim vist qualsevol altra cosa, li asseguro que s'hauria dit.
Comencem la campanya electoral i la Sindicatura no fiscalitza els comptes dels partits catalans, ho fa el Tribunal de Cuentas. No creu que ho hauria de fer?
És una competència que hem perdut i jo soc dels que penso que hauríem de fer-ho. Però no és el més indicat per part meva entrar en un tema de competències en període electoral. Sí que fiscalitzem la despesa electoral, que és important.
La Sindicatura fiscalitza totes les institucions públiques catalanes menys el Parlament. No creu que també s’hauria de fiscalitzar?
No.
I qui el fiscalitza doncs?
No crec que em pertoqui a mi opinar sobre això. La fiscalització del Parlament és una decisió d'ells. Històricament, els parlaments no han volgut ser fiscalitzats per no perdre pes davant de l'executiu. I si no, miri com el gran parlament de la Gran Bretanya no està fiscalitzat. El Parlament de Catalunya té un sistema de fiscalització: tenen una persona, amb un equip, que és la interventora del Parlament. Una plaça que és independent i autònoma, que té la seva capacitat d'actuar, i que a Catalunya en diem l'Oïdora.
El pla estratègic 22-28 de la Sindicatura parla de problemes interns als quals s'enfronta la institució. Parlen d'eines poc actualitzades, de personal envellit, desmotivat, de manca de personal, de rigidesa de l'estructura, de donar un nou aire en la comunicació. Què és el que més li preocupa de tot això?
El relleu. Estem contractant més gent. Tenim molta gent en edat de jubilar-se, o que ja s'han jubilat, i hi ha un gap entre aquesta gent… perquè durant els 10 anys que no va entrar gent a l'administració pública ens vam saltar una generació. La gent de 65 fa un relleu a gent de 40. Per tant, nosaltres tenim el mateix problema que pot tenir el Clínic, tot i que el Clínic és molt més gros, eh. Però sí que hi ha un problema de relleu que el resoldrem. Estem tensionats perquè ho està tota l'administració, perquè han confluït una sèrie de coses, una crisi econòmica molt forta de la qual no sé si vam acabar de sortir del tot bé. Miri: empleats del sector públic de Catalunya: 300.000. Sindicatura de Comptes, 105 i volem arribar als 120 ordenadament. Hem de ser molt bons per fiscalitzar tot això, no? La Generalitat és molt gran, altra cosa és que tinguem dèficit fiscal, però és molt gran. Amb molts sectors diferents i amb lògiques i governances diferents. Hem estat deu anys sense fer proves, sense accés de gent del carrer. I s'ha anat jubilant gent. Així no aguanta una estructura i s'ha aguantat. També els hem de reconèixer la seva tasca.
Una altra de les amenaces d’aquest pla és l’externalització del control financer al sector públic. No volen auditors externs?
Hi ha un debat. Nosaltres som 100 persones i, per tant, no podem auditar tot el que voldríem. Si nosaltres tinguéssim la resolució de contractar auditores externes auditaríem molt més. La Intervenció ho fa, té empreses auditores que contracta anualment per auditar les empreses públiques.
Podrien fer-ho també.
No està prohibit, però no ens sentim còmodes, no hi trobem molt de sentit. Totes les empreses públiques estan auditades per la Intervenció. Per tant, la nostra feina ha de ser una altra, ha de ser una feina més d'anar buscant temes concrets.